• Categories
  • Intolerància a la histamina

    01/05/2017

    La histamina és indispensable perquè el nostre cos funcioni òptimament. Actua com a neurotransmissor químic que té la capacitat de transmetre missatges de cèl·lula a cèl·lula en el sistema nerviós, pot actuar com a mediador inflamatori, en la permeabilitat dels vasos capil·lars, en la contracció muscular, en la regulació de l’àcid gàstric de l’estómac i en la funció cerebral. Les concentracions més altes d’histamina es troben a la pell, el pulmó, l’estómac i en petites quantitats al cervell i al cor. La histamina també és essencial en defensar el cos d’importants malalties causades per virus, bacteris, fongs o paràsits i actua com a mediadora en els símptomes d’una reacció al·lèrgica, juntament amb altres mediadors inflamatoris.

    Els nivells d’histamina en sang considerats com a “normals” estan entre 0’3 i 1’0 nanograms per mil·lilitre (ng / ml). Cada persona té un nivell d’histamina, que pot tolerar sense tenir símptomes. Quan la persona excedeix aquest nivell, poden aparèixer símptomes com ara mal de cap, pell rogenca, picors en mucoses, mucositat, … que poden aparèixer després d’un àpat, per exemple. Alguns aliments són els causants de pujades d’histamina, encara que l’aparició dels símptomes no té la mateixa intensitat per  tothom. Depenen de l’activitat genètica, dels canvis hormonals (cicles menstruals i menopausa) i alguns medicaments que afavoreixen la “intolerància a la histamina”.

    La histamina és degradada per dos enzims: histamina N-methyl transferasa (HMT) i Diamino Oxidasa (DAO), la qual es troba a la mucosa intestinal. La deficiència d’aquest últim enzim és la que ha rebut més atenció com a possible causa d’una “intolerància a la histamina”.

    Fisiològicament, quan la histamina sobrepassa els nivells establerts, aquests 2 enzims la degraden. El problema sorgeix quan el procés de descomposició no és prou ràpid per reduir els nivells en sang. Quan això succeeix, podem començar a tenir signes i símptomes semblants a una reacció al·lèrgica, com  ara urticària, inflamació de la pell (específicament de la cara), pruïja (picor als ulls, cara, orelles i nas), taquicàrdia, mal al pit, ansietat o estats de pànic, congestió nasal, conjuntivitis, mal de cap (segons estudis conclosos el 2012, el 95% dels pacients diagnosticats amb migranya, segons criteris de la IHS (Internacional Headache Society), presenten un dèficit d’activitat de l’enzim DAO), fatiga, confusió, irritabilitat, algunes poques vegades pèrdua de consciència d’un o dos segons, mala digestió, refluxos i acidesa estomacal.

    Només que es tingui algun d’aquests símptomes pot ser indicatiu d’un problema amb la histamina. Altres símptomes descrits a la clínica, com l’èczema i el xoc anafilàctic també tenen relació amb una deficient eliminació de la histamina.

    Les dones han de tenir en compte amb la histamina, ja que aquesta pot fluctuar depenent del cicle menstrual en què es troba. Exactament al pic d’ovulació i els dies abans de la menstruació. També s’ha de tenir en compte que durant l’embaràs, a les dones se’ls poden disminuir els signes i símptomes produïts per la histamina, degut a que la placenta produeix quantitats importants de DAO i així, pot degradar la histamina fàcilment. Desafortunadament, quan deixa d’estar embarassada tornen els símptomes.

    Com diagnosticar una intolerància a la histamina? 
    Al meu entendre, quan una persona té un problema amb la histamina és difícil de diagnosticar, perquè moltes vegades no existeix una reacció causa-efecte evident. Només quan les quantitats d’histamina en sang en aquella persona són prou elevades donarà símptomes. Com a metàfora, podem utilitzar la del vas que es va omplint d’aigua – d’histamina en aquest cas- fins que l’aigua fa vessar el got i es comença a mullar el que no toca. És a dir, es poden anar menjant aliments que van generant quantitats d’histamina que no es poden eliminar i es van acumulant en el cos fins que un dia, després de menjar aliments que produeixen histamina, es produeix la gota que fa vessar el got i comencen els símptomes anteriorment descrits. Per saber exactament  si els símptomes es deuen a una al·lèrgia alimentària o d’una intolerància a la histamina, el pacient pot fer-se el DAO test, que permet saber els valors d’histamina en sang.

    Factors que influeixen en la intolerància a la histamina
    La histamina és una amina bioactiva que es produeix en la histidina, un dels 20 aminoàcids que es combinen per formar una proteïna, i està present sobretot en granulòcits com les cèl·lules de Mast i els basòfils. En aquests leucòcits, la histidina es converteix en histamina. Un cop aquests granulòcits han realitzat aquesta conversió a histamina, està a punt de ser alliberada. Per exemple, quan hi ha un procés infecciós, un tall a la mà o un cop al genoll amb inflamació. Però se sap que aquesta no és l’única forma de produir histamina en el nostre cos.

    També trobem una sèrie de microorganismes, sobretot a l’intestí gros, que produeixen histidina interactuant amb una altra proteïna que es troba en el còlon. I així, la histamina pot passar al plasma i dirigir-se a diversos zones del cos a través de la paret intestinal. Aquestes dues causes es considerarien els factors intrínsecs del perquè una producció d’histamina en el cos.

    Els científics també estudien la possibilitat que algunes persones tinguin un polimorfisme genètic que no deixa produir la quantitat necessària de DAO per degradar la histamina.

    Com a factors extrínsecs, trobem sobretot alguns aliments. Com a curiositat que he llegit en un bloc, una doctora explica que un bacteri que colonitza l’intestí del peix produeix histidina decarboxylasa. Un cop mor el peix, els bacteris intestinals comencen a degradar les proteïnes dels teixits, que juntament amb la histidina es convertirà en histamina. Diu aquesta doctora que cada vint minuts després de la mort del peix es va doblegant la quantitat d’histamina fins que no li treguin les vísceres. En el cas dels crustacis després de pescar-los, no se’ls treuen les seves vísceres, el qual permet que es vagi produint molta histamina fins que no es cuinin. Ara penseu, quanta gent és diagnosticada d’al·lèrgia al marisc i potser sigui a causa de la histamina? En aquest cas, per sortir de dubtes, cal fer-se el DAO test.

    Hi ha alguns medicaments que augmenten la producció d’histamina o redueixen l’efectivitat de la DAO, per exemple: aspirina, antiinflamatoris no esteroides, diürètics, antibiòtics, antidepressius, antihipertensius, analgèsics, relaxants musculars, mucolítics, …

    Els aliments i la histamina
    Hi ha molts aliments que poden augmentar la histamina, tot i això no vol dir que tots aquests aliments s’hagin de deixar de menjar. Es tracta de conèixer-se un mateix i observar quins aliments menja, i reduir la seva ingesta si estan a la llista. Hem de tenir en compte que cada persona tindrà un llindar diferent als símptomes que produeix nivells elevats d’histamina.

    En alguns casos, pot ser convenient portar el seu antihistamínic i millorar la funció intestinal, en aquest cas, haureu de consultar al vostre metge o terapeuta.

    Si es pateix intolerància a la histamina cal reduir:

    Peixos fumats, en conserva, marisc.
    Sucre blanc i refinats: productes light, gelats, pastisseria …
    Carns processades, fumada o fermentades, com carns fredes, salsitxes, salsitxa, mortadel·la, salami, peperoni, pernil fumat, cansalada curat. El porc conté molta histamina.
    Cal vigilar amb les sobres, perquè els bacteris ràpidament actuen sobre les proteïnes i produeixen grans quantitats d’histamina.
    Lactis de vaca i derivats: llet, formatge, iogurt, nata, flam, crema, mantega.
    Blat i derivats: pa, pasta, pizza, pastissos, farines, cereals esmorzar, arrebossats.
    Fruites: taronja, aranja, llimona, llima, cireres, maduixes, albercocs, gerds, mores.
    Les panses, panses de Corint (fresques o seques)
    Els cacauets i les nous.
    Verdures: els tomàquets, salses de tomàquet, productes de tomàquet i soja.
    Fesols, espinacs, bledes, pebrot, albergínia, patates, olives en vinagre
    Adobats, condiments i altres aliments que contenen vinagre
    Additius Alimentaris com la tartrazina i altres colorants alimentaris artificials
    Conservants, especialment benzoats i Sulfits
    Condiments com la canyella, el clau, vinagre, pols de Xile, anís , curri en pols, nou moscada
    La soja i els seus productes fermentats (com la salsa de soja, miso)
    Els aliments fermentats (com el xucrut)
    Te
    La xocolata, el cacau i les begudes de cola
    Les begudes alcohòliques.

    Aliments sans per als intolerants a la histamina:

    Fruites: poma, mango, raïm, meló, síndria, fruits del bosc, figues, coco.
    Llet: llet d’arròs, llet d’ordi o civada, llet d’euga, d’ovella o de cabra.
    Formatge: fresc de cabra o d’ovella.
    Cereals: quinoa, blat de moro, mill.
    Edulcorants: mel o estèvia.
    Infusions de plantes que no portin teïna.
    Peix blanc: llenguado, rap, lluç, halibut, bacallà, perca, calamar, pop, sèpia, truita, orada, llobarro, turbot, rajada.
    Verdura: enciam, endívies, escarola, canonges, ruca, cols de Brussel·les, coliflor, col, bròquil, carxofes, pastanaga, moniato, cogombre, all, ceba, porro, carbassó, carbassa, espàrrecs, remolatxa, mongeta, naps, rave, api, …
    Carns: vedella, conill, porc senglar, pollastre, gall dindi, xai.
    Ous: vigileu amb la clara, que conté histamina.  Si es pateix un problema amb la histamina, cal menjar només el rovell.


    Últimes Notícies

    (c) A.C.O.G., 2018. - NIF G55273130 Tribuna Ganxona, diari digital de Sant Feliu de Guíxols - Versió 2.0

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies