• Categories
  • Tot a punt per engegar divendres el 55è Festival Porta Ferrada

    12/07/2017

    Aquest divendres 14 de juliol  d’inaugura el 55è Festival Porta Ferrada amb un cap de setmana intens, molt musical i jazzístic, de la mà de dos astres de la música brasilera, Toquinho i Maria Creuza. El dissabte 15 seguirà amb dues llegendes del piano i la guitarra com Michel Camilo i Tomatito i, diumenge 16, amb un altre duet jazzístic imprescindible, una altra parella excel·lent com són Chick Corea i Bela Fléck.

    La resta de cartell inclou propostes artístiques per a tots els gustos, de la música més culta a la més pop, de l’humor a la dansa i de la tradició a l’avantguarda. Jamie Cullum, UB40, Fangoria + La Unión, Zucchero, Love of Lesbian, Robe, Rosario, Antonio Orozco, Jarabe de Palo + Quercus, La Oreja de Van Gogh, Els Amics de les Arts + Animal i Vanesa Martín o el Festival d’Humor dirigit per Andreu Buenafuente, SINGLOT. La música clàssica estgarà representada als concerts de Manel Esteve i Sarah Chang & Quartet Gerhard que es faran a l’Església del Monestir de Sant Feliu. La dansa hi serà present amb l’estrena de Carmen de la Compañía de Victor Ullate i el captivador Kemp Dances de Lindsay Kemp. Pels més menuts, espectacle familiar de Damaris Gelabert.

    El tancament de la 55 edició del Festival es farà per primer cop amb l’Electronic Sunset, festival de música avançada, el dissabte 19 d’agost.


    TOQUINHO & MARIA CREUZA
    Espai Port
    Divendres, 14 de juliol a les 22.30 hores
    Des de 28 €

    L’estiu del 1970, Vinicius de Moraes, un dels pares de la bossanova, en companyia d’uns encara molt joves Toquinho i Maria Creuza, va arribar a l’Argentina per a un seguit de recitals en un petit cafè: La Fusa. Esperonats pel gran èxits d’aquests concerts, els tres músics van decidir reviure’n l’ambient en un estudi de gravació. El resultat va ser Vinicius de Moraes en La Fusa, un disc fet sense gaire planificació però que, no obstant això, es va convertir en una de les obres més estimades i populars de la música brasilera de tots els temps. Quaranta-set anys després, Toquinho, que d’ençà aleshores establiria una fèrtil relació professional amb el poeta Vinicius, i Maria Creuza, amb l’expressivitat de la seva veu de Bahia absolutament intacte, reviuen aquella fita de la música popular del Brasil en uns recitals en els quals, naturalment, no hi falten cançons com ara  A felicidade i Garota de Ipanema. Nit de records, complicitats i màgia.

    MICHEL CAMILO & TOMATITO
    Espai Port
    Dissabte, 15 de juliol a les 22.30 hores
    Des de 28 €

    Vells coneguts del nostre festival, Michel Camilo (Santo Domingo, 1954), pianista de tècnica extraordinària en el terreny del jazz llatí, i Tomatito (Almería, 1958), un dels millors guitarristes flamencs que hi ha al planeta, tornen a Sant Feliu de Guíxols amb la seva tercera entrega conjunta: Spain Forever. Més apassionats i romàntics, fins i tot, que en els ja històrics Spain (2000) i Spain Again (2006), Camilo i Tomatito ens fan acariciar el cel, aquesta vegada, amb peces d’Astor Piazzolla (Oblivion), Erik Satie (Gnoisienne No. 1), Chick Corea (Armando’s Rhumba) i Ennio Morricone (el Love Theme de Cinema Paradiso), entre d’altres perles. Trenta-tres anys després de conèixer-se a Madrid i quasi dues dècades després d’actuar per primer cop plegats, convidats pel Festival de Jazz de Barcelona, Camilo i Tomatito mantenen ben viva una de les aliances més encisadores que ha donat el maridatge de jazz i flamenc. Nit d’hondura, ritmes caribenys i moltes, moltes emocions.

    CHICK COREA & BÉLA FLECK
    Espai Port
    Diumenge, 16 de juliol a les 21.30 hores
    Des de 28 €
    Fa gairebé una dècada, Chick Corea (Chelsea, Massachusetts, 1941) i Béla Fleck (Nova York, 1958) van aliar-se per explorar allò que mai no havia estat explorat a fons: la unió entre el piano, un dels instruments determinants del jazz, i el banjo, del qual Béla Fleck n’ha estat possiblement l’intèrpret i estudiós més influent de les dues dècades darreres. Els resultats (The Enchantment, del 2007, i Two, del 2015) són dues autèntiques fites de la música creativa dels últims temps i els seus concerts porten anys exhaurint entrades en escenaris d’arreu del món. L’admiració és mútua: Fleck sempre ha tingut els llegendaris Return to Forever de Corea entre els seus grans referents, i el pianista, un dels veritables mites del jazz encara en vida, fa temps que es mostra impressionat per la imaginació en conjugar bluegrass i bebop del seu company. Chick Corea i Béla Fleck (trenta-vuit premis Grammy a les prestatgeries entre els dos!) arriben a Porta Ferrada reafirmats entre els músics més inquiets dels últims temps. Preparats per a l’aventura?

     


    Andrea Motis: “Estem lluny de què el jovent creixi educant l’oïda amb el jazz”

    11/05/2017

    L’adolescent que fa set anys va enlluernar mitja Catalunya amb la seva trompeta al costat de Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band es troba ara immersa en presentació del seu primer disc amb projecció internacional. Parlem d’Andrea Motis (Barcelona, 1995) i el fa poc estrenat ‘Emotional Dance’ (2017), enregistrat a la històrica Impulse! Records. El nom d’aquesta trompetista i vocalista figura ara al catàleg del mateix segell que firma el mític ‘Love Supreme’ de Coltrane o el ‘The Black Saint and The Sinner Lady’ de Charles Mingus. Parlem amb ella del procés de gravació del seu nou treball, del seu rol de lideratge en el procés creatiu d’aquest i de la seva visió de l’estat del jazz a casa nostra.

    Què ha significat per tu gravar amb Impulse!?
    Ha estat molt important perquè és una discogràfica de referència per a nosaltres i tenim molts discos preferits que són d’ells. Són molts els grans músics que han gravat amb aquesta discogràfica, com Charles Mingus, John Coltrane o el trompetista Freddie Hubbard. Rebre aquesta proposta va ser molt excitant per nosaltres i estem molt contents de formar part del seu catàleg.

    Què ha suposat per tu portar, per primer cop, la iniciativa en la construcció del disc?
    Cada vegada es va notant més que augmenta la meva responsabilitat, que tinc més coses a fer. Primerament en Joan [Chamorro] era qui tallava el bacallà i després, a poc a poc, m’ha anat dient que he de ser jo qui ha de portar les regnes com a cantant i ser la cara visible del projecte. Estic molt contenta perquè en aquest disc hi he pogut incloure ja cançons originals i és important fer aquest pas endavant. Estem treballant que de cara al proper disc n’hi pugui haver més. Comporta més feina, però també és molt gratificant.

    Què és el pitjor d’haver de dur el timó?
    El pitjor és que et toca fer moltes feines que no són la de músic pròpiament. Perquè tu, al final, el que vols és gravar i tocar. Quan estàs portant tota la responsabilitat del grup, també tens moltes reunions i coses que, com han dit molts músics, “si ho hagués sabut no m’hi hauria posat”. A mi m’agrada també però, quan fa moltes hores que treballes, penses: “Ostres, jo volia fer música”.

    I el millor?
    El millor és que som un equip i al final la responsabilitat és maca, quan t’esforces perquè una cosa vagi endavant i vagi bé és bonic. Treballar perquè puguem continuar tocant junts? Hi estic superdisposada.

    Què has tingut en compte a l’hora de fer un disc amb projecció internacional?
    Sempre hem treballat musicalment des de la perspectiva del que ens agrada, un jazz molt clàssic. Això hem tingut la sort que ha tingut molta bona rebuda entre la gent. De vegades també fem temes d’altres estils que no tenen tant a veure amb el jazz, com per exemple el Moon River, que és una cançó de pel·lícula, l’Hallelujah de Leonard Cohen, coses de l’Amy Winehouse que és més funk…
    De cara a aquest disc hem tingut també el consell dels productors que treballen per Impulse amb qui ens hem posat d’acord molt ràpidament. Alguns dels temes que hem fet són de jazz més modern, que també significa un pas endavant per nosaltres. Però també vaig tenir molt en compte que per la presentació internacional, davant de gent que no ens coneix, és important fer un jazz més clàssic també, que és el que tenim més per la mà. Allò que hem tocat més durant els set anys que portem junts i que per nosaltres és com relax, com ser a casa. Per mi és molt important no deixar enrere aquesta part del nostre passat, per això al disc hi ha també cançons de jazz més clàssic, més swing.

    Voleu, a poc a poc, deixar enrere aquesta part?
    Em sento molt bé cantant swing i m’agrada molt. És veritat que quan treballes una cosa nova és important centrar-t’hi a fons i anar assajant i treballant als concerts. Però, sobretot en una presentació, és molt important fer allò que realment més has treballat. No és qüestió que sigui tot nou per tu.

    Què creus que has cuidat més pel que fa a musicalitat del disc?
    Una cosa que ha sigut important és la part instrumental. Hi ha molta trompeta i molts solos de tots els membres del grup. També hi ha molts convidats que toquen: vibràfon, marimba, acordió, percussions… Tot això, a nosaltres, com a músics de jazz, ens agrada molt i en una discogràfica que és jazzística, és una gran oportunitat per fer el que realment ens agrada.

    Què creus que aporten al disc els estàndards que has triat?
    Hi ha els temes swing que lliguen amb la nostra trajectòria i després d’altres que són molt tradicionals i sentits, com I Remember You, que és material atemporal, una mica. El que tenen aquestes cançons d’especial és que els hi he donat una mica la nostra visió amb un petit arranjament. També hi ha cançons d’un estil peculiar com el Señor Blues, d’Orace Silver, amb ritmes més ‘afros’, que és una cançó molt potent. Hem intentat triar cançons que no fossin massa populars. Són temes que els músics els han hagut d’aprendre. Cançons que t’agraden molt i que les versiones tu i que potser a partir d’això la gent les coneix i aporten una mica de novetat a l’oïda.

    Sí que agafes, però, el ‘Chega’ de Saudade que és un vell conegut…
    Sí, la part brasilera sempre ens ha agradat molt. El ‘Chega’ és un cas molt particular perquè el portem tocant des del primer dia i ens encanta. Per mi era important fer peces que ja tingués interioritzades, que ja estiguessin sonant dins el meu cap i pogués desenvolupar-les.

    És un disc amb pocs riscos, doncs?
    No, penso que ha estat un dic que ens hem pres d’una manera molt relaxada, perquè hem tingut molt temps per preparar-lo. Però crec que és meitat i meitat, coses que no havíem fet fins aleshores i coses que ja sabíem que funcionen. Això és important, que tingui un balanç d’allò que et defineix i allò que estàs investigant i aportes de nou. Potser, tot i el plantejament aquest que ha de ser una presentació, ha sortit un disc que té més novetat que els altres, i més part jazzística o més part instrumental.

    Quin paper social pot jugar el jazz en l’actualitat?
    Tenim a favor ara que s’està posant de moda tot allò del passat i també el ball del swing i la seva estètica. Això ha sigut una mica més d’ajuda perquè se senti el jazz a la ràdio, a la tele o en algunes botigues. Està ben considerat avui en dia, crec. Però tampoc és de fàcil accés per la gent més jove, poder sí a partir dels trenta o els quaranta, quan l’estètica més hipster acosta una miqueta, tot i que no ho se ben bé. Estem lluny, però, de què el jovent creixi educant l’oïda en el jazz. Tot i que és interessant que avui en dia a Barcelona hi hagi tres conservatoris on es pot cursar el superior de jazz, llàstima que després a l’hora de viure de músic, no hi hagi prou espai.

    Per què un adolescent s’hauria d’acostar al jazz?
    Perquè musicalment és molt ric, fonamental per la cultura i fins i tot pel creixement emocional i intel·lectual. Com la música clàssica, són músiques molt riques, amb molta profunditat, que tenen molts nivells i t’estimulen en molts aspectes. La música més comercial està estudiada perquè sigui una cosa concreta i t’arriba fins a un cert punt, com una conversa superficial. Sense menysprear cap tipus de música, de qualsevol estil hi ha música ben treballada i d’altra que no té gaire profunditat. Jo crec que el jazz clàssic i antic és una música que era popular, cançó que es ballava i això fa que connecti molt amb la persona, perquè en ser música pop en el seu moment. La gent i els nens sobretot, quan escolten swing poden connectar fàcilment.

    Per què creus que no arriba prou?
    Perquè a la indústria musical importen molt els recursos econòmics que tens i d’això s’enduen la palma el pop i la música moderna. És poc variada la música que arriba al jovent. En general són coses que poder tenen molt pressupost, però valen per un dia, que són per vendre i prou.

    Recomana’ns un disc de jazz que pugui escoltar un jove de catorze anys per començar a entrar al món del jazz?
    El jazz és molt extens, crec que has de fer un tastet de tot, perquè potser escoltes dixieland i et sona molt antic. Per exemple, hi ha un trompetista que es diu Roy Hargrove, que ha fet coses de latin i de jazz hardbop, i que té un grup que es diu RH factor, que és més música moderna, més funky i hip hop. A partir d’aquí pots connectar amb la seva música més jazzística. Hi ha milers de vessants del jazz i, partint d’això, cada persona ha d’investigar. Perquè, si recomanes alguna cosa, pot agradar a uns i a d’altres no.

     

     

     


    Pat Metheny i Ron Carter inauguren avui el Porta Ferrada

    15/07/2016

    El guitarrista Pat Metheny i el contrabaixista Ron Carter oferiran avui el concert inaugural del festival Porta Ferrada 2016. Els dos músics van coincidir l’any passat en un festival de música de Detroit i, des d’aleshores, aquestes dues llegendes han iniciat una gira mundial.

    Aquest primer cap de setmana de festival hi haurà dos concerts de duos: avui divendres Metheny i Carter i demà dissabte Omara Portuondo amb Diego El Cigala.

    Portuondo i El Cigala van actuar junts l’any passat al Hollywood Bowl de Los Ángeles amb motiu dels concerts de comiat de Buenavista Social Club.

    La sintonia entre el geni del flamenc i la diva de la música caribenya els ha dut a embarcar-se en una gira que també celebra els ambos 85 anys de la cantant cubana, que en fa 70 que canta.

    El festival Porta Ferrada acabarà el  20 d’agost amb un concert de clausura del grup barceloní Manel.


    La màgia de les veus femenines

    19/08/2015

    El passat diumenge va tenir lloc el ja tradicional concert de jazz d’aquesta edició del Festival Porta Ferrada. En aquesta ocasió, i tal i com ja havien fet el 2012, els convidats van ser Joan Chamorro i Andrea Motis, que aquest any venia acompanyada per les altres veus femenines emergents del panorama jazzístic català: Magalí Datzira, Eva Fernández i Rita Payés, totes sortides del planter de la Sant Andreu Jazz Band que lidera Chamorro.   Enguany ens presentaven el disc La màgia de la veu, en el qual les quatre cantants s’uneixen per retre homenatge a quatre de les grans dives del jazz: Billie Holiday, Sarah Vaughan, Dinah Washington i Ella Fitzgerald.

    L’Espai Port no es va omplir, però el públic sabia a què anava i es va deixar portar des del primer moment per aquelles quatre noies, que es van fer seus temes com ara Lady sings the blues, Night and day o Poor butterfly. Joan Chamorro, marcava el tempo amb el contrabaix i feia de mestre de cerimònies presentant els músics. El Descafeinado va ser el primer tema de la nit, amb Rita Payés emulant Ella Fitzgerald. Amb quatre músics i les vocalistes agrupats al centre de l’escenari, la màgia vocal  del darrer disc, interpretat pel mateix ordre que en la gravació, es va impregnar a la grada i va escalfar una vetllada no apta per a persones amb tendència a agafar refredats.


    Jazz a la fresca a Girona, amb accent ganxó

    04/07/2015

    Dijous es va inaugurar el 1r Cicle Jazz a la Fresca a les ribes del riu Ter de Girona. Aquest cicle portarà durant els mesos de juliol i agost la millor música en viu a l’escenari exterior del Sunset Jazz Club, un club regentat per persones vinculades a Sant Feliu de Guíxols. Amb vuit concerts gratuïts programats els dijous en doble sessió (21.00 h i 22.30 h), el cicle neix amb la idea d’oferir jazz en viu a Girona durant l’estiu, omplint així un buit en l’activitat jazzística de la ciutat, i també amb l’objectiu d’apropar aquest estil a nous públics oferint els concerts de forma gratuïta.

    El certamen es va inaugurar dijous amb el jazz clàssic del Dumpy Lobsters Trio i continuarà amb el jazz manouche del Walter Coronda Trio el 9 de juliol i el jazz vocal del David Mauricio Trio el 16 de juliol.

    El concert del 30 de juliol, integrat també en el programa de les festes del barri de Sant Feliu, anirà a càrrec del One Summer Night Trio. La veu també serà protagonista dels concerts de l’Eduard Gener Trio el 6 d’agost i de Flashback, amb el professor de l’Escola de Música de Sant Feliu Lluís González al piano, el 13 d’agost.  El jazz manouche tornarà a sonar en l’actuació del Valentín Moya & Walter Coronda Trio el 20 d’agost. Els encarregats de clausurar el cicle el 27 d’agost seran els Sunset Rhythm Kings, una jove formació gironina dedicada al jazz tradicional de Nova Orleans.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies