• Categories
  • “La Corxera” i la normalització lingüística

    07/04/2017

    M’hauria agradat no haver hagut de fer aquest article. Porto almenys cinc anys donant-li voltes, sempre amb l’esperança que no fos necessari. Però lamentablement ho és, no només per parlar d’un trist símptoma dels nostres temps, sinó per referir-me a un cas ben concret: la relació de la nostra piscina municipal, la Corxera, amb la Normalització Lingüística (NL).
    Des de sempre, la Corxera ha estat un equipament municipal de moltes prestacions i prestigi on milers de ganxons hem fet esport. Amb un personal professional i molt ben predisposat, és un privilegi poder-hi anar a fer salut. Des del punt de vista de la NL, de la retolació i el paperam administratiu de la Corxera no en podem tenir cap queixa. Però hi ha aspectes que porten a certa preocupació.
    Tots sabem que en els darrers temps hi ha hagut crisi i que les empreses i administracions han hagut de fer mans i mànigues per arribar a fi de mes. I que encara ho han de fer. La mecanització de la tasca docent segurament n’és filla i porta, malauradament, a un subproducte que sovint se salta la NL. Em refereixo a la pràctica del CICLO, que abans es feia amb tècnic i majoritàriament en català, però que ara sembla estar en fase de substitució pel CICLO VIRTUAL.
    Bé, i què representa això? Això vol dir que s’ofereix massivament (mireu els horaris) per a la pràctica d’una nova modalitat d’esport únicament en castellà. Perquè diguem-ho clar, les màquines del CICLO VIRTUAL són això, només en castellà. Comentat el tema amb personal de la instal•lació, se’m comenta que són requeriments que vénen marcats pel “mercat” i que és aquest que s’imposa. Ara, curiosament el CICLO VIRTUAL ve tot en castellà, però ens hem de “tranquil.litzar” perquè les rutes que segueix són “de la comarca i els entorns”. És a dir, seguim les carreteres nostres per fer CICLO VIRTUAL però amb plena substitució lingüística. Caram! A mi em sona a contradicció perillosa. Que s’hagin molestat en buscar-nos paisatges “nostres” però no en l’idioma que hom pretén normalitzar en aquesta terra, em sona francament inquietant. On anirem a parar? En la castellanització banal massiva de què parlava el Manifest dels Marges de fa més de 35 anys, molt em temo.
    D’altres aspectes de la NL a la Corxera també preocupen. Sens dubte ens ho explicaran per la crisi. Inquieta, per exemple, que tota, sí,TOTA la mostra de cartells publicitaris que omplen les finestres exteriors de la planta baixa, siguin en castellà. Oimés quan la col·lecció tracta bàsicament de fer-nos arribar frases per encoratjar els valors de l’esport, segons l’empresa anunciadora, almenys. I jo penso, potser ingènuament, si poden finançar una massiva mostra publicitària en una entitat municipal ganxona, a l’Empordà, no poden fer-ho en català? Tan malament estem? A més, i això ja és més polèmic, per què ha acceptat tota aquesta publicitat en castellà, la Corxera? Què hi té a dir l’Ajuntament?
    Em queda escometre l’aspecte més polèmic d’aquest escrit, el que més em dol haver d’escriure. Però que m’he decidit d’incloure, finalment, havent sentit l’extraordinària intervenció d’Uxue Barkos, presidenta del Parlament basc, sobre com cal defensar les llengües més indefenses i els qui les parlen i de denúncia de la manera (sovint banal i poc visible) que s’arraconen (la trobareu a https://www.youtube.com/watch?v=B5sRQCxyQZE). En aquest sentit els equipament públics catalans han de poder oferir els serveis que ofereixen en l’idioma del país. No era això la NL? L’empresa que gestiona la Corxera no compleix aquest esperit i deixa en mans del seus professionals (que en tots els aspectes, repeteixo, són excel.lents) l’elecció d’idioma. Parla de la seva “comoditat”, que pot estar molt bé, tothom ha d’estar còmode. Però i la comoditat dels qui estan apuntats en un equipament municipal empordanès?
    Fa anys jo vaig comentar tot això amb responsables de l’empresa Llop, que gestiona l’equipament, i van arribar a dir-me que si jo volia oferir-me per fer classes de català als professionals que en volguessin, que no tenien cap objecció. Vaja! No crec que sigui de rebut deixar la NL d’un important equipament municipal en mans de la bona voluntat d’un usuari, oi? I estem parlant d’un equipament municipal on aquesta situació s’arrossega des de fa anys, on un percentatge significatiu de les classes de natació als joves escolars no es fa en català, on –per cert- la música catalana quasi mai s’utilitza per animar (quan n’hi ha d’adequada i molta) i on la majoria de grups d’una de les principals i concorregudes activitats de la Piscina –l’Aquagym– tampoc. Ara passarà igual al Ciclo Virtual? Anem enrere! I els bons treballadors i tècnics de la Corxera no en tenen cap culpa. Ni ajuts, pel que es veu, en el camp que ens ocupa.
    Voldria acabar aquest escrit (que només he decidit de fer per aconseguir que es respectin els objectius de NL que totes les institucions del nostre país s’han marcat) parlant dels precedents que té la meva humil queixa. Fa anys que intento fer arribar les meves observacions a l’empresa Llop, sense veure-hi avenços. Corrent el risc de ser acusar de “radical”, n’he informat per carta a tots els grups municipals, i només un em va respondre i va portar el tema a ple, amb resultat nul. Els altres grups ni m’han respost. Crec que va essent hora que a l’assignatura pendent de la NL en un equipament municipal tan important per Sant Feliu com la Corxera, sigui pres seriosament i que no es deixi la NL en mans de la “comoditat”. Que per aquell camí, el català desapareixerà com ho està fent en diversos camps, tal com s’ha denunciat darrerament en el món judicial. Per tant demano de la comprensió i sensibilitat de tothom, perquè no hem arribat fins aquí, amb tot en contra, perquè ara desaparegui el nostre idioma mil.lenari de les nostres vides i els nostres entorns. Moltes gràcies.

    Toni Strubell i Trueta
    Usuari de la Corxera


    Diumenge, campionat de tècnica de salts de taekwondo a “La Corxera”

    29/03/2017
    El proper diumenge 2 d’abril, el Club Taekwondo A Punt organitza un Campionat de Tècnica de Salts al pavelló municipal de La Corxera. Una jornada matinal que s’estendrà des de les 9  fins la 1 del migdia,  amb  la participació de clubs de les demarcacions de Barcelona i Girona.
    El campionat consisteix en dues proves de tècnica, frontal i lateral, havent de fer diana (cada cop a més alçada) i passar un objecte sense fer-lo caure.

    La Lliga Territorial de natació va disputar-se a la piscina de la Corxera

    15/03/2017
    El Club Aquàtic Xaloc i el Consell Esportiu del Baix Empordà van organitzar el passat diumenge, 12 de març, la segona Jornada de la Lliga Territorial de Natació, a la qual van assistir un total de 137 nedadors de l’Alt i el Baix Empordà i de la Cerdanya, tant a les proves individuals com a les de relleus.

    El ple aprova l’estudi de viabilitat del pàrquing soterrat de La Corxera

    30/01/2017

    El passat dijous, el Ple Municipal va aprovar l’estudi de viabilitat per a la construcció de l’aparcament subterrani a La Corxera. Aquest és l’últim tràmit que faltava, després del període d’al·legacions en què el document, segons el govern tripartit, no ha rebut cap objecció. El debat va tornar a estar marcat per la defensa, del govern i Guíxols des del Carrer (GdC), d’un emplaçament que no hipotequi el passeig amb el trànsit i els avisos de MES i CiU en el sentit que la llunyania de la rambla i la platja li restarà demanda i provocarà l’eliminació de places gratuïtes o de zona blava més econòmica. CiU va mantenir l’abstenció, ja que creu que el document és correcte i a la ciutat li cal aparcament subterrani, encara que discrepi del lloc on construir-lo. La CUP, en canvi, no es mostra partidària de fer l’obra i hi va votar també en contra, igual que MES.

    L’alcalde, Carles Motas, va avançar que un cop aprovat l’estudi econòmic, els tècnics començaran a preparar el plec de clàusules per a la concessió, amb un pressupost d’uns 9 milions d’euros per a les obres i un contracte d’explotació per 25 anys que inclouria també la zona blava. L’alcalde creu que “el repte ara serà trobar una empresa que hi vulgui posar aquests diners”.

    Pere Albó (MES) va plantejar al ple que igualment caldria emprendre la renovació d’espais que hauria afavorit el pàrquing, per tal de donar un nou impuls al teixit comercial i de restauració. Motas va defensar que aquest procés ja s’ha iniciat amb les obres previstes als dos extrems del passeig, Rius i Calvet i Nàutic Vell, que tindran continuïtat cap al tram central.


    Multitudinària primera festa de la Gent Gran

    29/11/2016

    Unes 850 persones, segons l’Ajuntament, van assistir diumenge a la primera Festa de la Gent Gran de Sant Feliu, que en vista de la bona acollida tindrà continuïtat en els pròxims anys. Organitzada per l’Ajuntament, va mobilitzar nombrosos voluntaris, com per exemple els Pirates Motoclub –que van fer de cambrers– i altres entitats.


    Presentat el pressupost local 2017, amb l’asil Surís i el nou front marítim com a estrelles

    16/11/2016

    L’equip de govern de la ciutat, Tots per Sant Feliu, PSC i ERC,  preveu un pressupost per al 2017 que ha de comportar una aposta per potenciar la ciutat. Amb pressupost de 27.743.081 euros, un 2,3% superior al 2016, es destinaran 2 milions d’euros per millorar l’entorn de l’Asil Surís i el front marítim de Rius i Calvet, com a projectes estrella. Aquests projectes estrella inclosos en un pla d’inversions que volta el 6,7 milions.

    Josep Muñoz, tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’Economia i Organització, va remarcar com a fita que els pressupostos es presentin abans de finalitzar l’any vigent: “La voluntat del govern és poder disposar d’aquest instrument com més aviat millor, sense dilacions innecessàries, per poder fer front a les necessitats locals a primers del 2017”.

    Segons Muñoz, el pressupost vol ser una eina per dimensionar, per un costat, la despesa corrent i, de l’altra, dotar la ciutat de projectes estratègics que serveixen de motor i dinamització de l’economia local. En tot cas, i pel que fa als ingressos, en cap cas es preveu incrementar la pressió fiscal.

    Tres grans projectes

    Es destaquen tres grans projectes: la reforma de la plaça Alabric i de part dels jardins de l’asil Surís i el de la façana marítima del passeig Rius i Calvet. Tots dos arriben als gairebé 2 milions d’euros.

    Aquests àmbits de transformació urbana suposen, segons Josep Muñoz, reforçar el valor de l’entorn i alhora treure del seu abandonament espais urbans de gran vàlua.

    El cas de la zona de la plaça Alabric “permet acabar de recosir el teixit urbà guixolenc; se superarà la barrera física que encara avui existeix”. Amb el projecte de Rius i Calvet s’inicia la transformació urbana i paisatgística de la façana marítima, una de les peces clau del patrimoni de futur. “Volem recuperar la possibilitat de gaudir del passeig i del paisatge amb el màxim de comoditat i qualitat possibles”, destaca Muñoz. El tercer projecte estratègic que es veu reflectit en el pressupost 2017 i més àmpliament en el plurianual és la construcció del “Museu Carmen Thyssen”.

     El quart projecte

    El quart gran projecte és la construcció d’un aparcament subterrani a la Corxera i que durant el 2017 anirà avançant per poder tenir la possibilitat d’iniciar les obres el més aviat possible. Segons Muñoz, aquesta inversió no entra dins de la planificació d’inversions municipals però si dins de les inversions que es realitzaran a la ciutat en els propers anys. “Hem iniciat el procés de resoldre, una vegada més, un projecte llargament reivindicat a la ciutat”, destaca Muñoz. De la resta d’inversions, no es pot oblidar un esforç per millorar substancialment la seguretat vial i ciutadana, amb la instal·lació de càmeres de vigilància i control que permetran un treball molt més rigorós en aquesta matèria, tot i facilitant les tasques de la policia local. El pressupost total és de 27.734.084 euros, del qual 27.424.131 són per a l’Ajuntament; i 489.015 per a l’escola de música i l’emissora municipal 137.949.

    Font: El Punt-Avui


    El govern no vol debat i presenta un projecte per encabir 600 cotxes a La Corxera

    26/10/2016

    La construcció d’un gran aparcament subterrani per a vehicles ha fet un pas de gegant amb la projecció d’un aparcament subterrani amb una capacitat de 598 places a la zona de la Corxera. Aquest nou pàrquing s’afegirà al que actualment hi ha a la plaça del Mercat.

    Aquesta decisió de l’equip de govern de Sant Feliu –de TSF, el PSC i ERC– ha de servir per enterrar l’històric, i polèmic, debat sobre la construcció d’aquest equipament. L’alcalde, Carles Motas, confia que les obres hagin començat d’aquí a dos anys. El pacte de govern entre els tres grups no preveia fer l’aparcament al passeig. A més, segons Motas, a banda del de la Corxera, s’estudia també fer-ne un al sector del port.

    La intenció de fer aquest gran aparcament, de dues plantes subterrànies i una a nivell de terra, es va presentar ahir públicament després que el pla de viabilitat que s’ha fet hagi conclòs que és rendible la seva explotació. Ara, segons va explicar l’alcalde, Carles Motas, es podrà finalment preparar la licitació de l’obra i buscar els operadors interessats en la gestió.

    Precisament, Motas ha destacat que l’estudi de viabilitat és el que ha permès desencallar el projecte. “El que volem transmetre és que construirem aquest aparcament, tenim la voluntat ferma de fer-ho, i deixarem d’una vegada per totes que Sant Feliu de Guíxols parli de fer-lo en un lloc o altre sense que s’hagi anat més enllà”, va dir l’alcalde.

    L’aparcament es vol fer a la zona de la Corxera, a l’espai situat entre el pavelló i el teatre, i on actualment hi ha 140 places. L’àmbit d’influència se situaria entre el carrer Callao i la rambla del Portalet. Dues de les plantes seran subterrànies i tindran 178 places; i tant la que quedi a nivell de terra com la del primer pis en tindran 121.

    Una de les particularitats del projecte, segons Motas, és que preveu la possibilitat de poder construir fins a dues plantes més, tot i que ara mateix l’estudi de viabilitat ho desaconsella. “El fet que l’estructura estigui preparada farà que futurs governs tinguin marge de maniobra per poder fer-ho en funció de les necessitats de la ciutat”, destaca l’alcalde, que hi afegeix que el fet de reflectir aquesta opció en el projecte ara mateix no l’encareix, però permetrà que una futura inversió sigui assumible. Si l’empresa optés per ampliar la instal·lació amb dues plantes més de 121 places cadascuna, es podria arribar fins a les 850.

    Inversió milionària

    L’aparcament es traurà a concessió per 40 anys i el farà una empresa privada, que assumirà tot el cost de l’obra, que es preveu que sigui d’entre 9 i 10 milions d’euros. Carles Motas va explicar que el pla de viabilitat preveu que el concessionari gestioni tota la zona blava del municipi més la primera planta de l’aparcament de la plaça del Mercat, que és de rotació. Segons recull l’estudi de viabilitat, es calcula que amb una ocupació mitjana d’entre el 9% i el 13% de totes aquestes places el projecte és rendible. A més, cal destacar la proximitat amb el futur museu Carmen Cervera.

     

    Font: El Punt-Avui, ja que Tribuna Ganxona continua sense ser convidat per l’Ajuntament a presentacions ni rodes de premsa. 


    Festa per a la gent gran a Sant Feliu

    02/11/2016

    L’Ajuntament ha programat per el proper diumenge 27 de novembre de 2016 una festa per a la gent gran al pavelló de la Corxera. Els organitzadors volen reunir el màxim nombre de persones grans de la ciutat i fer un acte col·lectiu al poliesportiu. La vetllada inclou un dinar popular, acompanyat d’espectacles de varietats, humor, havaneres i ball amb l’Orquestra “La Chatta”, junt amb nombroses sorpreses.
    El títol de la vetllada és “La Gent Gran anem de Festa!”, i per tal de poder-hi assistir, es preveu un preu de 5 euros per als/les majors de 65 anys, així com de 14 euros per als acompanyants no jubilats.

    El termini per apuntar-se finalitza el 20 de novembre.

    Aquest és el programa detallat:

    13.00h Obertura de portes
    13.30h Dinar: Amanida, paella, botifarra, postres, begudes i cafè

    Jornada amenitzada amb:
    – Humor amb Josep Costa i Toni Chamorro
    – Havaneres amb Llops de Mar
    – Ball de tarda amb Orquestra “La Chatta” (cantant: Lorenzo) i amb la col·laboració d’alumnes de Batxillerat Artístic de l’IES Sant Elm.

    Preu:
    -Ciutadans/-es majors de 65 anys, 5 euros
    -Acompanyants No Jubilats/-des: 14 euros

    Es permet un/a acompanyant per cada persona jubilada inscrita. Places limitades.

    Per accedir a la festa caldrà adquirir, abans del dia 20 de novembre, un tiquet a un d’aquests tres llocs:

    -Oficina de Turisme: de 10h a 18h (cada dia; els diumenges fins a les 17h)
    -Centre Cívic Tueda: de 10 a 12h (dilluns, dijous i divendres)
    -Centre Cívic Vilartagues: de 10 a 12h (de dilluns a divendres)

     


    El nou aparcament de la Corxera: una proposta gens raonable i una ruïna pels 40 anys vinents

    31/10/2016
    El darrer ple va aprovar un estudi que demostraria (segons afirmen el govern i GdC) la viabilitat econòmica de construir un edifici d’aparcament a la zona de La Corxera -entre el pavelló i el teatre-. El que no explica el govern, però, és el preu que pagarà la ciutat. Les condicions que estableix l’estudi de viabilitat perquè algun operador finalment es decideixi a realitzar la inversió no són, segons el nostre parer, assumibles per a la ciutat. Les concretem:
    1.-El cost de l’obra que es preveu és d’11.772.500 € (onze milions set-cents setanta-dos mil cinc-cents euros) IVA inclòs. La concessió haurà de fer-se per 40 anys (el màxim que permet la llei).
    2.-L’Ajuntament haurà de donar garanties a través d’una clàusula “Florentino Pérez” de manteniment de l’equilibri econòmic de la concessió. Si durant aquests 40 anys les previsions fallen o s’han de modificar, l’Ajuntament en serà responsable.
    3.-La ciutat haurà d’incloure tota la zona blava -també Platja de Sant Pol- dins la concessió pel màxim temps que permet la llei (25 anys). La concessió de les zones blaves de la ciutat genera benefici a la tresoreria municipal, que quedarà compromès al pagament de la inversió durant tots aquests anys.
    4.-També s’haurà d’incloure l’aparcament de la Plaça del Mercat pel màxim temps que permet la llei (25 anys). Recordem que l’equip de govern va rescatar-lo fa uns mesos (ara entenem les presses) en una operació de dubtós benefici econòmic per a la ciutat. Així doncs, s’entregaria aquesta gestió sense cap càrrega financera i el benefici de l’explotació es destinaria (també) al pagament de la inversió de l’aparcament de La Corxera.
    5.-El compromís de generar un àmbit d’influència -l’estudi l’anomena àrea d’influència ampliada- que arribaria fins a la Rambla del Portalet. Qualsevol plaça que es generés en aquest àmbit seria de pagament i vinculada a fer viable la inversió.
    6.-Eliminació de places d’aparcament properes a La Corxera per afavorir la viabilitat de l’aparcament. L’estudi parla de places en el Passeig del Mar i en el debat al ple el govern va reconèixer la seva intenció d’eliminar les places de Juli Garreta.
    7.-Implantació del que anomenen “sistema de tarifa variable” dins l’àmbit. Un eufemisme del següent concepte: fer pagar a tot arreu i com més lluny de La Corxera més es farà pagar.
    8.-Eliminació de tots els aparcaments gratuïts de l’àmbit (només es preveuen bonificacions): l’aparcament gratuït de La Corxera i el de darrere l’estació d’autobusos, així com el de la zona Enamorats (Horta d’en Palahí, davant Pavelló de la Corxera). L’única excepció és l’aparcament de la carretera de Tossa. Eliminació de la primera mitja hora gratuïta de l’aparcament de la Plaça del Mercat.
    En definitiva, l’informe diu que si durant 40 anys fem pagar a tothom que vulgui aparcar entre la zona de la Corxera i el Portalet potser encara sortiran els 11.000.000  € que es necessiten. Això si, per trobar algú li haurem de fer les mateixes condicions que li van fer a
    en Florentino Pérez al Projecte Castor, o sigui, que si fallen les previsions, ja ho pagarà l’Ajuntament.
    Però el més greu de tot és que l’alcalde ha fet seva la màxima de “donde dije digo digo Diego“, perquè en la seva campanya de les darreres eleccions carregava d’aquesta manera contra la decisió de l’equip de govern de fer un pàrquing al passeig: “és un problema endèmic al municipi”, va dur també a la reflexió sobre el pàrquing soterrat que CiU i PSC pretenen construir al Passeig dels Guíxols. “És un projecte que compromet la ciutat durant anys i els ciutadans hi han de poder dir la seva”, va considerar l’alcaldable de TSF, que va anunciar la inclusió al programa d’una “proposta de consulta perquè siguin els ciutadans els qui triïn si volen aquesta infraestructura o buscar altres solucions com podrien ser aparcaments dissuasius a l’entrada del municipi”. (Font: campanya de TSF, acte del 8 de març de 2015).
    Pel que veiem si és ell qui hipoteca el poble, està bé. Però si tirem més enrere, trobarem que es queixava que el projecte de pàrquing havia estat fet sense l’opinió de l’oposició, que també hi tenia coses a dir: “Carles Motas, de Tots per Sant Feliu, va criticar que la inclusió de la partida per l’estudi de viabilitat es fes sense avisar ningú i va advertir que tots els grups de l’oposició tenien coses a dir: ‘L’aparcament és un projecte de ciutat. Han de parlar i comptar amb nosaltres i no cal que ens convidin a misses dites'”. (El Punt 5/07/2013). No com ara, que ni tan sols no ha comptat amb l’oposició, sinó que ha estat capaç de presentar el seu meravellós projecte abans a la premsa i al seu pamflet particular que al Ple, que és l’òrgan de representació de tots els ciutadans i ciutadanes i que mereix el màxim dels respectes (sembla que els plens són per l’Equip de Govern quelcom incòmode). I encara una altra més, quan el senyor Motas va aconseguir ser alcalde gràcies a una moció de censura, defensava en certa manera el pàrquing al passeig però matisava que hi havia altres opcions: “
    La primera fase aniria de l’Ajuntament a l’alçada de la rambla Vidal, i la segona, de la rambla al Casino, aproximadament. Aquest projecte de l’Ajuntament, segons explica l’alcalde guixolenc, Carles Motas , sí que inclou una part de terreny que implicaria el servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient. De tota manera, recorda que aquest projecte és una de les opcions possibles. L’alcalde creu que, almenys per a la primera fase, no caldria tallar el trànsit de la zona de davant de l’ajuntament, tot i que per a l’altra fase sí que resultaria afectat. Ara, però, falta acordar quina ordenació del passeig es vol. Una mica més barat seria construir l’aparcament a la zona de la Corxera. L’edifici
    costaria 4.400.000 euros i tindria cabuda per a 201 vehicles. No seria subterrani, sinó un edifici de dues plantes.” Un projecte molt diferent del que ha presentat ara, i molt més econòmic. (El Punt, 2/09/2010)
    Moviment d’Esquerres (MES) pensa que el govern hauria d’extreure d’aquest estudi justament la conclusió contrària a la que ha arribat: que l’edifici per ús d’aparcament a La Corxera és inviable. És inviable perquè les hipoteques i les condicions que la ciutat i els ciutadans hauran d’assumir no són raonables en absolut. Pensem que el millor que pot fer el govern és abandonar aquesta “idea”. Evidentment, el nostre vot va ser contrari a la proposta.
    Moviment d’Esquerres (MES) Sant Feliu de Guíxols.

    L’Ajuntament haurà de pagar part del dèficit de la piscina municipal

    07/10/2016

    L’Ajuntament farà front a part del dèficit econòmic amb què el complex esportiu de La Corxera va tancar els exercicis 2012 i 2013. El ple de l’Ajuntament ganxó va aprovar dijous passat abonar 55.750 euros al concessionari de l’explotació per aquest dèficit. En aquest punt de l’ordre del dia, van votar-hi a favor el govern (Tots per Sant Feliu, ERC i PSC) i CiU, es van abstenir la CUP i Guíxols des del Carrer i MES hi va votar en contra.

    El regidor d’Hisenda, Josep Melcior Muñoz, va dir que l’empresa explotadora va presentar números vermells per valor de 85.428 euros dels exercicis 2012 i 2013. Concretament, el dèficit que atribuïa al 2012 era de 38.300 euros i el de 2013 era de 47.128.

    Segons Muñoz, l’Ajuntament i el concessionari del servei ja van començar les negociacions durant l’anterior mandat i l’actual govern ha seguit “per arribar a una entesa”. En aquesta negociació s’han revisat els números presentats per l’empresa i s’ha arribat arribat a un acord. Així, per l’exercici 2012, l’Ajuntament abonarà 24.661 euros pel dèficit d’aquell any; i pel del 2013, 31.089 euros.

    Ara segueix la negociació pel dèficit del 2014. Segons el regidor, el dèficit d’aquests anys ha estat degut a la crisi i la reducció del número d’usuaris. Sobre el fet que l’Ajuntament hagi de fer front al dèficit, el regidor ha exposat que el contracte contempla que si hi ha dèficit d’explotació, el concessionari pugui reclamar-lo al consistori.

     

    Font: Diari de Girona 


    Campionat de Catalunya de natació amb aletes a “La Corxera”

    10/06/2016

    Demà dissabte 11 de juny i el diumenge 12 es celebrarà a la piscina de la Corxera una nova prova del Campionat de Catalunya de natació amb aletes, organitzat pel Club Aquàtic Xaloc i el FECDAS.

    La piscina coberta de “La Corxera” té una distància de 25 metres, 8 carrers i amb  27 ºC de temperatura.

    El campionat es celebrarà en tres jornades: dissabte matí; a les 8:00 h escalfament i a les 9:00 h. competició; dissabte tarda, a les 16:00 h escalfament i a 17:00 h. competici; i jornada de diumenge matí, a les 8:00 h escalfament i a les  9:00 h. competició

    Èxit de membres del Club Aquàtic Xaloc

    25/02/2016

    Dos nedadors del Club Aquàtic Xaloc van aconseguir 3 rècords d’Espanya el passat dissabte 20 de febrer a la Piscina Municipal La Corxera de Sant Feliu de Guíxols, durant el III Campionat de Catalunya d’Hivern de natació amb aletes, en el qual el Club Aquàtic Xaloc va quedar en tercer lloc a la classificació de clubs.
    Pel que fa a resultats individuals, cal destacar la millora de marques personals de gairebé tots els components del club local i tres rècords d’Espanya de dos dels seus nedadors Max Martínez Ruts en 200 m Superfície i Àxel Lekuona en 50m Bífin i 100m Bífin.

    No només en aigua, també per terra

    El ganxó Rafa Guerrero va quedar 3r de la seva categoria a la Mitja Marató de les Vies Verdes,  un recorregut de 21 km per les Vies Verdes, sortint de Llagostera i arribant a Platja d’Aro. El triatleta component del Club Aquàtic Xaloc va quedar en tercera posició de la seva categoria amb un temps de 1:22:27.

    Rafa Guerrero, amb el trofeu aconseguit a la mitja Marató de les Vies Verdes


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies