• Categories
  • El PDECAT també fa la seva valoració dels dos anys de l’actual govern

    13/07/2017

    En una roda de premsa que va tenir lloc ahir a la Cambra de Comerç, els representants dels PDECAT local van contrarestar l’acte de balanç de dos anys de govern que TSF, ERC i PSC van fer el passat divendres al Teatre Auditori Municipal, en què van repassar els primers dos anys de legislatura i van presentar futurs projectes.

    Ahir, en la valoració feta pel PDECAT, els representants del partit opositor majoritari van repassar tot allò dit en l’acte del govern al teatre, rebatent amb el que no hi estaven d’acord. Per exemple,  del regidor Josep Muñoz, critiquen que “va abanderar-se d’impulsar una transformació de l’administració, però va ometre que això ho fa per obligació de la llei de transparència del 2016, no per voluntat pròpia”. També li van retreure “els seriosos problemes que han tingut les entitats amb les tramitacions de les subvencions i la falta d’ajuda del propi consistori” amb l’administració electrònica.

    Muñoz, que havia titllat l’anterior govern d’”obsolet”, no va comentar que va ser en la legislatura passada quan es van impulsar les xarxes socials de l’Ajuntament , així com la web turística, un fet que tampoc passa per alt al PDECAT. Un altre fet criticable va ser que Muñoz posés en valor el nou plec de condicions del contracte d’escombraries en el qual estan treballant. Per el PDECAT, va ometre “el contracte d’una empresa externa per redactar les bases” i que en dos anys “seguim amb la pròrroga” i amb “la ciutat bruta”.

    Segons el partit opositor, Muñoz va ometre que la majoria de projectes presentats vénen de l’anterior legislatura, i que el PDECAT n’excusa la no execució basant-se en “el sostre de despesa imposat pel govern central”.

    El PDECAT celebra que el govern de Motas aposti per “obres necessàries” per a la ciutat, com són les de la carretera de Girona, Santa Magdalena o Hospital, però avisa que “caldria millorar-ne la planificació per no crear caos circulatoris” i retreuen a Jordi Vilà  que no donés cap exemple concret d’accions realitzades en matèria cultural durant els dos primers anys de mandat, malgrat haver emfatitzat “haver posat en valor la nostra història”. Acte seguit el PDECAT va recordar les accions fetes per ells en l’anterior mandat en aquest sentit: la rehabilitació de diferents espais per difondre la història de la ciutat, com les Torre del Corn i del Fum i el refrectori del Monestir, el niu de metralladores del Salvament i d’altres.
    A l’alcalde, Carles Motas, li retreuen que vengués com a “projecte propi” el Guixols Arena, quan, segons el PDECAT, “ja es va trobar el projecte preparat” i afirmen que  “la manca de programació d’activitats en aquest espai sí que és decisió seva” i que el canvi d’ubicació d’un concert del Festival Porta Ferrada va venir “degut a què nosaltres en vam fer difusió a les xarxes socials”.
    De l’actuació a Rius i Calvet – unes grades de formigó a primera linia de mar- el PDECAT opina que és “perjudicial” per l’impacte visual al litoral i que els ex-convergents han trobat a faltar “un projecte ambiciós per la ciutat” com és el cobriment de la Riera de Tueda i la connexió amb el Passeig fins al port, que consideren “necessari per a la reactivació
    econòmica de la ciutat”.
     De l’aposta de Motas per un canvi d’estratègia turística,  diversificant l’oferta sense deixar de banda el sol i platja, el PDECAT hi està “totalment d’acord”, i recorden que “ja la vam impulsar durant l’anterior legislatura a través de segells que atrauen diferent perfils turistics” citant la reobertura de la Via Ferrada i la inauguració  de l’Espai Carmen Thyssen com a elements destacats. “En canvi”, diuen des del PDECAT,  “el govern actual no ha presentat cap avantprojecte del museu Thyssen, però han desmantellat l’exposició de l’espai del metge rural en ple estiu”.
    Pel que fa al tema de l’aparcament  de La Corxera, el PDECAT el considera “un error” ja que “no augmenta les places d’aparcament actuals” i “demostren que no volen reformar el Passeig”.
    D’altra banda, del projecte del Parc Central amb la remodelació de l’entorn i l’edifici de l’Asil Suris, el projecte estrella del govern Motas, afirmen que els “va sorprendre” que aquest projecte es desenvolupi en tres legislatures,  i que  “el govern no tingui en compte ni l’oposició ni els veïns de la zona”, un altre cas en què “hi ha una mancança important de participació ciutadana” .
    Per acabar, la formació nacionalista va manifestar que “tenim un alcalde, dos tinents d’alcalde i dotze regidors, ens venen un equip cohesionat i transversal, un govern amb recursos econòmics, però el resultat és la falta de projectes propis, de planificació i de visió estratègica de ciutat, així com un dèficit preocupant de voluntat d’apostar per la democràcia participativa”.

    El govern rectifica i arriba a un acord amb la Policia Local derogant els seus propis decrets

    26/01/2017

    Les hores ordinàries establertes als treballadors de l’Ajuntament que fan tasques purament administratives no s’adiuen amb les necessitats de tots els serveis per igual. Per això, amb certs col·lectius de treballadors, l’Ajuntament ha de concretar les previsions amb models de jornada que s’adeqüin a les veritables necessitats del servei.

    Les policies locals són el paradigma d’això que estem dient. Sempre han estat necessàries les regulacions especials de la jornada que garanteixin un servei continuat de 24 h al dia. Durant molts anys s’havia fet a través de les hores extres, però ja darrerament (amb la crisi) es va aconseguir a través de complements que implicaven menys despesa per a l’Ajuntament.

    Que tot això que expliquem es fa negociant no sembla pas una cosa massa difícil d’entendre. Malgrat això, al govern de Sant Feliu de Guíxols li haurà costat prop d’un any i mig arribar-hi. Abans ha defensat coses tan delirants com que la jornada de la Policia Local havia de ser de fins a 42,5 hores efectives cada setmana. També que (declaracions de l’alcalde) “els policies de Sant Feliu cobraven per unes hores que no realitzaven” o que “hi ha un seguit d’hores de servei que els agents han de realitzar, per tal que corresponguin exactament amb el que reflecteix la seva nòmina” (Diari de Girona). Es va parlar de “dèficit d’hores detectat entre la plantilla de la Policia Local” i fins i tot de “regularitzar-lo” (diari El Punt).

    Ja en el seu moment vam expressar la inexactitud d’aquestes afirmacions així com la necessitat de què el govern rectifiqués unes declaracions que podien induir a algú a dubtar de l’honradesa del cos de la policia local de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta rectificació mai no es va produir i tot plegat va obligar a la plantilla de la Policia Local a fer diverses accions que de la sala de plens van passar als jutjats i d’allà, finalment, a la mesa de negociació (d’on el govern no hauria d’haver sortit mai).

    Un any més tard, el govern portarà a ple un acord amb la policia local. En lloc d’aquest acord es parla ja “d’anteriors dèficits d’hores” ni de “regularitzacions pendents”. Tampoc de les 42,5 hores que els hi correspondria efectuar a la policia local. Al contrari, es dóna per entès que aquests dèficits d’hores mai no han existit i per  tant no hi ha cap mesura a prendre per corregir-los o compensar-los. A la vegada, s’aclareix expressament que la jornada ordinària de la policia és de 37 h i mitja.

    En l’acord s’estableixen els següents complements pels treballadors:

    1. Reconeixement d’un complement específic vinculat al lloc de treball:

    Sergent: 1580,40 €
    Caporal: 1203.53 €
    Agent: 1045.49 €

    2. Reconeixement d’un complement específic funcional de 143,6 € per prolongació de jornada de 2 h i mitja addicionals a les 37 h  i mitja de treball efectiu a les establertes actualment com a jornada ordinària.

    Arribats fins aquí ,no estaria gens malament que aquest acord anés acompanyat d’alguna declaració del govern admetent que la nostra policia local mai no ha cobrat per unes feines que no ha fet i que mai no hi ha hagut “dèficits d’hores” pendents ni “per recuperar”.


    El govern no vol debat i presenta un projecte per encabir 600 cotxes a La Corxera

    26/10/2016

    La construcció d’un gran aparcament subterrani per a vehicles ha fet un pas de gegant amb la projecció d’un aparcament subterrani amb una capacitat de 598 places a la zona de la Corxera. Aquest nou pàrquing s’afegirà al que actualment hi ha a la plaça del Mercat.

    Aquesta decisió de l’equip de govern de Sant Feliu –de TSF, el PSC i ERC– ha de servir per enterrar l’històric, i polèmic, debat sobre la construcció d’aquest equipament. L’alcalde, Carles Motas, confia que les obres hagin començat d’aquí a dos anys. El pacte de govern entre els tres grups no preveia fer l’aparcament al passeig. A més, segons Motas, a banda del de la Corxera, s’estudia també fer-ne un al sector del port.

    La intenció de fer aquest gran aparcament, de dues plantes subterrànies i una a nivell de terra, es va presentar ahir públicament després que el pla de viabilitat que s’ha fet hagi conclòs que és rendible la seva explotació. Ara, segons va explicar l’alcalde, Carles Motas, es podrà finalment preparar la licitació de l’obra i buscar els operadors interessats en la gestió.

    Precisament, Motas ha destacat que l’estudi de viabilitat és el que ha permès desencallar el projecte. “El que volem transmetre és que construirem aquest aparcament, tenim la voluntat ferma de fer-ho, i deixarem d’una vegada per totes que Sant Feliu de Guíxols parli de fer-lo en un lloc o altre sense que s’hagi anat més enllà”, va dir l’alcalde.

    L’aparcament es vol fer a la zona de la Corxera, a l’espai situat entre el pavelló i el teatre, i on actualment hi ha 140 places. L’àmbit d’influència se situaria entre el carrer Callao i la rambla del Portalet. Dues de les plantes seran subterrànies i tindran 178 places; i tant la que quedi a nivell de terra com la del primer pis en tindran 121.

    Una de les particularitats del projecte, segons Motas, és que preveu la possibilitat de poder construir fins a dues plantes més, tot i que ara mateix l’estudi de viabilitat ho desaconsella. “El fet que l’estructura estigui preparada farà que futurs governs tinguin marge de maniobra per poder fer-ho en funció de les necessitats de la ciutat”, destaca l’alcalde, que hi afegeix que el fet de reflectir aquesta opció en el projecte ara mateix no l’encareix, però permetrà que una futura inversió sigui assumible. Si l’empresa optés per ampliar la instal·lació amb dues plantes més de 121 places cadascuna, es podria arribar fins a les 850.

    Inversió milionària

    L’aparcament es traurà a concessió per 40 anys i el farà una empresa privada, que assumirà tot el cost de l’obra, que es preveu que sigui d’entre 9 i 10 milions d’euros. Carles Motas va explicar que el pla de viabilitat preveu que el concessionari gestioni tota la zona blava del municipi més la primera planta de l’aparcament de la plaça del Mercat, que és de rotació. Segons recull l’estudi de viabilitat, es calcula que amb una ocupació mitjana d’entre el 9% i el 13% de totes aquestes places el projecte és rendible. A més, cal destacar la proximitat amb el futur museu Carmen Cervera.

     

    Font: El Punt-Avui, ja que Tribuna Ganxona continua sense ser convidat per l’Ajuntament a presentacions ni rodes de premsa. 


    El govern veta Tribuna Ganxona i no el considera un mitjà de comunicació

    07/07/2016

    El govern municipal (TSF-ERC-PSC) va decidir, arran d’un article d’opinió escrit per un servidor en què em mostrava contrari a la manera de fer de l’Ajuntament en diversos aspectes, deixar d’enviar-nos newsletters amb les seves notícies i deixar de convocar-nos a actes i rodes de premsa. Un acte de ràbia i prepotència per part dels governants que no fa cap favor a la ciutat, donat la rellevància que tenen les publicacions del nostre diari al Facebook (més de mil seguidors) o a la pròpia web (unes 300 visites úniques diàries de mitjana).

    Així, l’Ajuntament ha obviat deliberadament Tribuna Ganxona en les presentacions del Festival Porta Ferrada, Festival Nomad, Fira del Conte i a la presentació de la nova col·lecció de l’Espai Thyssen, malgrat haver contactat prèviament amb l’empresa de comunicació Mahala, encarregada de la convocatòria. Aquesta empresa va enviar un mail a l’ajuntament, i aquest li va denegar el permís perquè poguéssim fer la nostra feina. Això va fer que, a través de les xarxes socials, denunciéssim aquest fet, que va arribar fins i tot al Ple de dijous passat, en què els regidors de Guíxols des del Carrer Jordi Lloveras  i MES Pere Albó van preguntar per aquesta situació de menyspreu. L’alcalde va treure’s les puces de sobre i va passar el tema cap a la regidora encarregada de l’Espai Thyssen, Sílvia Romero, que va desviar la responsabilitat cap a Mahala. Lloveras, però, sabia de l’existència dels mails que vam enviar a l’agència de comunicació. La resposta de Motas va ser que “es van avisar tots els mitjans de comunicació”, afirmació que va repetir més tard. Aquesta insinuació va fer que Pere Albó li preguntés si és que no ens considera un mitjà de comunicació. La resposta de l’alcalde no fou entenedora, però sí que va deixar clar que considera Tribuna Ganxona un “blog o web”. Un problema que per aquest govern no és nou: ja van tenir problemes amb els companys d’Àncora, als quals el regidor Saballs, ofès per un article del veterà Alfons Hereu, també els va dir de tot i també es va fer un embolic entre “mitjà d’informació” i de “comunicació”. Sempre amb l’ànim de degradar tot vent que no els bufa a favor.

    El cert és que ens estranya aquesta resposta ja que el propi alcalde, quan era el líder de l’oposició, va acudir a la presentació del nou web del nostre diari digital el dia 20 de març de 2015 a la Biblioteca Octavi Viader, en què el vam saludar i semblava estar interessat per la nostra empresa. Donada la seva resposta en el darrer ple, una de dues: o el dia de la presentació no va entendre res o ha estat fent el paper  En aquesta presentació ja vam deixar clars els nostres principis, els objectius, el funcionament i el feedback que esperàvem.

    I és que sembla ser que aquest govern li molesta que el ciutadà tingui una opinió pròpia (que generalment sol ser diferent a la seva). Tenim opinió, sí, i informem de totes les institucions i associacions que ens envien els seus comunicats. Busquem notícies i fem entrevistes, sempre sense ànim de lucre (això sembla que és un altre concepte que el govern no entén). El que és curiós és que a les rodes de premsa hi convidin El Punt-Avui, el Diari de Girona, La Vanguardia,…tots ells també tenen articles d’opinió, però com que no opinen de Sant Feliu… És allò de donar primer menjar al de fora en en lloc de la gent del poble.

    Com han canviat les coses amb aquest govern. Abans, l’Ajuntament ens convocava a tot. I Tots per Sant Feliu, amb l’actual alcalde al capdavant, també ens enviava notes de premsa i fins i tot ens convocava a rodes de premsa en les quals ens presentaven les seves  conspiracions contra l’anterior alcalde, Joan Alfons Albó o el mateix Pere Albó en els casos del Club Nàutic i del sou del vicealcalde.

    La pregunta és, perquè abans ens anaven darrere perquè ho publiquessim tot i ens tenien per un dels seus mitjans favorits i ara és totalment al revés? Ja no els interessem perquè publiquem coses que el govern no vol que el  ciutadà sàpiga? Bé faria l’alcalde de prendre nota de la frase de la Molt Honorable Carme Forcadell el passat dissabte a Sant Feliu sobre la importància d’estar alerta amb els comportaments totalitaris que darrerament estan tornant a aflorar en la nostra societat.  La tenia ben bé davant, el senyor Motas, a la Presidenta del Parlament. Va entendre el que deia o, com passa amb el nostre diari, va fer el sord?

    Senyors del govern ganxó: vostès tenen el poder, però estan al servei de la ciutat, no pas de vostès mateixos. Facin servei a la ciutat. Vostès poden tenir el poder, però no la raó absoluta.


    MES denuncia que el govern es gasta 50.000 euros en un “pamflet” de propaganda

    16/06/2016
    En el debat del pressupost, Moviment d’Esquerres (MES) va alertar d’alguns “increments sobtats” en algunes partides. A mesura que s’ha anat desenvolupant l’exercici 2016, la formació avisa que “es van confirmant les pitjors perspectives”.
    Segons MES, el primer augment van ser 92.333€ a la partida de retribucions dels càrrecs electes. Un cop vigent el pressupost 2016, el govern es va adjudicar tres dedicacions exclusives (una per a cada grup que l’integra) i va pujar la despesa municipal
    fins a 146.993€/any quan abans eren 54.660 euros.

    Després, “amb els diners de tots”, com diu la nota de MES, el govern decideix pagar la llum , l’aigua i el gas (8.814 €/any) de la Casa Irla, un centre gestionat per una fundació vinculada a ERC.

    Ara ha sortit publicat al BOP l’anunci d’una licitació d’un contracte de serveis per una “publicació de difusió de la informació d’interès públic per la ciutadania” per valor de  44.575’10€ anuals + IVA. La publicació constarà de 12 butlletins de 20 pàgines i 10.000 exemplars més un butlletí extra anual. També preveu que el nombre de pàgines es podrà incrementar com a màxim 2

    cops l’any en 4 per número una ampliació que suposaria, de fer-se efectiva, un preu de 666’30€+IVA. El contracte tindrà una durada de quatres anys – dos anys inicials prorrogables per 2 més -.
    El partit sorgit de l’escissió del PSC considera que aquesta “publicació de difusió de la informació d’interès públic per la ciutadania” és un “pamflet de propaganda a major glòria del govern” i rebutja aquesta iniciativa, desaprovant totalment aquesta despesa  ja que el pressupost preveu una partida pel funcionament dels grups municipals, que a opinió de MES  “són els que haurien de sufragar aquestes despeses de propaganda política partidista”.

    MES alerta que “la comparació amb el que es destina a altres despeses no pot ser més cruenta” i cita un seguit de despeses inferiors a les que el govern ha decidit gastar-se en el “pamflet”, i que el partit de Pere Albó creu que s’aprofitaren millor els diners.

    Cita, per exemple, les aportacions a les associacions locals (42.448€), les emergències socials (42.000 €), el servei d’aliments (36.000 €), l’acció solidària (34.200 €), les escoles esportives (32.000 €), les despeses de teleassistència de gent gran (31.711 €), les activitats educatives (30.000 €), les subvencions a les colles de carnaval (27.353€), les activitats juvenils (24.000 €), les beques a les famílies per escola bressol (19.000 €), els ajuts a les famílies per a l’escolarització (15.000 €), el foment de l’Ocupació (9.999 €), la subvenció a les biblioteques escolars (3.000 €), els ajuts individuals de caràcter social (2.000 €) o les activitats del SIAD (600 €).
    MES també compta que els  151.000 €  de més  que costa a la ciutat aquest govern respecte a qualsevol altre d’anterior és superior a partides importants com ara les millores a la xarxa de clavegueram (120.000 €), Ràdio Sant Feliu (116.449 €), despeses de programes de benestar social (111.697 €), aportació al Thyssen per exposició anual (100.000 €), millores a les escoles de la ciutat (90.000 €), reparacions en edificis i instal·lacions municipals (98.000 €), activitats educatives (73.000 €) o
    Ajuts famílies per pagar l’IBI (60.000 €).
    “El pitjor de tot és la vocació de continuïtat durant tot el mandat que tenen aquest seguit de despeses”, segons MES.
    En els següents enllaços podeu accedir al decret d’alcaldia i l’anunci del BOP:

    El govern vota en contra mocions socials i sobre transport sanitari en el darrer Ple

    04/04/2016

    Els grups municipals CUP, MES i GdC van presentar en l’últim Ple una moció a favor de la  inclusió de clàusules de caràcter social, referides a l’àmbit laboral, en aquelles empreses concessionàries de serveis o treballs municipals. El text, en la seva part resolutiva, plantejava un acord de mínims en el qual l’Ajuntament es comprometia a estudiar, en el marc d’una comissió de treball, la incorporació de clàusules socials en matèria d’estabilitat laboral en aquells contractes públics que fes amb empreses concessionàries per a la realització de serveis o treballs per compte del consistori.
    El  govern va votar en contra de la moció, fet previsible, i va donar pocs arguments, titllant fins i tot de “frívola” la moció. El portaveu del govern va mostrar en aquest punt una agressivitat “fora del normal”, o almenys així opina Guíxols des del Carrer, un dels grups que van presentar la moció. El seu regidor, Jordi Lloveras, davant l’intent de descrèdit per part del govern, va anunciar que en el proper ple presentaran una altra moció, referida igualment a la inclusió de clàusules contractuals de caràcter
    social, però aquesta vegada enteses en el seu conjunt.
    En el mateix ple, a la moció següent, es demanava la revisió del nou model comarcal de transport sanitari, i el portaveu del govern Jordi Vilà (ERC), abans d’anunciar el vot negatiu del govern, va dir que “hi ha  vida política més enllà de la demagògia esquerranosa” malgrat que el seu partit, el mateix dia i en el Parlament de Catalunya, acceptava la mateixa proposta de CSQP per revisar la implantació d’aquest nou model, però al conjunt del Baix Empordà, fet que farà que a la majoria de municipis de la nostra comarca es pugui replantejar la implantació d’aquest mou model en funció d’un informe que elabori la Generalitat conjuntament amb els municipis afectats,  no així Sant Feliu de Guíxols, ja que el govern no va aprovar aquesta moció.

    “En tot cas,  si al final el model es millora,  haurem de reconèixer que no haurà estat per la reivindicació i l’empenta del nostre municipi, en aquest cas, més conservador que no pas esquerranós”, segons opinió de GdC.


    L’equip de govern mostra la feina feta durant el mandat

    01/04/2015

    El bipartit que ha format el govern municipal durant el mandat 2011-2015 va realitzar el passat dilluns 30 de març un balanç del govern en el qual han volgut expressar, per transparència i compromís amb la ciutadania, la feina feta durant el mandat.

    En una roda de premsa al Monestir van explicar quines línies van seguir a l’hora de governar la ciutat. El clima de bona entesa “ha estat present en tot moment”, segons Joan Alfons Albó, alcalde, i Pere Albó, vicealcalde. “Vam començar amb una encaixada de mans i així acabarem el mandat, tot i que molta gent pensava que no duraríem ni dos dies”, van dir.

    En un document que es va presentar es va reflectir la feina feta durant la legislatura, tot i que lògicament no hi surt tot el que s’ha fet aquests quatre anys perquè és una obra molt extensa. Els regidors presents (la majoria del govern, a excepció de Pau Casals, Pilar Giró i Joaquim Clarà, absents per motius professionals) van explicar què ha donat de si aquest mandat i van comentar les principals aportacions donades a cadascuna de les àrees.

    Per l’alcalde, Joan Alfons Albó, la trobada d’aquest dilluns “és necessària”, perquè “ens vam comprometre amb la ciutadania a exercir un pla i ara toca fer balanç de tot el que s’ha pogut fer, que és més del 85% del que vam dir que faríem”. “Mai no ens hem quedat aturats”, va dir, “i encara que ens quedin algunes coses per fer, hem fet una obra amb un bon equip”. L’alcalde va felicitar els regidors presents per la seva forma de fer ciutat: “Gràcies a la vostra disposició i temps, així com els vostres coneixements, per tal que la ciutat tiri endavant”. “No ha estat un mandat fàcil, però tampoc ens hem aturat: la crisi ens ha obligat a ser imaginatius, rigorosos i vetllar per tal que tot estigués de forma més que correcta. Partíem d’un endeutament del 63%, que ara mateix se situa al 45%, i es dóna la circumstància que en temps de crisi hem fet una de les inversions en obra pública més elevades en tota la història de l’Ajuntament: 5.700.000 euros”, va recordar l’alcalde.

    Per la seva banda, el vicealcalde Pere Albó va destacar que “s’ha demostrat que som persones de paraula”. “Vam començar amb una encaixada de mans i volem acabar el mandat amb el mateix to de positivitat que teníem”, va indicar. “Vam començar al 2011 explicant tot el que faríem, i avui, durant els últims dies del mandat, volem explicar que s’ha fet una gran tasca, que hem aportat estabilitat a la ciutat, que hem estat capaços de confegir pressupostos any rere any, i que la ciutat no s’ha aturat sinó al contrari, ha fet un pas molt important”.

    Un per un, els regidors van anar passant per la roda de premsa, explicant diferents accions realitzades en aquests quatre anys. En el cas d’Urbanisme, per exemple, Joan Vicente va destacar el planejament de la ciutat. “Calia utilitzar els instruments de planejament per tal de posar ordre, endreçar la ciutat”. Segons Vicente, això s’ha aconseguit a llocs com el Port, on ara hi ha activitat “S’ha donat el cas, mai vist fins ara, que hi ha hagut més o menys una aprovació de planejament cada dos mesos. Això vol dir que l’Equip d’Urbanisme està ben preparat. En aquest mateix ple que va imminentment acabarem amb un nou projecte de planificació, és el nou Institut Sant Elm, però també hem fet el pla de Calassanç, o acabarem amb una vella aspiració, crear els horts urbans, que ben aviat seran realitat”, va dir Vicente. Igualment, lligat a la seva àrea, “tenim ara vuit habitatges socials, quan partíem fa quatre anys només amb un” i, lligat amb habitatge, “la borsa de lloguer ara disposa de 55 pisos per a la ciutadania: partíem de zero”. El regidor ha recordat que “gestionem uns ajuts que se situen a la vora d’uns 300.000 euros l’any”.

    balan


     

    Podeu veure la memòria completa clicant aquí


     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies