L’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Antoni Ros-Marbà, va donar el tret de sortida ahir al 50è Festival de Porta Ferrada, amb un concert que va tenir dues parts ben diferenciades: la primera, instrumental, en què l’orquestra vallesana va interpretar a la perfecció la Suite Empordanesa del compositor ganxó Juli Garreta, preludi de l´esperat Concert desconcertant, interpretat conjuntament amb 250 joves cantaires de les comarques gironines i amb les narracions de Miquel Desclot i Lloll Bertran.
En la primera part va imperar el silenci, com és de rebut en un concert de caire clàssic, i més quan les peces interpretades són d’un mestre de casa com Juli Garreta i Arboix. La Suite Empordanesa va rebre un multitudinari aplaudiment en finalitzar, com a mostra de la bona interpretació de la formació vallesana, que serà l’orquestra resident d’aquesta edició del festival -enguany també està de celebració pels seus 25 anys de trajectòria- sota la magnífica batuta de Ros-Marbà.
Després de la pausa va començar la segona part de l’espectacle: la interpretació del Concert Desconcertant, escrit pel propi director convertit en compositor. La interpretació va comptar amb la magnífica veu de 250 cantaires juvenils, guiats pels seus respectius directors de les escoles de música de Girona, Palafrugell, el Conservatori de Vic o la de la nostra ciutat, tots ells vestits amb diferents tonalitats de blau que, amb la disposició amb diferents files, semblaven simular el mar assolellat de Sant Feliu de Guíxols. La narrativa i la presentació dels instruments va anar a càrrec de Lloll Bertran i Miquel Desclot –també n’es autor- i el baríton Xavier Mendoza va elevar el to del cant amb la mateixa ironia i bon humor que la resta de l’obra.
El Concert Desconcertant és una obra de mitjans vuitanta que simula l’emissió d’un concert d’aniversari de l’emissora Ràdio Xauxa a càrrec de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat, excepcionalment dirigida per l’ocasió per Albert Fort Caragran (paròdia del mític Herbert Von Karajan), que interpreta El pa i la gana, una obra escrita per a l’ocasió, que comença al revés perquè els músics tenen la partitura capgirada. Poc a poc van entrant en joc tots els instruments, dels quals els locutors-narradors intenten comparar-ne la forma amb la de diferents aliments. Violins que semblen barres de pa a punt de ser tallades pel ganivet (arc), flautes que podrien ser neules, violes que fan pensar amb penques de bacallà entre les mans, oboès, contrabaixos, fagots, clarinets, l’arpa, la percussió, trompes, tubes, trombons... Nyam,nyam, quina gana de concert!! El rotet de bon profit era consentit.
El concert va ser presenciat per més de 400 persones, moltes d’elles pares dels infants cantaires, que ens explicaven amb joia com els seus nens i nenes havien pogut culminar la feina després de setmanes d’assajos parcials i col•lectius –aquests últims es feien a Sabadell-.
Aquesta nit més, amb l’Esbart Joaquim Ruyra i l’Orquestra de Sons Essencials i el seu Dret a Decidir executable, a l’Espai Port.
Àlbum de fotos de Tribuna Ganxona del festival Porta Ferrada.
