• Categories
  • Ivan Oliu: “Ara mateix per plantilla, per cos tècnic, per il·lusió i per joc, hem d’estar allà dalt, entre els 3 primers”

    23/01/2016

    Primera volta acabada, i els equips ganxons comencen a focalitzar els seus objectius. I el filial del Guíxols no n’és cap excepció. Després d’anys d’estar a mitja taula i irregularitat, aquest any estan lluitant amb els de dalt per assolir un desitjat ascens. I per seguir amb la nostra ronda d’entrevistes als entrenadors dels equips amateurs, ens hem trobat amb Ivan Oliu, del Guíxols B, per a explicar-nos una mica aquest gran moment que viu l’equip.

    Acabeu la 1a volta en 3a posició. Com et sents?
    Conforme, però amb el sentiment que encara podíem haver assolit algun punt més que encara ens apropés més a lluitar per el campionat

    Esperàveu estar tan amunt?
    Personalment, l’equip tècnic sí.

    Respecte l’any passat, teniu una plantilla gairebé nova. Tot i això, l’objectiu d’inici era pujar?
    L’objectiu era clar: estar a dalt. Si no aconseguia una plantilla per estar a dalt, jo no volia continuar. Per fer aquest projecte necessitava algú com en Jordi Calvet, que em fotés un cop de mà. Hi havia moltes parts de la temporada que se’m feien llargues, que jo sol no podia. Necessitava algú a la banqueta que em tranquil·litzés. La veritat és que gràcies a tot això, jo sí que esperava estar a dalt, potser no allà on som, però dels 5 primers era l’objectiu i clar.

    I actualment quin és l’objectiu?
    El cos tècnic tenim clar que és lluitar pel campionat.

    No aconseguir l’ascens seria un fracàs?
    Sí, absolutament. Aquest any pugen 3 equips de cada grup i ara mateix per plantilla, per cos tècnic, per il·lusió i per joc, hem d’estar allà dalt, entre els 3 primers.

    Per trobar una derrota hem d’anar força enrere, a la jornada 8 contra el Cristinenc. Com recordes aquell partit?
    Bé, nosaltres vam servir amb les idees molt clares, vam dominar a un rival que, jugador per jugador és superior, vam fer una primera mitja hora molt bona i vam aconseguir avançar-nos al marcador. A l’últim quart d’hora de la primera part, una falta lateral sense gaire perill acaba en un gol en pròpia i ens van entrar els nervis. A la segona part, en comptes de continuar amb la bona feina que estàvem fent, els nervis ens van guanyar i vam acabar fent un penal, no vam crear cap perill, els canvis no van donar el resultat que volíem… Va ser una segona part per sota de les expectatives que teníem.

    Des de llavors, no s’ha perdut cap més partit i només n’heu empatat 2. Va servir com a punt d’inflexió aquella derrota?
    Sí, va servir sobretot perquè l’equip va creure’s que podia, que realment no hi ha cap equip superior a ells. Com a jugadors hi ha molt bona qualitat aquest any al grup, però com a bloc… Tenim un grup molt consolidat i els números ho reflecteixen, som un equip que marca pocs gols, però els rendibilitzem. Som molt sòlids en defensa i això és el que ens fa estar on estem.

    Ja que treus el tema… Dels de dalt, sou l’equip que marca menys. A què creus que és degut?
    Primer de tot, en Jordi i jo hem recalcat moltíssim i ens agrada molt que el nostre equip no rebi gols. Partint d’aquesta base, potser hem descuidat una mica els davanters. A ells els hi ha costat una mica entrar en sintonia. Després tenim un greu problema: necessitem moltes ocasions per a marcar gol. Era una cosa que fins ara estàvem pagant. Els dos últims partits sembla que ha canviat, a Tossa vam empatar en un partit en què vam tenir 3 ocasions, i la setmana passada no vam tenir-ne gaire de clares, tot i dominar. De totes maneres, de les poques ocasions clares que vam tenir, unes 4 o 5, vam marcar 2 gols.

    D’altre banda, sou l’equip menys golejat de la categoria. Això és el que us fa estar allà dalt?
    Sense cap mena de dubte. Tenim els dos millors porters de la categoria, i això dóna una seguretat a l’equip que ens ha fet créixer i treballar els temes defensius. I a partir d’aquí tenim la porteria menys batuda, que tampoc és tan gran la diferència amb els altres equips, tampoc és el més important. Però sí que és important ser un bloc sòlid i molt difícil de guanyar.

    Si mirem els empats que heu tingut, centrem-nos en el de Tordera i Tossa. Partits que aconseguiu anar per davant i els últims minuts us empaten. Què passa als últims minuts?
    Bé, són dos casos totalment diferents. A Tordera, jo crec que no ens mereixíem guanyar, a la primera part ens van fer un bany d’ocasions, però vam marxar amb 0 a 1 al marcador. Tenim la sort de tenir la porteria que tenim, el nostre porter va salvar moltíssim. Al segon temps ens van empatar, i durant els últims minuts, nosaltres no cedim i acabem trobant un gol al minut 90. Treuen del centre, i allò encara és la festa perquè ja celebraven la victòria, i a la jugada ens empaten. En canvi, contra el Tossa va ser un partit que el teníem on volíem, va ser un partit molt tàctic on a la primera part volíem que l’equip estigués seriós i no concedir ocasions. Al segon temps vam decidir anar a per la victòria, si el Tossa no hi anava. Més o menys anava tot sobre el paper i marquem al minut 70. I llavors vam fer el que no havíem fet en tota la temporada: fer una defensa de 5 per a què no ens marquin. I en canvi, vam aconseguir tot el contrari. Ens van crear tot el perill que no ens havien fet durant el partit, la sensació de perill… i en una d’aquestes jugades, no fem la cobertura i ens empaten. Són empats totalment diferents. Jo crec que al final de temporada considerarem aquests empats com a bons.

    Parlant d’això… Amb els de dalt, Cristinenc, Lloret B, Tossa i Tordera; no heu guanyat cap partit,però n’heu empatat 3 i tots a fora de casa. Això és un avantatge de cara a la segona volta?
    Si seguim essent forts a casa, sí, els hi guanyaríem el gol-average a tots. Però hem de seguir essent igual de forts a casa, De moment, dels de dalt, aquí només ha vingut la Batllòria i el Maçanet, i aquest últim és l’únic equip que ha tret punts d’aquí…

    Destaca molt la derrota contra el Vilobí, que està entre els últims classificats. Què va passar?
    Primer de tot, estem parlant de principi de temporada. Encara no havíem trobat l’onze inicial que volíem… Però l’equip tampoc va respondre com esperàvem. Potser vam anar allà pensant que seria un partit còmode, i no ho va ser gens. Amb el nostre equip, si hi ha una cosa que no serà mai un partit és còmode, és molt difícil guanyar-nos, però també ens és molt difícil guanyar. Quan va començar el partit ens vam veure molt superiors, vam tenir 10 primers minuts que semblava que golejaríem, però de cop vam desconnectar. El Vilobí ens va marcar dos gols. A la segona part, després d’una bona esbroncada, l’equip s’endolla i reduïm distàncies, però ens vam quedar amb 10… i res. És el pitjor partit que hem fet, i esperem no repetir-ne cap.

    La plantilla és força ample, i a més a més, heu incorporat blocs de jugadors d’equips que han desaparegut com el Calonge B o el Llagostera C. Ha estat difícil unificar aquests grups en un sol equip?
    No. El grup del Llagostera C el coneixia jo personalment, i els del Calonge B, en Jordi. teníem clar que volíem bona gent, a part de bons jugadors. En Jordi i jo teníem clar que eren bona gent, i que no venien aquí a assolir protagonisme. Potser venien amb un altres objectius, més de passar-s’ho bé. Ens ha costat molt, però ara comencen a veure que l’objectiu és pujar. No ha sigut complicat fer equip perquè a la plantilla no hi ha ningú conflictiu. Tenim 25 caràcters (riures), que sempre creen petites disputes. Però al cap i a la fi, son molt bons nanos. Igual que l’equip tècnic, que som gent jove que dialoguem molt amb ells i hem aconseguit entendre’ns una miqueta.

    Tu que ja portes uns quants anys a la categoria, com la veus aquest any?
    Amb els 4 anys que porto al Guíxols, i el que havia estat al Cristinenc, és l’any més complicat. Hi ha 7 equips aspirants a pujar en una categoria de 16. No m’ho havia trobat mai, sempre hi havia 2-3 equips que feien una plantilla per pujar, però 7? Mai. A sobre, hi ha el handicap que els descensos de 3a catalana ens van tocar gairebé tots al nostre grup: Vilobí, Maçanet, Tordera B i Hostalric, que volen tornar a pujar, a més el Cristinenc, que ha fet un molt bon equip, el Lloret B, que sempre hi és, i la Batllòria, un equip que al seu camp treuen molt bon resultats. Hi ha 5 o 6 equips, inclosos nosaltres, que a 3a catalana estarien en zona còmode.

    La propera jornada visiteu el camp del Catalònia, equip que sempre ha sigut força assequible, però que aquest any està molt més fort: 3 jornades seguides sense perdre. Quin partit espereu a Calonge?
    Esperem un partit semblant al de la primera volta, on van venir amb moltes ganes. Per primer any, tenen un equip per a competir amb qui sigui, encara que siguin força irregulars. La jornada passada van guanyar al Tossa, 3er, i just abans de nadal, es van deixar els 3 punts davant el Maçanet Athlètic que no tenia cap punt. Ara venen en un moment on han sumat 7 dels 9 punts jugats, tenen ganes de seguir sumant, anem al seu camp. Personalment he tingut 7 enfrontaments, que els he guanyat tos menys el primer, on vam empatar, però tot i quan ells han estat pitjor, mai ens ho han posat fàcil. És un partit de rivalitat, els jugadors es coneixen. Ara, el problema que podem tenir és que el vestuari es cregui que serà un partit fàcil, perquè no ho serà per res, i per guanyar-lo, haurem de suar.


    Josep Manel Barnés: “La plantilla està allà dalt, son nanos molt competitius i ells volen pujar com sigui”

    17/01/2016

    La setmana passada vam encetar un cicle d’entrevistes als entrenadors dels 4 equips amateurs de la ciutat. Aquesta setmana, tocava el torn a Josep Manel Barnés, entrenador del Vilartagues, procedent del Sant Antoni (3a catalana) i que ha passat la majoria de la seva carrera d’entrenador al futbol base l’Aro.

    Quin era el principal objectiu del Vilartagues a inici de temporada?
    Ara fa riure, però com a plantilla, no hem fet cap objectiu. Ja sé que el primer que es fa és un objectiu comú. Quan vaig arribar la gent estava treballant, i comptàvem amb la meitat de la plantilla, i vaig pensar que ja ho faríem més endavant, i no ho hem acabat fent mai. Com a club sí que m’havien demanat què volien, em van dir simplement, tenir un bloc de gent que complís, que continués el bloc de l’any passat, i com que els últims anys acabaven molt justos la temporada, que es mantingués un equip ferm per a tenir un bloc per a la pròxima temporada.

    I ara que falta 1 partit per acabar la primera volta, hi ha l’objectiu de pujar?
    Dimarts ens vam intentar reunir per a parlar una mica d’objectius, i tampoc vam treure res clar. La plantilla està allà dalt, son nanos molt competitius i ells volen pujar com sigui. Però això també ens està perjudicant, els últims partits juguem amb molta ansietat i no juguem frescos. L’objectiu que s’han marcat ells, no ens està afavorint.

    No pujar, o no fer promoció aquest any, no seria un fracàs?
    No ho sé. En teoria no, com a club no ens ho han demanat, ens han dit que a la llarga sí que tenen intenció de fer-ho, però no a l’actualitat. Jo et diria que no, però… bé és que és molt aviat! Per mi no. Ens ho estem passant molt bé, ningú comptava que estiguéssim allà. Però és que perdem 2 partits i ens quedem desenganxats. Tenim una 2a volta molt “xunga”, hem d’anar a casa de tots els de dalt… Per mi no seria una decepció, però per algun jugador segur que sí, ells no ho tenen del tot clar encara.

    Així ells noten la pressió d’estar allà dalt
    Jo crec que sí. Ells diuen que no, però jo crec que sí. Noto que no juguem amb la frescor d’abans, els comentaris “si volem estar a dalt, no podem perdre punts aquí”, coses que al principi no ho senties i que ara ho noto.

    Parlant dels partits que venen, comenceu la 2a volta al camp de l’Aro, i el segon partit, us visita l’Sporting Vidrerenca, que va 3er. És el moment clau de la temporada?
    No, no ho crec. Evidentment, si es guanya, son partits que es diuen de 6 punts, perquè els guanyes tu i no els sumen ells, però crec que no. Si perds els dos partits, però guanyes la resta… ells han d’acabar jugant entre ells, també s’han de restar punts. Jo firmaria perdre aquests 2 i guanyar tota la resta de partits, i segur que estaríem a dalt.

    El primer partit de la temporada, contra l’Aro, que ja s’entreveia que seria un dels principals candidats a l’ascens, vau empatar 2 a 2. Com el recordes?
    Ells tenien moltes baixes, i nosaltres estàvem molt nerviosos. Va venir en Buli, que portava 2 o 3 entrenaments, i com que necessitàvem reforçar aquella zona, el vam posar, estava com un flam… Hi va haver, dins de cada part, dues parts molt diferenciades. A la primera part, una estona de domini de l’Aro molt clar, després nostre, a la segona part nostre i després d’ells… 4 partits dins d’1. Nosaltres molt nerviosos. Per mi molt emocionant perquè sóc d’allà i porto el futbol base d’allà, el recordo amb molta emoció. I ara ens espera un altre!

    Sou l’equip més golejador de la categoria, junt amb l’Sporting Vidrerenca. És Una assegurança tenir jugadors com Sergi Moradell i Gerard Gabaldón entre els màxims golejadors de la categoria.
    Sí. Gabaldón de res s’inventa un gol o unna passada, i en Sergi amb la seva lluita, desmarcades, i està molt encertat. Tot el treball que fas està ben recompensat i a més, s’ha d’agrair molt el mig del camp que tenim, dóna moltes assistències, roba moltes pilotes, fa que tinguem molta arribada dalt. Més que els davanters, el mig del camp ajuda molt

    Per altre banda, dels 5 primers, sou l’equip que rep més gols. La vostra assignatura pendent?
    Sí, però tampoc ho entrenem gaire. Per les característiques dels jugadors que tenim, és complicat que millorem aquesta aspecte. Els laterals, si els estirem una mica, quedem descoberts al darrere, algun central li agrada sortir, intentem jugar amb passades sortint des de central i es perden moltes pilotes, per tant és complicat. Ho sabem, si encaixéssim menys gol, amb els que fem, podríem assolir millor els objectius d’estar a dalt, però és molt complicat. Segurament no generaríem tantes ocasions i no atacaríem tant. Jo crec que seguirem així.

    Si no ens equivoquem, teniu actualment una plantilla de 25 fitxes…
    25, més unes quantes que estan al Guíxols B… en total hi ha 29 nanos amb opció de jugar, n’hi ha 2 que encara no han pogut debutar.

    Com es gestiona una plantilla tan gran?
    És complicat. Jo al principi vaig venir amb un bloc de 16 més 5 juvenils que pujaven. De cop i volta, a pretemporada, va començar a venir gent, no vam saber dir que no. Bé, vam decidir que la gent ja saltaria a última hora, perquè els últims anys havien tingut molts problemes de fitxes al final de temporada. Vam dir, ja s’aniran esborrant… i ens hem quedat amb tot el grup. El més difícil és el dijous fer la convocatòria, ja que la majoria compleixen i venen al entrenaments, és difícil dir-li a algú que no pot jugar. No sé com es gestiona, de moment, com que guanyem, tot és divertit i tots vant vinguent. Quan perdem dos partits seguits, fes-me l’entrevista i veuràs com canvia el tema.

    Si mirem la vostra primera volta, és espectacular, amb una derrota que destaca, la del Sant Antoni. Què va passar?
    No sabem què va passar, hi ha partits que poden ser de mala sort, errors arbitrals, errors individuals… però en aquest ens van dominar del minut 1 al 90. Al final, vam apretar i vam posar pilotes a l’àrea, i sí, vam tenir ocasions, vam ¡fer algun gol que ens van anul·lar… Però no sé què va passar. El camp petit, el Sant Antoni era l’últim, no sé si confiança. No ens ho expliquem, però mira, va passar, és la gràcia d’aquest esport.

    Com veus la categoria aquest any?
    Cada partit és diferent. Els equips no tenen un patró gaire clar excepte 2 o 3 que estan molt ben treballats i tenen una identitat molt clara. La resta, els pots anar a veure 3 cops però quan jugues contra ells, et trobes dos jugadors que no havies vist mai i que son els més bons i no saps d’on venen. Hi ha molta igualtat, qualsevol pot guanyar a qualsevol, sobretot fora de casa, on patim moltíssim. Hi ha alguna equips que han pujat, amb camp de gespa natural una mica mal tractada, que costa molt. La PB Lloret, que vam jugar la setmana passada, juguen molt bé i ens van sorprendre molt. El Malgrat, també acabat d’ascendir, i està a mitja taula donant guerra. Hi ha molta igualtat. El Sant Antoni i el Calonge, que van començar una mica despenjats, ara estan sumant i sortint una mica de la zona baixa. A la part baixa hi haurà molta guerra, la veritat. I a dalt, també hi ha 4 o 5 equips, com el Tossa i l’Anglès, que son espectaculars, el Vidrerenca, que ja ho sabíem però no ha abaixat el llistó i també estarà allà dalt segur.

    Anglès, Aro, Sporting Vidrerenca i vosaltres esteu destacats a la part alta. Jugueu una lliga diferent?
    Bé, estem allà dalt. A la primera volta hem guanyat gairebé tots els partits, només ens hem restat entre nosaltres. A aquest grup hi afegiria el Tossa, que si bé s’ha despenjat una mica, té una plantilla espectacular i juguen molt bé, i crec que pot donar guerra aquesta segona volta. No juguem una lliga diferent, sinó que les circumstàncies ens han fet estar més amunt,però això fa que els altres tinguin més ganes de guanyar-nos.,

    Quin és el vostre punt fort?
    Ara semblarà un tòpic, però és l’ambient. Però clar, guanyem i és molt difícil que hi hagi mal ambient. És un grup de jugadors que han anat vinguent perquè tenen els seus amics allà, la seva colla de quan jugaven aquí a l’escola. Es nota molt que surten de festa junts. És una de les claus, a part de la qualitat dels jugadors i del seu treball

    El proper partit, i últim de la primera volta, rebeu al Farners B. Quin partit espereu?
    És un dels equips que no he vist aquest any. Vistos els resultats, són molt irregulars, han guanyat a la PB Lloret i Tossa, però han fet resultats molt estranys amb els de baix. Si segueixes el guió de l’any passat, el Farners ha de jugar molt bé a futbol. Ha de tenir la pilota i aquests son els equips que ens fan mal, els que ens treuen la pilota i ens fan córrer. Els tenim molt de respecte. Segons tinc entès son un equip sortint de juvenils, que jugaven a preferent. Son joves, que fallen en experiència però com a equip, crec que son molt bons.


    Entrevista amb l’escriptora amaziga Laila Karrouch

    10/09/2015

    La Laila Karrouch (Nador, 1977) és una escriptora catalana d’origen amazic que resideix a Vic des dels vuit anys. Autora dels llibres “De Nador a Vic”, que va obtenir el Premi Columna Jove l’any 2004,  i “Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes”, del 2006.  El passat 22 d’agost va participar en l’acte “Immigració i emigració davant el procés català” a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit de la nostra ciutat i l’historiador i exdiputat Toni Strubell li va fer unes preguntes per a Tribuna Ganxona. 

     

    Laila, creus que els catalans d’origen coneixen prou bé els magrebins i viceversa?

    No. Aquest és precisament el problema, el desconeixement mutu.  Existeix una gran ignorància que s’acaba transformant en rebuig i crea falsos prejudicis.

    Què es pot fer per millorar aquest coneixement i la relació entre “comunitats”?

    La primera cosa que cal fer, crec, és adonar-se que no ens coneixem i ser conscients que sense això no podem ser bons veïns. A partir de llavors, parlar i actuar. La convivència és una obligació de tots , tant dels que han nascut al país com els que arriben d’altres llocs.  Crec que hi ha moltes coses a fer. Per exemple, formar associacions mixtes (immigrants i no immigrants) per compartir informació sobre temes que preocupen a la societat. Motivar tothom a col·laborar a les festes del barri, xerrades, crear espais d’intercanvis, fer cursos per l’aprenentatge de la llengua del país de convivència…

    Doncs hi ha molta feina a fer!

    I encara podria continuar amb el llistat de propostes, però el que mai es pot fer és deixar que el temps canviï les coses o que altres generacions ens solucionin els problemes. El temps no canvia, els que hem de canviar som nosaltres, els humans.

    Quina és la problemàtica de la dona àrab a Catalunya?

    El problema són els prejudicis que tenim tots plegats. De dona àrab n’hi ha tanta varietat com dones. A vegades penso que som tan simples que ens deixem emportar per la vestimenta o el físic d’una persona. La dona àrab té mala fama a Catalunya perquè pel seu aspecte es creu que està submisa i que viu en una presó sense reixes. Hauríem de prescindir-ne de la carcassa, mirar les persones pel que són i no pel que voldríem que fossin.

    Vostè què recomana a les joves àrabs en les seves vides?

    Als joves àrabs els recomano estudiar. Estudiar vol dir tenir ulls a la cara, tenir criteri i prendre decisions.

    Ha estat molt valenta i ha lluitat per fer una educació superior. Com ha estat la seva lluita?

    No hi ha lluites fàcils , però ningú ha dit que la vida ho sigui, de fàcil. Tot depèn de les ganes que un té per aconseguir allò que vol. Quan vaig començar a somiar amb un futur millor per a mi, estava completament sola. La solitud ens fa més valents i, fins i tot, ens  pot acabar agradant. Confesso que no és el meu cas. Però, vaig decidir començar una lluita carregada d’enganys, mentides i de sentiments de culpabilitat perquè no era la persona que els altres (les persones que més m’estimen) esperen que sigui.

    Hi ha paral.lelismes entre el món amazic i el catala?

    Molts!! “Amazic” vol dir “home lliure”. Precisament, ens uneix el desig de la llibertat. Històricament tenim punts en comú.

    Què li ha reportat sortir al programa “El convidat” d’Albert Om?

    Hi hagut un canvi en la meva vida. Gràcies al programa vaig poder demostrar la meva manera de fer i de pensar, sense fer teatre ni avergonyir-me de res. La gent, pel que comenta, em veu i em sent més propera i humana. Considero que va ser un repte, un regal.

    Com valora l’acollida que han tingut els seus llibres a Catalunya?

    Una acollida molt positiva. Les meves obres s’han tractat amb molt d’afecte.

    Què podem esperar del seu proper llibre?

    El proper és un experiment diferent perquè el protagonista és un noi adolescent que li passen una sèrie de successos. És un llibre dirigit als adolescents perquè he treballat amb ells més d’una dècada i m’han ensenyat molt.

    Vostè diu que viu entre dues “pàtries”. Com es viu això?

    Ho visc com la filla d’uns pares separats o divorciats, però aquells pares que s’estimen i es respecten, però per motius de vida no poden estar junts. Jo estic al mig. Els estimo per igual i els necessito per ser feliç.

     

     


    Francesc Cardús: “La opinió generalitzada dels Mossos d’Esquadra és bona”

    05/09/2015

    Francesc Cardús i Planas és l’Inspector cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del Baix Empordà-Sant Feliu. L’ABP comprèn els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro – S’Agaró, Santa Cristina d’Aro i Calonge. L’inspector Francesc Cardús es va incorporar com a cap a Sant Feliu aquest passat febrer, coincidint amb els carnavals i porta sis mesos en el càrrec.

    Va ingressar al Cos de Mossos d’Esquadra l’any 1985, enguany celebra els seus 30 anys de servei al país. Ha estat destinat a Barcelona, Girona, Tremp, La Seu d’Urgell, Mollet del Vallès i Blanes, entre d’altres. Abans de venir a Sant Feliu, els darrers llocs de responsabilitat que ha ocupat han estat com a Sots-cap de la Regió Policial del Pirineu, com a cap d’Instructors de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (escola de policia on es formen tots els mossos i els policies locals) i com a cap de l’ABP Selva Litoral (Blanes-Lloret-Tossa). En aquest darrer destí hi ha estat més de 10 anys, per tant, coneix el món turístic a fons.

    Senyor Cardús, quina valoració fa dels sis primers mesos al capdavant de la comissaria de Mossos d’Esquadra de Sant Feliu?

    Vaig arribar al febrer perquè vaig demanar un canvi, ja que ara ho tinc més a prop de la meva residència, i la veritat és que el canvi ha estat positiu, tot i que encara estic en procés d’adaptació i coneixença de les problemàtiques de la zona. Hem fet molta feina i més que en farem.

    Quines són aquestes problemàtiques? Amb què s’ha anat trobant aquests primers sis mesos?

    Els problemes que pateix Sant Feliu i totes les poblacions del nostre partit judicial no són diferents de les altres poblacions turístiques.  Durant l’estiu patim uns pics pel que fa a alguns tipus de delictes, tant greus com lleus, i la resta de l’any és més estable. El principal delicte és el furt, ja que els lladres aprofiten que el turista està relaxat per pispar-li la cartera, el mòbil o fins i tot la maleta. En d’altres períodes hem tingut robatoris en cases, però ara han minvat i ja no tenim la situació complicada que havíem tingut fa un temps.

    Ja que parla de furts, quins consells donaria a la gent que està de vacances o a la víctima potencial de furts?

    Hem de tenir en compte que la persona que està de vacances està relaxada i feliç, i per aquest motiu no sol estar a l’aguait. Dit això, cal vigilar les pertinences com ara els mòbils, que són molt llaminers. Per exemple, una persona va tranquil·la pel carrer xatejant, el lladre se li acosta per darrere i li pren el mòbil. Ja tenim el robatori.

    Un altre consell: cal vigilar les bosses de mà als restaurants, encara que la pengem de la cadira, pot ser que quan ens girem ja no hi sigui. I les maletes, quan es descarreguen del cotxe, també poden desaparèixer.  Són situacions molt quotidianes i hi ha gent que són autèntics experts i amb això fan el seu agost. Cal anar en compte, també, en no deixar objectes a la vista a l’interior del cotxe. Trencar el vidre amb un roc o una eina és molt senzill i un recurs fàcil pels lladres. I a les cases i apartaments, quantes més mesures de seguretat s’hi posin, millor, i aquestes poden ser des del gos fins una alarma, o tancaments de seguretat en portes i finestres.

    S’ha registrat algun problema, aquest any, per la Festa Major?

    No. La veritat és que tot ha estat correcte i ordenat.  Sí que hi hagut alguna persona que ha begut més del compte, però bé, això és normal a totes les festes majors. Però problemes greus, cap.

    Quina relació té amb les policies locals?

    La coordinació amb les policies locals és vital. Com a administracions públiques, la nostra funció és la de servei públic i hem d’anar tots a una. Per mi això és bàsic.  A nivell de patrulles base, la relació és bona, amb un treball de coordinació important i per part dels comandaments, fem reunions periòdiques amb els caps de les policies locals del partit judicial i establim els diferents protocols i prioritats tant en matèria de coordinació com de formació. Hi ha un treball que ja ve d’abans i ara em toca reforçar-lo amb l’objectiu de sumar i anar tots a una.

    Vostè, abans d’estar de cap a Sant Feliu, havia estat a la zona Blanes-Lloret-Tossa. Quines diferències més substancials ha trobat entre aquests municipis i la nostra zona?

    Hi ha molts punts en comú, però les diferències són importants.  Estem parlant de Blanes i Lloret, que cadascuna té gairebé el doble d’habitants que Sant Feliu.  Aquí, d’entrada, ja tenim una gran diferència. Un altre aspecte és el tipus de turisme, que no té res a veure.  Aquí el turisme és més semblant a Tossa. Està clar que el volum de feina no és el mateix, però pel que fa al tipus de problemàtiques, aquesta no canvia.

    Vostè és un gran defensor que les policies s’involucrin en la vida social dels municipis. Quines mesures prendrà referents a aquest afer?

    Aquí tenim un avantatge: el 90% dels mossos que treballen a la comissaria de Sant Feliu són de la zona o fa molts anys que exerceixen aquí, la majoria estan aparellats i emmainadats i, pel que he pogut veure, participen molt en la societat civil, en associacions culturals, esportives, d’oci… Per tant, l’encaix del Mosso d’Esquadra persona amb la comunitat és total. Ara, des del punt de vista institucional, jo, com a màxim responsable del Cos de Mossos d’Esquadra a la zona, en sóc el primer representant. I per això m’interessa participar molt més en la vida pública i millorar aquest aspecte, ja que com a Institució hi hem de ser presents.

    La imatge que tenen, a ulls del ciutadà, els Mossos d’Esquadra, en general, hauria de millorar o ja està prou consolidada?

    Clar, això és com tot… Si li preguntes a una persona a qui acaben de posar una multa, segurament la visió que tindrà del cos de mossos, o de la policia local, o de qualsevol altra policia, serà la que serà. Per tant, des del punt de vista de la institució, no ens podem moure amb personalismes o amb anècdotes, ens hem de basar en dades el màxim d’objectives possible, donada la complexitat. El cos de Mossos d’Esquadra és una de les institucions més ben valorades a nivell de Catalunya a l’enquesta de seguretat pública, per exemple. Això és una dada. Aquí s’està fent feina important, i estem rebent els inputs de la gent, que t’agraeix el servei que fas i la dedicació davant problemes seriosos, personals. En general jo estic content. Quan vaig als actes, l’opinió generalitzada del servei que presta el cos de mossos és positiva.

    Es queda amb algun bon moment d’aquests sis mesos?

    Sí, hi ha molts bons moments, com ara la cohesió dins d’aquesta comissaria, la relació que acabes establint com a cap dels diferents mossos i mosses que treballen aquí. Intentes fer pinya, anem tots a una i fem una mica de corporativisme positiu. Això és una cosa que és sempre agradable. De vegades, com a cap, has d’assumir el paper que et toca, però per norma general la situació és bona. I a nivell extern hi ha hagut serveis interessants, i me’n vaig a dormir amb la satisfacció de què crec que he fet el que havia de fer, i a més, a mi aquesta feina m’agrada molt i per tant estic molt content.

    Hi ha algun pitjor moment?

    Pitjors moments, aquí, potser no, però sí que al llarg de la meva carrera professional he tingut moments durs.  El fet d’haver d’informar a una família de la mort d’un parent o d’una mare a qui el seu fill ha mort en un accident de trànsit, és una situació molt difícil i amb un desgast personal molt important. Això només ho sap la persona que ha de fer-ho. I si fos un cop a la vida, doncs passa i ja està… però passa sovint i això és difícil. Recordo també una situació a Lloret de Mar amb la mort i violació d’una turista italiana, per exemple, o una turista anglesa que va matar els seus dos fills petits. És a dir, són situacions tràgiques i que requereixen mecanismes personals per gestionar tota aquesta càrrega emocional negativa. No cal dir que totes les situacions de violència de la llar, tant de gènere com de fills a pares o amb els avis també són dramàtiques. Tot són aspectes negatius. Però al final del dia te’n vas amb la sensació d’haver fet un bon servei a la comunitat i de vegades intentes fer que les coses positives compensin les negatives.

     

    Autors: Ariadna Sala i Joan Serra


    Maria Parellada, l’àvia que es va autoinculpar pel 9N

    11/08/2015

    La senyora Maria Parellada, veïna de Barcelona de 96 anys, pocs dies després de la consulta del 9-N, va enviar una carta escrita a mà al fiscal general de l’Estat en què s’autoinculpava per haver anat a introduir la papereta a l’urna. Va ser una de les moltes autoinculpacions que es van fer als jutjats catalans per aquest fet democràtic que no va agradar al govern espanyol. Com que des de fa anys que aquesta senyora estiueja a la nostra ciutat -té avantpassats ganxons-, Tribuna Ganxona ha aprofitat per fer-li una entrevista a través de l’exdiputat Toni Strubell, que s’ha ofert molt amablement a ajudar-nos. Na Maria ens explica com veu el futur del nostre país i algunes de les seves memorables vivències.

    Vostè estiueja a Sant Feliu de fa molts anys…

    De tota la vida. El meu besavi era ganxó. Va sortir en veler a Puerto Rico deixant la meva besàvia aquí. Encara conservo les cartes que escrivia i que dirigia a “Carrer de Girona, Sant Feliu de Guíxols, Catalunya”. I les cartes arribaven!

    Vostè es va fer famosa per autoinculpar-se el 9N. Perquè ho va fer?

    Vaig trobar intolerable que volguessin criminalitzar el nostre President i els catalans per voler votar. Van matar el president Companys per defensar la llibertat i mai se’n disculparen. Ara, querellant-se contra Mas, mostren el seu tarannà antidemocràtic. Procuro ser fidel als meus principis, com el meu germà Caius, que era brillant en els estudis però no va ser notari per no jurar els “principios del Movimiento”.

    Perquè la gent s’ha fet independentista en aquest país?

    Perquè la història ha demostrat que alguns no són capaços de respectar la personalitat catalana. No ens traguen ni en “democràcia”. Jo ho he vist això tota la vida. El meu avi, que era notari, ja de jove anava a posar banderes catalanes quan era prohibit. Pel que fa a l’economia, tota la vida han sucat d’aquí i ara amb la crisi s’ha notat encara més. Ens volen arruïnar.

    Com veu les eleccions del 27S?

    Ens en sortirem, malgrat tots els impediments i pressions. M’agrada molt la candidatura de Junts pel Sí perquè és totalment transversal. Hi ha gent de tota mena. També respecto la CUP. Són llistes que mostren la fermesa dels catalans, que és allò que ens caracteritza. Els catalans tenim paraula.

    No té por de què pot passar amb la independència?

    De cap de les maneres. Serà la manera d’assegurar les pensions, no pas posar-les en entredit com fa Rajoy. Si amb la pressió que hem tingut tants segles ens n’hem pogut sortir, com no ens en sortirem essent independents amb un estat nostre? Necessitem viure en un clima de respecte, com a Suïssa, perquè dins Espanya no podem ser com som. L’Estat ens va en contra.

    A vostè com li va arribar ser catalanista?

    De família, de tota la vida ho hem estat. Vaig anar a una escola mútua, la Blanquerna, durant la Mancomunitat, on l’ensenyament era en català i amb continguts catalans. L’escola, després, va ser incautada per Franco. Era una escola molt avançada i, amb la Dictadura, tot se’n va anar en orris.

    Com veu la situació de la llengua catalana?

    Bé, però no podem abaixar la guàrdia. Em fa patir que els catalanoparlants de seguida renunciem a la nostra llengua. Així perdem una manera vital de fer conèixer el català a la gent. A més, tenim una literatura importantíssima que ja la voldrien per a si molts països.

    Vostè va traduir l’Esperit de Catalunya, el famós llibre de Josep Trueta.

    Sí. Vaig llegir el llibre en anglès i em va emocionar tant que vaig pensar que a França havien de conèixer el llibre i la història de Catalunya. És una espina que tinc clavada, perquè cap editorial me l’ha volgut publicar, encara.

    Vostè a la Guerra va ser infermera adscrita als franquistes.

    Sí. Al final de la guerra buscaven infermeres que anessin a Barcelona. Van fer un autocar per anar-hi i vam fer el viatge de Sant Sebastià d’una tirada. A la nit vam entrar a terra catalana i totes les noies, que eren catalanes, ens vam posar a cantar l’Emigrant de Verdaguer amb llàgrimes als ulls. El xofer de l’autocar no entenia res… de poc ens expedienten.

    Comenti el fet que hi hagués catalans que s’havien passat a Franco el 1936-37, però que després van ser antifranquistes.

    N’hi havia molts. Van haver de fugir per la guerra. Reunits a Sant Sebastià, molts acudien al cafè del Rin on s’hi feia una tertúlia en català. Estava molt mal vist. Solien esbroncar-los dient “hablen en cristiano”. Hi havia molta antipatia contra els catalans i molts van començar a veure que el franquisme era el pitjor.

    Vostè, de cara al 2S, què els diria als residents de Sant Feliu que no són d’origen català?

    Que facin el favor d’entendre la manera de ser de la gent d’aquí. Que tinguin en compte la nostra història i que ens ajudin amb el seu vot a tornar a ser un país normal, com abans de 1714. Serem molt bons veïns amb Espanya i això serà molt millor que avui, que no ens avenim.

    És optimista de cara al futur?
    Sí, molt, perquè crec molt en el poble català. Som un poble treballador i alhora artista. Tant tenim grans professionals com artistes com en Juli Garreta, un gran músic les sardanes del qual m’encantava de ballar al Passeig quan era més jove. Ara encara les vaig a escoltar.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies