• Categories
  • “S”urrealista

    05/02/2018
    Justament avui que tant contents estàvem amb el fet de que el nostre govern hagués posat al balcó de l’Ajuntament la pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics, no hem pogut
    acabar amb aquest bon gust de boca el dia. Casualitats?
    La raó és que hem tingut coneixement de la crida del govern davant la bretolada del robatori de la “S” de les lletres promocionals del Passeig del Mar. I és que la nota no es centra en el que seria lògic de pensar: lamentar els fets i explicar les mesures per a què no torni a passar.
    Davant de la incredulitat de tothom que ha tingut ocasió de llegir-ho, el govern fa una crida, mitjançant els serveis municipals de premsa, als responsables de la bretolada per a què ens
    tornin la “S”. No solament això, sembla que insinuen que si ho fan es comprometen a passar pàgina  i a mirar cap a un altre costat (“no cal donar explicacions ni us les demanarem”).
    El comunicat de l’Ajuntament ens sembla del tot inapropiat. En primer lloc, pel to, que vol ser magnànim però esdevé més propi d’un perdonavides qualsevol. I en segon lloc, pel fons de la qüestió: L’Ajuntament ha de denunciar totes les bretolades i ha de treballar perquè no es produeixin. Sembla que la “S” destinada a les fotos de l’alcalde és una bretolada amb uns privilegis que no tenen, per exemple, les papereres o els bancs de la ciutat.
    Més greu encara ens sembla que es digui que si es torna la “S” no es demanaran explicacions ni cal donar-les. És evident que aquest no pot ser el missatge que surti de la institució. Les bretolades són, per un costat, infraccions que s’han de prevenir i perseguir. També símptomes de comportaments asocials que s’han de canalitzar. Tot plegat no mereix altre qualificatiu que no sigui el de surrealista. 
    Hi ha hagut una “ràpida” reacció institucional (de fet, la notícia ha saltat avui però al cap de dos dies d’haver-ho posat la lletra ja no hi era). I, com si es tractés d’un quadre d’en Dalí, la cosa s’ha anat tornant cada cop més surrealista. El govern de la ciutat llença una proposta al lladregot dient-li que si vol tornar la lletra ho pot fer de manera anònima sense que ningú el vegi, sense que hi hagi represàlies, obligant d’aquesta manera a la policia local a mirar cap a una altra banda.
    Quina llàstima que no haguessin posat el mateix entusiasme en intentar recuperar les figures del pessebre que van desaparèixer al Molí de Vent, i que els veïns munten cada any amb tota la seva il·lusió, no es pot dir que fos un fet no conegut ja que el senyor alcalde viu quasi bé al costat (potser és que no li interessen tant les coses petites dels veïns).
    ​Tornant a la lletra desapareguda (sembla el títol d’una novel·la d’Agatha Cristie), més enllà de la gravetat o no del fet, en el mateix s’amaga una greu problema: a la ciutat cada cop hi
    ha més comportaments incívics i sembla que des de l’Ajuntament no ho puguin acceptar.
    Però aquest govern està fent tot el contrari del que seria raonable. Primer: al començament de mandat menysté i s’embolica en un conflicte amb aquells que han de vetllar per la seguretat dels veïns, rebaixant-los el sou i no augmenta la plantilla amb els agents necessaris per cobrir una població fixa de quasi 22000 habitants. Segon: les famoses càmeres que des de fa tres anys porten dient que posaran i que tot just ara sembla que han comprat (fins que no estiguin col·locades no podrem dir “ara sí”).
    Senyors del govern: fa molt de temps que Sant Feliu té seriosos problemes en aquest camp que han anat en augment per la inactivitat del govern de la ciutat en aquest tema, per això
    deixin de fer el ridícul perquè els han robat una lletra i vagin a tallar de soca-rel els greus problemes d’inseguretat que hi ha a la ciutat.

    No es poden fer comentaris


    Últimes Notícies

    (c) A.C.O.G., 2016. - NIF G55273130 Tribuna Ganxona, diari digital de Sant Feliu de Guíxols - Versió 2.0 Powered by cumesoft