L’ invent de la globalització ha estat nefast. L’ invent de portes obertes i del proteccionisme de les ONG ha fomentat l’efecte crida d’un món superpoblat, desequilibrat i gens homogeni, com alguns ciutadans del món pretenen que sigui.
L’ homo sapiens té moltes singularitats les quals cal respectar. Per tant, democràticament, ningú pot imposar res a casa de ningú per motius religiosos i/o polítics, sempre i quan es respectin els drets humans.
Desgraciadament vivim un fet colonitzador molt greu a Catalunya, que ha convertit als catalans de pedra picada en un gueto. Aquesta colonització, precisament ha estat provocada per un fet xenòfob espanyolista que fa segles que dura.
La pregunta: ¿Què faríeu vosaltres, els catalans, davant d’una total desaparició de Catalunya com a poble? Ja ens queda poc d’aquest poble, cal que siguem realistes. Aneu a Barcelona i observeu. De pebrots i d’estratègia militar encara ens en queda menys. Què penseu fer? Penseu continuar cantant havaneres i fent l’orni? Molts catalans són uns grans especialistes en fer l’orni, fer el gara-gara i fugir d’estudi pel que els convé. Les coses no passen perquè sí, i no m’agradaria gens que a l’estelada haguéssim de canviar, amb el temps i tal com anem, l’estrella per la mitja lluna per culpa dels radicalismes. Qui tingui ulls que observi i qui tingui orelles que escolti. Abans del 2014, si podem fer una consulta independentista i la pot votar tothom, ja podem plegar. Insisteixo en dir que ens caldria implantar el sistema americà del carnet de votant, però ja que no som sobirans a casa nostra, no ho podem dur a terme.
L´única alternativa que ens queda cada quatre anys, és proclamar la independència de Catalunya des del parlament, però amb aquesta colla d’ànecs que hi tenim, de moment res de res.
Ens cal votar i apostar per partits clarament independentistes i practicar la transversalitat (deixar-nos d’esquerres i de dretes, aparcar determinades disciplines de partit i apostar clarament per la unitat, ja que és primordial salvar Catalunya). Quan tinguem l’estructura de la casa catalana sòlida i sense cap perill d’esfondrament, llavors ja discutirem democràticament del color que preferim pintar les finestres.
Primer els de casa. Els altres, si es comporten i s’integren amb el degut respecte, després. Primer cal complir amb els deures i posteriorment es poden exigir drets.
Els antidemòcrates, gent de males costums, sectaris i delinqüents, fora.
