• Categories
  • La mostra sobre Joaquim Molas arriba a Madrid

    19/10/2017
    Ahir 18 d’octubre es va inaugurar al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna de Madrid, seu de la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, l’exposició Las Vanguardias y Joaquim Molas, produïda pel departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i l’Aula Joaquim Molas.
    Va ser el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, Ferran Mascarell, acompanyat del comissari Jordi Cerdà i el director general de Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès, qui va inaugurar la mostra, que ret homenatge a l’il·lustre professor Joaquim Molas, historiador, crític, gran impulsor d’activitats editorials alhora que estudiós i descobridor de les avantguardes literàries i artístiques catalanes del segle XX. Aquesta exposició que acull i presenta a Madrid el CCL Blanquerna és la primera que mostra part dels materials del fons Molas, un home que sempre reivindicà la literatura com un instrument de transformació social vinculat a la vida i a la societat.
    Recordem que Joaquim Molas i família eren uns habituals visitants de la nostra ciutat, on hi tenen habitatge i que van fer una donació a l’arxiu.  
     
     
    L’impuls de les avantguardes 
     
    Destaca la seva relació amb figures tan rellevants com Joan Salvat-Papasseit, Salvador Dalí o la seva amistat amb Josep Vicenç Foix, però Molas va aconseguir que l’avantguarda s’entengués com una etapa indispensable de la història cultural catalana.
     
    Per això en aquesta mostra es poden veure diversos materials: revistes, manuscrits, apunts i llibres del mateix Molas, així com d’altres autors, com Vázquez Montalbán o Josep M. Castellet, il·lustracions de cobertes de llibres i dibuixos fets per Josep Guinovart, Modest Cuixart, Frederic Amat, Antoni Tàpies, Joan Ponç o Joan Miró entre altres noms.  
     
    En la part més gràfica de la mostra es poden veure fotos de J. Molas amb alguns dels autors esmentats i alhora es pot aprofundir en el seu aspecte més revival modernista i pop, recordant que va ser un dels responsables de la recuperació i definició del Modernisme i de l’Avantguarda en la cultura catalana dels seixanta.
     
    En aquest sentit es poden veure materials com, per exemple, la coberta del disc de Guillermina Motta, Visca l’amor!, (Concèntric, 1968, disseny d’Enric Sió i text presentació del mateix Molas), o Los cómics, arte para el consumo y formas pop ( del seu amic Terenci Moix 1968, fotografia de Toni Catany), o el programa de mà de l’exposició Evocació del Modernisme a partir d’una obra d’Albert Ràfols-Casamada (Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1965, disseny de Giralt-Miracle), o dues publicacions catalanistes com van ser Tele / Estel  Oriflama, que s’incorporaven a la moda pop.
     
    De la dictadura a la democràcia
     
    A l’arxiu Molas es troba bona quantitat de material dels darrers anys de la dictadura i inicis de la democràcia. Havia incorporat al temari de les seves classes tots els registres de les cultures populars, també de l’underground. Així mateix, rebia les publicacions d’alumnes o col·laboradors seus com Vicenç Altaió, Lluís Urpinell o Jaume Vallcorba. Aquests anys culminaran amb el seu estudi més important: La literatura catalana d’avantguarda 1916-1938 (1983), obra que es troba en aquesta mostra, juntament amb altres publicacions com són la revista Tarotdequinze (1972-1975), que va reunir el panorama més inquiet de l’aleshores jove Universitat Autònoma de Barcelona, o un exemplar d’El Rollo Enmascarado, revista underground barcelonina, o el monogràfic de la revista Bang! dedicat al còmic polític sota el franquisme.
     

    Tornarem a Madrid a defensar el mandat democràtic del poble de Catalunya

    15/06/2016
    Aquest 10 de juny comença una nova campanya electoral a l’Estat Espanyol i els independentistes cal que tornem a anar a votar massivament per tal de defensar el mandat democràtic que el 27 de setembre ens va encarregar el poble de Catalunya.
    Aquestes eleccions són fruit de la ineficàcia dels partits espanyols, que no han sigut capaços per posar-se d’acord, i també de les esquerres espanyoles, que s’han deixat perdre qualsevol possibilitat d’un govern d’esquerres.
    Els catalans cal que anem a votar i omplir les urnes de diputats a favor de la independència i fer sentir una vegada més al Congrés
    dels Diputats i al Senat la veu de la llibertat, la justícia social i la llibertat nacional.

    Els municipals de Platja d’Aro van descobrir la família detinguda pel crim de Madrid

    10/03/2016

    La família (un matrimoni, el seu fill i la nora) arrestada a Sant Feliu per l’assassinat perpetrat el 29 de setembre a Arroyomolinos (Madrid) va poder ser descoberta al seu amagatall guixolenc perquè no es van poder estar de delinquir i gràcies a la destresa de la policia local de Platja d’Aro, que va atrapar la dona més jove quan intentava estafar botiguers fent-los el canvi de bitllets grans. Era al mes de gener quan els municipals es van mobilitzar per les queixes de botiguers de Platja d’Aro per la presència molesta d’una dona que intentava estafar-los amb el truc d’embolicar-los amb el canvi de bitllets grans. La policia va interceptar i identificar la dona, que en aquell moment anava sola en un cotxe i va donar la seva veritable identitat: Yolanda Fernández. Els municipals van posar les dades de la sospitosa en l’aplicació informàtica policial i van descobrir que a la dona li constava un requeriment de la Guàrdia Civil en relació amb un cas d’homicidi. La policia de Platja d’Aro va trucar al número de la comandància que havia penjat el requeriment i els van posar al corrent de la situació.

    D’aquesta manera, gràcies a la feina de proximitat de la policia local, la Guàrdia Civil va obtenir la providencial informació que els va situar al Baix Empordà els fugitius de Madrid, que ells sospitaven que havien marxat del país. Un cop situats els sospitosos, la Guàrdia Civil va enviar agents d’incògnita al Baix Empordà que durant setmanes van fer un seguiment dels sospitosos que, després de l’ensopegada de la dona més jove amb la policia de Platja d’Aro, van prendre mesures per evitar ser descoberts. Els fugitius, d’un clan de raça merchera, es van proveir de documentació falsa i van adoptar la identitat d’una família belga i, d’aquesta manera, fins i tot van escolaritzar els dos nens en una escola de Sant Feliu. Quan la Guàrdia Civil els va tenir situats, va demanar autorització judicial per entrar al pis on vivien, al barri del Sot dels Canyers. Considerant l’alta perillositat dels sospitosos, la Guàrdia Civil va enviar a Sant Feliu agents de la unitat especial d’intervenció i un grup de reserva i seguretat. El 23 de febrer a la matinada van irrompre al pis i van arrestar l’home de 29 anys, suposat autor material dels trets que van posar fi a la vida del seu sogre; el seu pare, suposadament l’home que conduïa el cotxe el dia del crim, i les seves respectives dones, coneixedores del crim. Una de les arrestades és filla de Juan Fernández, la víctima, assassinat davant del seu negoci de lloguer de furgonetes. En l’escorcoll a la casa, els agents van comissar dues pistoles i munició. El crim es va perpetrar amb un arma de 9 mil·límetres Parabellum i ara als laboratoris de la Guàrdia Civil s’analitzen les armes per comprovar si tenen l’arma del crim entre les comissades.

    Es feien passar per belgues

    La família que s’amagava a Sant Feliu són d’ètnia merchera, un poble que té algunes similituds amb els gitanos, com el seu origen nòmada, però que no comparteixen orígens racials. La gent merchera és de pell més clara, i això va permetre als fugitius fer-se passar per una família belga, esgrimint la seva documentació falsificada, i no van tenir problemes per escolaritzar els nens amb noms falsos. Arran de la detenció dels adults, els dos nens van ser posats a disposició del servei tutelar, almenys inicialment, fins que algun familiar se’n pugui fer càrrec. Les dues dones van quedar en llibertat després de declar al jutjat de Navalcarnero, que va decretar presó per als dos homes detinguts. L’assassinat de Juan Fernández s’intueix com el tercer episodi violent per un conflicte de caire familiar per qüestions d’honor, arran d’un enllaç no ben emparaulat. La víctima havia tirotejat la casa on vivia la seva filla i el gendre, suposat autor material, evadit de la presó on era per un altre afer violent.

    Font: El Punt-Avui


    Quatre detinguts a Sant Feliu per un assassinat en un polígon de Madrid

    23/02/2016

    La Guardia Civil ha detingut aquesta matinada, després de quatre mesos d’investigació, quatre persones a la nostra ciutat amb relació a un crim succeït al polígon d’Arroyomolinos, a Madrid. Es tracta de dos matrimonis d’una mateixa família d’ètnia gitana relacionats amb la mort a trets d’un empresari madrileny el 29 de setembre de 2015. .

    La víctima, un home de 64 anys també d’ètnia gitana, va ser abatut a trets davant el seu negoci de compravenda de furgonetes situat en aquest polígon. Segons les investigacions, tot apunta a un ajust de comptes, ja que els dos matrimonis arrestats pertanyen al mateix clan.

    En principi, la Guardia Civil s’ha emportat els 4 detinguts a la comissaria de Girona, però es preveu que properament seràn portats a disposició judicial a Navalcarnero, ja que aquell és el jutjat que es va fer càrrec de la investigació.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies