• Categories
  • La Bíblia del ferro

    15/05/2017

    Un dels minerals més involucrats en processos fisiològics i, per tant, més important, és el ferro, un mineral molt habitual en la natura – de fet, el centre de la terra està fet de ferro-, i cèl·lules molt importants del cos humà necessiten ferro per funcionar correctament, ja que és un mineral essencial per a la vida i, malgrat que es troba en molt poca proporció al cos humà, és una proporció molt important.

    Alguns dels símptomes de la manca de ferro són: Anèmia, astènia, hipotiroïdisme, caiguda del cabell, falta de concentració i memòria, síndrome de les cames inquietes, calor als peus durant la nit, cansament pel matí, part prematur i baix rendiment esportiu.

    Per la seva banda, un excés de ferro pot donar aquests símptomes: Restrenyiment, molèsties digestives, dolor crònic o fibromiàlgia, artritis, diabetis, problemes hepàtics, càncer, malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o malalties cardíaques.

    Funcions del ferro

    El cos humà no necessita gaire  quantitat de ferro, però aquesta poca quantitat exerceix funcions bàsiques pel cos:

    • Intervé en el transport d’oxigen a través de l’hemoglobina, que transporta el 70% de ferro.
    • És un element essencial per a la respiració cel·lular. A través de la mioglobina porta l’oxigen a les cèl·lules musculars per tal que puguin treballar.
    • Intervé en la producció de dopamina, la manca de la qual pot produir astènia matutina i/o síndrome de cames inquietes.
    • Permet un bon funcionament de la tiroides.
    • És necessari per una bona producció d’ATP (nostra principal font d’energia)
    • El ferro agafa l’oxigen dels pulmons i el porta fins els teixits que el necessiten, portant amb ell les deixalles metabòliques que s’alliberen en forma de diòxid de carboni als pulmons.

    El ferro pot ser funcional o d’emmagatzematge. El funcional són 2/3 parts del ferro total del cos, i es troba en l’hemoglobina, als glòbul circulants, a la mioglobina i a d’altres enzims. El d’emmagatzematge es troba principalment a la ferritina.

    Com s’ho fa el ferro?

    Per conservar uns bons nivells de ferro fan falta tres processos bàsics: absorció, transport i emmagatzematge.

    L’absorció es realitza a l’intestí prim, sobretot al duodè. Segons les quantitats de ferro que hi hagi al cos, l’intestí augmenta o disminueix la seva capacitat d’absorció del mineral. Quan el ferro es troba a l’intestí es porten a terme unes reaccions químiques amb la bilis i altres components, que li permeten travessar l’intestí  per què s’hi uneixi la Transferrina i així poder viatjar a través de la sang. A partir de aquí, es transporta el ferro cap als teixits que ho necessiten per realitzar les seves funcions. La transferrina és clau per aquest procés de transport.

    Una altra proteïna important és la ferritina, la funció principal de la qual és emmagatzemar el ferro. L’excés de ferro s’emmagatzema sobretot als  hepatòcits (cèl·lules del fetge). Un altre enzim és la hemosiderina, que també emmagatzema ferro en menor proporció que la ferritina.

    Com saber el nivell de ferro a través de les analítiques de sang

    Les analítiques són proves complementàries i, per tant,  a vegades no poden explicar tot el que passa. En aquest cas, els símptomes són claus per tenir un bon diagnòstic. Segons el meu punt de vista, les analítiques han de complementar el diagnòstic realitzat tenint en compte els símptomes.

    Per mi, una característica important per desxifrar els resultats de l’analítica és observar les tendències. Això significa que a vegades els valors es poden trobar dins els límits que marquen els laboratoris, per`això no vol dir que siguin correctes.  Cal tenir en compte si un valor està amb tendència a l’alça o a la baixa. Així, la interpretació dels resultats serà molt més completa i encertada.

    Per saber els nivells de ferro en les analítiques cal mirar els següents valors:

    Ferro: Valors ideals: 70-120 µg / dl

    Ferritina: Aquesta proteïna pot contenir unes 4000 molècules de ferro i la produeix el fetge, distribuint-se entre la medul·la, la musculatura i el fetge.A la melsa regula la destrucció de glòbuls rojos.  Els valors haurien d’estar entre 45-100 ng/ml., el nivell òptim seria 70 ng/ml.  en dones i 100 ng/ml. en homes. Si la tendència és a la baixa, serà la primera pista d’un principio d’anèmia.

    Hemosiderina: No és un valor que es tingui molt en compte, però en valors alts pot indicar una excés de ferro. Generalment, guarda el ferro que no pot emmagatzemar la ferritina. ot ajudar a diagnosticar l’hemocromatosi i altres malalties.

    Transferrina: Es produeix al fetge com la ferritina i s’encarrega de transportar el ferro  cap a la medul·la per unir-se a l’hemoglobina. Els valors bons es mouen entre 2 – 3.40 grams per litre en homes i 2 – 3.40 gr/l en dones.

    Índex de saturació de la transferrina: Indica el percentatge de ferro que conté la transferrina. Si està per sota del 30% hi pot haver manca de ferro i si està per sobre del 50%, excés.

    Hepcidina: És un pèptid produït pel fetge que actua com a regulador del ferro, l’augment del qual pot reduir l’absorció de ferro a l’intestí i el nivell de ferro en sang. Això pot comportar una manca de ferro.

    Vitamina C: Permet una major absorció del ferro no hemo a l’intestí prim i una major mobilització d’aquest mineral des dels seus dipòsits. Els nivells correctes permeten portar a terme aquestes funcions (entre 7 i 15 miligrams per litre)

    Hemoglobina: Es troba als glòbuls rojos (eritròcits). El color vermell de la sang es deu a aquesta substància, que transporta l’oxigen des dels pulmons dins els teixits del cos humà. Dins l’hemoglobina hi ha uns  connectors que permeten que l’oxigen es transporti a través de la sang, i que estan fets de ferro. Valors ideals: en dones, de 13’5 a 15’5, i en homes, de 14 a 16’5.

    Vitamina B12: Una vitamina essencial per a la maduració dels glòbuls rojos i per a la formació de l’hemoglobina. La vitamina B12 hauria d’estar per sobre dels 500 picograms por ml en sang, si no, vol dir que hi pot haver dèficit, impedint uns bons nivells de ferro.

    Gamma Glutaminiltranspeptidasa (GGT): Enzim del fetge que permet saber si hi ha dany hepàtic i la quantitat de ferro no unit a la transferrina. Els valors no haurien de sobrepassar les 30 unitats, doncs a partir d’aquest valor pot estar relacionat amb problemes de salut.

    Vitamina A (Retinol): Uns bons nivells d’aquesta vitamina permeten una bona mobilització dels dipòsits de ferritina als transportadors (transferrina). També s’associen amb bons nivells d’hemoglobina, hematòcrit, índex de saturació de la transferrina i ferro en sang.

    Coure: Els nivells en sang d’aquest mineral han d’estar entre 90-120 microgams por decilitre (µg/dl).

    Possibles causes que produeixen una manca de ferro

    Menstruació: Hi ha dones amb regles molt abundants, que poden produir una baixada important del ferro, que cal tenir en compte si es tenen símptomes relacionats amb una falta de ferro.
    Inflamació aguda o crònica: El 1952, el Dr. Eugene Weinberg va descobrir que el ferro ajudava als bacteris a reproduir-se. Compte amb prendre ferro quan es té una infecció! A més, el càncer necessita ferro per desenvolupar-se, per això en tots dos casos el cos reduirà la quantitat de ferro en sang per conservar la nostra salut.
    Hemorràgies: Lògicament, en perdre sang també es perd ferro. És un altre factor a tenir en compte.
    Alimentació vegana o vegetariana estricta: Recorda que el ferro més absorbible (ferro hemo) es troba sobretot en la carn i el peix. Si no es mengen aquests aliments poden augmentar les possibilitats de tenir un dèficit de ferro. Si es practica una alimentació vegana o vegetariana cal parlar amb el nutricionista o metge per controlar els nivells de ferro en sang.
    Alimentació: Hi ha certs aliments que poden reduir l’absorció del ferro a nivell intestinal, com ara els que continguin grans quantitats d’àcid oxàlic (espinacs), aliments rics en calci com la llet i el sèsam o la cúrcuma, una arrel que pot reduir l’absorció del ferro. Altres plantes com el tè verd i el romaní també poden reduir aquest mineral.
    Medicaments Inhibidors de la bomba de protons “Omeprazol”: Aquest medicament pot reduir l’absorció del ferro no hemo
    SIBO: El sobrecreixement bacterià en l’intestí prim pot alterar la funció intestinal augmentant els lipopolisacàrids, que poden augmentar la hepcidina, que reduirà el ferro en sang. La solució al problema no serà donar ferro, la solució que millorarà el problema serà aquella que tingui en compte l’intestí com l’òrgan a tractar.
    Patologies i cirurgies intestinals: Malalties intestinals com el celiaquisme, la malaltia de Crohn i cirurgies en el sistema digestiu poden reduir l’absorció de ferro en l’intestí.
    Embaràs
    Malaltia renal: Els ronyons són els principals productors d’eritropoetina, una hormona que produeix els eritròcits, els anomenats glòbuls vermells. Aquests transporten entre moltes substàncies, la preuada hemoglobina. I com he comentat anteriorment, l’hemoglobina és la responsable de transportar el ferro. Per tant, si el ronyó no funciona bé, hi pot haver un possible dèficit de ferro en sang.

    Què es pot fer si teniu una manca de ferro?

    Abans de fer un tractament per augmentar les quantitats de ferro, cal saber quina és la causa o causes que estan provocant aquesta manca de ferro. Hem d’entendre quin és el mecanisme d’acció que ha provocat aquest dèficit.

    Com es pot comprovar, hi ha diverses causes que produeixen una baixada del ferro, per tant, hi haurà diferents solucions per solucionar la falta d’aquest mineral. Faig aquest comentari perquè moltes vegades el tractament convencional és prendre un suplement de ferro, sense tenir en compte les causes. I aquest plantejament pot empitjorar els símptomes de la persona. Per exemple; si una dona té un intestí permeable i a causa d’això té el ferro baix, si pren un suplement de ferro per solucionar el problema aconseguirà tot el contrari, empitjorarà el seu problema de salut perquè en aquest cas, el cos ha baixat el ferro amb la intenció de protegir-lo. El tractament òptim seria millorar la funció digestiva i intestinal.

    Per tant, existiran diferents solucions:

    • Millorar la funció intestinal.
    • Solucionar el Low Grade Inflamation; una correcta alimentació i l’exercici físic són essencials per a aconseguir-ho.
    • Augmentar la ingesta de ferro hemo mitjançant el peix, la carn i les vísceres.
    • Millorar les menstruacions.
    • Prendre un suplement de ferro (recomano el bisciglinat de ferro. Té una bona absorció i no produeix símptomes de malestar a l’estómac ni a l’intestí).

    Causes que poden provocar un excés de ferro

    Hemocromatosi: És una malaltia hereditària que altera el procés d’absorció del ferro, augmentant les quantitats de ferro en el cos. Si no es tracta pot produir trastorns hepàtics, malaltia de miocardi, diabetis, artritis, infertilitat, càncer, problemes psiquiàtrics,… El gen que genera aquest desequilibri amb el ferro es va descobrir el 1996. Els científics amb una visió evolucionista creuen que la hemacromatosi va ajudar les persones a sobreviure de la pesta, la pandèmia més important que va arrasar la població europea al segle XIV. Segons els experts, aquesta mutació genètica els va permetre resistir al bacteri Yersinia Pestis, la causant de la pesta. No obstant això, no queda clar que aquesta sigui la causa del perquè actualment l’hemacromatosi existeix a la nostra societat, ja que s’ha observat que abans de la pesta ja hi havien persones amb hemacromatosi, que es va originar en tribus víkings amb un ambient mancat de ferro a causa de malnutrició.
    Prendre suplements i / o medicaments amb ferro
    Ingerir aliments enriquits amb ferro
    Cuinar amb olles i paelles de ferro
    El consum d’alcohol augmenta l’absorció del ferro dels aliments

    Què puc fer si tinc un excés de ferro

    Si en les analítiques, la ferritina està per sobre de 200 ng / ml, recomano fer extraccions de sang. Seria el mètode adequat si hi ha un diagnòstic d’hemacromatosi.
    El tè verd i el romaní són plantes que ajuden a reduir l’absorció de ferro.
    La cúrcuma és una arrel amb moltes propietats, una d’elles és minimitzar l’absorció de ferro.
    Prendre antioxidants com l’astaxantina, la qual redueix l’estrès oxidatiu produït per l’excés de ferro.
    Millorar la funció intestinal i hepàtica a través d’una correcta alimentació, reduint el consum d’alcohol i uns bons hàbits de vida.


    Últimes Notícies

    (c) A.C.O.G., 2018. - NIF G55273130 Tribuna Ganxona, diari digital de Sant Feliu de Guíxols - Versió 2.0

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies