Els canvis socioeconòmics, la internacionalització de l’espai i de les relacions en l’economia recent, les noves tecnologies i la societat de la informació són l’escenari en què viuen les ciutats.

En aquest nou context, la cerca de l’eficiència i la millora de la competitivitat, molt habituals en l’àmbit empresarial, es comencen a traslladar, també, a les ciutats i a la gestió urbana. Algunes ciutats comencen a aplicar tècniques de gestió empresarial buscant un increment dels avantatges competitius.

Des d’aquesta perspectiva, l’alcalde i l’equip de govern formen l’estament de direcció de la ciutat que ha de proporcionar als seus clients, és dir, a la gent de Sant Feliu, visitants, treballadors, inversors i empreses, els diferents productes que la ciutat és capaç de proporcionar, administrant-ne eficaçment els recursos disponibles. Per això, es fa necessari un estil de direcció participatiu, en què la informació flueixi en totes direccions i amb una clara orientació al client.

L’orientació al client, com a eix central del màrqueting, té un gran potencial d’aplicació en la gestió de les ciutats, ja que aquestes competeixen per satisfer les necessitats dels diferents grups d’usuaris.
En aquest sentit, la funció del màrqueting es projecta cap a l’interior, la qual cosa s’anomena màrqueting intern, buscant la màxima satisfacció entre la gent de la ciutat; i cap a l’exterior, cosa que es coneix com marketing extern, buscant la màxima satisfacció d’inversors, empreses, turistes i visitants.

Tradicionalment, s’ha considerat que les ciutats competien per l’atracció d’inversions, impulsant accions de promoció econòmica per aconseguir que s’implantessin centres de producció en el territori. Però, aquesta perspectiva s’ha ampliat i, actualment, es considera que les ciutats competeixen per obtenir tot allò que generi riquesa i ocupació. És a dir, avui, les ciutats competeixen de
diverses formes per atreure inversions, residents, visitants i esdeveniments, en diferents àmbits: local, regional, nacional o fins i tot global.

La competitivitat d’una ciutat pot mesurar-se pel creixement econòmic de les inversions, la implantació d’empreses, la creació de noves empreses, el valor afegit per treballador i altres indicadors de la ciutat que mesuren el creixement sostingut. Però la competitivitat d’una ciutat té, també, rendibilitat social, ja que tots aquests factors n’incrementen la riquesa i arriba, d’aquesta manera, als diferents públics, ciutadans, empresaris, treballadors i visitants.

El fet que les ciutats competeixin en els àmbits nacional i internacional no és incompatible amb l’objectiu de cooperació entre si, ni amb la possibilitat d’establir aliances entre ciutats per fer front a determinats reptes de forma conjunta.

El màrqueting de ciutats, des de l’orientació al client, hi té un paper fonamental,ja que es tracta que les característiques pròpies de la ciutat puguin satisfer les necessitats dels diferents públics objectius. Ara bé, ha de tenir un enfocament estratègic i no s’ha de limitar a la satisfacció de les necessitats individuals, sinó que ha d’aconseguir que les accions, a llarg termini, afavoreixin el bé comú de les ciutats.