A través d’e-noticies  i amb el titular de “Boom de mesquites a Catalunya” em vaig assabentar que Catalunya és la comunitat autònoma amb més mesquites a l’Estat espanyol, segons dades de l’Observatori del Pluralisme Religió a Espanya. En total en tenim 242. En canvi, no he vist mai cap titular que digui “Boom de les esglésies evangèliques a Catalunya”, que per la vostre informació n’hi ha 592.

Se m’ha ocorregut consultar quantes esglésies catòliques hi ha a Catalunya. Malauradament no m’he vist capaç de trobar un número concret, ja que entre parròquies, centres de culte no parroquials, comunitats religioses amb oratori, centre culturals catòlics i escoles amb centres de culte, la llista és molt llarga i hauria d’anar bisbat per bisbat, poble per poble.

En nom de la religió s’han fet veritables atrocitats, potser caldria que repassessim la història de la mateixa església catòlica. Les creuades, la inquisició i després ens hem assabentat dels capellans pederastes i estic segura que hi ha moltes coses que no han sortit a la llum. Vol dir això que tots són iguals? Què passa amb els musulmans? Perquè aquesta por?

No hi ha res de dolent en cap de les religions ni en la seva essència. Totes fan de guia per gaudir d’una espiritualitat, d’un apropament a Déu, Al·là, Jahvé, Força o el nom que li vulgueu donar, i per poder sentir la humanitat com un tot. El problema esdevé amb la interpretació que fa l’home dels textos sagrats, de les seves idees, dels seus dogmes. Cap de les religions atempta contra els drets humans ni  empeny els creients a extremismes. Ja n’hi ha prou de posar tothom dins un mateix cistell, ja n’hi ha prou de crear pors i incerteses a través dels mitjans de comunicació. 

Què té de dolent que un musulmà vagi a una mesquita? O que un catòlic vagi a una església? O que un evangèlic vagi a la seva? I podria seguir perquè a Catalunya mateix hi han 31 religions i cadascuna d’elles té centres de culte.