• Categories
  • L’Ajuntament prepara un projecte sobre els 40 anys d’ història de la democràcia local

    17/10/2018

    El 3 d’abril de 2019 es compliran 40 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques i Sant Feliu ha estat el primer municipi de la demarcació a donar el tret de sortida a un projecte de recerca històrica i arxivística amb testimonis en primera persona, per mirar enrere i analitzar l’evolució del municipi fins els nostres dies, segona publica El Punt-Avui.

    Viure en democràcia. Sant Feliu de Guíxols. 1979-2019 és el títol del projecte que des de l’arxiu municipal treballaran amb la intenció de reconèixer l’evolució de la ciutat gràcies al fons documental i arxivístic, que permetrà per exemple consultar les actes dels plens, així com també l’anàlisi més física i urbanística.

    Amb aquest fi l’arxiu municipal mantindrà quaranta entrevistes, una per cada any de democràcia, amb personatges representatius de la vida local, una recol·lecció de testimonis que va des de representants de la política local fins a representants d’associacions de veïns passant per testimonis d’altres sectors com ara el sanitari, l’educatiu, l’econòmic o el turístic i fins i tot del funcionariat local.

    Tot plegat per complementar el banc de testimonis orals sobre el període que servirà per a un treball de recerca previ a la organització d’actes de divulgació per al 2019. 

    Dimecres passat es va constituir el grup de treball que supervisarà el projecte, amb la participació de regidors i experts en història local sota les ordres de l’exalcalde de Girona i director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal.


    Es van celebrar els 60 anys del Club Nàutic Sant Feliu

    20/08/2018

    El Club Nàutic Sant Feliu va celebrar el passat 9 d’agost un multitudinari sopar dels 60 anys de l’entitat amb 230 assistents, entre els quals s’hi trobaven socis actius i d’honor i diverses autoritats com l’alcalde de la ciutat, Carles Motas, el Secretari d’infraestructures i Mobilitat i President de Ports Isidre Gavín o el diputat d’esports de Girona, Carles Salgas.

    La vetllada va començar amb una copa decava de benvinguda amenitzada pel grup de Jazz Joan Rubau Quartet i va seguir amb un sopar al restaurant i la terrassa del restaurant del Club Nomo Nàutic conduit pels periodistes Joana Valent i Xavier Solà i en acabar el DJ Robert de Palma va amenitzar el fi de festa.

     

    Objectius: renovar la concessió i desplegar el Pla Especial

    Durant els parlaments, el president del Club Nàutic, Albert Rosés, va felicitar tots els socis que han fet possible que l’entitat compleixi 60 anys amb bona salut i va marcar dos objectius per la junta directiva: renovar la concessió del Club de cara al 2023 i crear relleu generacional per assegurar el futur de l’entitat.

    El secretari d’Infraestructures i Mobilitat i President de Ports va prendre la nota de la petició i va felicitar el Club assegurant que Catalunya “és un país nàutic”.

    L’alcalde es va afegir a les felicitacions i va agrair a Ports les inversions que al llarg dels darrers anys ha fet a la ciutat, tot insistint en la necessitat de desplegar el Pla Especial del Port.

     

    Entrega d’insígnies d’or i plata

    Durant el Sopar dels 60 anys es va fer entrega de les insígnies de plata als socis distingits i de les insígnies d’or als ex presidents de l’entitat Josep Madí, Joan Alfons Albó i Joaquim Pla Bartrina.

    Durant l’esdeveniment, també es va fer entrega d’un xec de de 5.568 euros a Proactiva Open Arms recaptats durant el dia de la festa solidària Blanc i Negre del 7 de juliol que va donar el tret de sortida a l’estiu.

    A més a més, es va obsequiar amb el llibre commemoratiu dels 60 anys a tots els socis assistents a l’esdeveniment i es va bufar les espelmes del pastís de l’aniversari en companyia de la Junta Directiva.


    85 anys de l’Hostal de la Gavina

    11/06/2017

    Divendres a la nit va tenir lloc, a l’Hostal de la Gavina, una festa per commemorar el 85è aniversari de l’inauguració de l’Hostal de la Gavina. El convidat més estel·lar de la família Ensesa va ser el M.H. President de la Generalitat, Carles Puigdemont, però també van destacar  altres personalitats del món polític com el conseller Santi Vila, social, esportiu, professionals del dret o del món audiovisual. També hi era present el món de la faràndula i la cultura (escriptors, actors, artistes, …)  i del camp gastronòmic.  En total, uns 300 convidats que van gaudir d’un sopar còctel supervisat pel xef Romain Fornell, director gastronòmic de l’hostal i els seus restaurants, segons explica la crònica del diari El Punt-Avui, d’Emili Agulló.

     “En la història del turisme del país hi ha l’ADN Ensesa”, va destacar Puigdemont, que va posar l’accent en la reivindicació de l’activitat, ara que cada cop se senten més veus crítiques amb els seus efectes negatius, per exemple, sobre l’encariment dels lloguers a Barcelona, Girona o municipis del litoral: “No podem caure en el risc o la temptació que podem prescindir del turisme, maltractar-lo o malparlar-ne; el necessitem en tota la seva esplendor”, va dir, per la generació de riquesa i llocs de treball. Això sí, amb “sostenibilitat i equilibri ambiental”, trets que va associar amb l’exemple de s’Agaró i la qualitat de l’urbanisme i l’arquitectura del gironí Rafael Masó.

    A part del President de la Generalitat, varen efectuar parlaments l’alcalde de Castell-Platja d’Aro, Joan Giraut i Josep Ensesa, de la tercera generació i per tant nét del fundador, per part de la propietat.

     


    Activitats pels 61è aniversari de la Biblioteca pública

    23/05/2017
    L’actual Biblioteca Octavi Viader i Margarit celebrarà el proper 28 de maig el 61è aniversari d’existència de Biblioteca Pública a la ciutat.  Per commemorar aquesta important
    data es realitzaran una sèrie d’activitats els dies 25 i 27 de maig.
    L’any 1956 s’inaugurà la primera Biblioteca Pública de la ciutat, gestionada per la Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros (i posteriorment per la Fundació “la Caixa”) a la seva antiga ubicació al primer pis de l’oficina d’aquesta entitat bancària a la Rambla Vidal. L’any 2003 es traslladà a l’actual emplaçament al carrer Joan Surís, 28-34, a l’immoble recuperat de l’antic cafè d’en Lorenzo.
    Entre els actes previstos per a la celebració s’ha programat l’espectacle de Teatre “Llibràlegs III” el dia 25 de maig a les 20.30 h. Aquesta representació teatral consisteix en diàlegs breus entre dos actors i els seus respectius personatges enmig d’una biblioteca. Els voyeurs –o espectadors– podran assistir a la conversa entre les actrius Meritxell Yanes i Cristina Cervià i gaudir dels textos dels dramaturgs Cristina Clemente, Marilia Samper, Pere Riera i Joan Yago. El preu de les entrades és de 3€ i es podran comprar a la Biblioteca
    anticipadament.
    Per altra banda, el dissabte 27 de maig a les 12h la Companyia La Bleda visitarà la sala infantil de la Biblioteca Octavi Viader i Margarit per representar l’espectacle “El Zoo d’en Pitus”, un homenatge a l’obra de Sebastià Sorribas, una versió lliure d’aquest cant a l’amistat, a la col·laboració i a l’entusiasme, a través de l’acció i les aventures d’una colla de nois i noies que munten un autèntic zoo per ajudar al seu amic.
    El mateix dia 27 de maig a les 11h l’Alba Navarro oferirà als nens i nenes a partir de 6 anys un Taller gratuït amb el qual podran fer el seu propi llibre.

    Aquest cap de setmana fa 20 anys de la caiguda de Pedralta

    09/12/2016

    Fa 20 anys de la caiguda de la Pedralta. Suposadament, entre el dia 9 i la matinada del 10 de desembre del 1996, dia en què un jove ciclista va alertar que la gran roca basculant, que serveix de fita entre els termes municipals de Sant Feliu i Santa Cristina d’Aro, no era al lloc on l’atzar de les lleis de la natura l’havia sostingut durant segles. Inicialment, el geòleg guixolenc Lluís Pallí va atribuir el fenomen al fort temporal de pluja i vent, però en les setmanes posteriors va aparèixer una altra hipòtesi complementària, de l’enginyer Josep Amat i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): la lenta erosió ocasionada pel costum arrelat de comprovar empíricament la basculació, que consistia a fer petar ampolles de vidre encaixades entre la base i la roca suspesa, tot saltant-hi al capdamunt.

    La notícia va ser rebuda com una petita tragèdia als dos municipis, ja que Pedralta, amb unes 104 tones de pes, era la pedra basculant més important de tot el continent europeu. Centenars de persones hi van peregrinar en els dies posteriors, per matar la incredulitat i assumir el dol. I l’activitat política dels dos ajuntaments va quedar eclipsada per la gran roca: estudis, enquestes i fins i tot un concurs d’idees que va suscitar un debat encès. Calia que la mà de l’home restituís el caprici natural? I, sobretot, s’evitaria el risc que una altra esllavissada aixafés algun desprevingut?

    Solucions de tots colors

    De solucions possibles, n’hi havia per a tots els gustos: restituir-la sobre una estructura metàl·lica que l’assegurés tot deixant-la suspesa uns metres més amunt; deixar-la allà on havia caigut, amb un mirador per contemplar la base i una malla metàl·lica més lleugera que simulés la forma del roc quan basculava; tornar-la a posar uns metres endarrerida per dificultar que tornés a caure, o fins i tot no tocar res, i col·locar només alguns plafons informatius que expliquessin que abans havia basculat durant segles fins que un dia va caure.

    Entre els dos consistoris, en paral·lel al debat ciutadà i científic, van acordar una solució comuna que es va acabar comprovant que era més difícil que no pas aixecar la pedra. Els organitzadors de l’aplec anual a la roca, els Amics de Pedralta, van afavorir una comissió de treball conjunta entre els alcaldes dels dos municipis –el guixolenc Antoni Juanals i la cristinenca Pilar Blasco–, edils, la propietària del terreny, els experts Pallí i Amat i l’entitat. Però després de successives anades i vingudes, el feble consens inicial d’actuar plegats es va anar erosionant.

    Al març, Amat va presentar un projecte tècnic de restitució, amb un calendari planificat dels treballs i un càlcul dels costos: cinc milions de pessetes, que la comissió i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols van donar per bo. Blasco, a Santa Cristina, el va sotmetre a votació popular amb una carta en què criticava que a Sant Feliu s’hagués tirat pel dret sense implicar-se en el concurs d’idees. Encara que el projecte es va aprovar per 77 vots veïnals a favor i 44 en contra, només representaven una petita part del cens: 118 dels 2.115 cristinencs amb dret a vot, com recull la detallada cronologia d’ un estudi de Pallí i Carles Roqué publicat l’any 2000 per l’Institut d’Estudis del Baix Empordà . Finalment, es va sotmetre a parer del ple, on va rebre el vistiplau unànime, tot i que amb la condició que el finançament sortís de “dotacions econòmiques alienes” al consistori. Era el 18 d’abril del 1997.

    Subscripció popular i patrocinis

    Amb projecte aprovat, pressupost i condicions clares, va començar l’empresa d’aplegar els cinc milions. El primer aplec va mobilitzar unes 3.000 persones, però els donatius no van passar de les 80.000 pessetes. A l’octubre, ja eren 800.000, però el ritme era lent i Juanals es va oferir a aportar-hi dos milions municipals. Calia, però, emprendre noves accions de patrocini i recollida de donatius i va instar l’Ajuntament de Santa Cristina a contribuir-hi, però Blasco no es va moure de l’acord de ple i les aportacions “alienes”. Malgrat tot, el teixit associatiu, comercial i empresarial va acabar responent. Accions com ara una tirada de cartells amb un dibuix del pintor Alexandre Matas, guardioles de cartró amb la figura de la roca repartides pels establiments, o el disc de solistes i grups ganxons Cançons per Pedralta, editat per Ràdio Sant Feliu, van permetre recaptar un total de 6,8 milions de pessetes (més de 41.000 euros) i el superàvit va servir per reforestar l’espai.

    L’espera fins al gran dia

    L’enginyer Josep Amat –catedràtic de la UPC i exregidor del consistori amb posterioritat– recordava ahir tot plegat com “una experiència bonica, que va aixecar la consciència dels veïns dels dos municipis sobre el seu patrimoni”. El juny del 1998 es va traslladar la pedra fins al peu de la base. I a finals del maig del 1999, la complexa operació final d’aixecar la roca amb dues grues alhora. La UPC va dissenyar un programa per calcular l’esforç combinat de cada grua, i va funcionar, tot i que Amat recorda que “la Universitat va haver d’assumir els costos d’assegurança perquè la mútua de l’empresa va advertir que no cobriria un eventual accident”. Es va refer la curvatura de les roques, malmesa en la caiguda, per permetre el balanceig, però Amat només lamenta que quan faltava la darrera correcció –amb la roca en la posició actual, “uns 6 centímetres per darrere del punt d’oscil·lació”– les eslingues que la subjectaven amenaçaven de trencar-se i es va optar per deixar-la encavalcada, sense moviment, però amb el mateix efecte visual. La natura i l’erosió decidiran si torna a bascular en el futur.

    Font: El Punt-Avui


    Diada del Soci dels Amics de la Sardana

    16/11/2016

    Diumenge vinent, dia 20 de novembre, l’Agrupació Amics de la Sardana celebren el 57è aniversari, en la que han anomenat Diada del Soci 2016. Per celebrar-ho han programat una audició de sardanes a les 12 del migdia i un concert a les 6 de la tarda, tots dos actes a càrrec de la cobla Jovenívola de Sabadell.

    Des de l’Agrupació valoren l’ “esforç i il·lusió” per poder oferir qualitat musical i fomentar així  sardana a Sant Feliu de Guíxols, un feu “indiscutible de sardanisme i catalanitat”.
    Els sardanistes esperen que el suport i l’assistència de la ciutadania a la Diada per fer, entre tots, que la celebració d’aquest 2016 “torni a ser un èxit”.
    programa-de-ma-diada-soci-2016_002

    L’últim número de l’Arjau se centra en l’aniversari del Cor de Maria

    09/06/2016
    El centre educatiu Cor de Maria ha esdevingut tota una institució a Sant Feliu de Guíxols. Les Beates Blanques, presidides per la guixolenca Maria Joaquima Geli Aligós, van fundar l’escola de nenes el 1845, vint anys abans
    que es transformés en el Cor de Maria. Un segle i mig més tard, aquesta commemoració permet revisar la història de l’escola i veure l’esforç que s’ha dut a terme al llarg del temps per renovar el projecte i donar-li continuïtat.
    La revista cultural L’Arjau, editada per l’Ajuntament a través de l’Arxiu Municipal, se suma a aquest aniversari i dedica el seu darrer número, corresponent al mes de juny, a l’escola Cor de Maria. Al llarg de les pàgines de la revista s’aborden diferents temàtiques, des del passat de la institució fins als reptes de futur que planteja el centre en l’actualitat, en el marc d’una societat multicultural i en evolució permanent.
    L’Arjau es pot aconseguir gratuïtament als estancs i llibreries de Sant Feliu o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

    Podeu accedir a la versió electrònica de la revista en aquest enllaç.


    Sopar de cloenda del 150è aniversari del C.E. Cor de Maria

    17/05/2016

    Durant aquest any acadèmic, l’escola Cor de Maria ha celebrat el seu 150è aniversari amb diferents actes programats. El darrer dia de celebració serà el 4 de juny, en què a l’esmentada escola tindrà lloc la cloenda amb les següents activitats:

    A les 12h, Missa a la Parròquia del Monestir.
    De 14h a 17h: Dinar de Germanor, amb lliurament del premi Sant Fèlix i Taula popular. (Menú: Empedrat de tonyina,  Pollastre amb escamarlans, Pastís, aigua, vi i cava).
    17h : Acte Lúdic

    Les persones que estiguin interessades a participar al dinar hauran de fer un abonament de 10 euros per persona a la secretaria de les escoles Cor de Maria o Sant Josep, de 9 a 13h i de 15 a 17h, amb data límit 30 de maig.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies