• Categories
  • Crònica d’una llarga jornada de referèndum

    02/10/2017

    Jornada de referèndum sense cap incident remarcable a Sant Feliu de Guíxols pel que fa a visites policials.

    Des de la matinada i fins després de l’hora de sopar la gent s’ha mantingut concentrada fora dels recintes electorals i, sobretot l’Ajuntament. A les escoles, grups importants de persones portaven ja des de la tarda de dissabte concentrats al pati o a les aules, on han passat la nit després d’una jornada de portes obertes.

    Durant tota la jornada d’avui, a les escoles s’han seguit organitzant activitats com ara xocolatades, pícnics, concerts improvisats, batucades o partits de futbol. Tot sota la mirada de les parelles de Mossos d’Esquadra que a les 7 del matí han fet aparició a l’exterior dels col·legis per controlar l’ordre i que han fet una jornada de més de 12 hores.

    De bon matí, la majoria de gent s’ha dirigit a votar al local assignat, però ben aviat s’ha activat des de la Generalitat el vot universal, i han estat molts els electors que s’han anat desplaçant de col·legi a col·legi per la lentitud en el vot degut als atacs informàtics rebuts al sistema. Buscaven votar amb més celeritat, però, al contrari, als col·legis electorals s’anaven formant llargues cues per votar, que s’han anat escurçant amb l’arribada de la gana del dinar.

    Qui també ha anat de local en local ha estat l’alcalde Carles Motas, interessant-se per com accelerar el vot i per assegurar-se que tot estava sota control. I és que a mig matí, els problemes informàtics havien impedit el normal desenvolupament de la jornada, amb només 40 vots a l’Ajuntament a les 12 del migdia.

    A la tarda, els rumors sobre la possible arribada a Sant Feliu dels de l’”A por ellos” han estat virals. No els hem vist, per sort, després del seu pas indigne per moltes poblacions.

    A partir de les cinc de la tarda s’han anat tancant locals per afavorir la rapidesa de vot a l’Ajuntament, més preparat tecnològicament, i de pas crear un millor ambient al centre de la ciutat, on s’han desplaçat els integrants de les cues dels altres col·legis.

    Les últimes hores s’ha concentrat tota la votació a l’Ajuntament, de les sis fins les nou del vespre, quan s’ha tancat la votació, amb més de 2000 persones a les dues cares de l’edifici consistorial: al Passeig i a la Plaça del Mercat.

    Un cop acabat el referèndum a la ciutat, l’alcalde ha sortit a la plaça a fer un discurs, en què ha agraït l’esforç de la gent per dur a terme la votació a la ciutat, i s’ha mostrat “orgullós” d’ una votació que s’ha executat amb “cap i estratègia per tal que ningú pugui dubtar de la feina feta”, alhora que ha assenyalat el “camí sense retorn” que ha iniciat Catalunya per convertir-se en un nou país d’Europa.

    En total, a Sant Feliu han votat 5421 persones, amb 5146 vots pel SÍ, 216 pel NO, 51 en blanc i 8 nuls.

     

    Nota: aquesta crònica la podeu trobar també a www.radiocapital.cat, escrita i amb so (emesa al programa “Supermatí” d’avui 2 d’octubre). 

     


    Galeria d’imatges #1-O

    Cada imatge té la seva explicació al peu de foto. 

     


    El minut a minut del referèndum, a Ràdio Capital

    30/09/2017

    Ahir a la tarda, avui dissabte, tota la jornada de demà i dilluns al matí en el programa “El Supermatí”, Ràdio Capital, emissora amb seu a Pals i que cobreix tot el Baix Empordà i part de l’Alt Empordà, efectuarà un ampli seguiment del minut a minut des de totes les poblacions de la nostra comarca i en directe, ja sigui des de les ones de ràdio, com des del seu web, on hi pengen imatges, so i vídeos referents a l’1 d’Octubre. A Sant Feliu, col·laborarem junts per tal de cobrir al màxim la informació. 

    Des d’ahir la tarda ja han anat penjant micronotícies, que podeu segui en aquest fil. 


    Entrevistem Martí Viñals, president local d’ERC, a les portes de l’1-O

    27/09/2017

    Martí Viñals és el president de l’Executiva Local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Sant Feliu de Guíxols i un dels caps visibles en l’organització dels actes i accions locals relacionats amb el referèndum d’autodeterminació de Catalunya que ha de celebrar-se el proper diumenge 1 d’octubre. Parlem amb ell de com esdevindrà la jornada electoral, de com han anat els preparatius i també dels fets que han tingut lloc els darrers dies per impedir-ne la celebració. 

     

    Com a membre d’una de les entitats organitzadores de l’1-O, has notat, per part de la població, certa por a anar a votar?

    Nosaltres, els organitzadors, vivim en una macrobombolla de gent que anirà a votar i, per tant, dins aquest cercle que estic no ho he notat; però és evident que hi ha persones que no aniran a votar.

    I feu alguna cosa per canviar aquesta tendència en aquestes persones?

    A ERC tenim uns 70 voluntaris, i cada dia ens dividim en escamots per anar a repartir fulletons o encartellar. Pels fulletons, ho fem estratègicament en llocs on històricament a la gent li costa més anar a votar, com per exemple a les portes dels supermercats Mercadona o Lidl. Ens em fem creus que encara hi hagi gent que, en la situació que estem, no vulgui votar. Però, és clar, hi ha persones que s’aboquen a la vida personal pròpia, familiar o laboral, i que quan arriben a casa volen desconnectar. I no hauria de ser així, perquè és un tema que ens incumbeix a tots, ja sigui econòmicament, laboralment, en educació, sanitat,…

    El tema de la gent gran que no es pot desplaçar és un problema afegit…

    La Creu Roja, sempre que hi ha hagut eleccions, o fins i tot el 9-N, s’ha abocat a portar gent amb dificultats a votar als col·legis amb furgonetes adaptades. Per a l’1-O ja s’ha començat a parlar amb ells per tal que ho tornin a fer.

    La gent gran seria el col·lectiu al qual potser li fa més por aquest 1-O?

    Hem de tenir en compte que els avis, quan eren joves, no van poder viure un estat democràtic, ni hi havia les eines de comunicació que tenim ara. Però, per exemple, a l’ANC local, hi ha molta gent gran, i són els que més estan al peu del canó. Aquests no han fallat mai i l’1 d’octubre tampoc no ho faran.

    El més sorprenent és que, enlloc d’una campanya de vot contrari, des de certs sectors es promogui no anar a votar, com un boicot al referèndum.

    Hi ha partits que ho defensen i donen suport a la repressió que estem patint aquests dies, o que miren cap a una altra banda. Després d’una reunió de Rajoy, Sánchez i Rivera abans de l’operació destapada per aturar el referèndum, no podem dir que això sigui una decisió del govern, sinó de l’Estat. I els partits i entitats que donen suport a l’assetjament policial i judicial, que mirin a la cara de la gent i els diguin, en aquesta situació, que no han d’anar a votar. No té lògica, ni sentit democràtic ni de llibertat. Que s’ho facin mirar.

    Lògicament, dins aquest grup hi deu incloure el PSC… 

    He sentit dir al senyor Iceta que, en defensa de les llibertats per les que havia lluitat el PSC fa 40 anys, entre les quals hi ha el dret a vot, no s’hauria d’anar a votar l’1-O. I es queda tan panxo.  I la gent l’aplaudeix! Qui secunda aquesta frase, és que va molt perdut.

    És que aquesta gent creu que el referèndum de l’1-O és il·legal.

    En democràcia, primer són les persones i després les lleis, perquè les lleis les fan persones.  I l’1-O votarem per estrenar un nou marc legal, perquè l’actual fa més de 30 anys que no es toca i no s’adequa a la realitat. I no ens el deixen canviar. Podemos també diu que s’ha de canviar, però saben que no es pot fer.

    A Alemanya van retocar la Constitució fa poc a petició dels bavaresos… Perquè aquí no es toca?

    Bé, aquí només es toca quan els interessa a ells. Amb nocturnitat i “alevosia”, com diu Gabriel Rufián, van canviar un article. Quan ho fan, és per canviar temes de la Corona o per collonades que resten drets a la ciutadania espanyola. En canvi, per les lleis aprovades al Parlament de Catalunya ens porten la policia i la justícia.

    Davant l’1-O, quin missatge cal fer arribar als ganxons i catalans en general per tal de fer valer el dret de vot?

    Davant la injustícia de l’aplicació encoberta, per part del govern espanyol, de l’article 155 i els fets dels darrers dies, ja s’ha vist la reacció del passat dimecres: la gent ha sortit al carrer en lloc d’anar a treballar, perquè quan estan passant coses grosses, costa treballar. Es produeixen detencions, registres,… i la gent respon de forma cívica i pacífica. És el que cal fer: mobilitzar-se unitàriament per defensar la democràcia, la llibertat i les institucions catalanes, encara que hi hagi policies o guàrdies civils. Hem estat pioners en programar concentracions ràpides, com la d’aquell mateix dia 20 davant l’ajuntament a les 8 del vespre, només creant una imatge i llançant-la als mitjans.

    Però va haver-hi fins i tot confusió, es deia que la prioritat era Barcelona.

    La prioritat era Barcelona, però les coses que fem aquí s’han de continuar fent. A més, hem de mantenir obert el negoci. Per tant, no tothom podia anar a Barcelona immediatament. Vam decidir fer la crida per anar-hi, amb sortida a les 12 del Guíxols Arena, però després va venir el comunicat de l’AMI i l’ACM i vam decidir englobar-ho tot a la concentració del vespre. Al cap de poc la imatge es va fer viral a les xarxes.

    Quins col·legis electorals hi haurà a Sant Feliu?

    Els de sempre quan hi han eleccions. No serà com el 9-N.

    Així, no cal patir per votar el dia 1? Hi haurà urnes i paperetes?

    A veure, d’aquí a diumenge encara poden passar moltes coses, però crec que el dia 1 anirem a votar. No tingueu cap dubte que els Mossos d’Esquadra estaran per la seguretat ciutadana i no per requisar urnes. Aquesta convocatòria es regeix per la Convenció de Venècia i la Llei Electoral Catalana. Pel que fa a les paperetes, no es poden descarregar en PDF i imprimir-les, perquè no tindrien les mides adequades ni serien del mateix format i a més, caldria tallar-les amb tisores… Això, durant el recompte podria originar un problema d’invalidesa.  El fet ideal seria anar al col·legi, trobar-se les paperetes allà i votar. Si això falla, estic convençut que hi ha un pla B i fins i tot un pla C, així que ja es donaran instruccions.

    Aleshores perquè es va crear una pàgina on et podies descarregar la papereta?

    El tema de les paperetes per descarregar, la Generalitat ho va fer perquè l’Estat se n’adoni que som al segle XXI i a l’any 2017, encara que per ells deuen ser els anys 40 del segle XX, perquè això d’entrar en serveis de missatgeria i impremtes… Per fer-nos una idea, l’empresa que porta el tema del vot electrònic a les eleccions americanes és catalana, i a Espanya no s’ha votat mai encara per Internet. I això és perquè estan ancorats en un altre segle.

    I el dia 1 no serà el final de res. L’endemà serà el dia 2…

    Sí, però no podem saber com funcionarem el dia 2, perquè encara no sabem com acabarà el dia 1. Aquests dies que queden seran complicats i la repressió pot anar a més. No sé què pretén l’Estat Espanyol, però és l’última carta que els queda.

    Es contempla una vaga general a tota Catalunya?

    Jo només sóc el president de la secció local d’ERC i, per tant, això no ho sé. Però si, posats el cas, els sindicats cridessin a una vaga general, és el que hi ha. Jo fa 6 mesos que he obert negoci i no estic per tancar, però tothom ha de fer esforços per canviar les coses perquè una cosa està segura: així no podem continuar. Votant un dia no s’arregla tot i calen esforços per fer reformes a tots els nivells. Per això ens volem allunyar de l’Estat Espanyol i construir una nova república.

    I en cas de victòria del Sí, què passarà?

    Si ens declarem independents i no arribem a cap acord, caldrà negociació amb l’Estat Espanyol. És com un divorci, cal entrar en negociacions es vulgui o no. Si no es negocia, tot el deute se’l queda l’Estat Espanyol. I estan endeutats de més del 100% del seu PIB. Per tant, és inviable que no negociïn, perquè a Europa ningú voldrà donar més crèdit a Espanya que, d’entrada, ja perdria el principal port, el 20% del PIB, infraestructures com l’aeroport del Prat, funcionariat, …   

    I de la polèmica per la no signatura del decret per part de l’alcalde Carles Motas, què en penses?

    El decret és el recurs per fer les coses més ràpides entre administracions. Hi havia una petició de l’AMI en què es necessitava una reacció ràpida dels Ajuntaments, i molts ho varen fer per via de decret. El nostre govern va decidir no complicar-se, donat que hi ha 3 partits amb diferents opinions i, portant-ho al Ple, s’ha complert una de les condicions del pacte de govern, que diu que totes les mocions de l’AMI s’han de debatre al Ple. Per la celeritat del tema, es va preferir no esperar al Ple ordinari i per això es va fer l’extraordinari el passat dijous. Però el decret no calia, simplement calia donar suport ferm i comunicar que s’obriran els col·legis l’1-O. La polèmica l’han portat certs partits, que mai no s’han preguntat quants decrets d’alcaldia es fan al mes, i ara es preocupen per aquest. 

    Quines accions més es duran a terme per la campanya?

    Després de l’encartellada de divendres, l’acte que vam fer dissabte i la concentració de diumenge a la Placeta Sant Joan, aquest divendres tenim intenció de fer a Sant Feliu un acte unitari amb gent de tots els partits sobiranistes, l’ANC i Òmnium. La idea és que sigui un acte majoritari i sense sigles ni pancartes, per evitar discrepàncies.  Hi estem treballant i s’anunciarà aviat, però la intenció és que hi intervingui un ponent de cada entitat i fer una darrera crida per tal que la gent surti diumenge cap a votar.

    Alguna cosa més per afegir?

    Recordo que hi ha uns partits que fa dos anys es van presentar a les eleccions per fer la independència i altres per fer el referèndum. I que hi ha molta gent que treballa molt per aconseguir-ho i des dels governs de les ciutats, a vegades, no en són conscients. Ja he dit abans que hi ha molta gent voluntària al carrer treballant, mentre d’altres des del despatx o des de casa critiquen que no es signa un decret. Jo estic molt orgullós de formar part del sentiment d’unitat dels primers, que deixa en entredit a qui parla molt i no se’l veu gaire, quan ara és moment de treballar.  També voldria recalcar el paper en favor de la democràcia que fa Guíxols des del Carrer, un partit assembleari que deixa llibertat de vot  pel referèndum, i als quals vam demanar que s’adherissin a nosaltres. A l’altra banda hi ha els avantguardistes dels canvis a Espanya i a Catalunya, de les millores socials i la democràcia, que a l’hora de la veritat han fet figa d’una manera lamentable. El temps posarà cadascú al seu lloc.

     

    Autors de l’entrevista: Jordi Serra i Joan Serra

     

     

     

     

     

     

     

     


    Sis regidors forcen un Ple extraordinari per l’1-O

    19/09/2017

    Els tres regidors d’ERC al govern (Jordi Vilà, Josep Ramon Llobet i Georgina Linares) han forçat, juntament amb tres de Tots per Sant Feliu (Josep Saballs, Sílvia Romero i David Oliveras), a convocar un ple extraordinari el dijous a les 21h per tal d’aprovar el suport institucional al referèndum de l’1-O, segons van fer saber ahir  als altres grups de la corporació durant una comissió informativa, segons instància presentada per la regidora Linares el passat dijous 14 de setembre. 

    S’espera un ple tens, ja que caldrà tenir en compte la valoració dels tres regidors del PSC, socis de govern amb TSF i ERC. 

    Per la seva banda, els altres grups al Consistori–PDeCAT, GdC, Mes i CUP– troben estrany que no els oferissin d’afegir-s’hi, i el portaveu d’ERC, Jordi Vilà, els va instar a fer-ho i a participar-hi durant el ple.

    ERC argumenta la convocatòria en el fet que el reglament municipal (ROM) permet fer-la amb un mínim de 6 regidors dels 21 que integren el ple i, respecte a les possibles tensions per la probable absència del PSC al ple, el portaveu d’ERC  afirma que “en el pacte de mandat” van signar “una clàusula nacional que preveia aquesta situació” d’haver-se de pronunciar respecte al referèndum.

    L’alcalde, Carles Motas (TSF),  va posar a disposició els locals municipals per l’1-O però no ha signat el decret ni promou la convocatòria, uns tràmits que Vilà no veu imprescindibles.   La convocatòria del ple i el suport a l’1-0, de moment, els avalen els grups d’ERC, TSF, Mes i la CUP. Jordi Lloveras, de GdC es va abstenir en espera de sotmetre-ho al dictamen de l’assemblea abans de dijous, i el PDeCAT es va abstenir “per les formes”, però en principi donaran suport a la declaració del ple.

    Preguntes del PSC i advertències legals del secretari 

    Josep Muñoz (PSC) va demanar un informe a Secretaria en relació amb aquesta sol·licitud de convocatòria de Ple Extraordinari, preguntant per la possibilitat de no celebrar aquesta sessió per les condicions de suspensió del referèndum per part del Tribunal Constitucional, Fiscalia i TSJC i les responsabilitats que se’n derivarien per l’alcalde, els assistents  i els votants a favor de la moció. També va preguntar per la legalitat de la convocatòria degut als curts terminis i si l’alcalde estava obligat a convocar-lo. 

    En l’informe, el secretari municipal, Carles Ros, respon que el Ple s’ajusta a la Llei de Bases de Règim Local, però que l’alcalde no està obligat a convocar-lo i que hi ha “raons per a entendre que aquest ple no s’hauria de celebrar per fer prevaldre de forma absoluta el deure contingut a la resolució del Tribunal Constitucional”, però més endavant aclareix que el debat “és lliure en el seu contingut”. 

    El secretari també aclareix que l’Alcalde, en convocar-lo,  podria incórrer en un delicte de desobediència tipificada al Codi Penal, i que la sessió extraordinària no hauria de ser remunerada perquè “tal pagament podria incórrer en el delicte de malversació de cabals públics”. Pel que fa als qui votin positivament la moció presentada, el secretari aclareix que ”
    podrien arribar a incórrer en el delicte de prevaricació”. També deixa clar que, en el cas que els promotors de la moció no la retirin, l’Alcalde encara podria sotmetre a votació deixar la moció sobre la taula i no votar-la ja que “el sol fet d’assistir a un Ple no suposa incórrer en responsabilitat”.

     

     

     


    Carles Motas, a la concentració dels alcaldes per la democràcia

    16/09/2017

    Aquest matí de dissabte 16 de setembre s’han aplegat a Barcelona la majoria d’alcaldes de Catalunya per fer una crida a la democràcia. L’alcalde guixolenc, Carles Motas, no ha estat l’excepció i ha acudit a la trobada de batlles favorables al referèndum, la majoria dels quals van ser citats a declarar per la Fiscalia de l’estat en haver signat un decret de suport polític a l’1-O. 

     

    L’acte, convocat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), a les quals pertany Sant Feliu de Guíxols,  ha tingut lloc a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, on tenen la seu l’Ajuntament de la capital catalana i la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu, els màxims mandataris d’ambdues institucions, Ada Colau i Carles Puigdemont, han rebut la resta de batlles de Catalunya concentrats allí, juntament amb el vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i la Presidenta del Parlament Carme Forcadell. 

    L’acte ha constat de dues parts: primer, a les 11, Colau ha rebut a l’Ajuntament de Barcelona els seus homòlegs amb un discurs, juntament amb les alcaldesses de Badalona i Girona, i l’alcalde d’Amposta. Després, a les 12, Puigdemont els ha anat a buscar i amb els tots els alcaldes menys Colau han travessat la plaça de Sant Jaume fins al Palau de la Generalitat, on a la Galeria Gòtica ha tingut lloc l’acte en què han participat el president de l’ACM, Miquel Buch, i la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras. 

     

     

     

     

     

     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies