• Categories
  • Agus Segura estrena etapa a Cas Romagué i reivindica la microcultura

    19/11/2016

    Agus Segura (1973) ha emprès una nova aventura en la seva vida. Músic, activista cultural, programador de concerts i ara empresari restaurador amb la nova etapa de la Taverna Cas Romagué, a la Casa Irla. I és que aquest noi inquiet, amant de la bona gastronomia, la bona música i la bona companyia, ha aconseguit ajuntar aquests tres elements des de l’altra banda de la barra. Enrere ha quedat aquell jove de l’Atzavara que programava i feia cròniques de concerts i que tenia el seu programa de ràdio. Enrere queda també Green Onions, la seva associació cultural que organitzava concerts i editava un fanzine. Ens reunim amb ell al seu flamant nou lloc de feina per tal que ens faci cinc cèntims d’aquesta nova etapa, sense perdre el fil del seu passat.

     

    Com és que has decidit portar la taverna de Cas Romagué?

    Sabia que en Kevin Abbott ho deixava per motius personals i vaig pensar que era una pena que Sant Feliu deixés perdre aquest local i totes les activitats que hi van darrere. Mai he estat empresari ni he estat en l’hostaleria, però em llenço a la piscina amb aquesta nova faceta que em té una mica espantat. Tinc la sort que amb mi ve en Xavi Lloret que és un excel·lent cuiner i em dóna els seus consells. Som dos i la resta, col·laboradors esporàdics.

    Has viatjat molt, deus haver agafat idees en els teus viatges…

    Els viatges sempre t’ensenyen moltíssimes coses. Et poden ensenyar cuina nova i múltiples maneres de fer les coses. Jo fa anys que tinc una obsessió amb França. La seva gastronomia em té enamorat. Pels formatges, per les ostres de Port Leucate… En Xavi sap molt de cuina internacional i ho estem intentant portar aquí, fins i tot a nivell exòtic com ara cuina tailandesa o marroquina. Ell hi dóna el seu toc i jo hi dono el meu.

    Quins són els ingredients que cridaran l’atenció a qui vulgui venir a visitar-te? Què ens recomanes?

    Per suposat, els actes culturals; ja siguin concerts, presentacions de llibres, exposicions de quadres o de fotografies,… Pel que fa a cuina, tenim la part francesa, les tapes, que també és una cosa que m’agrada molt, i la part exòtica d’en Xavi. I al bar, oferim cerveses d’importació, whiskies, ginebres,…

    Aigua també?

    Alguna n’hi ha… (riures)

    A part de sortir a Tribuna Ganxona per donar-te a conèixer, de quines eines gaudeixes per fer-te esment?

    Jo sóc una mica primitiu i no tinc ni mòbil.  De moment, faig servir el Facebook, el boca a boca i ara l’Ajuntament també m’ajuda.

    Quines condicions tens amb la Casa Irla? 

    Ells et lloguen el local amb el bar equipat, a punt per entrar-hi el dia següent. I això és un gran què. Les condicions són molt favorables. Només has de portar tu el personal i pagar les assegurances, autònoms,…

    Aquest local és de la Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana. Això pot ser un impediment de cares a atraure gent?

    Mira, l’altre dia que va guanyar Trump, pensava que hi hauria festa republicana aquí, però no van venir…  (riures) No, ara sense bromes…no m’imposen cap tipus de regla en el sentit que la música hagi de ser en català o els productes hagin de ser d’aquí. Tinc total llibertat. Òbviament ja programarem algun concert en català, perquè també n’hi ha de qualitat.

    Sabem que tens molts amics i gent coneguda que et visitaran en un moment o altre, o sigui que ja tindràs una petita clientela. Qui és aquesta gent amb què comptes principalment?

    De gent en conec molta, perquè fa molts anys que faig activitats de tot tipus, però trobo important que la gent que vingui repeteixi. I el quid de la qüestió és oferir un producte que agradi.  Per exemple, tenim pantalla gran pels partits de futbol, tenim projector, es poden fer reunions d’associacions,… Precisament ara mateix se n’està celebrant una. A mi m’agradaria que tot el poble se la fes una mica seva, la Casa Irla.

    Per aquestes dates d’hivern, què tens programat en quant a concerts i activitats culturals?

    Tinc molta cosa. Tinc artistes d’arreu del món. Americans i també de Sant Feliu. M’agrada treballar amb gent d’aquí i vull que la gent del poble pugui tocar aquí. Des de l’Escola de Música fins a disc-jòqueis locals per animar el dissabte a la nit, venir amb els amics i escoltar una mica de música.

    Suposem que treballant aquí podràs organitzar més i millors concerts, ja que la Casa Irla té un molt bon escenari. Tot això tenint en compte que tu mateix et presentes com un “programador de merda”…

    Correcte, sóc totalment un programador de merda (riures) en el sentit de que sóc un programador petit, de concerts de petit format que són els que a mi m’agraden. A mi els concerts al Palau Sant Jordi no m’agraden, prefereixo que el públic estigui a tocar de l’artista. No faig sinó continuar la mateixa línia que hi havia abans. Música variada, d’aquí i d’allà,…

    A part d’aquest nou repte, de fet la teva vocació, o digues-li afecció, és la música, que t’ha acompanyat tota la vida. Ens pots fer cinc cèntims de la teva carrera musical i quins gustos tens, musicalment parlant?

    Quan era jove m’ajuntava amb una colla de heavies, escoltant Sepultura, Napalm Death,… Això no ho he abandonat, encara ho tinc dins, però amb els anys he anat cap als extrems, he passat al folk dels 40, el rock’n’roll dels 50,  el soul dels 60,… quan més gran m’he fet, més de tot he anat escoltant.  Pel que fa a la meva carrera, això és secundari o terciari. Sempre he sigut baixista, al principi no tenia ni idea de tocar, però al final també he acabat tocant la guitarra i fins i tot el banjo. He estat en molts grups, el que més ha durat ha estat We Can’t Be Lovers, i actualment encara estic a Aunt Asha, Ask the Dust i tinc un projecte en solitari, jo i guitarra, que es diu Navratilova. Grupets de merda (riures), res d’important.

    També tenies un programa a la ràdio.

    I tant. Durant 20 anys he fet ràdio els dilluns a la nit. Vaig començar a Platja d’Aro i després a Ràdio Sant Feliu. Lamentablement, en la vida t’has de marcar objectius i organitzar-te, i l’any passat ho vaig haver de deixar, gairebé amb llàgrimes als ulls.

    I cròniques de concerts al setmanari Àncora!

    Molt mítiques! Em vaig guanyar bastants enemics amb elles…

    Tu que ets un dinamitzador cultural –encara que sigui “de merda”-, com veus les associacions culturals de Sant Feliu?

    M’alegra moltíssim que surtin noves associacions culturals com la que tenim avui reunida aquí. És una bona senyal. A Sant Feliu, però, hauríem de dividir-ho en dues parts; la macrocultura (Thyssen, Porta Ferrada) i la microcultura, que no té tant de suport de l’Ajuntament. Si el gran pressupost se l’emporta la macrocultura, haurien de quedar les engrunes per la microcultura, i ara mateix no tenim ni això. Aleshores ens ho hem de muntar nosaltres mateixos, amb fotocòpies en blanc i negre,… De tota manera, ara hi ha un govern relativament nou i caldria parlar d’aquest tema. També estic amb l’Atzavara Club i sí que és cert que ens van donar un local i estem molt agraïts, però a dins ens ho fem tot nosaltres amb material reciclat ja que l’única subvenció que hem tingut era pel Sant Feliu Fest, que en principi no es tornarà a fer més degut a què ja ningú aposta per aquest format. Malgrat tot, a Sant Feliu, gent com La Xarxa, la Benet Escriba i d’altres continuen treballant i aportant el seu granet de sorra amb feina voluntària.

    Tens programat algun esdeveniment referent als productes de menjar i beure que ofereixes?

    Estic pujant sovint a França per oferir productes d’allà i de fet, fa poc vam fer una ostrada. Pel dia 25 tenim nit de montaditos i la idea és fer nits temàtiques.

    Finalment, per acomiadar-nos, què diries a la gent per tal de que vingui a Cas Romagué?

    Crec que s’hi trobaran a gust, trobaran espectacles per tots els gustos i una bona oferta gastronòmica i de begudes.

     

    Entrevista: Jordi Serra

    Entradeta i arranjaments: Joan Serra 

     

     

     

     

     

     


    L’Atzavara segueix la seva marató de concerts

    02/09/2015

    El passat divendres 28 d’agost vam poder gaudir, a la plaça del Mercat de Sant Feliu, dels Atomic Leopards, vinguts de Blanes. Com sempre, al darrere d’aquesta actuació hi ha estat l’organització d’Atzavara Club juntament amb la col.laboració dels bars Àncora i Madame Fil. Agus Segura és qui té més a veure amb què es puguin fer aquests concerts a la plaça del Mercat cada cap de setmana, i ja porta molt de temps fent-ho (hi té la mà trencada, es podría dir). Ell mateix s’encarrega de moltes coses perquè tot surti bé, fins i tot passa el barret perquè els músics tinguin una mica més de “pasta”.

    Pel que fa als Atomic Leopards, no és la primera vegada que ve aquest duet de rockabilly a Sant Feliu. Ja els vam tenir setmanes enrere aquí i, degut a la seva qualitat, han pogut repetir. Bàsicament és un grup rockabilly en majúscules, que fan moltes versions d’aquest gènere, amb temes de l’Elvis Presley, Fats Domino, Johnny Burnette, Eddie Cochran, Gene Vincent, Buddy Holly, Ricky Nelson, Louis Jordan, Carl Perkins, … tots ells coneguts per haver estat a l’època daurada del Rock’n’Roll. També es van atrevir a versionar Social Distortion i The Doors. El duet blanenc està format per en Santi Lluch i en David Lluch, guitarra i contrabaix respectivament i es va formar l’estiu del 2005 per pura diversió i, poc a poc, ha quedat amb una cosa més seriosa, editant àlbums al mercat com ara “In Technicolor”, “The Negative Side Of…” i “Rockin’ Fix”. Els qui vam poder gaudir d’escoltar-los vam observar que el seu so és molt nítid i que dominen els instruments, podent fer “solos” extraordinaris que aixecaven els aplaudiments del públic.

    Dissabte passat també hi va haver “bolo” amb el grupet de pop Nurk, provinents de Madrid i Estats Units,  també a les 21h la plaça del Mercat. I per rematar-ho, l’Agus es va buscar més feina el mateix dia a partir de les 22:15 al carrer de la Rutlla per actuar amb solitari sota el nom de  Navratilova, amb el qual ell mateix es defineix com a “cantant de folk de talent limitat” interpretant cançons originals de la seva maqueta Toxic nitrates, lead and trash.

    Un cop acabat el Festival de la Porta Ferrada,  l’Atzavara continua amb la música durant tot l’any, amb la seva constància i perseverança, des dels concerts de la plaça del Mercat al Minisantfeliufest i els concerts a l’Escorxador, passant pel “Rock and Tapes”. I és que no paren per que són gent amb inquietuds, que els hi agrada la música: “Long Life Rock’n’Roll!”.

     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies