• Categories
  • Gustau Nerín evidencia els negocis esclavistes d’Antoni Vidal

    06/05/2018

    El passat divendres al vespre, Guíxols des del Carrer va organitzar una conferència de Gustau Nerín,  antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica, que versava sobre la figura d’Antoni Vidal i els seus negocis esclavistes.

    I és que gràcies a llibres d’investigació com el seu “Traficant d’ànimes” s’ha pogut saber que Antoni Vidal, a més de benefactor de la ciutat, va ser també un negrer que durant deu anys (entre el 1830 i el 1840 -quan el tràfic d’esclaus ja era il·legal-) va fer negoci amb la venda d’éssers humans.

    Gustau Nerín va explicar, davant el nombrós públic assistent a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pública, com Vidal-Frères va ser una de les grans companyies de vaixells negrers de l’època i que aquesta era propietat d’Antoni Vidal. Sabem, per la correspondència confiscada pels anglesos en els vaixells presos, que el governador de Lamu (Tanzània), un dels esclavistes més actius de l’Àfrica Oriental, estava a sou de la companyia Vidal-Frères i que, fruit d’aquesta col·laboració, Antoni Vidal va arribar a tenir la seva pròpia factoria a l’illa de La Reunió (factoria era el nom que rebien els centres fortificats on es recluien les persones de raça negra abans de ser embarcades). D’allà, i un cop carregades les bodegues, els vaixells de Vidal posaven rumb cap al mercat d’esclaus de Cuba.

    Nerín també va assegurar que en un sol any, Vidal-Frères podia arribar a carregar fins a 6.000 esclaus, és a dir, que en deu anys els vaixells d’Antoni Vidal van esclavitzar més de 70.000 persones.

    També va explicar els negocis d’un altre negrer ganxó, Bonaventura Mas.  Vidal mai no es va embrutar directament les mans, mai no va viatjar a l’Àfrica. El seu gerent al territori africà era un altre ganxó: Bonaventura Mas i Calzada, cosí i home de confiança d’Antoni Vidal, que era qui s’encarregava in situ d’organitzar les expedicions africanes que compraven o segrestaven persones de raça negra en el continent africà per després portar-les cap a la factoria de l’illa La Reunió, a la costa amb Madagascar, en espera de ser embarcades.

    Finalment Nerín va parlar d’un altre negrer ganxó: Josep Carbó Martinell, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1806. Josep Carbó va arribar a ser un prestigiós capità negrer que va arribar a fer prou fortuna com per tenir la seva pròpia plantació de sucre a Matanzas (Cuba).


    Gustau Nerín explicarà els perquès de canviar el nom de la Rambla Vidal

    02/05/2018

    La Comissió del Nomenclàtor de la ciutat, reactivada fa poc, s’haurà d’enfrontar a un bon repte: la petició de canviar el nom de la Rambla Vidal. L’historiador Gustau Nerín ha demostrat que Antoine Vidal va fer fortuna en el mercat d’esclaus.

    Mesos enrere el grup municipal Guíxols des del Carrer-Entesa (GdC-E) va demanar que es canviï el nom de la Rambla Vidal, una de les artèries més importants de la ciutat, el cor de la zona comercial que llinda amb el Passeig del Mar.  El 2015 l’historiador i antropòleg Gustau Nerín va guanyar el premi Carles Rahola d’assaig amb el seu llibre “Traficants d’ànimes”. Basant-se en documents de l’Armada britànica, Nerín demostra que el prohom guixolenc Antoine Vidal, nascut a la ciutat i afincat a Marsella, va fer bona part de la seva fortuna amb el tràfic d’esclaus d’Africa a Amèrica, quan aquesta activitat ja estava fora de la llei i potències com França i Gran Bretanya, abans esclavistes, perseguien els qui s’hi dedicaven. Ara fa poc, a instàncies del mateix grup, es va redactar el reglament de la Comissió del Nomenclàtor, que fins ara no existia.

    La petició de GdC-E ha aixecat certa polèmica a la ciutat i fins i tot dubtes sobre la veracitat de l’activitat negrera d’Antoine Vidal. Quan es va posar el seu nom a la Rambla, segurament es desconeixia, i el seu nom era notori per les accions benefactores que, amb el seus diners, havia fet a la ciutat. Vidal no va ser l’únic de la família  en beneficiar-se del comerç negrer. El seu cosí, Bonaventura Mas, era l’home que feia la feina bruta sobre el terreny. I també va deixat petjada al nomenclàtor guixolenc. En cedir uns terrenys de la seva propietat a la part alta al que va ser l’eixample del s.XIX es va reservar el dret de posar nom a diversos carrers: Adén (port preferit pel seu comerç), Sant Adolf (sant del dia en que va néixer), Huguet (cognom de la seva esposa) i Sant Bonaventura (el seu nom propi). Aquestes històries i els seus detalls seran exposats divendres, dia 4, a les set del vespre per Gustau  Nerín a la biblioteca municipal.


    Primer pas per canviar de nom la Rambla d’Antoni Vidal

    26/05/2017

     

    El Ple de l’ajuntament d’ahir va donar el primer pas per canviar el nom a una de les artèries principals de la ciutat, la Rambla Vidal, en aprovar la moció de Guíxols des del Carrer-Entesa, que vol deslligar la figura d’Antoni Vidal Calzada, conegut traficant d’esclaus del s.XIX, d’ aquest reconeixement públic.

    La moció, amb suport de la CUP, va ser aprovada per l’equip de govern (TSF+ERC+PSC) i GdC-E, amb les abstencions de CiU i MES. A partir d’avui  s’haurà de crear un grup de treball que estudiï les propostes de canvi de denominacions de les vies urbanes i d’altres espais públics de la ciutat.

    La proposta de GdC-E ha tingut un gran ressò entre la ciutadania, fins al punt que el web d’aquest grup municipal ha rebut en pocs dies més de 2.200 visites, el rècord de persones interessades en alguna de les noticies i propostes publicades. El blogaire Manel Mayor, amb un article contrari publicat a Tribuna Ganxona, i altres ciutadans mitjançant les xarxes socials, han donat el seu punt de vista -positiu o negatiu- a la proposta del grup encapçalat per Jordi Lloveras.

    Revisió de les factures elèctriques 

    Guíxols des del Carrer, grup minoritari amb només l’esmentat regidor al Consistori, ha valorat com “un altre èxit” l’aprovació per unanimitat d’una moció que demana la revisió de les factures de subministrament elèctric d’edificis municipals i enllumenat públic d’acord amb les tarifes que tenen a veure amb contractacions de potència de més de 15 quilovats, és a dir, amb comptadors d’edificis públics, locals comercials, petites empreses i l’enllumenat públic.  La moció es basa en els expedients que ha aixecat la Direcció General d’Energia de la Generalitat a algunes comercialitzadores elèctriques per facturar sempre el 100% de la potència contractada sense tenir en compte el percentatge consumit realment.  La moció també demana que s’informi al respecte als establiments, locals comercials i petites empreses de la ciutat que es puguin veure afectades.


    GdC vol que es canviï el nom a la Rambla perquè Antoni Vidal “traficava amb esclaus”

    22/05/2017

    La Rambla d’Antoni Vidal és el nom que rep una de les principals artèries de vianants de la nostra ciutat. Antoni Vidal va ser un home molt influent durant les primeres dècades del segle XIX i es va erigir com a  benefactor de la seva ciutat natal, malgrat que de petit va marxar cap a Marsella, on va viure fins a la seva mort. Fins i tot, algunes fonts asseguren que es va fer amic de l’emperador Napoleó III, fins al punt que Antoni Vidal va ser conegut a la França de l’època com ”le riche catalan de Marseille”.

    Aquest “ric català de Marsella” va fer una important aportació econòmica per a la construcció del primer port de Sant Feliu de Guíxols i també va donar feina als treballadors de les drassanes de la ciutat. A la seva mort, va deixar un llegat a la ciutat de quinze mil francs: la meitat per educar els nens (amb ells es va construir el col·legi Vidal) i l’altra meitat per ajudar a les famílies més necessitades.

    No obstant aquestes obres i donacions, està documentat que Antoni Vidal va ser també un dels grans traficants catalans d’esclaus de l’època. Així es reflecteix al llibre de Gustau Nerín “Traficants d’ànimes” . Els seus vaixells, els de la companyia Vidal-Frères, van estar entre els transports negrers més actius durant el període del 1820 al 1845. Antoni Vidal va crear la seva pròpia factoria a l’illa de La Reunió (factoria és el nom que rebien els centres fortificats on es recloïen a les persones africanes esclavitzades abans de ser embarcades). D’allà, i un cop carregades les bodegues,  els vaixells d’en Vidal posaven rumb cap al mercat d’esclaus de Cuba.

    Amb aquests antecedents, el grup de Guíxols des del Carrer vol que el nom de l’emblemàtica Rambla guixolenca deixi d’anar lligat a una fortuna forjada a través de l’esclavatge i la repressió. Per aquesta raó,  proposen que l’Ajuntament es plantegi un canvi de nom al vial que permeti deslligar el nom de la Rambla (abans carrer dels Arbres) d’aquest personatge i per això portarà una moció al proper Ple amb l’ànim de treure endavant la proposta.


    Més demagògia

    24/05/2017

    Ara em fan saber que hi ha polèmica amb el nom de la Rambla Vidal ja que el prohom diuen que va ser un destacat esclavista. Ostres! Deixeu-me que tiri d’ironia ganxona abans d’entrar en matèria… Del que no parlen, però, tal com m’apunta un meu amic, és de tornar el seu llegat. Renoi, rebutgem el seu nom, però no el seu llegat!

    Em sembla totalment fora de lloc, i fins i tot trobo que extremadament demagògic, extrapolar fets i ètiques del segle dinou a la manera de fer i de pensar del segle vint-i-u.

    Algú trobaria lògic tractar de criminals els almogàvers? Sí, ja sé que he tirat força més enrere, però és per demostrar que són altres temps. Podríem parlar dels Papes de Roma des del segle quinze fins ben bé la meitat del segle vint. Per ser generosos i poc profunds, diríem que l’ètica, la moral i la humanitat no era pas el seu fort, no dubtaven a matar o fer matar a tot aquell que destorbava o podia discutir el seu poder, fins i tot l’inquilí del Vaticà de l’època de la guerra civil beneïa els avions que venien a bombardejar per matar i generar terror… seguim?

    Si disposéssim de prou dades fidedignes, segurament podríem posar a parir a tots aquells que varen fer fortuna a les Amèriques, els anomenats “indianos” o “americanos”, però és clar, aprofundir no interessa gaire, és més còmode i profitós mirar de penjar-se medalles per figurar com a progre d’aparador.

     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies