• Categories
  • CICLOTURISME: Creu de les Monges, el Daró i el Ritort.

    07/12/2018

    Ruta pel cor de les Gavarres per anar a trobar l’aiguabarreig del riu Daró amb el Ritort, el primer procedent dels fondals entre can Sitges i can Gironès, i el segon, de recorregut més curt, provinent de Santa Pellaia.

    Travessem el pla de la Verneda fins a les Dues Rieres i, en exigent ascensió, arribem a la Creu de les Monges, una cruïlla en el camí en direcció a Santa Pellaia. D’aquest encreuament arrenca una pista que va carenejant tot passant pels masos de Cal Xai i de Can Seguer, amb vistes esplèndides per tot el muntanyam de les Gavarres, des de Santa Pellaia fins albirar el mateix golf de Roses.
    El camí ja de baixada queda enclotat en la bella i feréstega fondalada de Can Pau Bolida (en runes), lloc a on s’ajunten els dos cursos fluvials; hem de seguir per un camí ascendent paral·lel al riu Daró el qual haurem de travessar en diferents llocs pedalant per un trajecte molt atractiu i força ombrívol fins arribar a Can Castelló de Baix i al Coll de Llumeneres.
    En època de tardor i després de pluges abundants, amb el riu pletòric i sentint el brogit de l’aigua, el recorregut per aquesta vall solitària és encara més encantador. Pel Roquetal, Can Bóta i la Cabra Penjada iniciem el retorn a casa després de les bones sensacions que ens haurà deixat aquest fabulós itinerari de 60 km que ens permet descobrir les entranyes del riu Daró obrint-se pas pel bell mig del massís de les Gavarres.

    Colla Bujonis.


    CICLOTURISME: Vall Fosca i el Pla de la Cort

    03/10/2018

    Sortida molt completa en dues jornades per la Vall Fosca i el Pla de la Cort, tot fent nit a l’acollidor alberg de la Torre de Cabdella.

    El primer dia pedalem fins a Espui i enfilem la llarga pista en direcció a la vall de Filià fins arribar a les instal·lacions de la fallida estació d’esquí, sempre sota la presència de l’imponent cim del Montsent de Pallars. Anirem trobant nombrosos caps de bestiar que pasturen per aquests lloms herbats; a peu travessem el Port de Filià (2400 metres) i accedim a la poc coneguda i bellíssima vall de Manyanet, una de les escasses valls encara verges del Pirineu, vigilada per la elegant silueta de la Pica de Cerví.

    Un gran descens de prop de 20 km ens conduirà al poble de les Esglésies; encara ens resta l’ascens a l’exigent coll Permir per anar a trobar el bonic sender del Pont del Diable que ens portarà fins a Senterada, on haurem deixat per força un cotxe de suport.

    El segon dia per la pista de Puigcerver, per sobre de Senterada, pugem cap a l’estany de Montcortès, envoltat de prats i canyissars, un lloc idíl·lic on, si el temps ho permet, val la pena fer-hi una remullada. La ruta continua en direcció al poblet abandonat de Montsor, un altre indret amb una màgia especial i unes grans panoràmiques sobre Collegats i el Pantà de Sant Antoni; pel camí vell de ferradura, d’una gran bellesa i espectacularitat però molt tècnic i amb trams poc o gens ciclables, baixarem fins a la Pobla de Segur; seguint la carretera vella arribarem finalment a Senterada. Comprovem la transició entre el Pirineu i pre-Pirineu amb paisatges únics d’alta muntanya que es barregen amb indrets espectaculars aspres i abruptes; llacs, pantans, prats, rius, cims emblemàtics, valls encaixonades, poblets endreçats al fons i d’altres d’arrapats a mitja muntanya que lluiten ​per a sobreviure i confirmar in situ les traces devastadores del despoblament i de pobles abandonats (La Bastida de Bellera, Montsor…) fan d’aquests exigents itineraris un compendi de geografia natural i humana que ens proporcionen una grandiosa ruta de cicloturisme.

    Colla Bujonis


    CICLOTURISME: La Cabana del Pi de Melis

    05/09/2018
    Volta matinal per l’Ardenya més propera amb l’objectiu de descobrir la cabana del Pi Melis a la capçalera de la Riera de les Comes. Per la pista de can Dalmau arribem a l’ermita de Sant Baldiri des d’on anirem en direcció a Sant Benet i el camí de les Sorres. Aquí hem d’agafar de baixada el corriol del passallís senyalitzat amb marques grogues; una mica abans d’arribar a una gran roquissar (mirador de les Comes) una fita amb pedres ens indica el camí mig emboscat que a peu ens conduirà fins a la cabana.
    L’indret, a tocar de la Riera de les Comes, és ombrívol i feréstec amb abundants exemplars de grèvol. La cabana -encara ben conservada -és de fusta i altres materials com lones i uralita. A l’interior hi trobarem una petita llar de foc, una taula i bancs. Fou construïda fa anys per l’Albert Gironès,autèntic pioner en la coneixença i promoció d’aquestes
    muntanyes.
    A prop hi ha la font del Pi Melis ben endreçada però eixuta probablement a causa de l’escassetat de pluges.
    La sensació que tenim és de trobar-nos en un lloc llunyà i exòtic; una autèntic cabana del Tio Tom a pam i toc de casa; un lloc i un patrimoni que val la pena conèixer però sobretot respectar i conservar.
     
    Colla Bujonis

    CICLOTURISME: Rocabruna i el Puig de les Bruixes

    13/06/2018

    Gran recorregut circular  des de l’Alta Garrotxa al Vallespir travessant la carena entre els cims del Comanegra i el Puig de les Bruixes. Des del poblet de Rocabruna pedalem per una bona pista fins a les basses de Monars (basses artificials per abeurar el bestiar, típiques en aquests paratges); per un corriol no ciclable assolim la carena (Pla de la Serra); des d’aquest punt seguint un formidable corriol arribem a peu al Puig de les Bruixes, un excel·lent mirador de la Vall d’Hortmoier, els cims del Bassegoda, el Talló, el Mont, el Bestracà i el veïnat de Monars que tenim a sota nostre. Des de la mateixa carena també tenim l’opció de coronar el Comanegra, el cim més alt de l’Alta Garrotxa, de 1557 metres.

    A la vessant nord de la muntanya, seguint les traces i les fites de pedres, enmig d’una extensa fageda, anem a trobar una pista que ens portarà al bonic poble de La Menera (Vallespir), tot passant abans per l’ermita romànica de Santa Cristina. La Menera té la particularitat de ser el poble situat més al sud del territori francès.

    Enfilem una pista en direcció al santuari de la Mare de Déu de Coral per arribar finalment  al coll fronterer de Vernosell, des d’on iniciem el descens i la tornada a Rocabruna.

    Un itinerari exigent d’una quarantena de quilòmetres, a cavall de les comarques de la Garrotxa i el Vallespir, amb alguns trams on ens caldrà arrossegar la bici. Hi trobarem paisatges sublims, trencats i agrestes propis de l’Alta Garrotxa i natura i vegetació -pastures, fagedes, castanyedes, rouredes- en estat clar i pur; un territori absolutament recomanable per fer a peu o en bicicleta.

     

    Colla Bujonis

     


    CICLOTURISME: El Colomar

    06/06/2018
    Recorregut intens i molt variat d’una trentena de quilòmetres per les Gavarres més properes, amb l’objectiu de conèixer la torre del Colomar, a Santa Cristina.
     
    Pugem fins a Romanyà i seguim pedalant en direcció al Mas Nou, pel sender marcat a l’alçada de Roca Rovira iniciem el descens per un camí molt trencat fins a connectar amb el camí vell de Romanyà; en arribar al dolmen (mig desaparegut) de les Pedres Dretes d’en Lloveres hem de trencar a l’esquerra per un corriol que en tres o quatre llaçades ens portarà fins al Colomar, a tocar de les últimes cases de la urbanització de Les Teules que s’enfilen arrapades muntanya amunt.
    El Colomar és una esplèndida torre cilíndrica que s’alça enmig del bosc i que es manté en un notable estat de conservació; en temps no massa reculats albergava una extensa colònia de coloms i d’aquí li ve el seu nom; un penell metàl·lic en forma de colom sobresurt al capdamunt de la construcció. Des de la mateixa torre gaudim d’una bonica panoràmica a vol
    d’ocell del poble de Santa Cristina, l’Ardenya, Solius i bona part de la Vall d’Aro.
    No es tracta de fer un joc de paraules i fer volar coloms, però es podria començar a pensar en la possibilitat de recuperar aquest element patrimonial del Colomar; una vegada endreçat i rehabilitat podria ser un excel·lent mirador, un espai d’esbarjo, un lloc més de referència en l’ampli ventall d’indrets destacats que ofereix de manera particular el municipi de Santa Cristina i la Vall d’Aro en general.
    Colla Bujonis

    ITINERARI DE CICLOTURISME: Sant Miquel de la Roca, Crespià

    25/04/2018
    Bonic recorregut pel tram mitjà del riu Fluvià des de Bàscara fins més enllà de Crespià amb l’objectiu de descobrir l’ermita rupestre o troglodita de Sant Miquel de la Roca, un temple primitiu amb orígens eremites malgrat que no és documentat fins l’any 1131.
    A uns 2 km de Crespià, primer trobarem l’ermita enrunada de Sant Bartomeu del Portell i per un corriol arran de les roques arribarem, mitjançant unes escales, a l’ermita de Sant Miquel. La construcció,encastada dins d’una balma en un penya-segat per sobre del riu Fluvià, ha sofert diverses remodelacions. Un arc gòtic separa l’interior en dues estances, en una d’elles trobem una cisterna que proveïa d’aigua als estadants; una balconada s’obre a l’exterior amb una gran panoràmica sobre el riu amb la presa i i la petita central elèctrica. El lloc i la ubicació estratègica i la edificació tan singular mig penjada en el buit sobre el riu ens impressionen i, a la vegada, ens transmeten una gran sensació de pau i tranquil·litat.
    L’itinerari, d’una cinquantena de quilòmetres i 850 metres d’altimetria, va seguint la conca del riu i ens ha permès conèixer poblets i veïnats encantadors com Galliners, Orfes, Vilert, Espinavessa, Canelles i Romanyà d’Empordà, tot pedalant per uns magnífics paratges de l’anomenat terraprim; extensos camps de farratges que es van alternant amb clapes de bosc, alguns masos, cases rurals i explotacions ramaderes, sempre amb el riu a prop i el contrapunt de la silueta del Mont damunt dels nostres caps. El terraprim, a cavall entre la plana de l’Empordà i la Garrotxa, és un paisatge de transició esplèndid, en aquest cas adscrit a la comarca del Pla de l’Estany, que no té encara el glamur de les altres dues comarques veïnes però que val molt la pena anar descobrint i assaborint a poc a poc.
     
    Colla Bujonis

    CICLOTURISME: Volta al Montgrí

    28/02/2018
    Gran recorregut circular al massís del Montgrí descobrint alguns dels seus elements patrimonials més característics (ermites, miradors, barraques de vinya…) amb l’excepció del castell, inaccessible pels ciclistes.
    Des de Torroella dirigim la pedalada cap a Bellcaire i el veïnat de Sobrestany, per arribar a l’ermita de Santa Maria de Palau, un temple del segle XIII d’estil tardoromànic que es troba actualment en fase de consolidació i conservació; la ruta continua travessant bells boscos de la Muntanya Gran, ara en direcció a la Punta del Milà, un prodigiós mirador que s’alça damunt dels espadats verticals d’aquest tram de litoral i que ens ofereix una gran perspectiva de cala Montgó, la badia de Roses i la punta del cap Norfeu, amb el Canigó nevat com a rerefons immillorable. Seguint les traces del GR, passem per les instal.lacions abandonades de l’antic campament militar, pel camí anirem trobant un seguit de curiosos bunkers i nius de metralladora. Ens endinsem tot seguit a la zona més boscosa, recorrent l’anomenada ruta del vent, un circuit senyalitzat que ens permetrà anar descobrint un valuós patrimoni de barraques de pedra – algunes en un notable estat de conservació -, forns,cisternes i diferents construccions de parets de pedra seca, un reflex dels usos que havia tingut el massís.
    Arribats a l’Estartit ens dirigim a la Gola del Ter per l’espai recuperat de la Platera, un conjunt de dunes, sorrals i aiguamolls de gran valor ecològic i paisatgístic, sempre amb el contrapunt màgic de les Medes. Per la pista que voreja el Ter tornem al lloc d’inici havent completat aquesta esplèndida volta de cicloturisme d’una quarantena de quilòmetres pedalant pel Parc Natural del Montgrí, Medes i Ter. La fascinant silueta del castell haurà estat el nostre guia i punt de referència durant tot el recorregut.
     
    COLLA BUJONIS.

    CICLOTURISME: El Puig del Molí de Vent

    24/01/2018
    Ruta circular a l’entorn de Sant Feliu d’una trentena de quilòmetres. Des de diferents turons contemplarem la ciutat i bona part de la Vall d’Aro. Pedalem en primer terme per l’Ardenya, enfilant el Puig de la Casa, des d’on gaudim d’una excel·lent panoràmica; continuem cap el coll de Portes i Mascanada, travessem el bosc d’en Ralet i arribem a la carretera de
    Pedralta.
    Des de Santa Escolàstica pugem en direcció al turó de Roca Tosa. Per Salenys ens endinsem a les Gavarres recorrent diferents corriols pels contraforts més propers a Santa Cristina i acabarem arribant al Molí del Puig del Vent (terme de Castell d’Aro), una construcció modesta que s’alça dalt del turó de 60 metres, comparable al conegut molí guixolenc del Puig
    de les Forques.
    Aquests antics molins de vent que servien per moldre gra són, de fet, els precursors dels moderns aerogeneradors situats en els parcs eòlics, un exemple d’energia renovable. En la línia de la costa es fa difícil de vegades diferenciar aquests molins de vent de les torres de guaita o de defensa; de fet, algunes construccions podien canviar de funció segons les necessitats i
    de molí passar a torre de defensa o fins i tot a far. Seria convenient una política decidida de rehabilitació i protecció d’aquests antics molins, alguns engolits per la fúria urbanitzadora de les darreres dècades.
     
     
     
    Colla Bujonis

    CICLOTURISME: Creu de terme del Puig de la Guàrdia

    30/11/2017
    Excel·lent pedalada matinal pel sud de Llagostera recorrent les conques del Ridaura i de la riera Gotarra. L’objectiu serà assolir el Puig de la Guàrdia,un cim modest de 260 metres que s’alçaprop del mas Darder, ara reconvertit en hotel rural, entre els torrents del Gatussar i de Sant Llorenç.
    Al cim del puig hi trobem una bonica creu de terme composta pel basament,columna i la creu amb relleus i gravats d’imatges de la Mare de Déu.
    Les creus de terme- una mena de fites amb simbologia clarament religiosa- s’ubicaven prop de l’entrada de les poblacions, a vora dels camins i monestirs. També n’hi havia que servien com a termenals de propietats per tal de situar la fita o el dret de cada propietari, aquest segon ús podria ser el cas d’aquesta creu del puig de la Guàrdia (a part del mas Darder, a prop
    també hi ha el mas mig enrunat de can Codolar).
    A Sant Feliu i entorns havien existit una dotzena llarga d’aquestes creus de terme (la creu del Mar o de la Platja, la del Fortí, la de Sant Pol, la creu de Sant Joan, de Vilartagues…). Hi havia també la creu d’en Baguer a la cruïlla formada pel carrer Major i de la Creu (el nom del carrer prové precisament de la presència d’aquesta creu de terme).
    Actualment, a la ciutat resten dempeus les creus de terme del Monestir i de Sant Elm; a Castell d’Aro i a Romanyà s’alcen també notables creus de terme, la de Romanyà, d’estil modernista, a l’era de can Güitó.
    La ubicació en un entorn solitari i boscós, en un dels primers contraforts de l’Ardenya, lluny de qualsevol població, fan d’aquesta creu del Puig de la Guàrdia un exemple especial i curiós en l’àmplia gamma de creus de terme o similars que hi ha escampades per bona part del territori.
     
    Colla Bujonis.

    Itineraris de Cicloturisme: Sortida de tardor a les Escletxes de la Freixeneda

    23/11/2017
    Esplèndida ruta circular per la Garrotxa pedalant pels contraforts de Sant Privat d’en Bas, coberts d’una exuberant vegetació. Iniciem l’itinerari a la mateixa Vall d’en Bas en direcció al poble de Ridaura per enfilar la exigent pista anomenada “del petroli”; sortim a la pista asfaltada en direcció Vidrà i acabem d’arribar al gran mas de Coll Fred, portal de l’espai històric del Bisaura a cavall entre les comarques de la Garrotxa i Osona.
    La ruta continua enmig de frondoses i elegants fagedes fins a l’objectiu de la sortida:la descoberta de les Escletxes de la Freixeneda, un gran entramat de blocs de pedra trencats per estrets passadissos de parets verticals, un veritable caprici de la natura fruit pel que sembla d’un terratrèmol succeït el segle XV. Val la pena badar i deixar-se perdre per
    aquest indret laberíntic situat al bell mig d’una extensa fageda en un entorn salvatge i feréstec.
    Descendim fins al mas de la Freixeneda on un monumental freixe ens dona la benvinguda; el lloc és una magnífica balconada herbada que ens permet contemplar bona part de la Garrotxa, amb el Puigsacalm sempre a prop i vigilant.
    L’itinerari prossegueix en un gran descens, travessa el riu Gurn i passa per diversos masos (la Gornera,Esteller,can Vidal…) amb algun tram de corriol més tècnic fins arribar al poblet de Sant Privat.
    Una ruta d’una quarantena llarga de quilòmetres d’una gran bellesa en tot el seu recorregut, descobrint les formidables Escletxes i assaborint la tardor en tota la seva plenitud de colors i sensacions.
     
    Colla Bujonis.

    Itinerari de cicloturisme. Tardor a les Gavarres: El mas de can Gironès

    15/11/2017

    El mas mig enrunat de Can Gironès, a mig camí de la pista que des de Cassà puja fins als Metges, és un indret ideal per una sortida pròpia de tardor. Aquí trobarem els típics colors ocres i daurats que ens ofereixen alguns dels nostres boscos durant aquesta època de l’any.

    Aquest mas de Can Gironès conté alguns ingredients imprescindibles per aquest tipus d’excursions; en primer lloc, la gran castanyeda que des del coll del Matxo Mort s’estén per tota la vessant de la muntanya; en segon lloc el pas del riu Daró que transcorre a tocar del mas i que proporciona un interessant i variat bosc de ribera. També cal destacar els diferents prats i pastures que envolten tot aquest formidable fondal.

    A llom de la bicicleta hem recorregut aquests indrets, travessant pràcticament la castanyeda primer per una pista i després per un bonic corriol  entapissat de glans, castanyes, pellofes i fulles seques. Un cop hem arribat al mas, la ruta continua pel costat dels prats a través d’un sender feréstec que segueix el curs del riu. L’esclat cromàtic i l’ambient de la tardor ens regala en tot aquest recorregut una gamma diversa de colors i de sensacions.

    Des del coll de Llumeneres descendim cap a les Dues Rieres seguint la riera de can Vilallonga on tornarem a trobar grans clapes d’ocres tardorencs .

    Pels plans de la Verneda i Panedes iniciem el retorn d’aquest bonic itinerari d’una seixantena de quilòmetres. De ben segur hem quedat amarats dels colors, olors i sentiments tan característics i peculiars dels temps de tardor.

     

    Colla Bujonis


    Itineraris de Cicloturisme: Era de la Llaca

    25/10/2017
    Ruta d’una quarantena de quilòmetres per les Gavarres per conèixer l’Era de la Llaca, un indret referenciat a recer del Puig Gros (464 m), el punt més alt del terme municipal de Cassà de la Selva.
    Pugem en direcció Romanyà i per la Font Josepa i can Llac arribem al coll del Matxo Mort; aquí ens endinsem i travessem la bonica castanyeda d’en Gironès. Sortint de la castanyeda i fent un curt pujantó aviat arribarem a l’Era de la Llaca: es tracta d’un lloc enlairat en forma de roquissar amb vistes al mas del Roquetal, que tenim a sota, i a la vall de Calonge que
    s’eixampla fins al mar. Una gran fita que separa els termes de Cassà i Santa Cristina sobresurt enmig del conjunt rocallós.
    A part de la panoràmica, dues coses a destacar: a prop i en direcció Nord trobem les restes de la casa o mas de l’Era de la Llaca amb diverses sitges ben conservades que val la pena conèixer i pels voltants del roquissar esmentat tot baixant a l’esquerra de la pista trobarem altres conjunts granítics escampats pel mig del bosc que ens mostren diferents coves,abrics sepulcrals i paradòlmens (llocs d’enterraments durant el neolític).
    L’itinerari continua ara en descens en direcció a Can Bota de la Verneda, la Cabra Penjada i el Pla de Panedes; seguint el GR arribarem al carril bici a nivell del pont de Salenys per continuar fins a Sant Feliu, tancant aquesta agradable matinal de cicloturisme. Gaudim a peu o en bicicleta de l’extens patrimoni megalític en forma de coves,dolmens, paradolmens, menhirs o pedres dretes, abrigalls, inscultures o cassoletes, que ens ofereixen les muntanyes més properes de l’Ardenya i les Gavarres.
     
     
    Colla Bujonis.

    Itineraris de cicloturisme: Tavascan, Vall de Cardós i estanys de Romedo

    14/10/2017
    Festival memorable de BTT en dues jornades amb epicentre al poblet de Tavascan (Hotel Llacs de Cardós), recorrent la Vall de Cardós i la capçalera lacustre de Lladorre (estanys de Romedo).
    A la primera jornada, passat Lladorre enfilem cap a Arrós i Esterri de Cardós per agafar la pista que ens portarà fins al pla de Nègua, un prat bellíssim en forma de balconada amb vistes esplèndides sobre la Vall Ferrera i el bosc de Virós, també conegut perquè en aquest indret s’hi aplegaven antigament les bruixes de la contrada per celebrar els aquelarres.
    El camí més costerut i pedregós continua fins a accedir al pla de Tudela i el Costuix (2330 m); aquest punt ens ofereix una fabulosa panoràmica de 360º dels cims pirinencs (Torreta de l’Orri, Salòria,Monteixó, Montsen de Pallars,Pica d’Estats, Montroig…).
    Un descens a través del sender marcat com a G-R mitjanament ciclable enllaça amb la pista que ens conduirà fins als poblets de Bodils (Sobirà i Jussà), des d’on baixem a Lladorre i posteriorment per Aineto arribar a Tavascan i tancar la circular.
    El segon dia, en un primer tram pedalem fins el bucòlic pla de Boavi enmig dels meandres del riu i envoltat d’un bosc de ribera que ja ens mostra les tonalitats rogenques pròpies de la tardor. L’itinerari continua pista amunt fins a la capçalera de la vall, allà ens esperen els llacs de Romedo: el llac Romedo superior (accés caminant durant uns 20 minuts) ens ransporta en un paisatge feréstec d’aigua i pedra d’una gran bellesa.
    Els poblets que anirem trobant (Arròs i Esterri de Cardós, Bodils Sobirà i Jussà, Lladorre, …), el misteriós pla de Nègua, la panoràmica des de Tudela, el pla de Boavi, la descoberta dels llacs, … tots aquests magnífics ingredients amanits en un entorn d’alta muntanya fan d’aquestes dues jornades de pedalada intensa pel Parc Natural de l’Alt Pirineu una experiència única difícil d’oblidar i absolutament recomanable.
     
     
    Colla Bujonis

    ITINERARIS DE CICLOTURISME: Les vinyes de Calonge

    05/09/2017
    Esplèndida matinal d’una quarantena de quilòmetres amb l’objectiu de conèixer i de pedalar de manera parsimoniosa entre les vinyes de Calonge recorrent les valls de Tinar, del Jonc i el Pla de les Fonts.
    Sortim de Sant Feliu en direcció al coll de Fenals per baixar a la riera i seguir la ruta dels Molins de Calonge. Enfilem la pista del campament per encerclar la muntanya de Can Mont, pel feréstec camí de la pedrera i seguint la riera de Folc arribem a la carretera que porta a la Ganga. Travessant la urbanització de Mas Pere ens situem davant l’elegant Torre Lloreta, veritable porta d’entrada a la zona més agrícola i més ben conservada de l’extens municipi de Calonge.
     
    Amb un salt arribem al Mas Gil pràcticament envoltats de vinyes i oliveres, pugem l’estreta vall de Can Redó amb diversos masos (Can Ribot, Mas Redó, Can Baraca,…) amb petites extensions de vinya, horta i arbres fruiters. Un cop a dalt de la pista del Puig Cargol fem un descens pels contraforts del Puig Cabrer, un gran mirador sobre la plana i el mar al fons, i tornarem a la plana per a retrobar les vinyes, els masos i els cellers on elaboren aquest vi viu, un vi de pagès fet a l’antiga, sempre canviant, jove i antic alhora, un vi que concentra el sabor de les Gavarres.
    Les vinyes de Calonge (i també del municipi veí de Vall-llobrega) és un lloc per descobrir. Ara, en temps de verema, és un veritable plaer pedalar entre les vinyes flairant l’aroma del most i la fragància especial que desprenen les figues en el seu punt dolç de maduració: un regal per als nostre sentits que tenim molt a prop, a pam i toc de casa.
     
     
    Colla Bujonis.

    De Sant Feliu al Ripollès en bicicleta

    20/07/2017

    La xarxa de vies verdes de les comarques gironines incorporarà més de 65 quilòmetres nous que permetran per primer cop connectar de forma continuada la Costa Brava amb el Pirineu, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Gombrèn, segons comunicat de l’ACN. 

    El projecte es va presentar oficialment ahir dimecres amb la presència dels alcaldes o regidors dels 13 nous municipis que s’hi incorporen. Pel Consorci de Vies Verdes, completar aquests trams era una “reivindicació històrica” pendent des del 2008 i confien que serà un revulsiu per al territori.

    El president del Consorci, Albert Gómez, creu que aquesta és una obra “estratègica” que permetrà “vertebrar millor” el que ja hi hi havia construït. El fet que permeti per primer cop anar amb bicicleta des de la nostra ciutat fins a Gombrèn (Ripollès) de forma continuada serà un revulsiu pel territori,  sobretot per al Pla de l’Estany, que fins ara no tenia cap tram de la via verda. Aquest nou tram fa que  la demarcació de Girona ja sigui una “destinació cicloturística madura i consolidada”, en paraules de Gómez,   i amb  d’altres ampliacions que vindran en un futur volen que Girona sigui un “referent europeu”.


    Cicloturisme: Ermites de Sant Cristòfol i Erols

    24/05/2017
    Es tracta d’un itinerari llarg (65 km) però amb poc desnivell, ideal per sortir a “rodar” gaudint del paisatge. Arribarem fins al municipi de Llambilles travessant els bonics plans agrícoles de Panedes i la Verneda. Un cop al lloc de les Dues Rieres de Cassà, pujarem fins el formidable pla de Matamala, ja a tocar de Sant Cristòfol del Bosc; aquí cal visitar l’ermita, el paratge ben endreçat que l’envolta i la font construïda amb una volta de pedra en un fondal de la riera.
    La ruta continua per senders i pistes fins el veïnat d’Erols, al terme de Llambilles ja a tocar de Quart; coneixerem l’ermita de la Pietat, una interessant construcció d’una sola nau d’origen romànic que ha sofert diverses reformes i modificacions; a destacar el gran porxo sostingut amb pilars a l’entrada, el campanar d’espadanya i un ull de bou a la façana
    principal. Cada 8 de setembre s’hi celebra un aplec.
    Podem tornar pel carril bici directament o per algun dels múltiples camins i pistes del Pla de la Verneda; la ruta, a part de visitar les ermites i tot un elegant mosaic de camps de conreu encaixonats enmig de boscos, ens permet recórrer bona part de la conca de la Verneda amb un seguit de torrents i rieres (rieres de can Vilallonga, el Bugantó, el Corb,…). Si estem a
    l’aguait,entre la remor del vent i la fressa de l’aigua, potser sentirem el murmuri dels goigs de la Pietat d’Erols: “Plena sou de pietat, Del poblat d’Erols, regina, Dolça mare que amb bondat, Cap el cel ens encamina”.
    Colla Bujonis.

    Itinerari de Cicloturisme: Montsec- Congost del Mont Rebei

    11/05/2017
    Grandiosa pedalada en dues jornades enllaçant les conques dels rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa, recorrent les vessants Nord i Sud del Montsec d’Ares, tot fent nit a l’Alberg de Mur.
    Des del poblet de Corçà arribem a l’estratègica ermita de la Pertusa i contemplem el pantà de Canelles als nostres peus; encarem el congost de Mont Rebei, esculpit per riu Noguera Ribagorçana, seguint un traçat espectacular per un camí excavat a la roca, que s’ha de fer a peu i amb calma gaudint d’un paisatge únic i inoblidable.
    De Pont de Muntanyana ens endinsem cap a la subcomarca de la Terreta, un territori molt despoblat, aspre i solitari; enfilem cap el poblet abandonat de Claramunt, situat als quatre vents dalt d’un turó; baixem en direcció Meüll i Mur, ja a tocar el pantà de Terradets. Una gran panoràmica de la conca de Tremp, del mateix pantà i de la silueta elegant del castell de
    Mur s’obre davant els nostres ulls.
    El segon dia resseguim la pista forestal (marques del GR) pels contraforts boscosos del Montsec fins arribar el poblet de Beniure. Una pista en ascens constant llarga, dura i pedregosa ens portarà a Sant Alís, al cim del Montsec (1678 metres). Des d’aquest punt tindrem una magnífica visió completa de 360º de bona part del Pirineu,la Terreta,la Vall d’Àger i la
    plana de Lleida.
    Un descens (parcialment ciclable) per l’ermita de Colobor ens permetrà percebre la majestuosa muralla rocallosa que forma el Montsec en aquesta vessant d’Àger; per diferents pistes enllaçades arribarem a Corçà.
    El pas pel congost de Mont Rebei, la Terreta, els pantans, el conjunt de torres i castells i el sempre omnipresent Montsec fan d’aquesta circular molt exigent(115 km i 3400 metres de desnivell) una gran ruta de cicloturisme.
    COLLA BUJONIS

    Itinerari de cicloturisme: Vall del Bac i calçada romana

    05/04/2017
    Recorregut pel territori agrest de l’Alta Garrotxa, centrat especialment en la Vall del Bac.
    Sortint de Sant Pau de Seguries, en un primer tram, aconseguim el coll de Sitjar i pedalem en direcció del veïnat de Resclusanys; el camí traça una balconada des d’on gaudim d’una gran panoràmica de la serralada pirinenca: el Puigmal, el Balandrau, el Costabona, el Canigó,..
    Des del pla de Resclusanys ascendim al cim del Talló (1276 m); la vista s’eixampla cap al Montseny, el Bassegoda i el Mont; de baixada per la vessant de llevant descobrim alguns exemplars de faigs majestuosos, dels més grossos i imponents de Catalunya. Un llarg descens ens porta al fons de la vall, a l’hostal d’en Bac. Pugem per la vessant sud fins al veïnat de
    Llongarriu, un indret elegant i captivador; val la pena visitar l’ermita romànica de la Mare de Déu dels Àngels, datada del segle XII.
    La ruta continua en direcció a Sant Pau, però en el darrer tram de l’itinerari fem una incursió per la sorprenent calçada romana del Capsacosta; trams empedrats, murs de contenció, trencaaigües, diferents fites… una autèntica meravella.
    L’itinerari, d’una quarantena de quilòmetres, ens proporciona un munt de satisfaccions: grans paratges, natura en estat pur, romànic escampat per la vall (Sant Andreu de Porreres, Sant Miquel de la Torre, Llongarriu, Sant Feliu de Bac,…) i una magnífica via romana que ens permet verificar que, efectivament, tots els camins porten a Roma.
    Colla Bujonis

    Itinerari de cicloturisme: Del Puig d’Arques al Pont de les Dobles

    29/03/2017
    Gran recorregut per les Gavarres més profundes, centrat especialment en la vessant nord de la muntanya.
    Pujarem fins el Puig d’Arques i des d’allà agafarem un esplèndid corriol que anirà davallant pel mig del bosc, passant per diferents valls i comals fins arribar a la Riera del mas Mates i més endavant a la Riera de Pastells, les dues afluents del Daró.
    La pedalada intensa per aquests torrents i rieres que haurem de travessar diverses vegades és d’una gran bellesa. Passarem per la font d’en Mercader (d’aigües ferruginoses) i visitarem un parell d’antics molins  hidràulics (molí de can Coia i el del mas Molines) fins arribar al Pont de les Dobles, ja a tocar de la Bisbal. Aquest pont fou un lloc de litigis i disputes
    ancestrals entre diversos masos de la zona i forma part de les llegendes  que ens ajuden a entendre les històries més secretes de les Gavarres.
    Pel veïnat de les Rabioses,el coll de la Ganga, Calonge i Platja d’Aro tancarem aquesta circular matinal de més d’una cinquantena de km.
    Hem esmentat la Font de can Mercader perquè les fonts són a tot arreu un bé patrimonial i un gran reclam per a conèixer indrets i muntanyes. A les Gavarres i molt a prop de casa nostra en tenim algunes: la popular Font Picant de Santa Cristina, la recentment arranjada Font de Panedes i les fonts Josepa,de can Llac i de can Cama a l’entorn de Romanyà. entre
    moltes d’altres que podríem citar.Totes elles són un bon motiu per anar-nos familiaritzant i descobrir de mica en mica el gran massís de les Gavarres.
    Colla Bujonis.

    Itinerari de cicloturisme: El pantà de Can Boada

    22/03/2017
    És interessant circular per l’Ardenya amb l’objectiu de conèixer el pantà de Can Boada, un dels nombrosos bassals que trobem pels voltants de Llagostera.
    Pugem per la Divina Pastora i seguim fins Sant Benet i Can Codolar; per la pista carenera arribem al gran mas de Can Cabanyes. Un cop a la carretera de Sant Grau, un camí de baixada pel costat del mas de can Rusques ens portarà a la urbanització de Font Bona. Hem de travessar la urbanització i agafar un camí de bosc en direcció a Terra Negra. En una confluència de pistes, prop de la Ruïra, ens dirigim de dret cap a Llagostera en un bonic i llarg descens. Abans d’arribar a l’ imponent i senyorial mas de can Boada trobarem el pantà a l’esquerra, completament envoltat de pins i vegetació, un indret captivador i endreçat que és bonic de contemplar.
    Aquest pantà i molts d’altres que hi ha al terme de Llagostera (pantans de can Puig i de Sant Llorenç) i entre aquest municipi i Caldes (pantà de can Companyó, del mas Caldes, de can Matetes,…) són vestigis de les zones lacustres i mig pantanoses que probablement existien en temps remots en tot aquest territori – segons alguns estudiosos lacus  (en llatí, llac) seria l’origen del topònim Llagostera, l’antiga Lacustària dels romans.
    Sortim a la via verda en direcció Sant Feliu per tancar aquesta entretinguda pedalada matinal de prop de 50 km al voltant de la Lacustària actual.
    Lacustària,  un nom encara controvertit: lloc d’aigua en forma de torrents i rieres, algunes vegades empantanegada o si preferiu, lloc de llagostes, tal com consta en l’escut actual de la vila.
    Colla Bujonis.

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies