• Categories
  • Gustau Nerín evidencia els negocis esclavistes d’Antoni Vidal

    06/05/2018

    El passat divendres al vespre, Guíxols des del Carrer va organitzar una conferència de Gustau Nerín,  antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica, que versava sobre la figura d’Antoni Vidal i els seus negocis esclavistes.

    I és que gràcies a llibres d’investigació com el seu “Traficant d’ànimes” s’ha pogut saber que Antoni Vidal, a més de benefactor de la ciutat, va ser també un negrer que durant deu anys (entre el 1830 i el 1840 -quan el tràfic d’esclaus ja era il·legal-) va fer negoci amb la venda d’éssers humans.

    Gustau Nerín va explicar, davant el nombrós públic assistent a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pública, com Vidal-Frères va ser una de les grans companyies de vaixells negrers de l’època i que aquesta era propietat d’Antoni Vidal. Sabem, per la correspondència confiscada pels anglesos en els vaixells presos, que el governador de Lamu (Tanzània), un dels esclavistes més actius de l’Àfrica Oriental, estava a sou de la companyia Vidal-Frères i que, fruit d’aquesta col·laboració, Antoni Vidal va arribar a tenir la seva pròpia factoria a l’illa de La Reunió (factoria era el nom que rebien els centres fortificats on es recluien les persones de raça negra abans de ser embarcades). D’allà, i un cop carregades les bodegues, els vaixells de Vidal posaven rumb cap al mercat d’esclaus de Cuba.

    Nerín també va assegurar que en un sol any, Vidal-Frères podia arribar a carregar fins a 6.000 esclaus, és a dir, que en deu anys els vaixells d’Antoni Vidal van esclavitzar més de 70.000 persones.

    També va explicar els negocis d’un altre negrer ganxó, Bonaventura Mas.  Vidal mai no es va embrutar directament les mans, mai no va viatjar a l’Àfrica. El seu gerent al territori africà era un altre ganxó: Bonaventura Mas i Calzada, cosí i home de confiança d’Antoni Vidal, que era qui s’encarregava in situ d’organitzar les expedicions africanes que compraven o segrestaven persones de raça negra en el continent africà per després portar-les cap a la factoria de l’illa La Reunió, a la costa amb Madagascar, en espera de ser embarcades.

    Finalment Nerín va parlar d’un altre negrer ganxó: Josep Carbó Martinell, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1806. Josep Carbó va arribar a ser un prestigiós capità negrer que va arribar a fer prou fortuna com per tenir la seva pròpia plantació de sucre a Matanzas (Cuba).


    Gustau Nerín explicarà els perquès de canviar el nom de la Rambla Vidal

    02/05/2018

    La Comissió del Nomenclàtor de la ciutat, reactivada fa poc, s’haurà d’enfrontar a un bon repte: la petició de canviar el nom de la Rambla Vidal. L’historiador Gustau Nerín ha demostrat que Antoine Vidal va fer fortuna en el mercat d’esclaus.

    Mesos enrere el grup municipal Guíxols des del Carrer-Entesa (GdC-E) va demanar que es canviï el nom de la Rambla Vidal, una de les artèries més importants de la ciutat, el cor de la zona comercial que llinda amb el Passeig del Mar.  El 2015 l’historiador i antropòleg Gustau Nerín va guanyar el premi Carles Rahola d’assaig amb el seu llibre “Traficants d’ànimes”. Basant-se en documents de l’Armada britànica, Nerín demostra que el prohom guixolenc Antoine Vidal, nascut a la ciutat i afincat a Marsella, va fer bona part de la seva fortuna amb el tràfic d’esclaus d’Africa a Amèrica, quan aquesta activitat ja estava fora de la llei i potències com França i Gran Bretanya, abans esclavistes, perseguien els qui s’hi dedicaven. Ara fa poc, a instàncies del mateix grup, es va redactar el reglament de la Comissió del Nomenclàtor, que fins ara no existia.

    La petició de GdC-E ha aixecat certa polèmica a la ciutat i fins i tot dubtes sobre la veracitat de l’activitat negrera d’Antoine Vidal. Quan es va posar el seu nom a la Rambla, segurament es desconeixia, i el seu nom era notori per les accions benefactores que, amb el seus diners, havia fet a la ciutat. Vidal no va ser l’únic de la família  en beneficiar-se del comerç negrer. El seu cosí, Bonaventura Mas, era l’home que feia la feina bruta sobre el terreny. I també va deixat petjada al nomenclàtor guixolenc. En cedir uns terrenys de la seva propietat a la part alta al que va ser l’eixample del s.XIX es va reservar el dret de posar nom a diversos carrers: Adén (port preferit pel seu comerç), Sant Adolf (sant del dia en que va néixer), Huguet (cognom de la seva esposa) i Sant Bonaventura (el seu nom propi). Aquestes històries i els seus detalls seran exposats divendres, dia 4, a les set del vespre per Gustau  Nerín a la biblioteca municipal.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies