• Categories
  • 20 de juny, Dia Mundial dels Refugiats

    20/06/2018
    A la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada i adaptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, hi ha dos articles que si els estats i la societat en general apliquessin i respectessin serien més que suficients per abolir del diccionari la paraula amb connotacions pejoratives de “refugiat”:
     
    Article 1
    Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.
     
    Article 14 1.
    En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n.
     
    De tots són conegudes les macroxifres de persones refugiades en tots els continents del món i si bé, una part troben acollida i escalf, la majoria s’han d’amuntegar en descampats i en condicions higièniques molt precàries o inexistents.
    Dins la nostra Europa tan rica i avançada econòmicament parlant, hem vist com s’han posat fronteres infranquejables, per la majoria d’aquestes persones, a tot l’est europeu.
    Sorprèn encara més el fet que fa quatre dies molts d’aquests països clamaven a la resta del món per l’opressió que patien del comunisme i règims dictatorials. Avui ja no recorden que ells també sortien dels seus països en busca d’una vida millor i neguen, de forma descarada, no complir amb l’assignació de repartiment de refugiats que fa la Comunitat Europea. També tenim exemples més propers que ens fan abaixar el cap. Ens sorprèn, també, el cas de Birmània, amb el seu tracte d’autèntica barbàrie amb la població dels rohingyas, que els cremen poblats sencers per fer-los fora i haver d’emprendre així un èxode a països veïns com Bangladesh.
    Queda força clar, doncs, que és difícil, per no dir impossible, que per part d’un govern es promogui una ajuda només perquè hi hagi una declaració universal proclamada per les Nacions Unides el 1948. Avui per avui és paper mullat.
    Les organitzacions humanitàries de caire no governamental o privades esdevenen una eina imprescindible per fer arribar a tots aquests col· lectius les ajudes necessàries per sobreviure i assolir prou confiança com per poder seguir el seu propi camí.
    D’organitzacions de caire privat n’hi ha moltes, la majoria bones o molt bones.
    Hem tingut l’oportunitat de conèixer una d’aqueste s ONG’s, creiem que de les millors; la Fundació Vicenç Ferrer a l’Índia, concretament a la regió d’Anantapur. No solament els ha ensenyat a sobreviure en condicions difícils sinó que també els ha tornat la dignitat que tota persona es mereix.
    Això fa que, avui, la labor d’aquesta fundació amb els seus projectes, sigui un mirall i una referència a seguir no tan sols a l’Índia sinó a tot el món.
    Des d’aquí, com a Síndic Municipal de Greuges, i des del Fòrum de Síndics Locals, volem encoratjar a tothom que se senti útil, fent que els qui reben l’ajuda se sentin dignes d’ells mateixos i del món que els envolta.
     
    Josep Rius Graners
    Síndic de Greuges de Sant Feliu de Guíxols

    No es poden fer comentaris


    Últimes Notícies

    (c) A.C.O.G., 2018. - NIF G55273130 Tribuna Ganxona, diari digital de Sant Feliu de Guíxols - Versió 2.0

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies