El passat diumenge 1 de juliol va tenir lloc al Teatre Auditori Municipal el concert de la Cobla Principal de la Bisbal i la Polifònica de Puig-reig, emmarcat en el 50è Festival de la Porta Ferrada. Aquest concert complementava l’audició extraordinària de sardanes que al matí havia ofert la cobla en solitari.

En l’audició matinal, que va ser traslladada finalment a la porxada del CEIP L’Estació per l’amenaça del mal temps, la cobla bisbalenca va interpretar sis peces de sis compositors diferents: Solemnitat de Conrad Saló, Rampellada a les Tres Taules d’Honorat Vilamanyà, Amics de la Sardana de Joan Manel Margalef, El meu poble de Ricard Viladesau, A Banyoles el 50è, de René Picamal i L’ermita de Collbàs de Francesc Mas.
Al vespre, davant un públic que va omplir totalment l’aforament del Teatre, la Principal de la Bisbal, cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, i la Polifònica de Puig-reig, dirigides per Francesc Cassú i Ramon Noguera respectivament, van oferir un concert de dues parts: la primera la cobla en solitari i la segona amb la Polifònica, abans que el concert es clogués amb les dues formacions conjuntament.
En la primera part, la cobla va repassar peces de Juli Garreta, Vicenç Bou, Eduard Toldrà, Josep Coll, Pere Rigau i Emili Saló. En la segona la Polifònica va interpretar alguns temes de la Nova Cançó, com Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa, Amor Particular de Lluís Llach i Paraules d’amor i Ara que tinc vint anys de Joan Manuel Serrat. Posteriorment van interpretar temes populars catalans i sardanes, com Sota de l’Om, Carícies o Baixant de la font del gat. Va cloure la vetllada la interpretació conjunta de les dues formacions de Fidelitat, Placidesa, Mariona i, per finalitzar, l’estrena de la versió de cor i cobla de Juny, l’himne de Sant Feliu de Guíxols escrit per Juli Garreta, que va aixecar molts aplaudiments. Per acabar, la obligada Santa Espina per tancar el cap de setmana més patriòtic del Festival Porta Ferrada.
El concert va acabar a la mitja part de la final de l’Eurocopa de Nacions de futbol, però segurament a la major part del públic assistent no li va importar gens ja que la seva selecció no jugava aquesta final. Ni la final ni cap partit. I és que, com ja sabeu, Ganxònia encara no pot competir oficialment.