• Categories
  • Acte ciutadà el 2 de juliol per celebrar el retorn de la senyera de Patxot

    08/06/2016

    La restauració de la històrica senyera del 1896 que el científic, industrial i mecenes guixolenc Rafael Patxot va rescatar de casa seva en ple franquisme, després d’una dècada d’exili, es culminarà amb el retorn de l’ensenya al municipi baixempordanès, el dissabte 2 de juliol a la tarda. L’encapçalarà el president Carles Puigdemont i la intenció és aplegar-hi presidents del Parlament com a reconeixement paral·lel a la gestió del guixolenc Josep Irla, en el càrrec el 1938, per rescatar la senyera.

    L’Ajuntament i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) preparen un acte que serveixi, alhora, d’homenatge i desgreuge pel patiment de Patxot des d’abans de la Guerra Civil espanyola i durant l’exili i els anys de postguerra. L’alcalde, Carles Motas, admetia que és l’hora que el consistori abandoni la posició de “desavantatge moral” envers Patxot i la família, que mai va oblidar els anys de plets per recuperar la casa guixolenca al cor del passeig del Mar, ocupada per la CNT durant el conflicte i confiscada després com a residència d’estiu dels governadors franquistes a Girona. A finals de gener, el ple ja va aprovar per unanimitat una moció de reconeixement del greuge amb voluntat de disculpa i per restablir ponts de diàleg.

    El president de l’IEC, Joandomènec Ros, també va justificar l’homenatge pel mecenatge que va fer sustentar l’activitat de la institució científica durant la dictadura de Primo de Rivera. Un antecessor de Ros a la presidència de l’IEC, el matemàtic Manuel Castellet, va ser qui va rebre la senyera de mans dels néts de Patxot, fa una mica més de dos anys, i va decidir dipositar-la a l’arxiu de l’Institut perquè no es malmetés. Finalment, a mesura que avançaven els plans per restaurar el teixit, Castellet ha desenvolupat un paper secundari però cabdal per aplanar el camí perquè el símbol torni a Sant Feliu, on presidirà la sala de plens.

    Figura independent i transversal

    Al marge de l’acte institucional, la intenció de la convocatòria del 2 de juliol és obrir la celebració al carrer, amb la intenció que el públic congregat a la plaça del Mercat –davant de l’ajuntament– pugui veure la senyera, i amb protagonisme musical, ja que no cal oblidar que Patxot va contribuir a la recuperació del folklore musical amb l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1921-1936), amb més de 40.000 partitures, rondalles, danses, refranys i entremesos. La intenció és aplegar músics i formacions de tot el país i també del municipi. La figura de Patxot, tot i la rellevància i els múltiples reconeixements en el pla intel·lectual, no ha estat mediàtica per la discreció del personatge –que va defugir les militàncies polítiques més enllà dels seus profunds ideals catalanistes– i dels seus hereus, que des de Suïssa han romàs en un segon pla.

    Font: El Punt-Avui


    Últimes Notícies

    (c) A.C.O.G., 2018. - NIF G55273130 Tribuna Ganxona, diari digital de Sant Feliu de Guíxols - Versió 2.0

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies