• Categories
  • Inauguració de l’exposició de filatèlia

    13/10/2017

    Enguany es commemoren els 125 anys de la inauguració del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona i l’Associació Filatèlica i de Col.leccionisme local ha volgut sumar-se a aquesta efemèride dedicant la seva mostra anual a aquest mitjà de transport que fou revolucionari en el seu moment i entranyable al llarg dels temps.
    L’exposició es podrà visitar des del dissabte 14 al diumenge 22 d’octubre a l’antic Hospital de dilluns a dissabte, de 10 a 13 h. i de 16 a 18 h i diumenges i festius, de 10 a 13 h..

    Inauguració el 14 d’octubre a les 10 h

    L’acte d’inauguració serà a les 10,  i a les 11h es farà la presentació dels segells commemoratius dels 125 anys del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona, també del matasegells i l’obertura de l’estafeta.
    Al finals d’aquests actes s’oferirà al públic una copa de cava i pica-pica.
    La mostra va acompanyada d’activitats complementàries com ara 2 conferències, una el dissabte 21 de setembre a les 12 h. a la Capella de l’Hospital a càrrec de Marc Peyrecabe; i una el diumenge 22 a les 11h a càrrec de Xavier Andreu Bartroli sobre “Filatèlia fiscal”.
    El dissabte 14 d’octubre, en el marc dels actes de presentació de la col.lecció de monedes Joan Vilaret al Museu d’Història i l’exposició Filatèlica, tindrà lloc a les 20 h. a la Capella de l’Hospital un concert de Pedro Burruezo & Bohemia Camerata.
    L’entrada tant a l’exposició com a les conferències i concerts és gratuïta.


    Inauguració de l’exposició dels 125 anys del tren a Girona

    26/06/2017

    L’exposició itinerant El tren de la modernitat s’estrena aquesta tarda (19 h) a l’antic hospital, on es podrà visitar fins al 24 de setembre. És la primera parada d’un recorregut que visitarà successivament els altres municipis que enllaçava la línia –Castell-Platja d’Aro, Santa Cristina, Llagostera, Cassà, Quart, Llambilles i Girona– fins l’any vinent.

    Segons avança El Punt-Avui, la mostra s’estructura en mòduls ubicats en vagons, amb una escenografia acurada i dissenyada per a tots els públics. Hi haurà informació de cadascuna de les poblacions i un viatge que toca diverses temàtiques: els inicis, el traçat, les estacions, els ferroviaris, els passatgers, les mercaderies, el material mòbil i el present com a via verda. Hi ha una part dedicada al joc, i una altra de visionat de filmacions, algunes de les quals, inèdites fins ara.


    El “Tren de la Modernitat” inicia el seu recorregut

    27/06/2017

    L’exposició El tren de la modernitat, que commemora el 125è aniversari de l’entrada en servei de la línia del “Carrilet” entre Sant Feliu de Guíxols i Girona, es va inaugurar ahir a la tarda a l’antic hospital, en una mostra que es podrà visitar fins al 14 de setembre cada dia en horari de matí i tarda. Es tracta d’una exposició itinerant per les poblacions on va discórrer el tren Girona-Sant Feliu de Guíxols, que inicia el seu recorregut a la nostra ciutat.

    Durant l’acte d’inauguració no hi van faltar els records i les anècdotes del carrilet i es va posar en valor el vessant més social del tren, que els usuaris de les poblacions per on passava utilitzaven per poder anar a les festes majors de les localitats veïnes o per arribar a la platja de Sant Pol.

    L’arribada del tren va suposar un gran revulsiu per a la ciutat en relació amb el seu desenvolupament econòmic i social, i és per això que “El Carrilet” ha esdevingut un símbol de Sant Feliu per les coses bones que va aportar fins la seva desaparició. Per a la gent de la nostra ciutat era el seu tren i cal tenir en compte que va ser pagat, en gran part, mitjançant accions de ciutadans ganxons. Encara ara hi ha molta gent que el recorda amb força nostàlgia.
    L’alcalde Carles Motas i el vicepresident de la Diputació i alcalde de Llagostera Fermí Santamaria van voler transmetre el fet que la aquesta antiga línia de tren mai no ha desaparegut, ja que actualment està reconvertida en via verda. L’acte, que va servir per estrenar la coberta de l’antic Hospital com a sala d’exposicions, va aplegar unes 250 persones.

     


    Els carrers Colom i Hospital, reoberts al trànsit

    04/03/2017

    El carrer de Cristòfol Colom, principal accés al port ganxó des del passeig, va quedar reobert al trànsit ahir a la tarda, després de dos mesos d’obres per eixamplar les voreres que han costat 116.682 euros. Els treballs van començar després de Reis i s’han completat una mica abans del termini previst, tot i que fins dimecres encara acabaran de polir alguns detalls com ara baranes a l’extrem del Salvament i els pilons de seguretat a la vorera de mar, segons declaracions del regidor d’Urbanisme, Josep Saballs a El Punt-Avui.

    La intervenció ha servit per renovar les xarxes de serveis i situar la calçada al mateix nivell que les voreres. També s’han enderrocat les jardineres d’obra laterals, substituïdes per planxes d’acer Corten que protegeixen el talús de roca i ocupen menys secció de voravia, i han renovat el paviment a la intersecció de la carretera de Sant Pol i l’accés a l’aparcament de l’antic tennis.

    Malgrat que el carrer és molt transitat a peu els dies festius, i és l’únic accés perquè els camions arribin a la confraria de pescadors i al port, Saballs destacava que s’ha pogut garantir el pas dels vehicles afectats amb “flexibilitat” per part de l’empresa de les obres. La setmana passada, tot i que faltava la capa final d’asfalt, el carrer també es va obrir provisionalment perquè hi passessin les carrosses del carnaval, com s’havia pactat en el moment de l’adjudicació.

    El carrer Hospital, provisionalment

    Degut a les obres dels carrers Santa Magdalena, Carretera de Girona i Mercè, que creaven un caos circulatori en aquella zona, l’Ajuntament ha hagut de treure provisionalment els pivots que barraven el pas de vehicles pel carrer Hospital per tornar a permetre la circulació durant les tres setmanes que duraran les obres del pas elevat de vianants que s’ha iniciat a la cruïlla dels carrers Mercè i Mall. Precisament el carrer del Mall era l’únic que permetia el pas de vehicles a la part baixa de la carretera de Girona, ara tallada per les obres i, per tant, ara els conductors ho hauran de fer a través del carrer Hospital, com abans de què l’actual executiu decidís col·locar-hi els pivots per tallar-lo.


    El tall parcial del trànsit al carrer Hospital comportarà el pas privat de vehicles

    19/12/2016

    El tram final del carrer Hospital –entre Antoni de Capmany i la placeta Sant Joan– ha quedat restringit totalment al pas de vehicles aquesta setmana amb un parell de pilones. La decisió l’ha pres l’àrea municipal de Vialitat per motius de seguretat, segons explica el regidor Josep Saballs, ja que les bastides per obres de rehabilitació de les façanes de l’antic Hospital ocupen part de la secció del vial i la ja difícil convivència entre vianants i vehicles s’havia complicat encara més.

    Saballs diu que el tall definitiu del tram ja estava previst a curt termini, i que tot just l’han avançat amb motiu de les obres de millora de l’edifici. La decisió, però, ha generat divisió d’opinions entre partidaris –sobretot els veïns del carrer i els vianants habituals– i detractors –els conductors que passaven pel carrer per anar a la farmàcia del xamfrà de la placeta, les famílies de l’alumnat de l’escola Sant Josep i els repartidors que fan servir la zona de càrrega i descàrrega–.

    Alternativa per Mall

    L’edil explica que, com a contrapartida, l’accés a la farmàcia i la zona de càrrega i descàrrega de l’inici de la carretera de Girona es pot fer ara a través del carrer del Mall, on s’han eliminat les jardineres i pilones que en feien un cul de sac a la intersecció amb la carretera.

    En conseqüència, les places d’ús temporal per a la farmàcia i els espais de càrrega s’han concentrat al primer tram de sentit únic de la carretera de Girona. I el govern local pretén alhora preservar la placeta de Sant Joan com a zona de vianants no només teòrica, sinó també a la pràctica.

    Càmeres en pocs mesos

    Entre les crítiques, alguns veïns es pregunten què passarà en cas que hi hagi un accident o un incendi i vehicles dels bombers o ambulàncies no puguin passar a causa de les pilones. Saballs avança que l’any vinent, probablement quan hagin acabat les obres de l’Hospital, instal·laran càmeres de vigilància amb lectors de matrícules al carrer perquè la policia local sancioni tots els conductors no autoritzats. El sistema permetrà retirar les barreres físiques i l’edil posa en relleu que només podran circular veïns amb guals o places de pàrquing a l’àmbit i vehicles d’emergències, però no pas els de repartiment. Pel que fa a les zones de càrrega i descàrrega, que també han suscitat enrenou aquesta tardor pel tall de la rambla, Saballs defensa que s’ha habilitat més espai al passeig i hi ha altres alternatives, a més de la carretera de Girona, a la rambla del Portalet o la plaça del Mercat.

    Un debat d’anys

    El carrer Hospital va quedar a l’extrem nord de la zona de vianants i mai s’ha pogut tallar en tota la seva extensió perquè és l’únic accés als jutjats municipals, fet que implica que hi hagin de passar vehicles policials. El trànsit no era gaire elevat, però sí un degoteig persistent que es va mirar de mitigar amb bandes sonores o la prohibició de circular-hi els diumenges i festius, mesures que tampoc havien reeixit i que ni tan sols acontentaven els residents.

    Font: El Punt-Avui


    El doctor Estivill presentarà el llibre de Miquel Borrell sobre S’Agaró i Sant Pol

    30/07/2016
    El proper 3 d’agost a les 20.00 h a l’antic Hospital es farà la presentació de S’Agaró i Sant Pol, les perles de la Costa Brava, llibre de l’historiador Miquel Borrell i Sabater, per commemorar el centenari de la compra del primer solar a S’Agaró per Josep Ensesa, i el centenari també dels primers banys a Sant Pol.
    L’acte comptarà amb la presència de l’autor i anirà a càrrec del Dr. Eduard Estivill, gran coneixedor i amant de S’Agaró, Sant Pol, Sant Feliu de Guíxols i la Costa Brava en general.
    L’obra mostra l’evolució d’aquests dos indrets al llarg del segle XX, que es van convertir en referència del turisme de qualitat (S’Agaró) i del turisme de banys (Sant Pol). Borrell analitza, al llarg de 200 pàgines, aquests cent anys d’història: els pioners xalets Girbau Estrada, la urbanització promoguda per Josep Ensesa i dissenyada per l’arquitecte Rafael Masó, l’evolució dels Banys de S’Agaró, el trencament que significà la Guerra Civil, la represa a partir dels anys cinquanta, les festes, activitats, jocs, competicions i urbanització, fins arribar a l’actualitat.
    Al llarg del llibre ens mostra també les relacions entre l’escriptor Josep Pla i l’empresari Josep Ensesa, preocupats ambdós per la preservació del paisatge i el turisme de qualitat. El llibre conté una descripció de l’actual platja de Sant Pol, el camí de ronda i Sa Conca. El text es complementa amb 72 fotografies, 6 plànols i 27 il·lustracions, la major part inèdits.
    Miquel Borrell (Santa Coloma de Farners, 1953) és mestre, Llicenciat en Geografia i Història i Doctor Cum Laude en Història Moderna per la Universitat de Girona. Va ser professor de l’Institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols. Actualment és membre de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Institut d’Estudis Catalans) i de la junta del Centre d’Estudis Selvatans.
    Ha escrit multitud d’articles en revistes especialitzades i una quarantena de llibres sobre temes històrics, de patrimoni i de divulgació entre els quals destaquen Pobresa i marginació a la Catalunya il·lustrada: dides, expòsits i hospicians
    (2002); Caritat, beneficència, solidaritat: l’hospital de Sant Feliu de Guíxols (2005); Les terres gironines: escultures a la via pública (2006); Les cales de la Costa Brava: cales, coves, criques (2009); Sant Feliu de Guíxols: des dels orígens llegendaris al segle XXI (2012); i Ens ho hem passat bé: memòries d’un professor d’història fill, nét i nebot de botigueres (2015) .
    Hora del conte a les 7 
    Abans d’aquesta activitat, a les 19.00 h, tindrà lloc l’Hora del Conte amb  La girafa, el pelicà i jo, una obra esbojarrada i espontània que recrea el conte de Roald Dahl, a càrrec d’Oriol Garriga.
    El canvi d’emplaçament d’aquests dos actes – inicialment s’havien de fer a la Biblioteca- és degut a què, a partir del proper 2 d’agost, l’horari de la Biblioteca serà de matins de 8.00h a 13.00h, i les activitats programades a la tarda han de canviar de lloc.

    El conductor causant de l’accident mortal de Fornells surt de l’UCI

    12/03/2016

    El conductor begut que fa un mes va causar un accident mortal a Fornells de la Selva,  Francisco Javier Medina, ja ha sortit de la unitat de cures intensives (UCI) de l’hospital Josep Trueta de Girona, on estava ingressat. Medina, de 42 anys i veí de la nostra ciutat,  va envestir mortalment Laura Fernández, una jove de 25 anys de Cornellà del Terri, el passat 29 de gener, quedant ferit crític i sent traslladat a l’hospital. Dilluns va sortir de l’UCI i el van passar a la zona de semicrítics i dimecres va ser traslladat a planta convencional.

    Els Mossos d’Esquadra estaven pendents de la seva evolució per prendre-li declaració. Però finalment serà la jutgessa qui el citi directament, sense passar per comissaria un cop li donin l’alta mèdica. El conductor s’enfronta a delictes per trencament de mesures cautelars –li havien retirat el carnet moments abans de l’accident i no podia conduir–, conducció sota els efectes de l’alcohol i homicidi imprudent. Medina s’enfronta a una pena d’un màxim de quatre anys i mig de presó, i una multa econòmica. Vell conegut per la policia, el conductor homicida té antecedents per diversos delictes, entre els quals hi ha els de salut pública, violència de gènere i contra la seguretat del trànsit.

     

    Font: El Punt-Avui


    El Museu d’Història de la Medicina podria instal·lar-se a l’Antic Hospital

    12/02/2015

    La col·laboració entre l’Ajuntament i la Fundació del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) es manté, amb l’objectiu que l’exposició central de la col·lecció mèdica es pugui instal·lar a l’edifici de l’antic hospital. L’“aperitiu” de la mostra es pot visitar des de la tardor al monestir de la ciutat, amb l’evolució de l’espai del metge rural cap a l’exposició “Curar-se en salut”, però la intenció és destinar dues plantes de l’antic hospital a l’equipament museogràfic.
    Com a mínim, és el que preveu el pla director per a la reforma de l’hospital, que ahir el regidor Pau Casals i la directora del Museu d’Història Sílvia Alemany van presentar als màxims responsables de la fundació. Era un dels compromisos del bipartit de CiU i el PSC per al mandat i l’ha elaborat l’arquitecte Dani Freixes.
    La recuperació de l’edifici –reformat a principis del segle XX per l’arquitecte local Joan Bordàs, qualificat com a bé cultural d’interès local i en desús des de fa anys– és massa costosa per al municipi i ha quedat ajornada durant l’actual quadrienni de crisi, per bé que s’han fet algunes obres d’emergència per refer més del 50% del teulat –com es pot veure a la foto–, reobrir el pati per fer-hi cinema a l’estiu i la capella per a exposicions i activitats. Amb la reforma del conjunt, s’habilitarien espais per a exposicions temporals, sales d’actes polivalents i fins i tot hi ha en estudi reservar algunes habitacions com a hostatgeria, per donar allotjament a ponents de jornades o estudiants.
    Pel president de la fundació MHMC, Miquel Bruguera, “és un projecte engrescador”, i es va mostrar optimista que els pròxims passos [aportacions supramunicipals per tirar-lo endavant] hi acompanyin”.

    En la xarxa de museus etnològics

    La directora del Museu d’Història de Sant Feliu, Sílvia Alemany, va anunciar ahir un conveni amb la Xarxa de Museus d’Etnologia de la Generalitat per integrar-hi els equipaments museístics guixolencs. La col·laboració implicarà un impuls promocional, ja que els museus figuraran al web i en les llistes de la xarxa, financer, i el Museu d’Història de la Medicina i el fons de l’Espai del Metge Rural –la col·lecció del doctor Martí Casals– hi aportaran l’especialització temàtica en l’àmbit de les ciències de la salut. La col·lecció d’instruments científics del museu inclou més de 6.000 objectes que representen l’evolució de la medicina i de les especialitats mèdiques al llarg del període contemporani, entre les acaballes del segle XVIII i la fi del segle XX. Tot i això, l’aposta és vertebrar un discurs expositiu atractiu, més enllà de l’exhibició de peces.

    Font: El Punt-Avui


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies