• Categories
  • Les poblacions de la Vall d’Aro homenatjaran els brigadistes internacionals

    09/09/2018

    Impulsat des de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, les tres poblacions de la Vall d’Aro (Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro) organitzen aquesta tardor un seguit d’activitats per recordar l’hospital de brigadistes internacionals instal·lat el 1938 a la platja de Sant Pol, i homenatjar-los.

    És un programa complet i variat que inclou projeccions comentades, conferències, presentacions de publicacions, i un itinerari que, partint de Sant Pol arribarà fins al cementiri de Sant Feliu on alguns d’ells estan enterrats, per celebrar-hi l’acte commemoratiu institucional.

    Es tracta d’activitats gratuïtes i obertes a tothom, repartides per diferents espais, algun d’ells vinculat directament amb dependències habitades pels brigadistes, com l’hotel s’Agaró.

     

    14/09/2018 – 18.00 h. Teatre Auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols

    “Lesa Humanitat”

    Projecció del film documental escrit i dirigit per Héctor Fáver. Una crida a l’acció per acabar amb la llosa de les fosses comunes. Taula rodona amb participació d’Héctor Fáver, director del documental. Presentació a càrrec de l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols

    21/09/2018 – 19.00 h. – Centre Cívic Vilartagues de Sant Feliu de Guíxols

    “Recuperant la història dels brigadistes”

    Conferència a càrrec de Lourdes Prades i Carles Hervàs, doctors en Història

    23/09/2018 – 19.00 h. – Tinglado del port de Sant Feliu de Guíxols

    “Spanien im herzen – Hans Beimler und Andere” – “Espanya al cor – Hans Beimler i d’altres”

    Projecció del film documental dirigit per Karlheinz Mund, sobre el brigadista alemany Hans Beimler. V.O.S en castellà

    Taula rodona amb participació de Karlheinz Mund, director del documental

    05/10/2018 – 19.00 h. – Hotel s’Agaró, sala d’actes (Platja de Sant Pol, sn)

    “L’hospital de les brigades internacionals núm. 4 de S’Agaró”. Conferència a càrrec d’Esther Bussot, investigadora

     

    07/10/2018 – 10.00 h. – De Sant Pol a a Sant Feliu de Guíxols. “Els llocs viscuts pels brigadistes”. Punt de sortida: Hostal de la Gavina. Caminada amb guiatge d’Esther Bussot, investigadora i Jordi Gaitx, arxiver.

     

    07/10/2018 – 13.00h. Acte d’homenatge

    13.00 h. Cementiri de Sant Feliu de Guíxols.

    Acte institucional d’homenatge als brigadistes internacionals enterrats a Sant Feliu de Guíxols.

     

    15/10/2018 – 19.00 h. – Plaça mossèn Baldiri Reixach. Santa Cristina d’Aro

    Acte de memòria “Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i del franquisme”. Homenatge als dos afusellats a Santa Cristina en època franquista: Mariano Vendrell i Joan Llambí

     

    10/11/2018 – 12.00 h. – Antic casino de Castell d’Aro – Castell-Platja d’Aro

    Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà

    Presentació del Volum 37 a càrrec de Francesc Aicart, president de l’IEBE

     

    Desembre de 2018

    “Solidaritat en temps de guerra”

    “Presentació de l’Arjau núm. 81” Presentació de la revista cultural d’edició municipal, coordinada per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i en aquesta ocasió, dedicada a la commemoració de la retirada dels brigadistes internacionals

     


    El Ple aprova donar més valor a l’entorn del Turó dels Guíxols

    27/04/2018

    El Ple municipal d’abril va aprovar una proposta de Guíxols des del Carrer per donar encara més valor al Turó dels Guíxols i el seu entorn (Port medieval, Fortim i Salvament). Es tracta de sumar els esforços col·lectius entre el govern, la oposició i les entitats municipals perquè el Turó dels Guíxols mostri tot el seu valor històric, patrimonial i paisatgístic per situar-lo com un element essencial de la identitat ganxona.

    L’acord proposa netejar i endreçar la zona alta del turó, on s’ubicava antigament el poble iber i el llatzeret, així com fer una reposició del camí i una adequació de la zona per tal de mantenir un nivell òptim de seguretat. Un cop arranjada la zona, es col·locarien panells informatius vinculats al recorregut que explicarien als visitants l’existència de les restes d’un poblat iber del segle I a.C., que al segle XVII es va convertir en un llatzeret per recloure els habitants que patien la pesta. 

    Tot i això, el govern de Carles Motas va votar en contra de la segona proposta, que plantejava reforçar la Comissió Local de Patrimoni amb representants d’entitats culturals de la ciutat per tal que no torni a passar el que ha succeït amb el Port medieval i el Fortim.

    Altres mocions presentades

    El Ple d’abril també va debatre i aprovar dues mocions d’àmbit supramunicipal: una de denúncia a la criminalització del CDR per part de l’estat espanyol i l’altra a favor de l’alliberament dels presos polítics i de denúncia de la deriva autoritària de l’estat. 

    Tambés es van aprovar, amb els vots a favor del govern però l’abstenció de tota l’oposició, suplements de crèdits extraordinaris per valors d’uns 600.000 euros a compte del romanent de tresoreria de 2017. D’entre les noves partides aprovades destaquen 115.000 € en despeses de celebracions assenyalades, 65.000 € pel Thyssen (que incrementen els 200.000 ja pressupostats), 50.000 € en comunicació, 40.000 € en exposicions de cultura,  20.000 € en el Teatre Municipal, 20.000 € en subvencions a escoles esportives o 20.000 € en lloguer de naus per a cicles formatius.

    Una altra de les mocions aprovades, aquesta per unanimitat i a proposta del grup socialista, era per a la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania, que actualment es troba aturada en espera d’iniciar el desplegament del decret que la reguli.

    Per acabar, el Ple, també per unanimitat, va aprovar el Reglament Regulador de la Comissió del Nomenclàtor, que a partir d’ara ja pot començar a treballar. 


    Jornades de memòria de la Guerra Civil

    06/06/2016

    Un recorregut per alguns dels escenaris de trist però necessari record durant la Guerra Civil, guiat per l’historiador local Àngel Jiménez, va cloure dissabte la primera de les tres jornades del cicle Memòries i Història, organitzat pel museu guixolenc i el Museu Memorial de l’Exili. Jiménez va introduir els fets que van marcar el 1936 al municipi. Posteriorment va recordar detalls com ara que el monestir va servir com a presó d’alguns afusellats en la postguerra, la crema d’objectes religiosos i la destrucció de l’escultura original de l’arc barroc de Sant Benet, o l’empresonament, per milicians, de diversos guixolencs a la Casa de la Marquesa, el 31 d’octubre del 1936, un dels dies tràgics de la guerra al municipi per l’afusellament de clergues i veïns.

    L’itinerari va acabar al cementiri, amb una ofrena floral a totes les víctimes del conflicte i la postguerra, i una ressenya final de la historiadora Esther Bussot sobre els brigadistes internacionals enterrats al recinte. Arxivers de diversos municipis del Baix Empordà van presentar també l’exposició virtual Un minut abans, una miscel·lània de documents que il·lustren com era la vida quotidiana a les poblacions quan va esclatar la Guerra Civil. Les jornades continuaran divendres i dissabte vinent amb la presentació de diferents treballs de recerca amateur, un llibre i l’entrevista a Ramon Tauler i Valls, espia guixolenc a la Segona Guerra Mundial.

     

    Font: El Punt-Avui


    El triatló de Sant Feliu, el pioner

    13/05/2016

    El passeig del Mar ganxó és l’escenari, aquest dissabte a la tarda (15 h) de la 26a edició del triatló de Sant Feliu de Guíxols, el més antic en l’àmbit estatal i que proclamarà els campions de Catalunya per categories, i en l’elit serà la primera prova puntuable per a la lliga.

    El primer

    “Érem un grup d’amics. Uns feien atletisme, nosaltres érem de natació i uns de ciclisme. Tots d’aquí, de Sant Feliu. El vam fer popular entre nosaltres, que érem 50. La federació no estava ni instaurada com a especialitat. Al cap d’un temps, va aparèixer com a modalitat esportiva i vam passar a fer-ho federat”, recorda Josep Maria Esteve, el president del Club Aquàtic Xaloc i creador de la prova pionera: “Al passeig, amb poca participació i màxim 50. El box estava en una pista de bàsquet al passeig, el circuit d’aigua ha estat sempre el mateix i la prova de bicicleta també s’ha fet sempre a la carretera de Tossa”, recorda Esteve sobre un triatló que ha canviat poc en 25 anys: “És un triatló bastant exigent perquè la carretera de Tossa és força dura. Hi ha bastant desnivell, tobogans… No és plana i a la persona a qui li agrada anar en bici aquest triatló li agrada molt: surts del pla. La carretera té una vista molt maca. I aquest any el circuit de córrer l’hem variat perquè fins ara anava fins a la punta del moll però estan fent obres a l’escullera i no hi podem passar. Hem agafat una alternativa bastant vistosa perquè abans només fèiem una volta i ara en fem dues, arribem fins al passeig de Sant Feliu i pensem que pot ser més atractiu per al públic.”

    L’evolució

    “Al principi érem 50 o 60 i en els darrers tres anys hi ha hagut un boom molt bèstia, espectacular”, assenyalava el president del Xaloc, que ha viscut la fal·lera per l’esport multidisciplinari els darrers anys. “Després vam haver de canviar la situació del box perquè el teníem en un pàrquing del passeig. Però per ampliar la participació el posem al mig del passeig. Ocupa una zona maca de Sant Feliu i, amb totes les bicis allà posades, fa goig. I ara hi ha molta quantitat de proves i potser la gent reparteix la participació i baixa una mica”, hi afegia.

    A Sant Feliu, a més, es disputen proves infantils al matí: “La d’aquest any serà la tercera edició i ha crescut molt. Ens agrada potenciar-ho perquè són els que han d’anar pujant. I des de l’inici que ha anat creixent la participació.

    Font: L’Esportiu


    L’Arxiu Municipal rep una important donació de principis del segle XX

    06/04/2016

     

    L’Arxiu Municipal  ha rebut una important donació de llibres de comptabilitat del primer quart del segle XX del desaparegut Banc de l’Empordà. La cessió ha estat efectuada per Josep Amat Girbau i Rosa M. Girbau Serramitja, en representació dels descendents del darrer propietari del banc, Enecon Girbau Valls (1882-1936). La documentació comprèn el període 1913-1924 i inclou alguns volums de la banca predecessora, Girbau y Cia. En conjunt, els llibres disponibles corresponen tant a la seu social de Sant Feliu –situada al carrer Hospital- com a la sucursal que totes
    dues entitats tenien a Palafrugell.
    La banca Girbau y Cia va ser fundada a Sant Feliu de Guíxols pel banquer guixolenc Narcís Girbau Serra i va estar en actiu fins el 1914, en què fou substituïda pel Banc de l’Empordà, presidida pel mateix Girbau i pels seus dos fills, Arseni i Enecon Girbau Valls. Es tracta d’una empresa privada d’origen familiar, amb unes estratègies de negoci pròpies, en què es gestionen els afers econòmics del patrimoni familiar i, alhora, s’administren els dipòsits dels clients. Malgrat que aquest era un sistema habitual en la banca de l’època, no és freqüent que es conservi documentació d’aquest tipus d’empreses. Per aquest motiu, el contingut d’aquests llibres de comptabilitat permetrà conèixer els mecanismes d’un sistema de crèdit i finançament que, pels seus orígens i context, contrasta radicalment amb els conceptes que caracteritzen l’actual món de la banca. Alhora, aportarà dades sobre el funcionament econòmic de les empreses i les famílies del Sant Feliu de Guíxols del primer quart del segle XX, dins la conjuntura derivada de la Primera Guerra Mundial. En aquest sentit, la documentació ha començat a ser estudiada per un equip de recerca de la Universitat de Girona encapçalat per Jaume Portella i Helena Benito, professors i investigadors de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.
    Els llibres de comptes entregats a l’Arxiu Municipal han seguit una trajectòria que també convé assenyalar per la seva excepcionalitat. En esclatar la Guerra Civil, Enecon Girbau va ser empresonat i posteriorment assassinat, víctima de la repressió republicana. Abans de ser detingut, va demanar a les seves germanes que amaguessin escrupulosament aquells llibres perquè pensava que, en aquell context incert, les dades nominals que contenien podien comprometre les persones citades i els seus béns si queien en mans inapropiades. Acabada la guerra, els llibres es guardaren als soterranis de la casa familiar dels Girbau, al carrer Capmany. Les filles d’Enecon Girbau van voler destruir els llibres per les dades personals que contenien, però no van trobar la manera ni el moment de fer-.ho degut al gran format d’aquests documents. Per aquesta raó, continuaren als soterranis, d’on foren recuperats pels cedents l’any 2000. Transcorreguts més de 100 anys de la seva creació, doncs, el Sr. Amat i la Sra. Girbau creuen que ha passat temps suficient perquè aquesta documentació pugui ser consultable públicament, atès al seu valor cultural i patrimonial, i per això n’han fet donació a l’Arxiu Municipal.
    Des de l’Ajuntament de la ciutat es valora molt positivament aquest gest desinteressat, que de ben segur permetrà conèixer millor aspectes essencials del Sant Feliu industrial i  burgès de començaments del segle XX i, alhora, sensibilitzarà els guixolencs de la importància de preservar el nostre patrimoni documental.

    Història de la sardana

    20/02/2016

    Després d’uns quants Trencats i Seguits parlant sobre sardanes i sardanistes, m’he adonat que, del que mai he parlat, és de la sardana en si. D’on ve el mot sardana? Quan es va començar a ballar? Aquest vol ser un resum de la seva llarga història.

    Se’n sap molt poc dels començaments de la sardana. Sembla ser que els seus orígens es podrien remuntar als inicis de la humanitat, quan es ballaven danses en forma de rotllana, formant part dels ritus ancestrals seguint els moviments dels astres i de les hores.

    Hi ha qui situa l’origen de la sardana en els pobles ibèrics. Segons diuen, la sardana provindria d’una dansa ibèrica d’adoració a la lluna. Una altra versió és que la sardana procedeix d’unes danses força semblants que es ballaven a l’antiga Grècia i que es portaren a l’Empordà a través de la colònia que tenien a Empúries. El que sí és cert, és que l’Empordà és el bressol de la sardana. La sardana va néixer a l’Empordà i des d’allà es va escampar per tot Catalunya.

    Els precedents de la sardana els hem de buscar al segle XVIII. En aquesta època, es ballava el Contrapàs i la Sardana curta. La cobla, anomenada, aleshores, Cobla Antiga, estava formada per flabiol, tamborí, tarota i cornamusa. També hi havia la Cobla de Ministrils o de Joglars, que es considerava més culta i la formaven violes de gamba, tarotes, cornamuses i algun trombó de vares.

    En la contractació d’una cobla, i depenent de les possibilitats dels qui la contractaven, s’oferien diferents opcions: Cobla senzilla, formada per flabiol i tamborí; mitja Cobla, composta per flabiol, tamborí i cornamusa; tres quarts de Cobla o Cobla de Tres Quartans, que incorporava una tarota a la resta d’instruments i, per acabar, la Cobla Sencera que constava de flabiol, tamborí, cornamusa i dues tarotes.

    Els instruments que formaven la cobla, malgrat dir-se igual, no eren ben bé els mateixos. El flabiol no tenia claus, el tamborí era més semblant a un timbal que no el que coneixem ara, la tarota, precedent dels actuals tible i tenora, s’assemblava a una gralla i, segons la mida, podia ser tenor, contralt o soprano i, pel que fa a la cornamusa, no té cap equivalent a la cobla actual; era quelcom semblant a un sac de gemecs (gaita, en castellà).

    Pel que fa a la dansa, el que es ballava a l’època era el Contrapàs i la Sardana Curta. Es Contrapàs, que es ballava principalment a L’Empordà, La Selva i El Gironès, era una dansa molt complexa, que, ballada en semicercle, s’havia d’acabar just al mateix lloc on s’havia començat. Ja aleshores, existien l’estil Empordanès i el Selvatà i se’n ballaven de 4 tipus diferents: el curt, el llarg, el presicola i el sardà.
    La sardana curta, dita així per a diferenciar-la de la que després s’anomenaria sardana llarga, és l’antecedent més proper a la sardana actual.

    Musicalment, aquestes sardanes estaven compostes en compàs binari de sis per vuit i s’inspiraven, bé en òperes italianes, bé en tonades populars. L’estructura, a diferència de la que utilitzem ara, era força peculiar. Es ballaven 2 tirades de curts (8 + 8 compassos), 1 tirada de llargs (16 compassos), 2 tirades de curts, 1 tirada de llargs, *1 contrapunt, 1 tirada de llargs,*1 contrapunt i una darrera tirada de llargs. (*Els contrapunts es ballaven marcant 2 compassos en sentit contrari a la tirada que s’havia ballat abans).

    La sardana llarga té el seu origen en la reforma de la cobla i de l’estructura musical impulsada per Pep Ventura en la dècada de 1840 a 1850.El pas de la sardana curta a la sardana llarga, la seva evolució, és difícil de determinar amb noms i dates. Foren els compositors, deixant-se portar lliurement per la seva inspiració, els qui començaren a emprar en la sardana frases irregulars i així van néixer les sardanes de tirades senars.

    Mancava, només, que tant els curts com els llargs estiguessin integrats per més d’una frase musical perquè la incipient sardana anés creixent de mica en mica fins a arribar als límits actuals. És evident que, en fer-se variables el nombre de compassos, calien unes normes de repartiment, perquè, a la sardana curta, l’únic repartiment era el de quatre, i consistia en fer dos dosos en les tres darreres tirades de llargs per tal que acabessin a l’esquerre.

    Va ser un altre empordanès, en Miquel Pardàs i Roure, qui al 1850 va publicar a Figueres el que és conegut com el  primer “Metodo per aprendre a ballar sardanes llargas”. Aquestes regles de repartiment, salvant petites modificacions, regeixen encara avui dins l’estil empordanès. Hem vist així com, les formes que havien configurat la nostra dansa – el contrapàs, la sardana curta – anaren evolucionant fins adquirir una estructura i articulació que s’han mantingut fins als nostres dies.


    L’exposició itinerant sobre Rafel Patxot, ara al Palau Robert de Barcelona

    09/02/2016
    La mostra “Rafael Patxot. Mecenes, científic…, l’home”, que fa uns mesos va tenir lloc al Museu d’Història de Sant Feliu i que organitzen Generalitat, la Diputació de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Benecè Produccions, es pot visitar del 12 de febrer al 8 de maig a la Sala 4 del Palau Robert, li en són els comissaris  Manuel Castellet i Jordi Soler. La mostra vol posar en relleu la magnitud de la seva tasca com a mecenes en els àmbits científic, social i cultural a Catalunya i també com a científic i promotor de la cultura, coincidint amb la recent commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort.
    El conseller de Cultura, Santi Vila, presidirà l’acte inaugural l’11 de febrer, a les 19 hores i també hi assistiran, a banda dels comissaris, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i el director general de Difusió, Ignasi Genovès.
    Rafael Patxot va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1872 en una família d’industrials, i va estudiar a Barcelona, París i Londres. Va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX, amb projectes culturals com ara l’Institut d’Estudis Catalans o l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya,  i un dels precursors de l’estudi de l’astronomia i la meteorologia a Catalunya. L’any 1936 es va veure forçat a exiliar-se a Suïssa, d’on va decidir no tornar -ne mentre el país estigués en mans del règim feixista de Franco. Va morir a Ginebra l’any 1964.
    L’exposició és un acte de mecenatge, emulant la feina de Patxot. Cinc artistes visuals -Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos- han rebut l’encàrrec de crear una obra original inspirant-se en una de les facetes del polièdric personatge, a qui desconeixien anteriorment. Aquestes obres originals seran el centre de cadascun dels blocs que conformen l’exposició: La família, el llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili.
    Aquests blocs estan complementats per dos espais més, que serveixen d’entrada i sortida de l’univers Patxot, L’espai de cada bloc el delimita una porta. La porta és un element que en l’univers Patxot està carregat de simbolisme. Sense anar més lluny, Patxot es va fer dur la porta de la seva biblioteca personal a la seva residència a l’exili, que  és la que veiem al final de l’exposició. La porta permet que el visitant tingui la sensació d’entrar a cadascun dels racons de l’univers Patxot que cada bloc mostra.

    Sant Feliu es disculpa pel greuge al mecenes Rafael Patxot

    28/01/2016

    L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols portarà a aprovació del ple avui una proposta de reconeixement oficial sobre el greuge que va fer l’antic ajuntament franquista guixolenc a Rafael Patxot i Jubert, ciutadà il·lustre.

    En la línia d’altres accions promogudes en els darrers anys, els successius ajuntaments democràtics han reconegut i homenatjat víctimes de la repressió franquista per exili, empresonament, penes de mort, depuracions, camps d’extermini i batallons de treballadors. Ha estat el cas de personatges notoris com ara Josep Irla i Bosch (president de la Generalitat a l’exili), Felip Calvet o l’alcalde republicà Francesc Campà, afusellat amb altres ganxons al cementiri de Girona.

    L’actual consistori vol reparar el greuge patit per Patxot, profundament catalanista, pioner en la meteorologia i un dels més grans mecenes que ha tingut la cultura catalana. Per tancar l’Any Patxot, que ha commemorat el cinquantè aniversari de la seva mort, el consistori reconeix públicament els greuges comesos durant el procés de depuració feixista, quan va ser jutjat i condemnat en aplicació de la llei de 9 de febrer del 1939 de responsabilitats polítiques, per catalanista. Durant la Guerra Civil, la FAI va ocupar les cases de Patxot a la rambla del Portalet, i després s’hi van instal·lar tropes franquistes, abans que els immobles fossin ocupats per oficines de l’Ajuntament provisionals, ja que l’edifici consistorial havia estat destruït pels bombardejos de la guerra. A través del seu advocat, Patxot va iniciar un llarg procés judicial. Totes les sentències van ser favorables a Patxot; tot i això, fins al 1951 no va recuperar les propietats.

     

    Font: El Punt-Avui


    L’Arxiu cerca fotografies per a la segona part de “L’Abans”

    14/10/2015

    L’Arxiu Municipal de la ciutat està preparant una segona part de “L’ABANS”, un llibre en fascicles que va sortir temps enrere  i que tractava de la història de Sant Feliu, en el qual s’hi podien trobar articles i fotografies.

    La nova edició comprendrà des de l’any 1960 fins el 1990,  i per poder-la realitzar es necessiten fotografies (si és possible documentades) d’imatges familiars d’algunes festes o esdeveniments que van passar durant aquests 30 anys, tals com les festes de Nadal; amb fotos de festes en família, Cap d’Any, carrers engalanats, Reis, nens amb joguines, criatures esperant els Reis; la Festa de Sant Antoni Abat, amb imatges de desfilades de cavalls,  gossos, gats o ocells; el Diumenge de Rams, amb nens beneint la palma al Monestir;  Sant Jordi, amb llibres i roses parades a la Rambla; les processons de Setmana Santa o similars; les Revetlles de Sant Joan i Sant Pere, amb fotos de colles o fogueres; la processó marítima de la Mare de Déu del Carme (a partir de 1973); Sant Cristòfol, desfilada per la benedicció de vehicles; la Festa dels quintos, festes de comiat per als qui anaven a fer el servei militar; Santa Llúcia, festa de les cosidores i modistes;…

    Per això, des de l’arxiu fan una crida per tal que els ganxons busquin en capses de fotos o àlbums de records aquelles fotografies que puguin servir per a la confecció de la petita història local.

    Les fotografies es poden portar a l’Arxiu Municipal, on les escanejaran immediatament i les tornaran al moment al seu propietari.

    Per les fotos, els requisits són que han de recollir moments familiars, en blanc i negre o en color, entre 1960 i 1990 i que  es coneguin les persones que hi apareixen.


    Visita teatralitzada al Monestir

    27/05/2015

    Dissabte 30 de maig, a les 12 del migdia, tothom qui ho vulgui podrà endinsar-se en el dia a dia dels monjos benedictins i fins i tot agafar el hàbits i entrar com a monjo novell al monestir, de la mà de Jofre de Foixà, monjo del Monestir, músic i trobador, que torna del passat per introduir-nos en els horaris, treballs i espais de l’històric monestir de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta activitat està adreçada a tots els públics i val 3 € per persona major de 8 anys. Cal inscripció prèvia a a l’Oficina de Turisme i Recepció del Museu, al Tel. 972821575 o per correu electrònic a museuhistoria@guixols.cat.


    El fons documental de Rafael Patxot i Ferrer, a l’arxiu de Girona

    15/04/2015

    L’Ajuntament de Girona ha rebut el fons documental de Rafael Patxot i Ferrer, que ha estat cedit pels rebesnéts de Patxot. L’Arxiu Municipal albergarà la documentació cedida, que està datada entre els anys 1811 i 1882 i conté sis lligalls de documents que fan referència majoritàriament a l’activitat de Patxot com a capità i comandant de la milícia nacional de Sant Feliu de Guíxols (1835-1841) i com a capità de la companyia de veterans de la milícia de Sant Feliu de Guíxols (1874-1875).
    Aquesta documentació comprèn llistes de milicians, inventaris d’armament i material, comunicacions del Govern Militar i Polític o d’altres instàncies militars, … En menor mesura, també hi ha documentació relativa a un plet de la família Vilaret Patxot (1811-1836), a diverses qüestions referents a la nostra ciutat (1847-1860) i correspondència (1879-1882), inclosa la referida a la seva dimissió com a alcalde, datada entre maig i juliol de 1882.
    Rafael Patxot i Ferrer va néixer a la nostra ciutat el 28 de gener de 1810 i va morir el 26 de gener de 1886 a Sant Feliu mateix. Fou alcalde guixolenc entre 1840 i 1882. Va ser també capità i comandant de la milícia nacional de Sant Feliu de Guíxols (1835-1841) i capità de la companyia de veterans de la milícia de Sant Feliu de Guíxols (1874-1875). Home de gran cultura i impulsor de diferents iniciatives socials, va mostrar sempre un gran interès per la història.
    Era pare del pianista Eusebi Patxot i Llagostera i avi de Rafael Patxot i Jubert, astrònom, meteoròleg, bibliòfil, escriptor i reconegut mecenes i humanista; impulsor, entre altres projectes culturals, de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual el 2014 es celebrà el cinquantenari de la seva defunció.


    Una nova mostra dels temps de guerra

    29/03/2015

    Més de cent persones van assistir ahir al matí a l’obertura del refugi antiaeri del barri del Puig, remodelat recentment i que serà visitable de manera regular. Tal com va dir la regidora del Pla de Barris, Dolors Ligero, encarregada de l’obertura, de moment el refugi es podrà visitar els primers dissabtes de cada mes, coincidint amb el mercat ecològic del barri, i també es podran visitar els antics safareigs, ara reconvertits en espai cívic.
    El refugi, excavat dins del subsòl rocós del carrer de la Penitència durant la Guerra Civil, tenia la capacitat d’acollir 600 persones. Té forma de cova i fa diferents ziga-zagues amb un recorregut no lineal per apaivagar la hipotètica ona expansiva de l’explosió d’un projectil a l’entrada o fins i tot a l’interior de la cavitat. El túnel havia de connectar amb d’altres de construïts a les proximitats, però sortosament la Guerra Civil va acabar abans de la seva construcció.
    Les persones que van visitar ahir el túnel –en grups de cinc– van poder endinsar-se en la història de la ciutat. L’Ajuntament planteja, igualment, realitzar visites i obrir l’equipament a hores convingudes o a través d’acords amb altres entitats, com ara els Amics del Museu d’Història, que s’han ofert a organitzar les visites guiades al niu de metralladores del Salvament.
    La descoberta d’aquesta cova va tenir lloc casualment durant les obres de reurbanització de les escales del carrer Penitència, fa dos anys. Només els més ancians del barri recordaven aquest refugi, tapiat un cop acabada la guerra.
    El 2010, l’excavació dels fonaments d’un edifici proper ja havia deixat al descobert una de les cavitats, tot i que inaccessible. En el segon cas, però, el fet que l’obertura donés al carrer ha aplanat el camí per al projecte de fer visitable tot el túnel. Tècnics del consistori van avaluar si l’entrada de persones es podia fer amb plenes garanties, i al final s’ha optat per fer-hi arribar electricitat per poder encendre llums a l’interior, així com estendre un paviment metàl·lic per facilitar la caminada. Segons descripcions dels veïns que ho recorden, la galeria, excavada a pic en roca viva, era més llarga. L’alçària mitjana del tram és d’uns 2 metres, per una mica més d’1,5 d’amplada.
    La data de construcció del refugi oscil·la entre l’estiu del 1937, arran del bombardeig naval del vaixell de creuer Canarias, i el 1938, quan es va intensificar el bombardeig de les aviacions italiana, alemanya i nacional. Sant Feliu de Guíxols, segons dades de l’historiador Àngel Jiménez, va ser un dels municipis catalans amb més víctimes civils de bombardejos.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies