• Categories
  • Més de mil alumnes ja participen al concurs “Ficcions”

    02/12/2017

    Un total de 47 alumnes de deu centres educatius de Girona participen al concurs de creació literària enfocat a joves de 14 a 18 anys. L’IES de La Jonquera és, per ara, el
    centre més participatiu de la província en aquesta desena edició del certamen, que compta amb més de 1.000 inscrits de 141 escoles. Per comarques, la més participativa
    de la província de Girona és l’Alt Empordà, amb 30 inscrits.
    Les inscripcions per participar al certamen de creació literària es van activar el passat 11 d’octubre i segueixen obertes per a qualsevol alumne de 14 a 18 anys fins el dia 6
    de febrer a través de la pàgina web www.ficcions.cat.

    El funcionament

    El concurs “Ficcions, l’aventura de crear històries” està enfocat a alumnes de 14 a 18 anys que cursin 2n cicle d’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius. L’objectiu principal d’aquesta iniciativa, creada per l’AMIC, busca impulsar l’ús de la llengua catalana a la vegada que incentiva la creativitat i la imaginació dels joves.
    Prenent cinc inicis de novel·la (Li deien Lola de Pilar Romera, Marina de Carlos Ruiz Zafón, Un any i mig de Sílvia Soler, Joc de trons de George R. R. Martin i Camps de
    maduixes de Jordi Sierra i Fabra), els participants han d’escriure un relat dividit en tres capítols i penjar-los a través de la web seguint el calendari d’entrega. La participació
    pot ser individual i/o en grup de fins a tres persones.

    Jurat i premis
    A partir del 23 de març, últim dia per entregar la darrera part del relat, un jurat format per persones vinculades al món literari i de l’educació s’encarregarà d’escollir els guanyadors i els finalistes. El veredicte es farà públic el proper 23 de maig a La Pedrera pels alumnes de la província de Girona, on es farà l’entrega de premis i diplomes i on hi podran assistir tant alumnes finalistes com familiars i professors. Abans d’aquesta data, però, es farà entrega dels premis a la resta de territoris de parla catalana, concretament a Menorca, Eivissa, Mallorca i València. Els primers premis seran un iPhone o una Play Station per a cada membre del grup guanyador, també es lliuraran premis territorials per a les millors històries de cada zona i es premiarà als professors/es més motivadors/es de cada territori: Illes Balears, País Valencià i Catalunya.

    Anteriors edicions
    En la darrera edició van participar-hi més de 2.900 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears i País Valencià provinents de més de 341
    centres educatius. Són xifres que any rere any se superen, un fet que volem agrair tant a la participació dels alumnes com a la motivació del professorat.

    El concurs Ficcions, l’aventura de crear històries és una iniciativa de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) per promoure la lectura i l’escriptura en
    català entre els joves dels territoris de parla catalana.
    L’AMIC representa a més de tres-centes publicacions en paper i digitals fortament arrelades arreu del nostre territori, entre elles Tribuna Ganxona,  i aquest 2017 celebra el seu 20è aniversari.

     


    Comunicat de rebuig a la violenta actuació de les forces de seguretat de l’estat

    02/10/2017

    Des de l’AMIC, l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, que agrupa 300 mitjans de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra, mostrem la nostra absoluta indignació davant dels fets provocats per les forces de l’ordre públic de l’Estat espanyol contra la ciutadania durant la celebració del referèndum català. Fets vergonyosos i impropis d’un Estat que presumeix de democràtic i membre de la Unió Europea. Volem mostrar la nostra solidaritat amb les 844 víctimes i els seus familiars i el nostre rebuig a les actuacions d’aquest Estat que cada vegada s’allunya més de la ciutadania i del tarannà cívic i democràtic que caracteritza el nostre país.

    A l’AMIC treballem per uns mitjans lliures, plurals i democràtics que informin i donin veu amb llibertat a una societat que vol estar informada i opinar. Ens sumem a l’aturada de país impulsada per la Taula de la Democràcia formada per PIMEC, CECOT, UGT, CCOO, entre d’altres, convocada per aquest dimarts, 3 d’octubre.


    Nota de l’AMIC referent a l’atemptat de Barcelona

    18/08/2017

    El nostre condol i suport a les víctimes, familiars, amics i barcelonins per l’atemptat a Barcelona #TotsSomBarcelona

    L’AMIC, entitat que representa un col·lectiu de 300 mitjans de proximitat de Catalunya, Illes Balears, País Valencià i Andorra, vol transmetre el condol i el suport dels seus associats a les víctimes i a les seves famílies i amics. Catalunya sempre ha estat un país integrador, acollidor i solidari i rebutgem tota mena de violència i extremismes vinguin d’on vinguin.

    AMIC – Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació


    La guixolenca Jordina Escofet, segon premi del certamen “Ficcions”

    28/05/2017

    El certamen Ficcions, organitzat per l’AMIC i amb participació de múltiples insitituts de secundària d’arreu dels Països Catalans, ja té veredicte. Enguany s’han organitzat cinc actes d’entrega de guardons a Menorca, Eivissa, Mallorca, València i, finalment, Barcelona. L’últim acte del lliurament de premis del Concurs Literari Ficcions, ‘L’aventura de crear històries’ va tenir lloc a La Pedrera – Casa Milà de Barcelona el 25 de maig a les 17:00 hores i amb la presència d’Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, Manel Punsoda, director de Promoció Educativa de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, Mohamed El Amrani, periodista i Premi Princep d’Astúries de Girona per la creació de la Xarxa de Convivència, a més de ser participant del concurs Ficcions en anteriors edicions; i M. Carme Rodríguez, vicepresidenta de l’AMIC i Josep Ritort, secretari general de l’AMIC.

    D’entre les 140 històries que van arribar a la final del concurs literari “Ficcions, l’aventura de crear històries”, el Segon Premi ha estat ex aequo per tres participants: David Valero Mateo de Maristes Girona, amb la història La fonda, Jordina Escofet Vera de l’IES Sant Feliu de Guíxols amb la seva història Les coses petites i Genís Rodríguez de l’IES Hug Roger III de Sort amb la seva història Jo.

    El Gran Premi Ficcions 2017 ha recaigut a la història Luc Lebrun, 17 de maig de 1927, per Andrea Soler Núñez alumna de l’IES Montgrí de Torroella de Montgrí, d’“una sorprenent maduresa narrativa, que combina l’habilitat per al diàleg amb una dosificació molt adequada del ritme, que en el fons és la saba que sustenta el relat. Llegir textos com aquest et reconcilia amb la literatura i et fa ser optimista quant al paper que continuarà jugant en el futur”.

    L’edició actual ha tancat amb un èxit de participació amb més de 2.900 alumnes d’entre 14 i 18 anys del Catalunya, País Valencià i Illes Balears de 340 centres educatius, Arreu dels territoris, hi ha hagut un total de 140 finalistes, 76 dels quals de Catalunya, 30 de la Comunitat Valenciana i 34 de les Illes Balears.

    Organitza AMIC, compromís amb l’educació
    El concurs “Ficcions, l’aventura de crear històries” és una iniciativa de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) per promoure la lectura i l’escriptura en català entre els joves dels territoris de parla catalana.

    L’AMIC representa més de dues-centes vuitanta publicacions en paper i digitals fortament arrelades arreu del nostre país,  entre les quals Tribuna Ganxona, que conjuntament arriben a una tirada en premsa escrita en paper de 2.104.000 exemplars, mentre que en digital superen els 6.900.000 d’usuaris únics mensuals.

     


    O juguem tots, o punxem la pilota

    09/03/2017

    Una de les acusacions que es llancen contra el moviment independentista és que els seus dirigents s’han oblidat dels problemes reals de la gent. I, dades en mà, és justament el contrari. És precisament la incapacitat de resoldre aquestes qüestions quotidianes les que ha motivat que moltes persones que mai no s’havien declarat independentistes avui votarien Sí en un referèndum. Hi ha dues grans traves: recursos i poder polític real per fer les coses. Cada any els catalans, votin el que votin, paguen en impostos 16.000 milions d’euros que després no retornen a Catalunya en forma d’inversions. Amb aquests diners de més, la Generalitat tindria garantides cada any, les partides de Sanitat, Educació i Transports. Però al marge d’aquest greuge econòmic, que suposa un fre en el desenvolupament de qualsevol país, hi ha una altra qüestió que canviaria si Catalunya tingués total llibertat de moviments: poder decidir sobre cada àmbit de la vida. Sense anar més lluny, en els últims anys el Tribunal Constitucional ha tombat desenes de mesures de caire social ja aprovades pel Parlament. És el cas conegut de la pobresa energètica, però també la possibilitat de cobrar un impost als bancs per a grans fortunes, protegir els ciutadans que han estat estafats per hipoteques o preferents, cobrar un impost per cada pis buit per dedicar-lo a lloguer social o fer polítiques d’igualtat entre homes i dones. Totes aquestes mesures, que res tenen a veure amb el 9N, es podrien estar aplicant si no fos que aquest alt tribunal les ha suspès a instàncies del govern espanyol en considerar que la Generalitat envaïa competències. És allò que la saviesa popular resumeix dient que “o juguem tots, o punxem la pilota”. Doncs bé, el govern espanyol ha punxat 22 pilotes en els últims quatre anys.

     

    Jofre Llombart, periodista


    Diàleg a tot tren

    22/02/2017

    Resulta que l’“Operació Catalunya” del govern espanyol ara es proposa millorar la seva imatge fent alguna inversió en Rodalies. Hem de fer notar, però, que les Rodalies de Madrid s’han construït durant la democràcia, amb més de 65 quilòmetres de noves vies i un munt d’estacions, fent una metròpoli de cinc milions d’habitants. A Barcelona, en canvi, només es van construir, fa trenta anys, els 17 quilòmetres de la línia Mollet-Papiol, concebuda per a mercaderies.

    Amb tot, la gran concentració d’inversió a Madrid no ha aconseguit distanciar-se en resultats de Barcelona. Entre ambdues ciutats hi ha una permanent relació del doble d’usuaris a Madrid respecte a Barcelona, però a còpia de grans inversions allà, i sense aquí. Els trens de Rodalies, a Barcelona, han perdut pes respecte a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i fins i tot respecte al bus interurbà, perquè ha abandonat la seva responsabilitat regional.
    Per si no fos prou, però, a Madrid la inversió s’ha vist acompanyada de l’Alta Velocitat. El nombre de viatges ha augmentat en llarga distància, consolidant la marginació de la mitjana distancia (MD). Sabem que les línies de MD a Tortosa, Riba-roja, Puigcerdà, Lleida,… estan absolutament desateses. Doncs resulta que, en termes de MD, Barcelona és la capital del regne amb el 39% del total de viatgers (i fa una dècada havia superat aquesta proporció). La MD explica la galàxia de ciutats catalanes, i el seu abandonament és un atac al país.

    Madrid ha gaudit durant la democràcia d’inversions ferroviàries enormement més altes que Barcelona. Durant molts anys de 4 a 8 vegades més (amb un màxim de 13 cops el 1990). Una concentració que havia arribat a engolir la meitat de la inversió de tot l’Estat i que només ha disminuït a mesura que l’AVE s’ha allargat fora de Madrid, conservant sempre el node central. Una concentració d’inversió bestial, suficient perquè Madrid atrapés Barcelona en la suma de viatges en mitjana i llarga distància, que només ara està assolint, quan al llarg de la història la primera metròpoli ferroviària ha estat sempre Barcelona. Només en una dècada (del 2004 al 2013) Madrid ha passat dels dos terços de viatges respecte a Barcelona a l’empat.

    En aquesta situació el govern espanyol pretén fer-nos un simulacre d’accions que ens facin oblidar un maltractament històric de fons. Les inversions ferroviàries són un servei a la gent i un combat de capitalitat en el qual s’ha volgut sotmetre Catalunya. La duresa de les xifres no permet albirar l’equitat en el tracte, perquè és massa gran la diferència a reequilibrar.

     

    Manel Larrosa, arquitecte 

    ANC / AMIC 


    Abans pobra que catalana

    09/02/2017

    El 8 de març de 2016 el Parlament Europeu (PE) va aprovar un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya, fent costat així una reivindicació històrica dels ports catalans. Aquest reglament, norma europea d’obligat compliment i de literal transposició a la legislació de cada país de la Unió Europea (UE), va ser aprovat per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions, tot i el vot negatiu de PP, PSOE i Cs i els esforços de la diplomàcia espanyola per evitar l’aprovació d’aquest nou reglament.

    Espanya i Itàlia són els únics països europeus on els ports no tenen autonomia per fixar les seves tarifes portuàries: aquestes són fixades pel govern central iguals per a tots, impedint la competència entre ports dins del propi país. A Espanya, els ports amb beneficis també estan obligats a transferir-ne una part als ports deficitaris del país: aquests subsidis creuats entre els ports d’un país són totalment contraris a la normativa d’ajuts d’Estat europea.
    Avui, els ports mediterranis només són ports locals per manca de connexió ferroviària amb els mercats europeus i els ports del nord són portes de comerç per a tot el continent europeu. Gràcies a la gestió portuària individual ja sigui pública, privada o mixta, els ports obtenen beneficis i són autèntiques locomotores de les seves economies locals.

    Aquest reglament de ports europeu és molt important per a que el corredor mediterrani pugui desplegar tot el seu potencial de creixement: si els ports catalans no poden fixar tarifes autònomament, com podran guanyar tràfics asiàtics o sud-americans a Rotterdam o Hamburg? I si no poden disposar i reinvertir tots els seus beneficis al seu propi port, hauran de seguir dependent de la discrecionalitat dels governs espanyols de torn per a les inversions de futur que necessiten?

    El corredor mediterrani no servirà de res si els nostres ports no poden captar tràfics als ports del nord d’Europa i això només es podrà aconseguir tenint llibertat per fixar les tarifes portuàries des dels propis ports.

    En aquest sentit, el centralisme espanyol és totalment racional: no cal construir el corredor mediterrani perquè els ports catalans mai no tindran aquesta llibertat de fixar les tarifes portuàries. Per això, el govern espanyol no inverteix res en aquest corredor, tot i que al 2013 la UE el va imposar a Espanya com a tren d’interès europeu.

    Aquest reglament de ports serà la prova del cotó del (fallit? Inexistent?) federalisme espanyol: si una demanda majoritària catalana, aquesta vegada amb un suport massiu de les institucions europees, és avortada “porque va en contra de la Constitución” (Luis de Grandes, eurodiputat del PP, ho va dir en el debat al PE el dia abans de la votació), serà la prova més evident que, sense la independència, Catalunya no tindrà un futur de primera divisió en el segle XXI: a Madrid prefereixen una Espanya pobra a una Espanya pròspera si la seva prosperitat ha d’entrar pels ports catalans.

     

    Ramon Tremosa i Balcells, diputat al Parlament Europeu

    Per Ramon Tremosa / ANC / AMIC – Redacció

    L’Espanya de ferro

    01/02/2017

    Els problemes d’infraestructures que arrosseguem avui tenen un precedent altament alliçonador: la construcció de la xarxa ferroviària espanyola a mitjan segle XIX. Com és sabut, la primera línia de trens peninsular va comunicar Barcelona i Mataró el 1848. Era d’iniciativa privada, i va resultar un negoci rodó. El 1855, però, unes Corts de majoria progressista van aprovar la llei de ferrocarrils. La llei va permetre multiplicar en pocs anys la xarxa ferroviària peninsular: si anteriorment el ferrocarril tot just disposava d’uns 500 quilòmetres de via, deu anys després, el 1855, n’havia assolit prop de 5.000.

    Aquest enorme esforç es va finançar amb diner públic, mitjançant la desamortització dels béns i terres dels ajuntaments, cosa que va disminuir la capacitat de finançament dels municipis i va augmentar arreu les desigualtats socials. Però la planificació de la xarxa de ferrocarrils va obeir a un estricte plantejament ideològic. Es tractava de vertebrar els territoris hispànics, tot dibuixant una xarxa radial que tenia el seu punt de sortida i d’arribada a Madrid. El ferrocarril havia de ser, en primer lloc, un instrument de creació de la nació espanyola. Subsidiàriament, havia de construir també el mercat espanyol, ja que fins aleshores l’economia les àrees litorals s’articulava mitjançant el comerç naval amb altres països, i absolutament d’esquenes al centre peninsular.

    Els condicionants polítics i ideològics van marcar la legislació aprovada per les Corts espanyoles i la seva aplicació. La llei va finançar la construcció de via fèrria, a tant el quilòmetre, la qual cosa va estimular la creació de noves vies d’escàs o nul interès comercial –i especialment allí on les característiques del relleu ho feien més fàcil. Ben aviat, la xarxa radial construïda per tota la Meseta va resultar un absolut fiasco. Un gran nombre de línies travessaven àmplies extensions absolutament buides i comunicaven ciutats poc poblades, en llargues jornades que només acabaven a Madrid, la capital de l’Estat que gestava la nació espanyola.

    Per això el negoci que havia estat la construcció, subvencionada pel govern, va esdevenir fracàs a mesura que les línies es van posar en funcionament. Només el ferrocarril del Mediterrani, construït amb grans dificultats, i la nul·la implicació de l’estat, entre Alacant i Girona, va esdevenir un espai d’intercanvi humà i de mercaderies econòmicament i socialment positiu. Cal remarcar, a més, que la legislació espanyola va optar per un ample de via diferent del francès, cosa que a la pràctica impossibilitava la connexió dels nostres trens amb Europa.

    Però l’enorme despropòsit que va suposar aquella empresa va tenir també repercussions polítiques per als seus mateixos instigadors. El fracàs de les companyies ferroviàries en iniciar-ne la seva comercialització va provocar la crisi financera de 1866 i, amb ella, la fallida del sistema bancari i de la borsa i el tancament d’un gran nombre d’entitats de crèdit. La construcció de noves vies també es va aturar sobtadament durant un llarg període. De cop i volta s’acabava la “febre d’or”.

    I tot seguit es va produir la liquidació del règim polític dels Borbons. La Revolució Gloriosa de 1868 va obligar a fugir la reina Isabel II i va donar pas a les primeres eleccions constituents democràtiques. Cinc anys després, el 1873, es proclamava la Primera República.

    Tot això, més o menys, els deu sonar. Precedent històric o previsió de futur?

     

    Agustí Alcoberro, professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona

    Per Agustí Alcoberro / ANC / AMIC – AMIC – Redacció

    Més d’un centenar d’alumnes de la demarcació ja participen al concurs “Ficcions”

    11/01/2017
    Un total de 105 alumnes de 18 centres educatius de les comarques de  Girona participen al concurs de creació literària, enfocat a joves de 14 a 18 anys. L’IES Ramon Muntaner de Figueres és, per ara, el centre més participatiu de la demarcació en aquesta novena edició del certamen, que compta amb més de mil inscrits arreu dels Països Catalans. Les inscripcions per participar al certamen de creació literària es van activar el 2 de novembre i segueixen obertes per a qualsevol alumne de 14 a 18 anys fins el dia 27 de febrer a través de la pàgina web www.ficcions.cat.

    El funcionament

    El concurs “Ficcions, l’aventura de crear històries” està enfocat a alumnes de 14 a 18 anys que cursin 2n cicle d’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius. L’objectiu principal d’aquesta iniciativa, creada per l’AMIC, busca impulsar l’ús de la llengua catalana a la vegada que incentiva la creativitat i la imaginació dels joves.

    Prenent cinc inicis de novel·la (Olor de colònia de Sílvia Alcàntara, L’aniversari d’Imma Monsó, El nom del vent de Patrick Rothfuss, L’aire que respires de Care Santos i L’altre costat de l’infern de Jordi Sierra i Fabra), els participants han d’escriure un relat dividit en tres capítols i penjar-los a través de la web seguint el calendari d’entrega. La participació pot ser individual i/o en grup de fins a tres persones.

    Jurat i premis

    A partir del 17 d’abril, últim dia per entregar la darrera part del relat, un jurat format per persones vinculades al món literari i de l’educació s’encarregarà d’escollir els guanyadors i els finalistes. Amb motiu del 20è aniversari de l’AMIC, el veredicte es farà públic en un acte a La Pedrera de Barcelona on es farà l’entrega de premis i on hi podran assistir tant alumnes finalistes com familiars i professors. Els primers premis seran un iPhone o una Play Station per a cada membre del grup guanyador, també es lliuraran premis territorials per a les millors històries de cada zona i es premiarà al professor/a més motivador/a.

    Anteriors edicions

    En la darrera edició hi van participar més de 3.200 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears i País Valencià provinents de més de 370 instituts. Aquesta xifra suposa un increment del 80% respecte a l’edició del 2014, un fet que volem agrair tant a la participació dels alumnes com a la motivació del professorat.


    L’AMIC presenta el 9è Concurs Literari “Ficcions”

    28/10/2016

    FICCIONS, l’aventura de crear històriesés un concurs de creació literària per a joves, que aquest curs arriba a la seva novena edició i que està gestionat per l’AMIC, associació a la qual pertany Tribuna Ganxona. En la darrera edició hi van participar més de 3.200 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears i País Valencià, a través del web www.ficcions.cat, on els estudiants es podran registrar a partir del 2 de novembre per poder-hi participar.

    FICCIONS: L’aventura de crear històries
    L’objectiu és impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants de Secundària i Batxillerat amb inquietuds literàries i culturals. FICCIONS vol continuar creixent i consolidar-se com el concurs de creació en llengua catalana de referència per als joves. Més de 370 instituts hi van participar a la darrera edició i aquest curs l’AMIC s’ha proposat que siguin molts més gràcies a la participació de l’alumnat i a la col·laboració del professorat.

    El funcionament
    El concurs es desenvolupa a través del web www.ficcions.cat, un punt de trobada on, a més de publicar-hi les seves històries, els participants podran trobar-hi notícies, entrevistes i enllaços d’interès. FICCIONS proposa cinc fragments extrets de les següents obres publicades: Olor de colònia de Sílvia Alcàntara, El nom del vent de Patrick Rothfuss, L’aire que respires de Care Santos, L’altre costat de l’infern de Jordi Sierra i Fabra i L’aniversari d’Imma Monsó. A partir d’aquests inicis, l’alumnat ha de crear una història de tres capítols. La participació pot ser individual o en grups de fins a tres persones.

    El jurat i els premis
    La pujada del primer capítol de Ficcions començarà l’1 de febrer de 2017 i s’acabarà el 17 d’abril, data límit per entregar el tercer capítol. El jurat, format per persones vinculades al món de la literatura i l’educació, valorarà la qualitat i l’originalitat de les històries. El veredicte es farà públic a l’acte de cloenda al maig, on els finalistes i el professorat hi seran convidats. Els primers premis seran un iPhone o una Play Station per a cada membre del grup guanyador, també es lliuraran premis territorials per a les millors històries de cada zona i es premiarà el professor més motivador.

    Organitza AMIC, compromís amb l’educació
    L’AMIC vol donar continuïtat a aquesta iniciativa a la xarxa que compta amb un gran èxit de participació dels joves i que té la voluntat de promoure la creació literària. D’aquesta manera l’AMIC continua la línia encetada fa 10 anys pels editors de la revista Secundèria, amb la ferma voluntat de potenciar el seu compromís amb l’educació, la joventut i la creació. L’AMIC representa a més de dues-centes cinquanta publicacions en paper i digitals fortament arrelades arreu del nostre país, que conjuntament arriben a una tirada en premsa escrita en paper de 2.104.000 exemplars, mentre que en digital superen els 6.900.000 d’usuaris únics mensuals.

     

    A partir del 2 de novembre els participants podran registrar-se a través del web www.ficcions.cat i participar a la 9a edició d’aquest concurs literari, que l’any passat va aplegar a més de 3.200 estudiants, una xifra que suposa un increment del 80% respecte a l’edició del 2014. Per aquest motiu i juntament amb el 20è aniversari de l’AMIC, el lliurament de premis  se celebrarà a La Pedrera.


    Entrevista a Francesc Orella, actor protagonista de la sèrie Merlí de TV3

    14/10/2016

    “Podem ser encantadors i alhora tenir debilitats, com en Merlí”, explica Francesc Orella, que torna a posar-se a la pell de Merlí Bergeron en la segona temporada d’una de les sèries més exitoses de TV3 en els últims anys

    Explica que, durant el rodatge de Merlí, es va recordar d’un professor de Filosofia que el va marcar, Joan Gonyalons, i també afirma que la sèrie li va servir per recuperar autors que li agradaven. Per interpretar Merlí, com s’ha relacionat amb la filosofia?
    Em va agradar molt el personatge en sí, tal com estava construït i en les seves diferents vessants. Però que fos professor de filosofia i tingués seqüències on explicava determinats filòsofs em va agradar especialment. En Joan Gonyalons era un professor molt amè que em va fer agafar a mi i als meus companys molt interès per la filosofia. Ho explicava molt bé. (El rodatge) va ser un retrobar-me amb les teories i els pensaments d’aquests grans pensadors, va ser agradable. Vaig trobar molt útil i important que hi hagi un personatge a la tele que sigui un professor de filosofia ara que se la volen carregar dels plans d’estudis. Està molt bé fer un personatge que recuperi la filosofia com a matèria que ensenya a pensar i a qüestionar-se les coses.

    Merlí s’ha comparat amb el doctor House i el professor protagonista de El Club dels Poetes Morts. Els té presents quan l’interpreta?
    No, tot i que són referents del cinema i de la televisió. El House és semblant al tipus de personalitat que té Merlí. Un torracollons i provocador, a vegades poc educat, políticament incorrecte, malcarat, però a la vegada té vessants entranyables. És un vividor que té vocació per l’ensenyament i s’implica amb els problemes dels adolescents. En el personatge del professor dels poetes morts veiem la part bona, el professor que ensenya d’una altra manera. M’agrada que sigui meitat i meitat. El que m’agrada justament de Merlí és que pot ser un professor original que fa pensar els alumnes i a la vegada un tipus conflictiu.

    Merlí té tocs de misogínia, manipula les dones per seduir-les i té una actitud paternalista envers les mares protagonistes. Com s’encara un personatge que pot provocar rebuig a una part dels joves, les noies?
    Forma part dels diferents colors que té el Merlí. Les persones són així. Podem ser encantadors i tenir una sèrie de virtuts, però tenim debilitats, flaqueses i defectes. En Merlí és manipulador, en general menteix i és covard en segons quines coses. Amb les dones és cert que és un personatge Peter Pan, un tipus que li agrada seduir, que no ha estat estable en les relacions de parella, però n’està ple de personatges així. Està molt bé que aquestes parts negatives o criticables, censurables, puguin conviure amb les parts positives. M’agrada que el personatge tingui aquestes contradiccions.

    De petit interpretava personatges de les novel·les que llegia i li va preguntar al seu pare si s’havia d’estudiar per ser pallasso. D’on va sorgir la vocació?
    No ho sé. Sempre he pensat que era un gen perdut del meu pare, que va fer teatre d’aficionats. No tinc antecedents d’actors a la família. La vocació em va néixer de petit. Quan llegia les primeres novel·les i hi havia un personatge que m’hi sentia identificat ja en feia la veu quan llegia els seus diàlegs. Explicava acudits, imitava els professors, no tenia vergonya de parlar en públic. Com a espectador veia la tele, anava al teatre o al cinema i quedava fascinat i hipnotitzat per la feina dels actors. Tenia clar que això era el que m’agradava fer.

    Va anar a estudiar a Nova York amb una beca. Com va ser l’experiència?
    Va ser quan tenia 34 anys. Ja tenia una trajectòria com a actor professional, vaig començar als 21. Nova York va ser una experiència magnífica. A part de practicar l’anglès, vaig aprendre maneres treballar diferents. Vaig aprendre determinades tècniques desenvolupades per l’Uta Hagen, la fundadora de l’escola. Són matisos, exercicis que l’actor practica, o de preparació prèvia per crear un personatge, de com acostar-s’hi a nivell emocional, a nivell físic. S’apropava al que jo entenia com a tasca de l’actor davant d’un personatge. Entendre’l i estimar-lo, encara que sigui un fill de puta. Per fer un fill de puta, te l’has de creure. Un actor s’ha d’apropar al màxim possible a la psicologia d’aquell personatge.

    Comentava que les seves faccions ajudaven a interpretar personatges durs o dolents. Quan ha de fer personatges que no ho són, com ho compensa?
    Pel meu físic, a nivell audiovisual, he acostumat a fer personatges negatius o de caràcter dur. Quan has de fer una cosa diferent, tot i que el teu rostre és el que és, pots treballar les emocions, la sensibilitat, la veu, la manera de mirar. Pots endolcir les expressions, trobar el teu cantó femení, més sensible, més vulnerable.

    Va interpretar l’alcalde falangista de la sèrie Les Veus del Pamano i el coronel Rodríguez Galindo, cap dels assassins de Lasa i Zabala. Veu continuïtat entre els dos, malgrat la distància històrica?
    Són dos personatges de la llista de malparits. El del Pamano estava basat en molts personatges que hi havia a la postguerra espanyola, i el tinent coronel Rodríguez Galindo, el torturador d’Intxaurrondo, era ben real. Quan toca fer un personatge que té aquestes característiques, faig el mateix que faig amb tots, intento ficar-me en la seva pell, i buscar què li pot passar per dins a un personatge per ser tan cabró. És força divertit fer de cabró. Una altra cosa és que m’agradi fer de cabró tota la vida. Quan Bruno Ganz va fer Hitler, quan fas algun dels grans cabrons, què has de fer? L’actor té l’obligació d’enamorar-se del personatge.

    Diu que els seus millors papers van ser el del monòleg La caiguda i el d’Àngels a Amèrica, on interpretava un personatge gay amb sida.
    Són dues obres que em van canviar com a actor i com a persona. Per fer un homosexual malat de sida, vaig haver de treballar la part més femenina, la més sensible, dèbil i sensitiva del personatge. I això per a mi va ser un repte apassionant, em va fer créixer. La professió d’actor és màgica, et poses en la pell de personatges molt diferents a tu. És una experiència molt bona. Àngels a Amèrica va ser molt potent en aquest sentit. A La caiguda, pel fet de ser un monòleg, estàs sol a l’escenari amb un text brutal d’Albert Camus. El treball que vaig fer amb el Carles Alfaro va ser molt exhaustiu, molt a fons. És un director molt perfeccionista i exigent. La caiguda era un text que em va arribar a l’estómac, fent una immersió en el món d’un advocat que havia caigut en la misèria, malalt i alcoholitzat. Els temes que tracta, la culpa, la consciència, les dobles cares, m’interessaven molt.

    Clara Segura deia que els monòlegs guanyen frescor a mesura que s’interpreten. Ho comparteix?
    Sí. Les funcions, a mesura que es fan, milloren. Els personatges agafen més matisos, van creixent. El públic és el referent, perquè t’adones de quines coses arriben i quines no tant, a què reacciona i com ho fa en determinats moments.

    Prefereix teatres petits que no pas grans, per estar a prop del públic.
    Espais de dues-centes persones són mesures bones. En sales com l’Akadèmia o el Lliure de Gràcia, el públic hi és més present, i l’espectador també té la possibilitat de fixar-se amb molts més detalls de la interpretació dels actors. Treballar amb espais grans, com la sala gran del (Teatre) Nacional, és una altra història. Llueix molt, però el treball de l’actor ha d’arribar a moltes més files. L’espectador que està més lluny no et veu ni la cara. Una part de la nostra feina es perd.

    Afirma que falta educació teatral per als infants.
    Som en una època on prima la tecnologia i l’audiovisual. Els nens tenen poques opcions de veure espectacles teatrals en directe. Abans no era així. Vaig començar fent teatre infantil, amb grups de teatre independents. Fèiem un circuit per Catalunya amb funcions adaptades per a joves i nanos. Va ser una bona experiència, creàvem un públic futur. Els nens tenen una capacitat imaginativa i d’empatia espaterrant, ho hem d’aprofitar. Hi ha un dèficit d’ensenyar què és la literatura dramàtica i què és el fenomen teatral. Això és el que crec que s’ha de recuperar a les escoles. A Anglaterra o a França, això està arrelat a la societat. És flipant anar a un teatre a Londres i veure gent gran, jove, punks, gent burgesa, una barreja absoluta. És envejable.

    Arran de la pel·lícula sobre Lasa i Zabala, reivindicava que saber ajuda a cicatritzar les ferides del passat. El teatre, el cinema o la televisió hi ajuden?
    Són bàsics i poden ser contraproduents si no s’utilitzen bé. Un dels usos positius que se’n podria fer seria col·laborar a parlar de la veritat, a aportar informació. Aquests mitjans tenen una responsabilitat a l’hora de parlar de temes històrics i a l’hora de fomentar la cerca de la veritat. No vol dir que sigui una de sola, està bé que hi hagi opinions diferents. En aquest país hem vist com se’ns menjava el coco a generacions i generacions d’espanyols, i mira com hem sortit.

     

    Textos: Marta Roqueta/Clack-AMIC
    Fotos: Marc Giner /Clack


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies