• Categories
  • Per en: Laia Bodro

    Diada de l’Esport Ganxó al Teatre Narcís Masferrer

    18/06/2017

    El passat divendres 16 de juny va tenir lloc, al Teatre Auditori Narcís Masferrer la “Diada de l’Esport Ganxó”, per a celebrar i distingir els èxits esportius dels clubs esportius locals.

    L’acte, conduit per Pere Carreras, va emplenar gairebé del tot el teatre d’esportistes ganxons de totes les edats, i va distingir a totes les entitats esportives i als equips i esportistes que han tingut un èxit més que notable representant a la ciutat. David Oliveras, Regidor d’Esports, va voler destacar el valor educatiu de l’esport i els valors que aporta a les persones. També va tenir paraules d’agraïment a les persones que hi dediquen el seu temps com a directius i entrenadors.

    L’acte va continuar amb l’entrega de premis a les entitats. Aquestes entitats van ser les que van escollir als equips o esportistes que volien destacar. La majoria d’ells, campions en les seves categories i, en alguns casos, convocats amb la Selecció Catalana. Es van distingir una vintena d’associacions, entre les que destaquen el Club de Bàsquet Sant Feliu, que l’equip sènior ha ascendit a 2a Catalana, i els equips júnior, tant femení com masculí, que van guanyar els campionats gironins; el Club Gimnàstic Twirling, amb esportistes a la selecció Catalana; o la unió del futbol Ganxó (A D Guíxols, Vilartagues i l’Escola de Futbol Sant Feliu) que van voler destacar l’equip Femení sènior de l’escola, campiones de lliga i ascendides a Primera Catalana. També hi va haver una distinció especial als esportistes de més edat de la ciutat, tant de la Corxera, com dels dos centres cívics. L’acte va concloure amb un parlament de l’alcalde de la ciutat,  Carles Motas.


    Recomanació: Oasis a Knebworth

    21/10/2016

    Pels fans de Oasis,com jo, el 30 d’agost no és una data que ens porti bons records: és el dia en que Noel Gallagher va deixar la banda, fart del seu germà.

    Des d’aquella data, que els rumors sobre una possible reunió són constants, algun fins i tot, amb data i ubicació. Malauradament, algun dels germans Gallagher s’ha encarregat de desmentir-ho sempre.

    Els vaig poder veure en directe a les seves dues últimes visites a Barcelona: Rock’n’Roll en estat pur. El protagonisme era per a la música, amb 4 llums led i pantalles, però sense grans escarafalls. Però el que més protagonisme s’enduia eren, sense cap dubte, els “hits” que van fer famosos als de Manchester, aquelles cançons que qualsevol amant de la música coneix: Live Forever, Wonderwall, Champagne Supernova, Supersonic, Don’t look Back in Anger… Eren moments espectaculars, on el públic agafava la veu cantant.

    Com que no els podem veure en directe, ens hem de conformar en veure’ls en vídeo, i què millor que fer-ho recordant els dos concerts més multitudinaris de la història de la Gran Bretanya: 10 i 11 d’agost a Knebworth.

    P.D: últimament, els rumors de reunió de la banda han tornat a agafar força, en part, gràcies a l’estrena del documental “Supersonic”, del mateix equip que va realitzar l’aclamat documental Amy, sobre la vida de Amy Winehouse, que s’estrena aquest octubre. A Catalunya, tenim l’oportunitat de veure’l al Festival Internacional de Cinema Documental Musical IN-EDIT


    Jordi Cambronero: “A Sant Feliu, cada club representa una manera de ser, un sentiment diferent”

    25/07/2016

    Enguany, el futbol de Sant Feliu està d’enhorabona. Per primera vegada, tot el futbol ganxó estarà unificat sota una sola direcció. Després d’agafar el Vilartagues la temporada passada, i veient els bons resultats, la Junts de l’Escola s’atreveix aquest any amb l’Ateneu Deportiu Guíxols, unificant així tot el futbol de la ciutat. Gràcies a això, la propera temporada hi haurà 4 equips amateurs (Guíxols, Vilartagues, Guíxols B i Escola Sant Feliu femení), i 19 equips de futbol base, convertint-se en un dels clubs més grans de la comarca amb més de 300 jugadors.

    Per a conèixer una mica més com funcionarà aquesta unió, des de Tribuna Ganxona hem parlat amb Jordi Cambronero, president de l’entitat.

    Què pot significar per a la ciutat aquesta unió?

    D’entrada, normalitzar una situació que fins ara, pels motius que siguin, no estava normalitzada. El funcionament de qualsevol club esportiu de qualsevol població, que tenen un futbol base que abasteix als equips amateurs, aquí a Sant Feliu, durant molts anys no ha estat així. Ara tenim l’oportunitat de què això sigui així.

    Què implica aquesta unió per als clubs?

    Una Junta directiva que gestioni les 3 entitats, una direcció esportiva que vagi en una sola direcció, una sola figura que s’ocupi de la coordinació de tot el futbol, des del primer equip fins al futbol base. D’entrada, el plantejament és que tan econòmicament com socialment, cada entitat es mantingui al marge l’una de l’altra. Cada una tindrà els seus socis, cadascuna tindrà el seu pressupost. Sí, és una complicació, però creiem que en aquest moment, a Sant Feliu cada club representa una manera de ser, un sentiment diferent i creiem que aquesta és la millor manera en què pot funcionar.

    Fa un any vau agafar la direcció del Vilartagues, com valores aquest últim any?

    Amb el Vilartagues, amb el fet d’anar en una direcció esportiva, on les plantilles es pensin des d’un sol punt de vista, on el Vilartagues fos una manera de sortir dels juvenils de l’escola, i on algun jugador de l’equip estigui implicat en la estructura formativa de l’escola, ha significat una de les millors temporades de l’equip dels últims anys, és a dir, que esportivament ha funcionat. També ha significat una unitat més gran que la que hi havia fins ara. Jo crec que la part esportiva ha vingut, en part, per aquesta unitat.

    Va ser una decisió fàcil agafar el Guíxols?

    No. Són realitats diferents. Els costos d’un equip a 3a Catalana i a 2a Catalana no tenen res a veure. Evidentment, a nivell d’ingressos, gestionar un club de futbol base és diferent en el sentit que una part dels ingressos vénen de les quotes dels pares, i la gestió es centra en ser rigorós amb aquests diners. En canvi, en el futbol amateur, aquests ingressos no hi són i t’has de basar molt en la publicitat.

    Amb el Guíxols hem de pensar que, primer de tot, és un club centenari, per tant la repercussió que té a la ciutat és important, i segona, evidentment, les despeses que hi han a 2a Catalana son molt més grans que les que pugui tenir un equip a 3a catalana.

    Com es combina l’escola amb dos equips amateurs?

    Al final és pensar en global. Mirar d’utilitzar les instal·lacions i el material en global. És més complicat, però a l’hora de la veritat, comprar material, per exemple, per un camp sense tenir en compte si aquest material és d’un club o es de l’altre, abarateix costos.

    Una de les preocupacions de l’afició blaugrana és recuperar la 1a Catalana. Serà l’objectiu d’enguany?

    D’entrada, hem de pensar que estem fent un relleu a una junta que portava molts anys i que per tant, espònsors, massa social, tot ve derivat d’una mateixa gestió, i hem de veure com respon al canvi tot això. Evidentment, la prioritat és mantenir-se a 2a Catalana. S’està intentant fer una plantilla per estar a dalt de tot, i sí, és un objectiu, però la prioritat és mantenir-se. La prioritat fonamental és tenir un control econòmic del club, intentar fer créixer els ingressos i aconseguir un equilibri pressupostari que ens permeti conèixer la situació del club de cares a la propera temporada i poder-la afrontar amb totes les garanties.

    La temporada passada, el Vilartagues va estar lluitant per l’ascens fins gairebé el final. Es vol ser ambiciós i intentar assolir l’ascens?

    L’objectiu que nosaltres plantegem és, de tots els equips, pujar les categories. L’ambició seria que el Guíxols pugés a 1a, el Vilartagues a 2a, el Guíxols B a 3a… Però clar, això en aquest moment no ho tenim com a prioritat absoluta, sinó que primer hem de consolidar el funcionament dels tres clubs. Que circumstancialment es produeix com aquest any, que sense voler-ho, el Vilartagues va estar amb opcions de pujar? Evidentment aprofitarem aquesta ocasió.

    L’objectiu a llarg termini és que inclús el futbol base, vagin pujant de categoria. Creiem que en una població de més de 20.000 habitants, podem permetre’ns tenir un equip a 1a catalana, un a 2a, un a 3a, i el futbol base en categories més grans que les que tenim ara.

    Aquesta unió pot ajudar a que l’escola torni a ser un referent a la comarca?

    Tot va lligat. La proposta que el futbol base alimenti els sèniors de Sant Feliu, és bona, però el que es necessita és que els tres clubs vagin a una. Al final, quan estàs competint, ho fas contra clubs que funcionen d’aquesta manera, i a l’hora d’atraure jugadors i competir, es nota.

    Hem parlat ja dels Guíxols, el B i el Vilartagues. De quina manera es retroalimentaran i s’ajudaran entre ells?

    Hi ha un coordinador esportiu que portarà la direcció esportiva del futbol sènior i els dos juvenils de l’escola. Tenim clar que les plantilles han de ser complementàries les unes amb les altres, tenint en compte que el Vilartagues no pot ajudar-se dels altres dos, però sí a l’inrevés.

    Quin voleu que sigui el paper dels Juvenils?

    La nostra idea principal és que tot jugador de Sant Feliu pugui jugar a Sant Feliu. Per les circumstàncies que siguin, durant molts anys hi han hagut clubs veïns que han estat plens de jugadors de Sant Feliu. La prioritat han de ser els jugadors que han passat per l’Escola. Volem que els nostres juvenils, segons les seves capacitats, continuïn als diferents equips de la ciutat. Aquesta temporada ja hi haurà algun juvenil que començarà la pretemporada amb el Guíxols, veurem si s’hi quedarà, o sinó tindran la opció del Vilartagues.

    Aquesta temporada, al Guíxols, entrenador nou i de la casa. Què pot aportar Gerard Llandrich a l’equip?

    Se li proposa ser l’entrenador perquè és una persona que coneix la plantilla, perquè tot i no estar vinculats al Guíxols, fa un o dos anys que el seguim. Confiem en aquesta plantilla, creiem que poden aconseguir el que es demana, que és estar lluitant amb els de dalt, competint. Ell és una persona que coneix els jugadors, que té clar quines han estat les mancances de la temporada anterior que van portar a que l’equip no competís com hauria d’haver estat. No ve sol, hi haurà en Jorge que ha estat a l’equip, i a més a més la seva relació amb el Vilartagues farà que pugui confiar en un moment donat amb els seus jugadors i siguin un punt de suport. Volem fer una plantilla curta del Guíxols perquè entenem que tenim gent suficientment capacitada al Vilartagues per donar un cop de mà, però que per temes personals o laborals no poden tenir el compromís que exigeix un equip de Segona Catalana. Aquest any ens juguem això, fer que aquesta manera de pensar que tot va a una, que tots hem de treballar de la mateixa manera i que tots els equips han d’estar vinculats els uns als altres, la millor manera de garantir això és amb algú de la casa.

    Parlant del Vilartagues, aquesta temporada patirà un canvi a la banqueta?

    Sí. En Manel Barnés, entrenador de la passada temporada, per motius personals no ha volgut continuar. El substituirà en Menéndez, un entrenador jove de Caldes que arriba amb moltes ganes de treballar, i el seu segon entrenador serà el mateix que teníem l’any passat, que això sempre ajudarà. Pel que fa a la plantilla, la gran majoria es queda tota, per tant el que es tracte és de consolidar aquesta temporada el que es va iniciar la temporada passada.

    Parlant d’altes i baixes… Ens podries donar alguna novetat del primer equip?

    Pel que fa a les baixes se n’han donat 4: Gerard Garrido, Chamizo, Lluís Santamaria i Mame. Respecte a les altes, hem aconseguit que torni Carlos López, un jugador que molts equips de la categoria el volien i que s’hagi aconseguit que vingués aquí crec que és important. Hem aconseguit mantenir la columna vertebral de l’equip. S’està buscant algun reforç que encara no està confirmat. Hi haurà un juvenil provinent de l’Arenys que aquesta temporada ha marcat molts gols. Aquestes dues son les altes confirmades. A part d’això hi ha un parell de juvenils que començaran la temporada, i la plantilla es vol tancar amb dos o tres jugadors, però tampoc ens volem tornar bojos. Sabem el que volem i estem esperant si s’acaba de polir alguna negociació o hi ha algun descartat d’equips de categoria més alta.

    Val a dir que el fet que un gruix important de la plantilla sigui sortit del futbol base de l’Escola ha ajudat a que confiïn en nosaltres i en el nou projecte.


    Tres punts d’or (UE Camprodon 2 – AD Guíxols 3)

    21/03/2016

    Important victòria del Guíxols al camp del Camprodon, que l’apropa una mica més les posicions capdavanteres, gràcies a les derrotes de Banyoles i Palafolls, de l’empat del Llagostera B.

    Tot i l’inici de la primavera, el Guíxols visitava el camp del Camprodon una de les setmanes més fredes de l’any. El dijous, el terreny de jo estava tapat per una capa de 25 cm de neu. Però ahir ja no hi va haver problema per a jugar el partit corresponent a la jornada 25 de la segona catalana.

    El Guíxols va controlar força l’inici del partit, i no va tardar en marcar. Al minut 11 Xavi Mora va encarar el porter, el va enganyar amb un amago de xut, per a què el porter es tirés a terra, podent marcar així fàcilment. Amb el marcador a favor, Manu i Carlos López van tenir oportunitats per a ampliar el marcador, però va ser el Camprodon, en la seva primera arribada a la porteria de Yasin, qui va marcar. Tothom esperava una centrada, però el jugador local va xutar a porteria i va marcar per l’escaire.

    L’equip, però, va continuar jugant igual, i va continuar disposant d’ocasions. En una internada de Carlos López, v xutar, però el porter va refusar, deixant la pilota morta per a que Xavi Mora, altre cop, pogués fer el segon gol del partit.

    Al segon temps, el Camprodon va seguir el guió i va anar a l’atac, buscant marcar i empatar el partit, però els blaugrana van aprofitar els espais que deixaven al darrere per a crear ocasions. Al 68, Carlos López va marcar el 3er.

    Amb el resultat a favor, el Guíxols sabia que no podia descuidar-se per no patir, però des del 60, que l’equip jugava amb 10, i la cosa no semblava fàcil. No va ser fins a l’últim minut de descompte que el Camprodon va fer el definitiu 2 a 3.

    Amb aquests 3 punts i sumats a les ensopegades dels equips de sobre, el Guíxols continua 4t, a només 2 punts del 3er, el Banyoles; i a 10 i 11 del segon i el tercer classificat, el Palafolls i el Llagostera B, respectivament.

    Aquest cap de setmana, jornada de descans al futbol català, així que el pròxim partit serà a casa, el proper dia 3, contra el Tordera, 5è classificat.


    No vull pagar menys!!

    08/03/2016

    Avui, el dia internacional de la dona, m’agradaria fer una petita i personal reflexió sobre el nostre paper dins el món al qual dedico la meva tasca en aquest diari: el futbol. Tot i que cada vegada és més normal trobar-hi dones, encara queden estigmes i costums d’un entorn més habituat als homes.

    Us preguntareu a què ve el títol, oi? M’he trobat vàries vegades, que al anar a entrar en un camp, hi ha 3 tarifes: General, Jubilat i Dones. I com els jubilats, les dones paguem menys. I això sempre m’ha indignat fins al punt, que més d’un cop, he estat a punt de dir que em cobressin el mateix que a un home. “Hauries d’estar contenta de pagar menys” em sento a dir. Però com a dona, em sento menystinguda, com si ens ho haguessin de posar més fàcil per anar al camp.

    M’agrada el futbol des de petita. A casa, sempre s’ha fet tertúlia sobre això i sempre s’han mirat els partits, em vaig criar en una casa futbolera. I no era només cosa del meu pare, la meva mare, sense tenir la passió febril del meu pare, és seguidora del Barça i també parla i opina sobre esports. Per a mi, era una cosa natural, tan veure’l com jugar a pilota amb els amics. Tot i això, mai m’he dedicat al futbol com a esportista, em vaig decantar per la dansa, un món on la gent “estigmatitza” als nois que el practiquen. Però això permet una reflexió a part.

    A certa edat, ja de més gran, quan em sumava a converses amb nois sobre el futbol, sovint em trobava amb alguna cara sorpresa de que m’agradés el futbol, i sobretot que hi entengués. No diré que és una cosa general, però tampoc ha estat un cas aïllat. Però jo no em considero un cas especial, per sort, cada dia som més les noies aficionades a aquest esport! Per què doncs aquesta reacció? Per què aquesta cara de sorpresa quan afirmo que conec el nom del camp del Tottenham?

    Actualment el futbol ocupa una part important de la meva vida. Evidentment, el comparteixo amb la meva parella, un gran aficionat també a aquest esport. Anem junts a veure els partits i compartim hores debatent i comentant. No és estrany trobar-nos en un camp baix empordanès mirant un partit de qualsevol categoria. Sabeu què he sentit moltíssimes vegades? “No pots lluitar contra el futbol, i t’hi uneixes oi?” Una altre vegada el mateix. Una noia no pot anar a futbol per què li agrada, hi va per fer feliç a la seva parella?

    Per no parlar del dia que arbitra una noia! Pobre, més val que no s’equivoqui mai! Quan comet un error, com qualsevol altre arbitre, el primer que sent és que una dona no en sap. I el sorprenent és que qui ho diu, moltes vegades, no és ni major d’edat. Per tant, parlem d’un problema de base, d’educació. Però com no ha de ser així si cada vegada que surten dones als diaris de futbol hi surten amb poca roba i samarretes ajustades.

    No us penseu però, que em sento estranya al futbol. Ni de lluny! La majoria em tracten d’igual, i em parlen com un aficionat més, i mantinc milers de converses futboleres amb els meus amics i companys. Però continuem sent minoria als camps, als bars i a les tertúlies, i m’agradaria que això comencés a canviar i que ningú mai més, ens miri estranyades quan parlem d’aquest meravellós esport!


    Pluja de gols (AE Sant Gregori 0 – AD Guíxols 6)

    07/03/2016

    L’equip necessitava una victòria després de la dura derrota de la jornada anterior davant el Base Roses. Però es presentava al partit amb moltes baixes, com la de Carlos López, per malaltia; que es sumava a les ja conegudes de Marc Sala, Jorge i Óscar. Ivan Quinatana no ho tenia fàcil per a configurar la defensa i va posar Garrido per a donar consistència a la línia.

    Ja d’inici, el Guíxols va ser força superior al Sant Gregori en joc, però no ho transformava en ocasions. El primer temps va ser avorrit, amb poc ritme. El Sant Gregori es mostrava molt segur en defensa, però totalment estèril en atac. Al minut 43, Manu va provocar la jugada clau del partit. Arran de l’àrea, el porter local el va tirar a terra, cosa que va fer que veiés una targeta vermella molt discutida i deixés el seu equip amb 10. La falta va ser transformada en gol per Diego Zayas, cosa que va permetre als blaugrana arribar a la mitja part amb superioritat numèrica al terreny de joc i al marcador.

    Al segon temps, les coses estaven força de cara per al Guíxols, que no va tardar a ampliar la diferència al marcador, primer amb un golàs de Manu i poc després, amb un gol de Gerard en una jugada embolicada. A partir d’aquí, Quintana va començar a donar minuts als reserves, com Santamaria, Bilal, Robin i Capi. Anaven passant els minuts, i el Guíxols continuava dominant a un Sant Gregori cada vegada més curt de forces. Però amb els 3 gols a favor, el Guíxols no en tenia prou, i Xavi Mora va decidir que ell també es volia sumar a la festa, marcant un hat-trick en menys de 15 minuts. Entre tant de festival golejador, el Sant Gregori va haver de fer front a una nova expulsió, aquesta vegada per doble amonestació.

    Tot i que no va ser un partit brillant, el Guíxols va marxar amb els 3 punts, demostrant aixi que la derrota de la jornada anterior va ser un petit entrebanc i es referma a les posicions capdavanteres, encara que continua veient lluny les places d’ascens, ja que el Palafolls no afluixa ni una mica.

    El proper diumenge, jornada futbolera al Josep Sunyer. A les 12, el filial rep al líder de la categoria en el derbi contra el Cristinenc. I a les 5 de la tarda, el Guíxols rep el complicat Can Gibert.

    Captura de pantalla 2016-03-07 a les 12.18.32


    Victòria que sap a poc (AD Guíxols “B” 2 – Sporting Vidrerenca “B” 0)

    Victòria obligada del filial ganxó, que amb aquests 3 punts continua enganxat a la lluita per l’ascens i permet encara el proper partit contra el líder amb força.

    Aquesta joranda es presentava amb les baixes importants de Anguita i Nano, lesionats, Roger Viñas, sancionat i Guillem, que amb molèsties va asseure a la banqueta, encara que va ser reservat per al duel vital de la propera jornada.

    El primer temps, el domini va ser total del Guíxols B, que veia com l’Sporting Vidrerenca deixava molts d’espais al darrere. Això, ho aprofitaven continuament els dos davanters, Miki i Cristian, però no tenien l’encert. És de justícia destacar l’actuació del porter visitant Gabriel, fent parades de mèrit. Al quart d’hora, Hady es va quedar sol davant el porter, afusellant la pilota al fons de la xarxa. Es preveia una golejada local, i tot i tenir innumerables ocasions, es va marxar al descans amb un trist 1 a 0.

    El segon temps, les coses no van variar gaire, i no es va tardar a sentenciar el partit marcant el segon i definitiu gol. Aquesta ocasió va ser Miki, en una jugada d’Hady per la banda, que va centrar a l’àrea gran i el killer Miki va marcar. EL vidrenrenca només va tenir cert perill amb xuts llunyans, però la iniciativa sempre va ser dels locals, que d’altre banda, no van saber materialitzar aquesta superioritat al marcador.

    Amb aquests 3 punts, el Guíxols B continua a la 4a posició, enganxat a la lluita per les places d’ascens.

    El proper diumenge, jornada futbolera al Josep Sunyer. A les 12, el filial rep al líder de la categoria en el derbi contra el Cristinenc. I a les 5 de la tarda, el Guíxols rep el complicat Can Gibert. Captura de pantalla 2016-03-07 a les 12.25.54


    Segona volta immaculada del Guíxols (CE BESALÚ, 1 – AD GUÍXOLS, 3)

    23/02/2016

    La quarta victoria consecutiva del Guíxols, que encara no coneix la derrota en aquesta segona volta, el situa cinquè a la classificació a només 2 punts del 3er classificat.

    A simple vista, el partit hauria d’haver estat fàcil per al Guíxols; el Besalú es l’últim classificat i amb només 14 punts. Però si una cosa té aquest equip, és que es pren molt seriosament tots els rivals. A més, Manu, un fixe a l’onze, estava sancionat per acumulació de targetes,i tampoc es podia disposar de Marc Sala i Santamaria, lesionats.

    El Besalú va sortir a per totes, i el conjunt ganxó no va poder desplegar el seu joc. Els blanc-i-verds es van mostrar forts i contundents, en canvi, el Guíxols es va mostrar imprecís. Tot i això, al minut 33, una gran definició de Carlos López davant el porter va suposar el primer gol del Guíxols.

    El segon temps, la dinàmica era similar, el Guíxols no acabava de tenir el control del partit i el Besalú ho va aprofitar. Va ser Busquets, al minut 52 qui, de cap, va rematar una centrada del conjunt local. Amb l’empat, el Guíxols necessitava una reacció, i només va esperar 10 minuts. Altre cop Carlos López va culminar un contraatac que va tornar a avançar als ganxons. Tot i dominar el marcador, al terreny de joc, el Besalí va posar les coses complicades al Guíxols, però no acabava de definir les ocasions. Ja al final, Callicó va marcar el definitiu 1 a 3.

    Amb aquesta victòria, el Guíxols confirma el seu bon moment i deixa enrere el descens per començar a somiar en una plaça de promoció.

    El proper diumenge, els ganxons reben el Base Roses, 12è classificat amb 16 punts, a les 12 al Josep Sunyer.

    CE BESALÚ 1 AD GUÍXOLS 3

     

    CE Besalú: Pau; Vila, Riera, Busquets, Martin; A.Trayter, Cànoves, Ll. Trayter (Juncà, 70′); Genís, Juanola (Cruset, 45′), Brian (Fernández, 63′).

    AD Guíxols: Yasin; Óscar Fdez. (Riki, 49′), Bilal, Gerard, Diego Zayas; Garrido, Musa, Chamizo; Xavi Mora (Guillem, 67′), Carlos López, Callicó

    GOLS

    0-1 Carlos López, 33′

    1-1 Busquets, 52′

    1-2 Carlos López, 62′

    1-3 Callicó, 89′


    El filial perdona massa i acaba perdent (AD GUÍXOLS B 0 – CF LLORET B 1)

    Molt car va pagar el Guíxols B el poc encert de cara a porteria, i va veure com el Lloret B s’emportava els 3 punts en un partit en què va dominar la pilota i va disposar d’ocasions clares per a endur-se la victòria.

    El filial afrontava el partit amb força baixes. A la de llarga durada d’Anguita, s’hi van sumar Sergi Guerrero, amb problemes físics, Sergio Guerrero, amb un procés gripal i Marc Cugat per motius personals. Per ajudar, Marc Sala i Robin, del primer equip, van sortir a l’onze inicial.

    Tot i les baixes, el Guíxols B va fer una bona primera part, anul·lant el poderós joc ofensiu del Lloret B i creant ocasions força clares, com una doble d’Hady i Guillem, que va acabar estavellada al pal. L’equip local va protestar molt dos penals clars, que l’àrbitre no va assenyalar.

    Es va arribar a la mitja part amb un 0 a 0 que no reflectia el que s’havia vist al terreny de joc. A la segona part, Oliu va donar entrada a Tito i en poca estona a Cristian, per intentar endur-se el partit. Però la sort no estava del costat ganxó i les ocasions no es materialitzaven en gol. Les forces van anar minvant al Guíxols i el Lloret ho va aprofitar per portar una mica més el control del partit. Ja a punt de finalitzar el partit, una jugada per banda del Lloret va permetre a Domínguez marcar el 0 a 1. Amb els nervis perduts, una entrada molt forta d’un jugador del Lloret, va acabar en picabaralla i Eloy va ser expulsat.

    Aquesta derrota suposa un dur revés per al Guíxols B, que vol continuar lluitant per les places d’ascens. El proper partit, dissabte a 2/4 de 5 a Maçanet de la Selva, 4t classificat i amb els mateixos punts que els blaugrana. Serà un partit vital per a les aspiracions de l’equip.

    AD GUIXOLS B 0 – CF LLORET B 1

    AD Guíxols B: Ibra; Eloy, Roger, Marc Sala, Said; Guillem, Nano (Tito, 45′), Jordi (Harry, 75′), Hady (David, 85′); Robin (Cristian, 57′), Miki.

    CF Lloret B: Caballero; Camara, Kaira (Ribas, 45′), Alvarez (Dominguez, 80′), Alex; Caurel (Reig, 45′), Pecci (Perez, 60′), Diallo; Muniesa, Romero, Barrero (Zambotti, 57′).

    GOLS:

    0-1 Dominguez, 87


    El Guíxols B allarga la ratxa a 11 partits imbatut (Hostalric, 1 -Guíxols B, 3)

    15/02/2016

    Victòria còmoda del filial ganxó, que encadena 11 jornades sense perdre i es manté a les  posicions capdavanteres. El passat dissabte visitaven un camp i un rival complicat, l’Hostalric, situat a la zona mitjana i que intenta enganxar-se a les posicions capdavanteres. A casa, els selvatans només havien perdut un partit, contra el Tossa B a la 2a jornada, per tant, la sortida era complicada per al Guíxols B.
    Per si no era prou complicada, Ivan Oliu comptava amb les baixes d’Anguita, per lesió, Tito Deulofeu per motius personals i Miki per sanció. Per això, van haver de demanar ajuda al primer equip, i Capi va sortir com a titular a l’eix de la defensa.
    Els primerrs minuts, al Guíxols li va costar entrar al partit, però no va tardar gaire a tenir el control i atacar la porteria rival. Al minut 10, una jugada individual d’Hady per banda, va acabar en una centrada que Mingo, exjugador del Rayo Vallecano i Nastic de Tarragona entre d’altres, va enviar desafortunadament al fons de la porteria. Amb aquest gol, l’equip es va sentir més fort i només 6 minuts més tard, Cristian, en una jugada típica d’ell, de murri, va marcar el segon dels blaugrana, avançant-se a la sortida del porter August.
    El segon temps, l’Hostalric es va veure obligat a sortir a l’atac, tot i això, no va disposar d’ocasions clares per a escurçar l’avantatge. Al 75, unes mans de Mingo, que no va veure la targeta groga que hagués suposat la seva expulsió, van provocar un penal que Jordi Viñas va transformar. Amb el resultat favorable, i a pocs minuts pel final, l’equip es va relaxar una mica, cosa que l’Hostalric va aprofitar per atacar. Al minut 90, una badada defensiva, va permetre que Bonet escurcés distàncies per l’Hostalric i marqués el definitiu 1 a 3.

    Amb aquesta victòria, el Guíxols B continua sumant i es manté a la 4a posició, després de l’empat del Lloret B, segon classificat i pròxim rival dels d’Ivan Oliu, el proper diumenge, a les 12 al Josep Sunyer.


    Ivan Oliu: “Ara mateix per plantilla, per cos tècnic, per il·lusió i per joc, hem d’estar allà dalt, entre els 3 primers”

    23/01/2016

    Primera volta acabada, i els equips ganxons comencen a focalitzar els seus objectius. I el filial del Guíxols no n’és cap excepció. Després d’anys d’estar a mitja taula i irregularitat, aquest any estan lluitant amb els de dalt per assolir un desitjat ascens. I per seguir amb la nostra ronda d’entrevistes als entrenadors dels equips amateurs, ens hem trobat amb Ivan Oliu, del Guíxols B, per a explicar-nos una mica aquest gran moment que viu l’equip.

    Acabeu la 1a volta en 3a posició. Com et sents?
    Conforme, però amb el sentiment que encara podíem haver assolit algun punt més que encara ens apropés més a lluitar per el campionat

    Esperàveu estar tan amunt?
    Personalment, l’equip tècnic sí.

    Respecte l’any passat, teniu una plantilla gairebé nova. Tot i això, l’objectiu d’inici era pujar?
    L’objectiu era clar: estar a dalt. Si no aconseguia una plantilla per estar a dalt, jo no volia continuar. Per fer aquest projecte necessitava algú com en Jordi Calvet, que em fotés un cop de mà. Hi havia moltes parts de la temporada que se’m feien llargues, que jo sol no podia. Necessitava algú a la banqueta que em tranquil·litzés. La veritat és que gràcies a tot això, jo sí que esperava estar a dalt, potser no allà on som, però dels 5 primers era l’objectiu i clar.

    I actualment quin és l’objectiu?
    El cos tècnic tenim clar que és lluitar pel campionat.

    No aconseguir l’ascens seria un fracàs?
    Sí, absolutament. Aquest any pugen 3 equips de cada grup i ara mateix per plantilla, per cos tècnic, per il·lusió i per joc, hem d’estar allà dalt, entre els 3 primers.

    Per trobar una derrota hem d’anar força enrere, a la jornada 8 contra el Cristinenc. Com recordes aquell partit?
    Bé, nosaltres vam servir amb les idees molt clares, vam dominar a un rival que, jugador per jugador és superior, vam fer una primera mitja hora molt bona i vam aconseguir avançar-nos al marcador. A l’últim quart d’hora de la primera part, una falta lateral sense gaire perill acaba en un gol en pròpia i ens van entrar els nervis. A la segona part, en comptes de continuar amb la bona feina que estàvem fent, els nervis ens van guanyar i vam acabar fent un penal, no vam crear cap perill, els canvis no van donar el resultat que volíem… Va ser una segona part per sota de les expectatives que teníem.

    Des de llavors, no s’ha perdut cap més partit i només n’heu empatat 2. Va servir com a punt d’inflexió aquella derrota?
    Sí, va servir sobretot perquè l’equip va creure’s que podia, que realment no hi ha cap equip superior a ells. Com a jugadors hi ha molt bona qualitat aquest any al grup, però com a bloc… Tenim un grup molt consolidat i els números ho reflecteixen, som un equip que marca pocs gols, però els rendibilitzem. Som molt sòlids en defensa i això és el que ens fa estar on estem.

    Ja que treus el tema… Dels de dalt, sou l’equip que marca menys. A què creus que és degut?
    Primer de tot, en Jordi i jo hem recalcat moltíssim i ens agrada molt que el nostre equip no rebi gols. Partint d’aquesta base, potser hem descuidat una mica els davanters. A ells els hi ha costat una mica entrar en sintonia. Després tenim un greu problema: necessitem moltes ocasions per a marcar gol. Era una cosa que fins ara estàvem pagant. Els dos últims partits sembla que ha canviat, a Tossa vam empatar en un partit en què vam tenir 3 ocasions, i la setmana passada no vam tenir-ne gaire de clares, tot i dominar. De totes maneres, de les poques ocasions clares que vam tenir, unes 4 o 5, vam marcar 2 gols.

    D’altre banda, sou l’equip menys golejat de la categoria. Això és el que us fa estar allà dalt?
    Sense cap mena de dubte. Tenim els dos millors porters de la categoria, i això dóna una seguretat a l’equip que ens ha fet créixer i treballar els temes defensius. I a partir d’aquí tenim la porteria menys batuda, que tampoc és tan gran la diferència amb els altres equips, tampoc és el més important. Però sí que és important ser un bloc sòlid i molt difícil de guanyar.

    Si mirem els empats que heu tingut, centrem-nos en el de Tordera i Tossa. Partits que aconseguiu anar per davant i els últims minuts us empaten. Què passa als últims minuts?
    Bé, són dos casos totalment diferents. A Tordera, jo crec que no ens mereixíem guanyar, a la primera part ens van fer un bany d’ocasions, però vam marxar amb 0 a 1 al marcador. Tenim la sort de tenir la porteria que tenim, el nostre porter va salvar moltíssim. Al segon temps ens van empatar, i durant els últims minuts, nosaltres no cedim i acabem trobant un gol al minut 90. Treuen del centre, i allò encara és la festa perquè ja celebraven la victòria, i a la jugada ens empaten. En canvi, contra el Tossa va ser un partit que el teníem on volíem, va ser un partit molt tàctic on a la primera part volíem que l’equip estigués seriós i no concedir ocasions. Al segon temps vam decidir anar a per la victòria, si el Tossa no hi anava. Més o menys anava tot sobre el paper i marquem al minut 70. I llavors vam fer el que no havíem fet en tota la temporada: fer una defensa de 5 per a què no ens marquin. I en canvi, vam aconseguir tot el contrari. Ens van crear tot el perill que no ens havien fet durant el partit, la sensació de perill… i en una d’aquestes jugades, no fem la cobertura i ens empaten. Són empats totalment diferents. Jo crec que al final de temporada considerarem aquests empats com a bons.

    Parlant d’això… Amb els de dalt, Cristinenc, Lloret B, Tossa i Tordera; no heu guanyat cap partit,però n’heu empatat 3 i tots a fora de casa. Això és un avantatge de cara a la segona volta?
    Si seguim essent forts a casa, sí, els hi guanyaríem el gol-average a tots. Però hem de seguir essent igual de forts a casa, De moment, dels de dalt, aquí només ha vingut la Batllòria i el Maçanet, i aquest últim és l’únic equip que ha tret punts d’aquí…

    Destaca molt la derrota contra el Vilobí, que està entre els últims classificats. Què va passar?
    Primer de tot, estem parlant de principi de temporada. Encara no havíem trobat l’onze inicial que volíem… Però l’equip tampoc va respondre com esperàvem. Potser vam anar allà pensant que seria un partit còmode, i no ho va ser gens. Amb el nostre equip, si hi ha una cosa que no serà mai un partit és còmode, és molt difícil guanyar-nos, però també ens és molt difícil guanyar. Quan va començar el partit ens vam veure molt superiors, vam tenir 10 primers minuts que semblava que golejaríem, però de cop vam desconnectar. El Vilobí ens va marcar dos gols. A la segona part, després d’una bona esbroncada, l’equip s’endolla i reduïm distàncies, però ens vam quedar amb 10… i res. És el pitjor partit que hem fet, i esperem no repetir-ne cap.

    La plantilla és força ample, i a més a més, heu incorporat blocs de jugadors d’equips que han desaparegut com el Calonge B o el Llagostera C. Ha estat difícil unificar aquests grups en un sol equip?
    No. El grup del Llagostera C el coneixia jo personalment, i els del Calonge B, en Jordi. teníem clar que volíem bona gent, a part de bons jugadors. En Jordi i jo teníem clar que eren bona gent, i que no venien aquí a assolir protagonisme. Potser venien amb un altres objectius, més de passar-s’ho bé. Ens ha costat molt, però ara comencen a veure que l’objectiu és pujar. No ha sigut complicat fer equip perquè a la plantilla no hi ha ningú conflictiu. Tenim 25 caràcters (riures), que sempre creen petites disputes. Però al cap i a la fi, son molt bons nanos. Igual que l’equip tècnic, que som gent jove que dialoguem molt amb ells i hem aconseguit entendre’ns una miqueta.

    Tu que ja portes uns quants anys a la categoria, com la veus aquest any?
    Amb els 4 anys que porto al Guíxols, i el que havia estat al Cristinenc, és l’any més complicat. Hi ha 7 equips aspirants a pujar en una categoria de 16. No m’ho havia trobat mai, sempre hi havia 2-3 equips que feien una plantilla per pujar, però 7? Mai. A sobre, hi ha el handicap que els descensos de 3a catalana ens van tocar gairebé tots al nostre grup: Vilobí, Maçanet, Tordera B i Hostalric, que volen tornar a pujar, a més el Cristinenc, que ha fet un molt bon equip, el Lloret B, que sempre hi és, i la Batllòria, un equip que al seu camp treuen molt bon resultats. Hi ha 5 o 6 equips, inclosos nosaltres, que a 3a catalana estarien en zona còmode.

    La propera jornada visiteu el camp del Catalònia, equip que sempre ha sigut força assequible, però que aquest any està molt més fort: 3 jornades seguides sense perdre. Quin partit espereu a Calonge?
    Esperem un partit semblant al de la primera volta, on van venir amb moltes ganes. Per primer any, tenen un equip per a competir amb qui sigui, encara que siguin força irregulars. La jornada passada van guanyar al Tossa, 3er, i just abans de nadal, es van deixar els 3 punts davant el Maçanet Athlètic que no tenia cap punt. Ara venen en un moment on han sumat 7 dels 9 punts jugats, tenen ganes de seguir sumant, anem al seu camp. Personalment he tingut 7 enfrontaments, que els he guanyat tos menys el primer, on vam empatar, però tot i quan ells han estat pitjor, mai ens ho han posat fàcil. És un partit de rivalitat, els jugadors es coneixen. Ara, el problema que podem tenir és que el vestuari es cregui que serà un partit fàcil, perquè no ho serà per res, i per guanyar-lo, haurem de suar.


    Josep Manel Barnés: “La plantilla està allà dalt, son nanos molt competitius i ells volen pujar com sigui”

    17/01/2016

    La setmana passada vam encetar un cicle d’entrevistes als entrenadors dels 4 equips amateurs de la ciutat. Aquesta setmana, tocava el torn a Josep Manel Barnés, entrenador del Vilartagues, procedent del Sant Antoni (3a catalana) i que ha passat la majoria de la seva carrera d’entrenador al futbol base l’Aro.

    Quin era el principal objectiu del Vilartagues a inici de temporada?
    Ara fa riure, però com a plantilla, no hem fet cap objectiu. Ja sé que el primer que es fa és un objectiu comú. Quan vaig arribar la gent estava treballant, i comptàvem amb la meitat de la plantilla, i vaig pensar que ja ho faríem més endavant, i no ho hem acabat fent mai. Com a club sí que m’havien demanat què volien, em van dir simplement, tenir un bloc de gent que complís, que continués el bloc de l’any passat, i com que els últims anys acabaven molt justos la temporada, que es mantingués un equip ferm per a tenir un bloc per a la pròxima temporada.

    I ara que falta 1 partit per acabar la primera volta, hi ha l’objectiu de pujar?
    Dimarts ens vam intentar reunir per a parlar una mica d’objectius, i tampoc vam treure res clar. La plantilla està allà dalt, son nanos molt competitius i ells volen pujar com sigui. Però això també ens està perjudicant, els últims partits juguem amb molta ansietat i no juguem frescos. L’objectiu que s’han marcat ells, no ens està afavorint.

    No pujar, o no fer promoció aquest any, no seria un fracàs?
    No ho sé. En teoria no, com a club no ens ho han demanat, ens han dit que a la llarga sí que tenen intenció de fer-ho, però no a l’actualitat. Jo et diria que no, però… bé és que és molt aviat! Per mi no. Ens ho estem passant molt bé, ningú comptava que estiguéssim allà. Però és que perdem 2 partits i ens quedem desenganxats. Tenim una 2a volta molt “xunga”, hem d’anar a casa de tots els de dalt… Per mi no seria una decepció, però per algun jugador segur que sí, ells no ho tenen del tot clar encara.

    Així ells noten la pressió d’estar allà dalt
    Jo crec que sí. Ells diuen que no, però jo crec que sí. Noto que no juguem amb la frescor d’abans, els comentaris “si volem estar a dalt, no podem perdre punts aquí”, coses que al principi no ho senties i que ara ho noto.

    Parlant dels partits que venen, comenceu la 2a volta al camp de l’Aro, i el segon partit, us visita l’Sporting Vidrerenca, que va 3er. És el moment clau de la temporada?
    No, no ho crec. Evidentment, si es guanya, son partits que es diuen de 6 punts, perquè els guanyes tu i no els sumen ells, però crec que no. Si perds els dos partits, però guanyes la resta… ells han d’acabar jugant entre ells, també s’han de restar punts. Jo firmaria perdre aquests 2 i guanyar tota la resta de partits, i segur que estaríem a dalt.

    El primer partit de la temporada, contra l’Aro, que ja s’entreveia que seria un dels principals candidats a l’ascens, vau empatar 2 a 2. Com el recordes?
    Ells tenien moltes baixes, i nosaltres estàvem molt nerviosos. Va venir en Buli, que portava 2 o 3 entrenaments, i com que necessitàvem reforçar aquella zona, el vam posar, estava com un flam… Hi va haver, dins de cada part, dues parts molt diferenciades. A la primera part, una estona de domini de l’Aro molt clar, després nostre, a la segona part nostre i després d’ells… 4 partits dins d’1. Nosaltres molt nerviosos. Per mi molt emocionant perquè sóc d’allà i porto el futbol base d’allà, el recordo amb molta emoció. I ara ens espera un altre!

    Sou l’equip més golejador de la categoria, junt amb l’Sporting Vidrerenca. És Una assegurança tenir jugadors com Sergi Moradell i Gerard Gabaldón entre els màxims golejadors de la categoria.
    Sí. Gabaldón de res s’inventa un gol o unna passada, i en Sergi amb la seva lluita, desmarcades, i està molt encertat. Tot el treball que fas està ben recompensat i a més, s’ha d’agrair molt el mig del camp que tenim, dóna moltes assistències, roba moltes pilotes, fa que tinguem molta arribada dalt. Més que els davanters, el mig del camp ajuda molt

    Per altre banda, dels 5 primers, sou l’equip que rep més gols. La vostra assignatura pendent?
    Sí, però tampoc ho entrenem gaire. Per les característiques dels jugadors que tenim, és complicat que millorem aquesta aspecte. Els laterals, si els estirem una mica, quedem descoberts al darrere, algun central li agrada sortir, intentem jugar amb passades sortint des de central i es perden moltes pilotes, per tant és complicat. Ho sabem, si encaixéssim menys gol, amb els que fem, podríem assolir millor els objectius d’estar a dalt, però és molt complicat. Segurament no generaríem tantes ocasions i no atacaríem tant. Jo crec que seguirem així.

    Si no ens equivoquem, teniu actualment una plantilla de 25 fitxes…
    25, més unes quantes que estan al Guíxols B… en total hi ha 29 nanos amb opció de jugar, n’hi ha 2 que encara no han pogut debutar.

    Com es gestiona una plantilla tan gran?
    És complicat. Jo al principi vaig venir amb un bloc de 16 més 5 juvenils que pujaven. De cop i volta, a pretemporada, va començar a venir gent, no vam saber dir que no. Bé, vam decidir que la gent ja saltaria a última hora, perquè els últims anys havien tingut molts problemes de fitxes al final de temporada. Vam dir, ja s’aniran esborrant… i ens hem quedat amb tot el grup. El més difícil és el dijous fer la convocatòria, ja que la majoria compleixen i venen al entrenaments, és difícil dir-li a algú que no pot jugar. No sé com es gestiona, de moment, com que guanyem, tot és divertit i tots vant vinguent. Quan perdem dos partits seguits, fes-me l’entrevista i veuràs com canvia el tema.

    Si mirem la vostra primera volta, és espectacular, amb una derrota que destaca, la del Sant Antoni. Què va passar?
    No sabem què va passar, hi ha partits que poden ser de mala sort, errors arbitrals, errors individuals… però en aquest ens van dominar del minut 1 al 90. Al final, vam apretar i vam posar pilotes a l’àrea, i sí, vam tenir ocasions, vam ¡fer algun gol que ens van anul·lar… Però no sé què va passar. El camp petit, el Sant Antoni era l’últim, no sé si confiança. No ens ho expliquem, però mira, va passar, és la gràcia d’aquest esport.

    Com veus la categoria aquest any?
    Cada partit és diferent. Els equips no tenen un patró gaire clar excepte 2 o 3 que estan molt ben treballats i tenen una identitat molt clara. La resta, els pots anar a veure 3 cops però quan jugues contra ells, et trobes dos jugadors que no havies vist mai i que son els més bons i no saps d’on venen. Hi ha molta igualtat, qualsevol pot guanyar a qualsevol, sobretot fora de casa, on patim moltíssim. Hi ha alguna equips que han pujat, amb camp de gespa natural una mica mal tractada, que costa molt. La PB Lloret, que vam jugar la setmana passada, juguen molt bé i ens van sorprendre molt. El Malgrat, també acabat d’ascendir, i està a mitja taula donant guerra. Hi ha molta igualtat. El Sant Antoni i el Calonge, que van començar una mica despenjats, ara estan sumant i sortint una mica de la zona baixa. A la part baixa hi haurà molta guerra, la veritat. I a dalt, també hi ha 4 o 5 equips, com el Tossa i l’Anglès, que son espectaculars, el Vidrerenca, que ja ho sabíem però no ha abaixat el llistó i també estarà allà dalt segur.

    Anglès, Aro, Sporting Vidrerenca i vosaltres esteu destacats a la part alta. Jugueu una lliga diferent?
    Bé, estem allà dalt. A la primera volta hem guanyat gairebé tots els partits, només ens hem restat entre nosaltres. A aquest grup hi afegiria el Tossa, que si bé s’ha despenjat una mica, té una plantilla espectacular i juguen molt bé, i crec que pot donar guerra aquesta segona volta. No juguem una lliga diferent, sinó que les circumstàncies ens han fet estar més amunt,però això fa que els altres tinguin més ganes de guanyar-nos.,

    Quin és el vostre punt fort?
    Ara semblarà un tòpic, però és l’ambient. Però clar, guanyem i és molt difícil que hi hagi mal ambient. És un grup de jugadors que han anat vinguent perquè tenen els seus amics allà, la seva colla de quan jugaven aquí a l’escola. Es nota molt que surten de festa junts. És una de les claus, a part de la qualitat dels jugadors i del seu treball

    El proper partit, i últim de la primera volta, rebeu al Farners B. Quin partit espereu?
    És un dels equips que no he vist aquest any. Vistos els resultats, són molt irregulars, han guanyat a la PB Lloret i Tossa, però han fet resultats molt estranys amb els de baix. Si segueixes el guió de l’any passat, el Farners ha de jugar molt bé a futbol. Ha de tenir la pilota i aquests son els equips que ens fan mal, els que ens treuen la pilota i ens fan córrer. Els tenim molt de respecte. Segons tinc entès son un equip sortint de juvenils, que jugaven a preferent. Son joves, que fallen en experiència però com a equip, crec que son molt bons.


    Tornada plàcida (AD Guíxols 4 – Vilamalla 0)

    11/01/2016

    Hi havia expectació per saber com començaria el 2016 el Guíxols. Després d’un mal inici de temporada, semblava haver tornat a trobar el camí de l’estabilitat i la victòria en els darrers partits. Per això, després de les vacances, el Guíxols necessitava guanyar per a deixar enrere la zona de descens i començar a mirar cap amunt.

    El rival no presagiava un partit plàcid. Al record de tothom estava l’última jornada de la temporada passada, on el Vilamalla va tirar per terra les últimes possibilitats de l’equip de fer la promoció d’ascens, guanyant 1 a 2 i celebrant el 4t lloc a la classificació.

    Per al partit, Ivan Quintana comptava amb les baixes de Santamaria, lesionat a l’amistós nadalenc contra el Palamós, i Marc Sala. D’altre banda, ja podia disposar del nou fitxatge del Guíxols, Carlos López, davanter i ex jugador de la Jonquera i del SJK Seinäjoki Finlandès; a qui va donar entrada d’inici.

    Ja d’inici, el Guíxols dominava la pilota i el joc, però no materialitzava les ocasions. Tot i això, les sensacions eren bones, i el més positiu de tot era que Yasin va ser més un espectador que part activa del joc durant els 45 primers minuts. Poc abans del descans, una bona acció de Manu, va suposar l’1 a 0. El ganxó va aprofitar una passada en profunditat per superar el porter del Vilamalla amb un xut creuat. Era el 43, i aquest gol no podia haver anat més bé per als locals.

    La tendència al segon temps era la mateixa, el Guíxols superant el Vilamalla i creant ocasions. Al 52, l’àrbitre va assenyalar un penal sobre Manu que Carlos López va llançar i així, marcar el seu primer gol vestit de blaugrana. Amb el 2 a 0 al marcador, el Guíxols es va relaxar una mica, cosa que el Vilamalla va aprofitar per fer un pas endavant i intentar retallar distàncies, però el Guíxols sembla que ha aprés la lliçó, i va saber aguantar els bons moments del visitant.

    Quan ja semblava tot dat i beneït, Callicó va veure una posició avançada del porter alt-empordanès, i amb una vaselina de fora l’àrea va marcar el 3er gol del Guíxols. Faltaven 5 minuts per al final, però el Guíxols no en tenia prou. Xavi Mora, que acabava d’entrar al terreny de joc, va marcar el 4t i definitiu gol, fent més rodona la jornada i confirmant la millora tant personal com de l’equip.

    Amb aquesta victòria, el Guíxols s’allunya una mica més de les places de descens, posició que marca el Can Gibert amb 19 punts; i mira una mica més amunt. Ara mateix, es situa 10è, a només 3 punts del Tordera, 7è amb 24p. El proper partit, una visita complicada al camp del Palafolls, 2on classificat amb 31 punts.

    Captura de pantalla 2016-01-11 a les 03.32.29


    Ivan Quintana: “La concentració i l’actitud que van posar l’últim partit, és la que s’ha d’exigir cada setmana”

    09/01/2016

    Passades les vacances de Nadal, torna el futbol a Sant Feliu. Amb el 2016, també acaben les primeres voltes de les categories catalanes. En motiu d’això, i per fer una mica de balanç de la primera meitat de les competicions, encetem una ronda d’entrevistes als 4 entrenadors dels equips amateurs de la ciutat.
    Per a inaugurar, ens vam trobar amb Ivan Quintana, entrenador del primer equip del Guíxols, i vam fer una petit balanç de la complicada trajectòria de l’equip des de l’inici de la temporada.

    Amb el parón de nadal, quines sensacions et queden?
    Ha vingut massa d’hora. Ara que estàvem en embranzida, estàvem bé, i hauríem pogut remuntar més

    Les sensacions a la pretemporada van ser excel·lents. Què va canviar?
    Excés de confiança. Jo diria que fins la jornada 6-7, encara estàvem de pretemporada. No ens exigíem com en un partit de competició. Fins que no va arribar la crua realitat, no ens hem posat a to, a competir

    Es va començar la lliga amb una plantilla de 24 jugadors. Creus que això ha perjudicat més que millorar?
    Jo crec que no. Crec en la fam, en les ganes de voler-se guanyar un lloc i si que és cert que no va ajudar. Però si haguéssim tingut més jugadors, crec que la competitivitat hagués sigut superior fins i tot abans. Però bé, si que és cert que no han millorat el que teníem.

    Decepcionat?
    Bé, decepcionat no, perquè ja els coneixia d’abans, en situacions diferents. Vulguis o no, un jugador, en funció d’on ve, on va, de la manera que jugaràs, els companys, no saps mai 100% com reaccionarà. Decepcionat no, perquè el futbol ja parteix d’això.

    Avui mateix, si haguessis de marcar un objectiu per l’equip, quin seria?
    Anar setmana a setmana perquè tenim rivals complicats, diferents, si creiem en nosaltres, cada setmana ens posarem a lloc, a to, i anirem planificant i posant objectius.

    Reculem. Blanes, 19 de setembre. Partit controlat, 0-2 al minut 61… i s’acaba perdent. Com recordes aquell partit?
    Uns dels pitjors minuts, moments i tot, del que recordo des de que estic aquí al Guíxols. És casi inexplicable, com un partit super super bo, tàcticament molt ben fet, ens marquen un gol, guanyant fins i tot 1 a 2, i ens creiem perdedors. Aquell punt va ser d’inflexió total per nosaltres.

    Des d’aquella jornada, s’encadenen 6 jornades sense guanyar, i donant força mala imatge. Com es gestiona una situació així?
    És la gestió d’un entrenador. No hem d’estar sempre a les bones, sinó en aquestes, les dolentes. Tampoc podem dir que haguem sortit del tot, però sí que son situacions que has de fer més de psicòleg, de mig pare, de calmar els egos. Has de fer de tot menys d’entrenador, És una situació complicada.

    Ja que hem parlat del pitjor partit, parlem d’uns dels millors. L’última jornada es va plantar cara al líder indiscutible de la categoria. Què ha canviat d’un partit a l’altre?
    Motivació i concentració. Partim de la base que som un equip molt jove, i encara no tenim l’experiència que ens escau en certs partits que potser poden ser més senzills, i la concentració i l’actitud que van posar l’últim partit, és la que s’ha d’exigir cada setmana. El que ha de canviar és només el camp i el rival.

    Fa 4 jornades que l’equip no perd. Creus que s’està redreçant el camí?
    Sí, sí, completament. Si més no en confiança, els jugadors s’ho creuen més. Des de la part tècnica tenim menys por a fer certs canvis, a jugar de certa manera, vas una mica més tranquil, pots provar coses que abans per necessitat o per altres qüestions no podies fer. És millor

    En 15 jornades, només dues victòries a casa, quan la temporada passada, el Josep Sunyer era un fortí. Què ha passat?
    És la concentració. Jugar a casa hauria de ser super difícil per un rival, ens coneixem el camp, les condicions, la rapidesa, Aquí sí, a casa hem de donar un punt més de puntuació envers la classificació i d’actitud, de demostrar des de el minut 1 que el rival ha de suar moltíssim per a puntuar.

    Creus que l’ambient del camp, més aviat fred, perjudica?
    Respecte l’any passat, que és oposat a aquest en quant a resultats, no he notat una diferència. Ni nervis, ni res. Jo ho haig d’agrair, els resultats no han estat ni són els esperats, i que no hi ha hagut aquell “rum rum” que podríem pretendre, referent a un equip que aspirava a molt més. O sigui, és fred l’ambient, però tan per bo com per dolent. Amb això no ens podem queixar

    Has arribat a témer per el teu lloc en algun moment?
    Es que quan fas aquest tipus de valoracions és quan entens si un canvi de tècnic realment és la solució envers un grup. En aquesta situació que hem passat, ho has pogut pensar, ho has valorat, perquè tens gent que parla, que et ve a veure, que ve als entrenaments. Amb en David ens ho hem, no plantejat, si no com dient: “escolta, aviam”, fem anàlisi intern, personal, envers el que proposem, els partits, i si realment és una cosa nostra. Vam arribar a la conclusió que no era així, i que havíem de millorar amb la motivació del jugador, “picant-lo”. perquè millorés. I és la diferència. No hem canviat ni la manera d’entrenar ni el sistema, ni res. És només apretar-los més.

    Fa poques setmanes, es va anunciar el fitxatge del davanter Carlos López. Què pot donar aquest jugador al Guíxols?
    Finalització. És un jugador que té experiència, ha estat en categories superiors. Aquell punt que ens ha faltat a vegades, en certs partits que els has dominat, has tingut 7-8 ocasions que normalment no hauries de tenir, i no marques, o marques nomes un gol. Això fa que el rival no t’entri en un partit. Molts punts els hem perdut entre el 85 i el 90 i perquè no hem matat el partit abans. Jo crec que m’ha de portar aquell punt més, que el rival ja llepi al minut 60.

    Robin està entrenant amb l’equip. S’espera que pugui jugar aviat?
    Sí. De fet, l’estic esperant. Té una actitud i unes condicions enormes. A més, dins el grup està molt ben assentat, i espero que com abans millor. Estic per trucar al metge perquè li doni l’alta

    L’any passat hi havia molta unitat dins el vestuari. Aquest any, ha fallat això?
    Ha costat més de tenir-la. El punt d’unitat que ara tenim és el que ha fet que els resultats milloressin. Ara, s’entrena més agraït, tothom suma. Vulguis o no, quan hi ha mals resultats, les culpes son d’un altre, mai és d’un mateix.

    Espereu algun fitxatge més?
    Ens estem movent. Hi ha alguna baixa que contemplem, alguna posició que hem de millorar. No puc assegurar que sigui cert, però estem mirant

    Com veus la categoria aquesta temporada?
    Molt més igualada que l’any passat. Hi ha 2o 3 rivals més assentats a la part alta, però del 3 cap avall, tothom puntua amb tothom. Nosaltres, per exemple a casa, no materialitzem els partits, però als rivals els passa més o menys el mateix. Tret del Llagostera B, un camp fortí, tots estan puntuant a tot arreu. El que més em preocupa és que des de Primera catalana, els equip gironins no estan donant la talla

    Podeu acabar lluitant per pujar?
    Ho haurem de mirar a partir de la jornada 18-20. A partir d’allà podrem valorar perquè si aquesta tendència que nosaltres tenim, la materialitzem en punts… “Ojo!”


    Punt de prestigi (Llagostera B 1 – Guíxols 1)

    22/12/2015

    Partit molt seriós dels d’Ivan Quintana que van plantar cara al líder de la categoria, el Llagostera B, que no havia perdut cap punt al seu camp. Un punt i bon joc que confirma la reacció de l’equip ganxó.

    A davant, l’equip més golejador de la categoria i líder indiscutible. Però ja des de l’inici, el Guíxols va demostrar que no tenia intenció de deixar-se intimidar per això, i va jugar al filial llagosterenc de tu a tu. Els primers 45 minuts, el pes del partit el va portar el Llagostera B, però el Guíxols va saber frenar molt bé tot l’atac. Les ocasions més clares per part del Guíxols van ser un xut llunyà de Xavi Mora, i un fort xut de Callicó, que l’ex del Guíxols, Dani Castilla va aturar.

    El segon temps, el Guíxols va sortir molt fort, i va avisar a la porteria de Castilla. Musa, al 55, va enviar un pilota al pal que podia haver suposat el 1 a 0. Pocs minuts després, Manu va firmar, amb una vaselina de cap, el gol dels blaugrana. Poc va durar l’alegria, però, ja que en poc menys de 5′ van veure com Miquel, de córner, igualava el marcador.

    Els últims minuts van ser un duel de tu a tu, on qualsevol dels dos equips es podia haver endut els tres punts, però gràcies a les bones actuacions de Yasin i Castilla, el marcador va quedar igual.

    Tot i que un punt pot semblar poc, la imatge que va donar el Guíxols al terreny de joc va ser molt positiva, i van poder marxar de vacances molt orgullosos de la seva feina. Amb aquest, els ganxons ja porten 4 partits sense conèixer la derrota, i es situen 13è a la classificació, amb 18 punts, i a 7 del 3er classificat.

    El pròxim partit, el 10 de gener a les 12 al Josep Sunyer i Arxer, contra el Vilamalla, 14è classificat amb 17 punts. Una victòria del Guíxols, l’allunyaria de les posicions de descens.

    Captura de pantalla 2015-12-22 a les 01.09.49


    Victòria per agafar aire (At. Bisbalenc 1 – AD Guíxols 2)

    30/11/2015

    El Guíxols va aconseguir una victòria balsàmica gràcies a tres minuts d’or a l’inici del segon temps, que li van permetre sumar tres punts i sortir de la zona de descens.

    A priori, no semblava fàcil. L’equip tenia les baixes de Callicó, que va sortir lesionat el passat diumenge, de Riki, també lesionat; i Santamaria i Chamizo per acumulació de targetes. Per a suplir-les, Ivan Quinatana va recórrer a Pau Puig del Vilartagues. Per contra, tornava a la convocatòria Marc Sala, després de complir els4 partits de sanció.

    El primer temps, cap dels dos equips va tenir gaire encert. El Guíxols no va tenir problemes en defensa, on Jorge i Bilal es van mostrar molt segurs. En canvi, a davant, no hi havia encert. Es va arribar a la mitja part sense gols i sense gaires ocasions clares per cap dels dos.

    El Guíxols només va necessitar 7 minuts dels segon temps per a emportar-se el partit al seu territori. Primer va ser Guillem, qui, després d’una gran jugada per la banda de Diego Zayas, va enviar la pilota al fons. Era al 49, i en 3 minuts, Xavi Mora tornava a marcar per al Guíxols, aprofitant una pilota morta dins l’àrea.

    Amb el 0 a 2, el Bisbalenc es va avançar per a que no se li escapés el partit, i el Guíxols va saber resistir l’atac fins al 79, quan Badre va aprofitar un refús de Yasin per a retallar distàncies. La por va tornar a apoderar-se del Guíxols, que ja ha perdut forces partits en els últims minuts, però aquest cop, no es van posar nerviosos i van aconseguir tornar a Sant Feliu amb els 3 punts.

    I amb aquesta victòria, 3era aquesta temporada, el Guíxols surt del pou dels descens i col·loca 13è a la classificació, una bona notícia per encarar, una mica més tranquil, aquesta aturada de lliga. El pròxim partit, el diumenge 13, a les 12, al Josep Sunyer i Arxer. El Guíxols rebrà el Bescanó, 11è classificat amb 17 punts, només 3 més que el club ganxó.Alineació


    Golejada per confirmar la candidatura a l’ascens (Vilartagues 5 – Cassà B 0)

     

    Victòria contundent del Vilartagues, que es referma jornada a jornada com un clar aspirant a ascendir a Segona Catalana. Els jugadors de Manel Barnés estan fent una primera volta per emmarcar i, amb un partit encara pendent, estan a només un punt del líder, l’Aro.

    El partit no es va començar a decantar fins a la recta final del primer temps, quan Gerard Gabaldón va inaugurar el marcador. Ja a l’inici de la segona part, amb poc més de 5 minuts, els locals van deixar totalment sentenciat el partit. Paul Akaba, que feia pocs minuts acabava de sortir al terreny de joc, va aconseguir el 2 a 0 en el minut 53, i només 5 minuts més tard Ivan Muñoz marcava un tercer gol que donava tranquilitat als locals. Novament Gerard Gabaldón al minut 72, i Sergi Moradell al 83, van establir el definitiu 5 a 0 en el marcador.

    El pròxim partit, el 12 de desembre, a 174 de 6 a Blanes, al camp del Cal Aguidó, 7è a la calssificació, a l’espera de saber quan es disputarà el partit aplaçat contra el Torroella.


    Victòria per començar a mirar cap a dalt (AD Guíxols B 3 – Forgars de la Selva 0)

    Victòria còmoda del filial del Guíxols, que es situa a la zona còmode de la classificació, 7è amb 17 punts, i a l’espera de jugar el partit suspès contra el Racing Blanenc.

    El Guíxols B va començar amb força el partit, davant un rival que el va deixar jugar en excés i va permetre als ganxons arribar amb facilitat a la porteria rival. Al minut 27, Miki va fer pujar l’1-0 amb un bon xut creuat ajustat al pal que feia justícia a el que es va veure sobre al camp. Gairebé a la mitja part, Guillem es va treure una canonada des de la frontal de l’àrea que va entrar per l’escaire de la porteria visitant.

    A la segona part, al veure el resultat i el pobre joc del rival, en Guíxols es va relaxar, i va permetre que el Fogars fes un pas endavant per retallar distàncies. Tot i això, la millor arma del filial Blaugrana és la defensa, cosa que va fer que tot atac del Fogars fos estèril. Ja a la recta final del partit, David va aprofitar un contraatac per definir amb l’esquerra davant el porter del Fogars, fent pujar el definitiu 3-0 en el marcador.

    La propera jornada, el diumenge 13, a les 5, al camp del cuer, el maçanet, que encara no ha sumat cap punt.


    Donen la cara contra un gran rival (Girona 3 -EF St. Feliu Femení 1)

    Derrota a Torres de Palau de les noies de Jordi Iñiguez contra un Girona situat a les primeres posicions de la classificació. Les gironines es van avançar al marcador ben aviat, al minut 18, amb gol de Júlia.

    A la mitja hora de joc, Alba Arboix feia pujar el segon gol i posava les coses una mica més difícil a l’equip ganxó. Tot i això, les noies de l’Escola van reaccionar, i a l’inici de la segona part, al minut 54, Carla va aconseguir retallar distàncies marcant el 2 a 1. Només 10 minuts més tard, però, Alba Arboix tornava a marcar, establint el definitiu 3 a 1 en el marcador i deixant esteril la reacció de les visitants.

    Amb aquesta derrota, l’Escola es situa 14è a la classificació, amb 7 punts. El pròxim partit, diumenge 13 de desembre a les 5 de la tarda, al camp municipal de Vilartagues, contra el Pontenc, 2on classificat i clar aspirant a l’ascens.


    Presentació oficial de tot el futbol de la ciutat

    09/10/2015

    El proper 24 d’octubre es celebrarà, per primera vegada, la presentació conjunta de tot el futbol de Sant Feliu de Guíxols. Sobre el terreny de joc hi haurà més de 300 futbolistes que, enguany, portaran el nom de la ciutat arreu en les competicions.

    Serà a 2/4 de 5 de la tarda, al camp municipal de Vilartagues, just abans que el juvenil A disputi el seu partit de 1a divisió. Desfilaran 4 equips sèniors: l’AD Guíxols, l’AD Guíxols B, el Vilartagues CF i l’equip femení de l’EF Sant Feliu. De futbol base n’hi haurà 21, des de l’Escoleta al Juvenil de l’EF Sant Feliu, amb gairebé 290 jugadors.

    L’acte comptarà també amb representants municipals, les juntes directives de les entitats i de la Federació Catalana de Futbol.

    El mateix cap de setmana, l’EF Sant Feliu recollirà fons per a la lluita contra el Càncer de mama.