• Categories
  • Francesc Cardús: “La opinió generalitzada dels Mossos d’Esquadra és bona”

    05/09/2015
    Una imatge de Francesc Cardús, al seu despatx de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols (Foto:JOAN SERRA)

    Francesc Cardús i Planas és l’Inspector cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del Baix Empordà-Sant Feliu. L’ABP comprèn els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro – S’Agaró, Santa Cristina d’Aro i Calonge. L’inspector Francesc Cardús es va incorporar com a cap a Sant Feliu aquest passat febrer, coincidint amb els carnavals i porta sis mesos en el càrrec.

    Va ingressar al Cos de Mossos d’Esquadra l’any 1985, enguany celebra els seus 30 anys de servei al país. Ha estat destinat a Barcelona, Girona, Tremp, La Seu d’Urgell, Mollet del Vallès i Blanes, entre d’altres. Abans de venir a Sant Feliu, els darrers llocs de responsabilitat que ha ocupat han estat com a Sots-cap de la Regió Policial del Pirineu, com a cap d’Instructors de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (escola de policia on es formen tots els mossos i els policies locals) i com a cap de l’ABP Selva Litoral (Blanes-Lloret-Tossa). En aquest darrer destí hi ha estat més de 10 anys, per tant, coneix el món turístic a fons.

    Senyor Cardús, quina valoració fa dels sis primers mesos al capdavant de la comissaria de Mossos d’Esquadra de Sant Feliu?

    Vaig arribar al febrer perquè vaig demanar un canvi, ja que ara ho tinc més a prop de la meva residència, i la veritat és que el canvi ha estat positiu, tot i que encara estic en procés d’adaptació i coneixença de les problemàtiques de la zona. Hem fet molta feina i més que en farem.

    Quines són aquestes problemàtiques? Amb què s’ha anat trobant aquests primers sis mesos?

    Els problemes que pateix Sant Feliu i totes les poblacions del nostre partit judicial no són diferents de les altres poblacions turístiques.  Durant l’estiu patim uns pics pel que fa a alguns tipus de delictes, tant greus com lleus, i la resta de l’any és més estable. El principal delicte és el furt, ja que els lladres aprofiten que el turista està relaxat per pispar-li la cartera, el mòbil o fins i tot la maleta. En d’altres períodes hem tingut robatoris en cases, però ara han minvat i ja no tenim la situació complicada que havíem tingut fa un temps.

    Ja que parla de furts, quins consells donaria a la gent que està de vacances o a la víctima potencial de furts?

    Hem de tenir en compte que la persona que està de vacances està relaxada i feliç, i per aquest motiu no sol estar a l’aguait. Dit això, cal vigilar les pertinences com ara els mòbils, que són molt llaminers. Per exemple, una persona va tranquil·la pel carrer xatejant, el lladre se li acosta per darrere i li pren el mòbil. Ja tenim el robatori.

    Un altre consell: cal vigilar les bosses de mà als restaurants, encara que la pengem de la cadira, pot ser que quan ens girem ja no hi sigui. I les maletes, quan es descarreguen del cotxe, també poden desaparèixer.  Són situacions molt quotidianes i hi ha gent que són autèntics experts i amb això fan el seu agost. Cal anar en compte, també, en no deixar objectes a la vista a l’interior del cotxe. Trencar el vidre amb un roc o una eina és molt senzill i un recurs fàcil pels lladres. I a les cases i apartaments, quantes més mesures de seguretat s’hi posin, millor, i aquestes poden ser des del gos fins una alarma, o tancaments de seguretat en portes i finestres.

    S’ha registrat algun problema, aquest any, per la Festa Major?

    No. La veritat és que tot ha estat correcte i ordenat.  Sí que hi hagut alguna persona que ha begut més del compte, però bé, això és normal a totes les festes majors. Però problemes greus, cap.

    Quina relació té amb les policies locals?

    La coordinació amb les policies locals és vital. Com a administracions públiques, la nostra funció és la de servei públic i hem d’anar tots a una. Per mi això és bàsic.  A nivell de patrulles base, la relació és bona, amb un treball de coordinació important i per part dels comandaments, fem reunions periòdiques amb els caps de les policies locals del partit judicial i establim els diferents protocols i prioritats tant en matèria de coordinació com de formació. Hi ha un treball que ja ve d’abans i ara em toca reforçar-lo amb l’objectiu de sumar i anar tots a una.

    Vostè, abans d’estar de cap a Sant Feliu, havia estat a la zona Blanes-Lloret-Tossa. Quines diferències més substancials ha trobat entre aquests municipis i la nostra zona?

    Hi ha molts punts en comú, però les diferències són importants.  Estem parlant de Blanes i Lloret, que cadascuna té gairebé el doble d’habitants que Sant Feliu.  Aquí, d’entrada, ja tenim una gran diferència. Un altre aspecte és el tipus de turisme, que no té res a veure.  Aquí el turisme és més semblant a Tossa. Està clar que el volum de feina no és el mateix, però pel que fa al tipus de problemàtiques, aquesta no canvia.

    Vostè és un gran defensor que les policies s’involucrin en la vida social dels municipis. Quines mesures prendrà referents a aquest afer?

    Aquí tenim un avantatge: el 90% dels mossos que treballen a la comissaria de Sant Feliu són de la zona o fa molts anys que exerceixen aquí, la majoria estan aparellats i emmainadats i, pel que he pogut veure, participen molt en la societat civil, en associacions culturals, esportives, d’oci… Per tant, l’encaix del Mosso d’Esquadra persona amb la comunitat és total. Ara, des del punt de vista institucional, jo, com a màxim responsable del Cos de Mossos d’Esquadra a la zona, en sóc el primer representant. I per això m’interessa participar molt més en la vida pública i millorar aquest aspecte, ja que com a Institució hi hem de ser presents.

    La imatge que tenen, a ulls del ciutadà, els Mossos d’Esquadra, en general, hauria de millorar o ja està prou consolidada?

    Clar, això és com tot… Si li preguntes a una persona a qui acaben de posar una multa, segurament la visió que tindrà del cos de mossos, o de la policia local, o de qualsevol altra policia, serà la que serà. Per tant, des del punt de vista de la institució, no ens podem moure amb personalismes o amb anècdotes, ens hem de basar en dades el màxim d’objectives possible, donada la complexitat. El cos de Mossos d’Esquadra és una de les institucions més ben valorades a nivell de Catalunya a l’enquesta de seguretat pública, per exemple. Això és una dada. Aquí s’està fent feina important, i estem rebent els inputs de la gent, que t’agraeix el servei que fas i la dedicació davant problemes seriosos, personals. En general jo estic content. Quan vaig als actes, l’opinió generalitzada del servei que presta el cos de mossos és positiva.

    Es queda amb algun bon moment d’aquests sis mesos?

    Sí, hi ha molts bons moments, com ara la cohesió dins d’aquesta comissaria, la relació que acabes establint com a cap dels diferents mossos i mosses que treballen aquí. Intentes fer pinya, anem tots a una i fem una mica de corporativisme positiu. Això és una cosa que és sempre agradable. De vegades, com a cap, has d’assumir el paper que et toca, però per norma general la situació és bona. I a nivell extern hi ha hagut serveis interessants, i me’n vaig a dormir amb la satisfacció de què crec que he fet el que havia de fer, i a més, a mi aquesta feina m’agrada molt i per tant estic molt content.

    Hi ha algun pitjor moment?

    Pitjors moments, aquí, potser no, però sí que al llarg de la meva carrera professional he tingut moments durs.  El fet d’haver d’informar a una família de la mort d’un parent o d’una mare a qui el seu fill ha mort en un accident de trànsit, és una situació molt difícil i amb un desgast personal molt important. Això només ho sap la persona que ha de fer-ho. I si fos un cop a la vida, doncs passa i ja està… però passa sovint i això és difícil. Recordo també una situació a Lloret de Mar amb la mort i violació d’una turista italiana, per exemple, o una turista anglesa que va matar els seus dos fills petits. És a dir, són situacions tràgiques i que requereixen mecanismes personals per gestionar tota aquesta càrrega emocional negativa. No cal dir que totes les situacions de violència de la llar, tant de gènere com de fills a pares o amb els avis també són dramàtiques. Tot són aspectes negatius. Però al final del dia te’n vas amb la sensació d’haver fet un bon servei a la comunitat i de vegades intentes fer que les coses positives compensin les negatives.

     

    Autors: Ariadna Sala i Joan Serra


    Últimes Notícies

    (c) A.C.O.G., 2018. - NIF G55273130 Tribuna Ganxona, diari digital de Sant Feliu de Guíxols - Versió 2.0

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies