A Saigon (Ho Chi Minh, en mandarí) se li va preguntar, a una mare que estava criant un nen obès, perquè li donava tant de menjar, i ella va respondre: “Bé, a dures penes teníem prou menjar durant la Guerra Freda. Ara que tinc diners, deixo que el meu fill mengi el que vulgui”. Preguntant al fill quin era el seu menjar preferit, aquest va respondre amb alegria: “Pizza i Coca-Cola”.

Tant al Vietnam com a la Xina s’han establert cadenes de menjar ràpid com ara McDonalds, Burger King, Pizza Hut, KFC i d’altres, amb la diferència que tant a Europa com als EUA es percep el menjar ràpid com un estalvi de temps, barat i, sovint el menjar preferit dels treballadors pobres i a l’Àsia, llocs com Burger King i Pizza Hut només se´ls poden permetre aquelles persones amb ingressos sobrats. Per a un treballador d´una fàbrica del Vietnam que guanya uns pocs dòlars al dia, menjar al KFC està completament fora del seu abast. Per a aquells que es poden permetre el luxe de menjar en un Pizza Hut amb aire condicionat en un centre comercial modern a Hanoi o Saigon, el menjar és només una part de l´experiència. L´altra part és igual o més important: el consum de menjar ràpid americà és la mostra de la seva situació econòmica al món.

En un món on el menjar ràpid occidental i refrescos de marca proliferen a un ritme alarmant, la víctima principal n´és la salut mateixa. Segons l´Organització Mundial de la Salut, mil milions de persones estan desnodrides al món i uns altres mil milions - molts en els països en desenvolupament- tenen sobrepès. Si més no 300 milions de persones són clínicament obeses, i els costos econòmics de les malalties relacionades són sorprenents.

"La Xina ha entrat a l´era de l´obesitat", va dir Ji Chengye, un investigador de la salut infantil. "La velocitat de creixement és sorprenent." Gairebé 100 milions de xinesos ja pateixen diabetis. Al Vietnam, mentre el 28 per cent dels nens de zones rurals pateixen desnutrició, el 20 per cent de les zones urbanes pateix obesitat.

Els anys de lluita contra l´imperialisme han resultat una estranya derrota: Tot allò que ve d´Occident es considera automàticament superior, sense fer preguntes. Quan se li va preguntar a un home d´Hanoi què volia dels EUA, aquest no va dubtar en dir: "Starbucks Cafè". Ell és conscient que el Vietnam és el segon productor de cafè del món, superat només pel Brasil, i en pràcticament tots els blocs de la ciutat hi ha una botiga de cafè. "Però ningú ha provat el cafè d´Starbucks al Vietnam", va explicar l´home. "Tothom vol saber quin gust té."