• Categories
  • Reflexions en acabar l’estiu

    06/09/2015

    Aquesta crònica l’escric després que a la Plaça del Puig s’hagi celebrat la darrera audició de l’estiu.
    Quan varen començar a “tocar sardanes” tots i cadascun dels divendres de juliol i agost, vaig pensar que seria excessiu escriure un Trencats i Seguits setmanal en el qual la crònica es limitaria a repetir el mateix, setmana darrere setmana,canviant només el nom de la Cobla.
    Tot i amb això, no vaig deixar d’assistir, més o menys estona, a totes les audicions i, del que vaig poder observar aquests nou divendres i en les dues audicions de la Festa Major ,n’he tret algunes conclusions que passo a compartir amb vosaltres.
    Ja fa uns quants anys que a Sant Feliu s’han deixat de programar sardanes els quatre dies de la Festa Major per a fer-ho dos dies i amb tant sols una cobla puntera. He de reconèixer que, per la gent que hi assisteix, amb dos dies n’hi ha de sobres, doncs, com sol ser habitual, hi ha més gent dreta mirant o asseguda a les terrasses escoltant i mirant com ballen, que no pas fent-ho.
    Aquest fet, però, no es limita tan sols a les audicions de la Festa Major, al contrari, s’extén a totes i cadascuna de les ballades ofertes a llarg de l’estiu. Tant li fa si toca la Principal d’Amsterdam, la Rossinyolets, la Baix Empordà o la Jovenívola de Sabadell.
    El fet, ras i curt, és que a les audicions cada any hi ha menys gent i, dissortadament, menys jovent. Les rotllanes,majoritàriament,estan formades per persones grans i de mitjana edat. El jovent, allò que se’n diu jovent, es pot comptar amb els dits de la mà i, segons quin dia, te’n poden sobrar i tot
    Paradoxalment,es pot constatar que, a mesura que els balladors envelleixen, els integrants de les cobles són cada dia més joves. I no és que no hi hagi jovent que no sàpiga ballar sardanes; al contrari,aquest jovent, pel que sigui, no va al passeig o a la plaça a ballar-ne.
    Però aquest jovent que tant trobem a faltar a les audicions els podem trobar en altres escenaris. Llocs on actuen grups, orquestres o conjunts que ofereixen música capaç d’atreure’ls allà on la sardana no n’és capaç.
    Que falla doncs? No es pot dir que la música de la sardana sigui poc atractiva, que no té ni ritme ni sonoritat. De fet,s’ha demostrat que qualsevol ritme de l’actualitat es pot adaptar al compàs característic de la sardana. També es pot assegurar que hi ha sardanes tant o més emocionants que qualsevol de les cançons que el nostre jovent ha convertit en himnes. Així que repeteixo: què falla?
    No ho sé, però fa uns mesos, un amic de tota la vida, sardanista de pro, em deia que per a ell la solució definitiva a la falta de jovent a les ballades i aplecs passava per a prohibir-la tal i com ho va ser a l’època de la dictadura franquista.
    Prohibir-la? No comparteixo, en absolut, la solució del meu amic; però,a mesura que veig com va minvant el nombre de joves balladors a les audicions penso: I si el meu amic té raó? I si un dels signes de la identitat del nostre poble l’apreciem més quan ens el prohibeixen?
    És una conclusió inquietant i forassenyada peròaquí us la deixo per tal que hi reflexioneu igual com ho he fet jo.


    Últimes Notícies

    (c) A.C.O.G., 2018. - NIF G55273130 Tribuna Ganxona, diari digital de Sant Feliu de Guíxols - Versió 2.0

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies