• Categories
  • El síndic Josep Rius ha atès 200 casos en el seu primer any

    17/06/2017

    El Síndic de Greuges guixolenc, Josep Rius, va atendre 200 casos l’any 2016, segons ha explicat ell mateix en una entrevista a Ràdio Capital l’Empordà, reproduint el balanç que va fer en el ple municipal del seu primer any després de prendre possessió del càrrec.

    Rius ha explicat que van tenir 202 visites durant l’any passat, però que dues encara estan en tràmit, i que està content de la feina i pel fet que l’ajuntament aposti per la figura d’un síndic, suggerint que n’hi hauria d’haver un a cada poble.

    A més, Rius ha concretat que el Síndic de Greuges  ha assumit aspectes fora dels seus àmbits habituals, com per exemple, assessorament als ciutadans amb la problemàtica de les clàusules sòl. Per aquest motiu, pensa que durant el 2017 s’atendran molts més casos que aquest any passat.

     


    Josep Rius, present a l’Assemblea de Síndics Locals de Catalunya

    30/03/2017

    Josep Rius, Síndic local de greuges de la nostra ciutat, va ser present el passat dimarts 28 de març a l’Assemblea General de Síndics Locals de Greuges de Catalunya que va tenir lloc a Santa Coloma de Gramenet, en el qual va sortir escollit Joan Barrera, síndic local de Cornellà de Llobregat, com a nou president del Fòrum SD.

    La resta de membres de l’equip de la Junta Directiva seran Lluís Martínez (vicepresident – Mollet del Vallès), Pere Pagès (secretari – Reus), Fernando Oteros (tresorer – Santa Coloma de Gramenet), i els vocals Mercè Balasch (Argentona), Milagros Calleja (Rubí), Eduardo Martínez-Vara (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura), Rosa M. Sánchez (Igualada) i Dolors Vallejo (Sant Boi de Llobregat).
    La Sala d’actes de Can Sisteré va acollir la XIX Trobada – Assemblea del FòrumSD, l’associació de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya. En aquesta assemblea els 40 síndics i defensors membres del FòrumSD van procedir a la renovació de la seva Junta Directiva, que assumirà aquest servei pels propers dos anys, durant un acte que va presentar l’alcaldessa de Santa Coloma Núria Parlon.
    Al discurs de presentació del seu projecte per als propers dos anys de mandat com a president,  Barrera destacà  ”la dimensió real del paper que els defensors i les defensores locals han de tenir i tenen a la nostra societat. En primer lloc, confirmant que la defensa dels drets de proximitat és una necessitat en un món cada vegada més globalitzat i que la seva salvaguarda defineix el marc de treball com a intermediaris entre la ciutadania i l’administració”.
    En la trobada es van definir els objectius del Pla de Treball: la consolidació de la tasca d’assessorament i resposta a les necessitats de les sindicatures; el manteniment de les sessions i jornades de formació, en col·laboració amb les universitats, col·legis professionals i entitats socials i del Tercer Sector, la  promoció i manteniment de les relacions institucionals: municipis, diputacions,  Generalitat de Catalunya, Síndic de Greuges de Catalunya, així com les relacions internacionals ( IOI – Institut Internacional de l’Ombudsman: ILO –

    Instituto Latinoamericano del Ombudsman); i per últim l’increment i dinamització de la comunicació (pàgina web, xarxes socials) i divulgació de les actuacions de les sindicatures locals, com a eixos principals.
    L’expresident, Ramón Llorente, defensor de Girona, es va acomiadar del càrrec amb la felicitació de l’assemblea pel bon treball desenvolupat en el seu mandat i amb l’èxit assolit quant a la convocatòria i celebració, el passat més de novembre, del Congrés  Internacional de Defensors Locals, LOIC16 “Pensem Globalment – Actuem Localment”. També es van acomiadar de les seves responsabilitats a la Junta Directiva  Josep Ibars (Vilanova i la Geltrú),  Bertrand Hallé (Palafrugell), Josep Giné (Lleida) i Carles Dalmau (Sant Boi de
    Llobregat).
    El FòrumSD és una associació sense ànim de lucre formada pels Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores dels Ajuntaments de Catalunya. Els seus objectius són promoure el creixement i el desenvolupament de la institució, facilitar la seva extensió i implantació als municipis, el desenvolupament de models de treball i d’actuació conjunts, així com
    disposar d’una xarxa de coordinació, suport, intercanvi i assessorament entre les sindicatures.
    A Catalunya hi ha un total de 40 pobles i ciutats que disposen ja d’un defensor o defensora municipal. En termes de població més d’un 54% de ciutadans poden accedir a aquesta institució de defensa dels drets de les persones, que desenvolupa les seves funcions des de la proximitat i en l’àmbit de l’administració local.

     

     


    LA COLUMNA DEL SÍNDIC – Els drets de proximitat

    12/11/2016
    Des de fa ja més de 25 anys, diverses ciutats i viles catalanes disposen de la figura del síndic, defensor local. Encapçalades per Lleida l’any 1990, una quarantena de municipis disposen avui dia d’aquesta institució, la principal responsabilitat de la qual és vetllar per la defensa dels drets de la ciutadania davant de possibles incompliments dels respectius ajuntaments, així comformular recomanacions, suggeriments i propostes que ajudin a millorar el seu funcionament. Una de les característiques més rellevants de la feina de l’ombudsman local és la proximitat. El caràcter local de la institució fa que aquesta pugui treballar amb un coneixement alt de les especificitats pròpies de cada indret, de la seva realitat social, de les necessitats i dels requeriments ciutadans. La dimensió local és, per tant, clau per a una bona feina de les defensories.
    La visió local d’aquest tipus d’ombudsman requereix, tanmateix, ser complementada amb una aproximació global a les problemàtiques de la societat, per tal d’entendre els canvis que es produeixen arreu del món, cada vegada més freqüents i intensos, que ens acaben afectant a tots. Cal integrar, per tant, els plantejaments macro en l’estratègia local de cada ombudsman.
    Amb el lema “Pensem globalment, defensem localment”, el FòrumSD, l’associació dels síndics i síndiques, defensors i defensores locals de Catalunya, i alguns de la resta de l’Estat, celebrarà del 23 al 25 de novembre, a Girona, el Congrés Internacional de Defensors Locals (Local Ombudsman International Congress).
    Els objectius del congrés, que reunirà per primera vegada ombudsman locals d’arreu del món, són:
    • posar en comú les respectives experiències en matèria de defensa dels drets de la ciutadania;
    • promoure la institució de l’ombudsman actuant des de la proximitat que afavoreix l’àmbit
    local tot donant visibilitat a la seva tasca;
    • aconseguir una major col·laboració i interrelació entre les defensories locals, especialment
    dins de l’espai europeu i llatinoamericà.
    Des de la nostra ciutat donem tot el nostre suport a aquesta iniciativa i desitgem que es puguin assolir els objectius fixats, en benefici de la nostra ciutadania i la defensa dels seus
    drets.
    Josep Rius Graners
    Síndic de Greuges de Sant Feliu de Guíxols

    Josep Rius, salvant indeterminacions

    27/07/2016
    Josep Rius i Graners (Moià, 1949), fa 42 anys que viu a Sant Feliu de Guíxols. Nascut al Bages (ara és capital del Moianès), de ben jove va haver de marxar cap a altres racons de la geografia catalana fins anar a caure a Sant Feliu, on va ser proposat per ser professor al Col·legi Sant Josep. Un cop a la nostra ciutat, ha estat part activa en la vida social de la ciutat. Va col·laborar a la primera Ràdio Sant Feliu, la del carrer Capmany, on va ser company de Josep Maria Alejandre, Enric Àguila o l’actual director Josep Andújar; va cofundar la Penya Sport Club de Futbol; va ser entrenador de Guíxols, Vilartagues, la pròpia Penya Sport i altres equips de les nostres contrades; ha col·laborat i col·labora en diverses ONGs,… Josep Rius es considera “apolític” malgrat que, en l’època de les garrotades, va haver de córrer alguna vegada davant els “grisos” durant una manifestació universitària. La seva màxima és que el Síndic “ha de salvar indeterminacions”. 
    -Porta un parell de setmanes al càrrec, com ho veu això?
    -Home, ho veig difícil però emocionant. Estic satisfet d’aquestes dues setmanes, hem atès moltíssims casos diàriament. Cada dia tenim gent que ens ve a veure amb problemes de fàcil solució, com és mediar entre persones, i d’altres de més complicats que hem de lluitar amb poders més grans del poble. Molt emocionant i amb ganes de seguir treballant a “tope”.
    -De quin tipus de reclamacions estem parlant?
    -Des de que hi ha gent que té gossos i no els treu suficient i fan mala olor en el pis de sobre, fins a un noi que va caure d’un pi anant a bastar pinyes, ja que era la seva forma de subsistir, i es va trencar la columna vertebral. Un noi que és estranger i que necessita que se l’ajudi en qüestió de papers perquè no controla l’idioma i té un parell o tres de fills al seu càrrec.
    Vostè ha succeït José Luís Mayo, que ha estat treballant-hi 11 anys. Per la seva part, quant preveu estar-hi?
    -El pacte dura cinc anys. En principi, faré el que el cos aguanti, perquè compliré 67 anys el mes que ve. Llavors, si tinc l’energia suficient, aquests cinc anys són indiscutibles. I a partir d’aquí, mirarem de buscar la persona adequada, que segur que n’hi ha moltes, per poder-me substituir. Crec que els 11 anys que hi ha estat en Mayo, 10 més un perquè l’any passat hi van haver les eleccions i va haver de continuar un any més, és una mica massa. Ell podia seguir, però la llei no li ha permès. Crec que ho ha fet molt bé, excel·lent per al poble, però jo, en principi, només em plantejo fer aquests cinc anys.
    -Amb l’arribada de la crisi, la majoria de reclamacions han estat per problemes d’habitatge. Són de fàcil solució? Creu que seguirà havent-n’hi?
    -N’hi ha que són de difícil solució. Per exemple, pisos okupats en què els okupes busquen un lloc per anar a dormir però respectant els veïns. S’han donat casos de veïnatge en què es queixen de coses d’aquestes, problemes entre veïns i d’altres de més durs amb instàncies superiors…Però jo crec que tot té solució quan la gent s’asseu a parlar i té intenció de solucionar-ho, sense anar per endavant amb la paraula “no”, “no” i “no”. La meva feina és de procurar que hi hagi una entesa entre les parts i que hi hagi un consens.
    Havent deixat el càrrec el senyor Mayo, deu haver deixat alguns casos pendents. De fet, m’ha comentat que en tenia un de fa 10 anys…
    -Sí, de fet els dels últims cinc anys han estat els més forts. No puc citar quins casos són concretament, però són coses que preocupen a un bon col·lectiu de gent de Sant Feliu. Per exemple, n’hi ha sobre sorolls exagerats en què la gent no descansa suficient i que s’han de solucionar, i també de brutícia, que Sant Feliu és un poble que realment no és net i que haurem d’esbrinar què podem fer per que la ciutat sigui higiènicament perfecta. De fet, tinc moltes reclamacions de la brutícia al carrer i similars.
    Només hi faltava la vaga de 15 dies que C.E.S.P.A. ha anunciat ara!
    -Esperem que les parts es posin d’acord i no s’arribi a fer aquesta vaga. (N.de la R.: Avui mateix hem sabut que s’ha desconvocat) A veure, tot treballador té dret a vaga, això és indiscutible, però també hi ha el pacte, sempre hi ha un pacte, unes coses bàsiques que s’han de tenir en compte en què la gent de Sant Feliu (ja no et dic els visitants) vol que, en plena calor, la higiene sigui quasi perfecte, per no dir perfecte. I això ho hem de lluitar.
    El Síndic és el més gran defensor del dret de les persones i, sobretot, per evitar els abusos que pot tenir l’Administració Pública. En aquests cas, entén que l’Ajuntament pugui vetar a un mitjà de comunicació local?
    -Doncs hauria d’esbrinar casos i saber perquè veta. Però, en principi, evidentment seria un “no”. No ho entenc. No crec que ningú hagi de vetar res a ningú, sempre que s’atengui a un principi de les lleis. Si el mitjà compleix les lleis bàsiques ha d’estar catalogat com qualsevol altre mitjà.
    -Qui li va proposar de ser al Síndic, com va ser el procés?
    -Va ser una trobada casual amb en José Luís Mayo. Ens coneixem de fa 40 anys anys i hi tinc molt bona relació. Un dia pel carrer ens veiem i em diu: “Ja ho tinc, ets la persona ideal per substituir-me”. I jo, que ja sabia per on anava li pregunto: “Per substituir-te de què”. “Del càrrec del Síndic”. “Mare de Déu, quants milers t’han dit que no abans que m’ho diguessis a mi?”. Em va dir que “pràcticament” només m’ho havia dit a mi…però segur que no, hahaha.
    Li vaig contestar que em deixés rumiar entre una setmana o dues, per consultar-ho a la família, perquè era una decisió que no es pot prendre a la lleugera. I ho vaig tirar endavant amb dues condicions: una, que continués la mateixa
    secretària, ja que és molt eficaç en el treball i que, si fos nova, seríem dues persones noves i massa gent nova no podria tirar endavant les coses. I, segona condició, que tots els regidors de l’Ajuntament votin afirmativament o, si més no, s’abstinguin, que no diguin que no, al meu nomenament. Com que han tingut molta confiança amb l’anterior Síndic, es va proposar i havia de ser en el ple ordinari del 30 de juny, però degut a la densitat d’aquest ple, se’n va fer un d’extraordinari el 8 de juliol. I des d’aquell dia ho portem endavant.
    -I força estressat, o no?
    -No tant com per dir estressat però sí que veig que desconec i, per tant, m’haig de posar al dia amb el mínim temps possible, de lleis i de cosetes que no domino. Abans de prendre una decisió m’haig de llegir la llei, que no m’equivoqui després. Per sort tinc una secretària que en sap més i que les coneix.
    -A més a més, vostè és de “ciències”!
    -Sí, d’això de les “lletres”, quan era estudiant no me’n sortia gaire. Bé, no tens per que conèixer-ho tot… Més o menys, ho vas portant…i a més a més, totes les lleis tenen una lletra petita a sota esmentant altres coses i l’administració pot tardar fins a tres mesos en contestar una sol·licitud, per llei. Per tant, són coses que haig d’anar esbrinant i estudiant per poder ajudar més bé a la gent.
    Per acabar, un objectiu per a la seva feina i per a la població de Sant Feliu de Guíxols?
    -En la reunió que vam fer en el dia del nomenament, vaig parlar una mica i vaig dir que, fent servir argots matemàtics, volia salvar “indeterminacions”. A nivell de matemàtiques, hi ha una cosa que es diuen “límits” en què fas un exercici i acabes amb un resultat que no és resultat, en matemàtiques. D’aquest “no resultat” se’n diu “indeterminació”. Has de salvar les indeterminacions, has d’escollir un altre camí, has de recular i buscar estratègies per salvar les indeterminacions. En la vida, a vegades s’arriba a camins sense sortida i has de salvar aquestes indeterminacions i, per poder-ho fer, s’han de donar estratègies. De vegades, hi ha gent que es desespera i abandona, però nosaltres estarem allà per ajudar-los a salvar aquests camins en què, en principi, ells no veuen la sortida i que nosaltres els ensenyem l’estratègia adequada per aconseguir la fita. Aquest seria l’objectiu, ajudar a tota la gent de Sant Feliu que ens ho sol·liciti per solucionar aquelles indeterminacions de vida que tingui, sigui en contra de qui sigui, lluitant a favor d’ells, de ben segur.

    Josep Rius, nou síndic municipal de greuges

    10/07/2016

    L’exprofessor Josep Rius Graners és, des de divendres, el nou síndic municipal de greuges de Sant Feliu. Després de rebre el vot unànime de tots els grups municipals, en un ple extraordinari celebrat a la tarda, Rius va agafar el testimoni de mans del seu ja antecessor, José Luis Mayo, que ha exercit el càrrec durant onze anys, des de la seva creació, el 30 de juny del 2005.

    Abans, Mayo s’havia acomiadat dels regidors, després de presentar la seva darrera memòria anual d’activitat el 2015, en què va emprendre 248 actuacions i va rebre 167 consultes, totes respostes. Va ironitzar que havia hagut de refer el comiat que ja havia protagonitzat l’any passat, quan expirava el segon i darrer mandat quinquennal però ajornat, com en el cas de Palamós, per la coincidència amb les eleccions municipals de l’any passat. Mayo va fer balanç i va recordar que després de les queixes burocràtiques i administratives del primer mandat, en el segon, moltes actuacions han tingut a veure amb la crisi i problemes com ara la pèrdua de l’habitatge i les retallades de prestacions i serveis.

    L’alcalde, Carles Motas, el va obsequiar amb una col·lecció de llibres de Gaziel i després dels discursos de comiat, Rius també es va adreçar a la sala, en què hi havia altres síndics i el president del Fòrum de Síndics i Defensors Locals, Ramon Llorente. El nou síndic, nascut a Moià, va explicar que les seves condicions per acceptar l’oferta d’agafar el relleu de Mayo van ser “no tenir un no de cap edil i la continuïtat de la secretària de la sindicatura”. Totes dues s’han complert.
    Font: El Punt-Avui


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies