• Categories
  • El govern preveu gastar 3 milions d’euros en un altre Guíxols Arena a la platja

    17/08/2017
     

    Avui dimecres dia 16 d’agost a les 9 del matí, el govern ganxó ens ha convocat d’urgència a un Ple extraordinari per tal debatre l’aprovació inicial del projecte que el govern pretén impulsar al Racó de Garbí de la façana marítima. Segons el govern, no es podia esperar al ple ordinari d’agost (previst pel dia 24), ja que aquests 8 dies que falten són determinants en el calendari.
    La proposta que ens han portat a aprovació és la de la implantació d’unes grades al racó de l’Amura. Una proposta que formigonarà la platja i de retruc tot el passeig en una zona -el Racó de Garbí- que mereixeria un urbanisme de detall i gens faraònic.
    Ja fa temps que des de Moviment d’Esquerres (MES) ens hem posicionat en contra d’aquesta mastodòntica estructura. I és que de la mateixa manera que el Guíxols Arena s’ha demostrat un fracàs a la zona de Vilartagues – el que la ciutat anomena amb “conya empordanesa” Guíxols Sorra – va pel camí de convertir-se en un altre infern, aquest cop a la zona de la platja. No cal dir que la mateixa màquina de propaganda que en el seu dia es va fer servir per al Guíxols Arena, recordem que es va parlar de la inversió més important que s’havia vist mai a la història de Vilartagues, és la que s’ha posat en marxa avui pel Guíxols Sorra.
    Tampoc entenem que el govern hagi renunciat a consensuar un projecte amb les altres administracions. Si fem un petit repàs a la nostra geografia costanera gironina trobarem que totes les ciutats han treballat amb Costes per tal d’afrontar la renovació dels seus passejos marítims. A diferència de tots els nostres municipis veïns el govern ha decidit que finançarà al 100% una obra que costarà quasi 3 milions d’euros (2.964.942,46 € per ser exactes) . Tan sols es preveu una ajuda de l’ACA per la part de canalització de la riera i que, segons ens ha informat el govern, pot arribar a ser de 200.000 euros. Ara entenem la satisfacció del delegat del govern a la darrera visita que va efectuar a Sant Feliu. La mateixa que té el Conseller i Ministre de cultura amb el nou enfocament del Thyssen a la nostra ciutat. Per cert, que en el primer punt del ple el govern ha decidit treure tots els diners que tenia pressupostats per fer el Thyssen i posar-los per aquest projecte. El que es diu desvestir un sant per vestir-ne un altre.


    24 mesos, 24 nyaps

    25/07/2017
    El passat 7 de juliol, mentre l’Alàbriga celebrava la seva inauguració amb el corresponent show mediàtic, al teatre de Sant Feliu n’hi havia un altre, de show, el que van muntar els tres partits que formen el govern de la ciutat. Amb una posada en escena que volia imitar els telepredicadors americans, els tres tenors de la política municipal desgranaven les excel·lències dels seus dos primers anys de govern. Doncs bé, nosaltres n’hem trobat 24 (en realitat n’eren uns quants més) que han estat un nyap i els desgranem aquí.
     
    1.  Aquest és el govern més car que ha tingut la ciutat. Al 2016 ha costat als ciutadans 388.649€, 61.820€ més que l’anterior govern.
    2.  I amb més dedicacions exclusives (tres!). Amb un cost anual de 146.996€ enfront els 54.660€ del govern anterior.
    3. Han intentat aprovar una gran amnistia urbanística que ha hagut d’aturar la Generalitat.
    4. Ha cobrat amb efectes retroactius (quatre anys enrere) una revisió cadastral que ha posat en seriosos problemes a molts ciutadans.
    5. És el govern que ha fet obres faraòniques com el Guíxols Arena, que fins aquest estiu no servirà pel que hauria d’haver servit des d’un principi: fer concerts del Porta Ferrada.
    Una obra que, malgrat el seu elevat preu, haurà d’ampliar-se amb grades desmuntables per donar cabuda a tot la gent que vol veure el concert d’Antonio Orozco. Per la resta de l’any no deixa de ser un pàrquing amb grades perquè els ciutadans que hi aparquin vigilin els seus cotxes amb tota comoditat.
    6. Ha malbaratat el conveni de Can Serra Vicens i ha perdut una magnifica oportunitat de tenir un centre cultural que ampliï l’anomenada anella del monestir. Gràcies a aquesta decisió davant del Monestir i de la Porta Ferrada, el Pla General torna a preveure un edifici de més de 30 pisos.
    7.  S’ha oblidat del nou IES. Ni hi és ni se l’espera.
    8. Ha adquirit finques amb molt poc rigor (sense tenir en compte que tenien un dret de pas – Jardins de Can Blasco) i amb molt males maneres (barrant el pas d’una manera impròpia de la institució), rectificant posteriorment tant sols a instàncies del Registrador de la Propietat, que va posar l’alcalde en la situació de signar un decret en què s’obligava a ell mateix a tornar les claus del pas que prèviament havia barrat.
    9. Un govern que s’ha deixat perdre la Marató de les Vies Verdes amb escarni de l’organització, que escampa que a la nova ubicació els tracten molt millor
    10. Que es gasta en una publicació (el #guíxols) 60.000 euros/l’any, pagats per tots els ciutadans, per fer pura propaganda del govern.
    11. Un govern que es demostra conflictiu: Policia local, barri del Puig, mitjans de comunicació locals, museu d’història, … tots aquells que no combreguen amb les seves tesis són declarats persones non grates, enlloc d’arreglar els conflictes que ells mateixos creen.
    12. Pèrdua  de l’OMIC. Una ciutat de quasi 22.000 habitants que tanca una Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i fa anar tothom a La Bisbal, al Consell Comarcal
    13. Un govern que practica el nepotisme contractant familiars dels regidors. I el que és més greu: que els contracta amb feines que haurien d’estar destinades a persones amb pocs recursos.
    14. Projecta construir una graderia de formigó a la platja. Un cop fet el Guíxols Arena, ara és l’hora del Guíxols Sorra.
    15. I gestiona amb retards i pròrrogues els contractes (neteja, zona blava). Anem prorrogant els contractes i cada vegada la ciutat més bruta.
    16. Que té conflictes amb les associacions locals. Associació amb la que es reuneix, associació que es rebota, el mateix que amb la premsa local. No negocia i fins i tot etziba per acabar les reunions amb els veïns -per exemple Barri del Puig- que “si no us agrada ja sabeu a qui heu de votar d’aquí dos anys”.
    17. Ha burocratitzat els tràmits de les subvencions fins el deliri
    18. I es veu obligat a fer infinitat de modificacions pressupostàries.
    ​19. Té tics autoritaris en els plens: busca excuses perquè els grups de l’oposició no puguin traslladar els seus precs i preguntes, no deixa llibertat per fer les intervencions,…
    20. Es gasta diners i proposa projectes inviables i ruïnosos com el de l’aparcament a la Corxera, un projecte que hipotecarà la ciutat per 40 anys (el màxim permès per la llei) quan preveu que si a l’empresa adjudicatària no li quadren els números haurà de pagar l’Ajuntament.
    21. Un govern que fa  obres sense sentit com l’aparcament a Can Rosselló (Ileco). Primer només per cotxes, i com que no hi aparcava ningú, ara també autocaravanes i també s’hi ha vist
    aparcat algun que altre cavall.
    22. Que ha aconseguit que la PAH abandoni la Taula Municipal de l’Habitatge per inoperant.
    23. Que amb dos anys només aconsegueix treure a subhasta l’Hotel Panorama i li queda desert. I, per tant, el finançament d’alguns projectes estratègics que segons l’alcalde sortiria de la venda del Panorama, queden in albis.
    24. Un govern que, finalment, s’ha dedicat a replantejar moltes coses per espatllar-les, com l’aparcament d’autocaravanes o el museu Thyssen.

    Ràtios o problemes més greus?

    14/06/2017
    Pel que sembla, avui ha saltat una altra polèmica a les arenes d’opinió ganxones. Segons ens comuniquen, Ensenyament ha canviat unilateralment l’acord de baixar la ràtio d’alumnes a dinou i ha decidit que es quedi en vint-i-cinc.
    Encara que incomplir acords sempre és censurable, tot i que parlem de mainada de tres anys que majoritàriament el que fan és jugar – cosa que ho fa menys greu i sense abonar ni molt menys l’actitud d’Ensenyament-, hi ha aspectes que ens semblen més preocupants, com per exemple la pèrdua de places de casal al Baldiri, fet que significa que aquests nens i nenes hauran de recórrer a la privada o als avis com a darrer recurs.
    Ens sembla molt greu un altre tema, que no ens l’inventem ja que va sortir a la premsa,  que no és altre que la prova de la tuberculina a què varen ser sotmesos un centenar d’alumnes i alguns docents, de resultes d’haver emmalaltit de tuberculosi un mestre del centre, el més preocupant però, són els tres mesos que varen esperar i la manca de comunicació que va existir vers els pares d’aquests alumnes.
    Ens preocupen molt més temes com l’institut nou, que ha desaparegut del mapa i de l’agenda municipal tot i que semblava que havia de ser el gran cavall de batalla de l’actual govern, un tema que els va dur a fer escarafalls i dures crítiques al govern anterior, al qual varen titllar d’incompetent i poc feiner perquè no havia sabut negociar amb la velocitat adient, sense escoltar les veritables raons del perquè no estava encara solucionat, però sí en vies de solució.
    Varen preferir, pel seu afany de protagonisme, llençar-ho tot per la borda i començar de nou i ho han fet tan bé que hem retrocedit dues pantalles, com diria la canalla d’avui en dia.
    I mentre parlàvem del nou institut, resulta que també ens hem oblidat del vell de Sant Elm, l’antic Abat Sunyer, que se’ns havia dit que necessitava moltes feines de manteniment i, malauradament, això també sembla que ha fugit de l’agenda municipal.
    Esperem que aquest govern ens doni alguna sorpresa, perquè totes les seves decisions ens agafen desprevinguts, tot i que creiem recordar que en el seu programa ens deien que farien bandera de la transparència, cosa que ara per ara no hem vist per enlloc, com tampoc hem vist per enlloc la participació ciutadana.
    MOVIMENT D’ESQUERRES (MES) SANT FELIU DE GUÍXOLS

    Un Thyssen minvant

    18/04/2017

    Ateses les notícies que hem conegut i que feien referència a la renúncia per part del govern de Sant Feliu de Guíxols al conveni de permuta per l’antiga fàbrica de Can Serra Vicens, Moviment d’Esquerres (MES) vol traslladar les següents consideracions:

    1.       La decisió és fruit de la poca ambició d’aquest govern (particularment de l’alcalde Motas) amb el projecte Thyssen.
    2.       La proposta Thyssen/Sant Feliu de Guíxols s’ha empetitit en els períodes en què Motas ha estat alcalde (ja siguin les propostes d’espais o artístiques) mentre hem vist com a Màlaga sí que feien els deures i com, finalment, bona part del que havia d’esdevenir a Sant Feliu de Guíxols anava a parar a Andorra.
    3.       La deriva del govern amb el Thyssen està costant molts diners a la ciutat.
    a.       Ja ben al inici, el govern encapçalat per Tots per Sant Feliu va renunciar a qualsevol ajuda que pogués venir de les altres administracions (“ho farem nosaltres sols”, ha                            afirmat diverses vegades el senyor alcalde). Una decisió incomprensible, el fet que un govern municipal no defensi amb ungles i dents les inversions compromeses a la                              seva ciutat.
    b.      Cal recordar que, per la compra de Can Blasco, l’Ajuntament haurà hagut de pagar prop d’un milió d’euros en efectiu (requalificacions urbanístiques a part).
    c.       El projecte Thyssen a Can Serra Vicens ja estava a punt. Un projecte que va pagar íntegrament el Ministeri de Cultura. Doncs bé, incomprensiblement, el govern decideix                        renunciar a aquest valor i encarregar un nou projecte que s’haurà de pagar íntegrament (ja avancem que no serà gens barat).

    4.       També les derives urbanístiques de la decisió són difícils d’entendre, ja que es renuncia a la proposta que havia aconseguit revertir l’opció prevista en el pla general (i criticada per tothom en el seu dia) de construir un bloc de pisos just davant del Monestir i de la Porta Ferrada.
    5.       El que s’ha anunciat es contradiu amb el que també diu el govern sobre la importància de Can Serra Vicens per la ciutat. No s’entén que es renunciï a un conveni que et garanteix adquirir l’espai i a la vegada s’anunciï que s’està interessat en adquirir aquest espai. No és racional.
    6.       Algun dia algú haurà d’analitzar perquè a Sant Feliu de Guíxols es perden oportunitats com aquesta. La mentalitat caïnita dels nostres actuals governants ha portat a renunciar a bona part del potencial que el Thyssen oferia i, en general, a menysprear qualsevol projecte que es pogués relacionar amb governs anteriors.


    El Ple aprova per unanimitat regular la qualitat dels pisos turístics

    01/04/2017

    En el ple de dijous, el grup municipal de MES va presentar una moció pel control de la qualitat dels pisos turístics, que va ser aprovada per unanimitat.

    Des del partit d’esquerres declaren que “no estem en contra de cap tipus d’establiment turístic, sempre que compleixi amb totes les normatives municipals i de la Generalitat” i  valoren que Sant Feliu té la gens menyspreable xifra de 677 pisos turístics, i que, per això, “s’ha de controlar exhaustivament la qualitat d’aquests establiments, ja que mala qualitat significa mala imatge per la nostra ciutat, i cal evitar-la”.

    Des de MES temen que a Sant Feliu pugui passar com a Barcelona o Palma (ciutat que ha prohibit els pisos turístics amb multes de fins a 40000€, decisió que ha estat avalada pel Govern Balear), en què “els preus dels lloguers s’han enfilat tant que els veïns de tota la vida es veuen obligats a marxar dels seus barris per allunyar-se cada vegada més dels centres històrics que solen ser les zones més turístiques”.

    El partit representat a l’Ajuntament per Pere Albó creu que “els portals d’internet on s’anuncien aquests pisos tampoc hi ajuden, ja que molts d’ells no demanen cap tipus de llicència” i aclareix que, si bé la darrera paraula la té el Govern de la Generalitat, la llicència la donen els Ajuntaments, que són els responsables del control d’aquesta qualitat i de la legalitat d’aquests.

    “Votant a favor d’aquesta moció hem fet el primer pas per evitar que l’excés d’oferta d’aquest tipus d’establiments ens porti a tenir els problemes que estan tenint altres ciutats catalanes”, declara MES, que valora el fet que el regidor de Turisme Salvador Calabuig (PSC) hagi informat al Ple de totes les accions que fa el govern de la ciutat per controlar la qualitat d’aquests pisos, i es mostren contents “que s’hagi entès la vocació de la nostra moció d’ajudar a fer que els allotjaments de la nostra ciutat siguin de la millor qualitat”.


    El ple aprova demanar al govern espanyol l’anul·lació del judici a Companys

    31/03/2017

    En el ple d’aquest dijous es va aprovar per unanimitat la moció presentada pel grup municipal de MES per demanar l’anul·lació del judici a Lluís Companys. Cal recordar que aquesta moció també es va presentar l’any 2010 al Congrés dels Diputats i no es va aprovar pels vots en contra del PP i del PSOE. Això va provocar que molts Ajuntaments catalans presentessin mocions en aquest sentit.

    Aquestes reivindicacions no són noves, després de la transició i de successius governs democràtics, apareix a partir de l’any 2000 un moviment ciutadà, tant espanyol com català, que reclama la condemna al franquisme i també l’anul·lació de tots els judicis polítics que es van donar en aquest període així com l’exhumació dels familiars desapareguts que es trobaven molts d’ells en fosses comunes repartides per tota la geografia peninsular.

    A tal efecte, la Generalitat creà al 2007 el Memorial Democràtic, que en l’article 2 de la llei de la seva creació explica els seus objectius que són “desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica i, en concret, del període de la Segona República, de la Generalitat de Catalunya republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i de les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d’una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió dels temps presents”. L’acció més rellevant del Memorial Democràtic fou la reclamació de l’anul·lació del judici de Lluís Companys i la rehabilitació de la seva figura. Al 2008 es presenta la resolució aprovada pel Parlament al Congrés dels Diputats, i al 2009 aquest darrer pren una decisió que serveix per rehabilitar la figura de Companys, però no l’anul·lació del judici, el Govern espanyol “esgotava més enllà de les decisions que puguin adoptar les famílies o les institucions que mirin d’anul·lar el judici sumaríssim (…) però en aquest intent no hi serà el Govern”. Així doncs s’iniciava la via jurídica per intentar l’anul·lació del judici, que encara no s’ha aconseguit.

    Segons declaracions de MES “és de justícia l’anul·lació d’aquest judici i tants d’altres, així com desplegar la llei de la Memòria Històrica que en altres comunitats sí que s’ha fet, però sembla que a Catalunya no acaba d’arrencar. Donem les gràcies a tots els grups municipals per haver-se adherit a la nostra moció i esperem que aviat no siguin necessàries”.


    Moció conjunta de CiU i MES per tal que s’assegurin els plecs i preguntes al Ple

    22/03/2017

    Els grups municipals de CiU i MES a l’Ajuntament de Sant Feliu presentaran una moció conjunta al proper ordinari de març, la transcripció del qual és la següent:

     

    “Atès que la normativa que regula les sessions del ple i concretament el ROM de Sant Feliu de Guíxols permet una interpretació consistent en donar per conclòs el ple a partir de mitjanit.

    Atès que fins i tot es pot donar una interpretació que comporti que arribada la mitjanit es tingui per acabat abruptament el ple sense permetre que tots els grups municipals i el públic puguin traslladar els precs i preguntes malgrat haver-se iniciat aquest punt de l’ordre del dia.

    Atès que l’apartat de precs i preguntes forma part essencial de la tasca de control al govern per part de la ciutadania i dels grups municipals a la vegada que constitueix un fonament del desenvolupament democràtic de les sessions i un element de transparència imprescindible.

    Atès que els plens es donen amb caràcter ordinari un cop al mes i que és només en aquests plens on està previst l’apartat de precs i preguntes.

    Atès que és també una element imprescindible de coherència dels debats que es garanteixi el principi d’unitat d’acte de les sessions plenàries i s’eviti, en la mesura del possible, que aquestes quedin interrompudes abruptament.

    Atès que en el present mandat i en d’altres anteriors s’ha esdevingut diverses vegades i en plens successius la interpretació restrictiva a la que fem esment per part d’alcaldia.

    Atès que aquesta interpretació afecta de manera especial al públic assistent, que en aquestes ocasions s’ha vist impedit de traslladar les seves preguntes, suggeriments, queixes o precs al ple municipal.

    Atès que és necessari establir en aquest punt un criteri que fomenti les bones practiques en el marc dels debats que es produeixen a les sessions del ple.

    En atenció al que es porta exposat PROPOSEM AL PLE L’ADOPCIÓ DELS SEGÜENTS ACORDS:

    Primer.- Amb caràcter general la normativa que regula les sessions del ple municipal s’interpretarà sempre de tal manera que s’afavoreixi la possibilitat per part dels grups municipals i del públic assistent de realitzar l’apartat de precs i preguntes. Concretament:

    Segon.- La normativa que regula les sessions del ple municipal s’interpretarà i els plens es dirigiran de tal manera que sempre es permeti l’apartat de precs i preguntes als grups municipals i al públic assistent en les sessions ordinàries. Es farà així en el cas de que la presidència pretengui deixar punts per a les següents sessions un cop passades les 23 hores 59 minuts i 59 segons. Aquesta circumstància mai serà al·legada per evitar obrir el punt de precs i preguntes.

    Tercer.- La normativa que regula les sessions del ple municipal s’interpretarà i els plens es dirigiran de tal manera que permeti durant les sessions ordinàries formular a tots els grups municipals i al públic assistent els precs i preguntes que s’haguessin proposat traslladar. Un cop obert aquest punt no es podrà tancar fins que tots els grups municipals i el públic assistent facin arribar els seus precs i preguntes al govern municipal.”

     

     


    CiU s’afegeix a la censura per la contractació de la dona del regidor Calabuig

    04/02/2017

    El primer partit en sortir a la palestra a censurar la contractació de la dona del regidor del PSC Salvador Calabuig va ser MES, però el partit majoritari a l’oposició, CiU, també s’hi afegeix. El partit, ara anomenat PDECAT, recorda com Tots per Sant Feliu els acusava tot sovint, en l’anterior legislatura,  de “contractar amiguets”. La portaveu del PDECAT Dolors Ligero asseverava que “aquí es veu la sensibilitat de l’actual Ajuntament”.

    La regidora de Recursos Humans, Sílvia Romero (TSF) assegura, en canvi,que s’ha seguit el procediment que recull el Diari Oficial de la Generalitat, sense intervenció dels regidors: “El filtratge de candidats el va fer el SOC amb els inscrits com a demandants de feina, i amb una llista anònima”, va defensar, i a més va preguntar “com es devien fer les coses abans” de manera retòrica als edils que han qüestionat la contractació i sostenia que podrien haver consultat el mecanisme del procés abans d’airejar el cas a la premsa i les xarxes socials.

    El fet ve de què l’Ajuntament va presentar el mes passat 17 treballadors contractats amb una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per a desocupats de llarga durada i entre els beneficiaris hi ha l’exedil Esther Martínez, esposa de l’actual regidor de Turisme i Medi Ambient, Salvador Calabuig (PSC). Aquesta coincidència ha acabat desfermant les crítiques dels dos grups de l’anterior govern, MES i CiU, que, tot i que no valora la legalitat de tot plegat, sí que ho troben “poc ètic”.

    Els sindicats estan al cas

    Segons El Punt-Avui, el president de la junta de personal –el comitè del consistori–, José Luis Sánchez, explicava que han debatut el cas en les últimes setmanes, i, tot i els recels davant la “casualitat”, opten de moment per la prudència: “La contractació és per sis mesos, i a l’estiu estarem amatents si es prorroga o es reprèn en el futur.” Romero garantia que els contractes temporals no seran “cap porta d’entrada” a l’administració.


    La post-veritat ganxona

    15/02/2017

    La formació socialista MES- Moviment d’Esquerres troba de molt mal gust la nota que apareix al darrer número del pamflet propagandístic del Govern (butlletí #Guíxols) signada pel grup municipal del PSC i que reflexiona sobre la creació de feina com a eina per la sortida de la crisi i la preocupació en veure que la millora de l’economia no es transforma en creació d’ocupació.

    Diem això perquè l’esmentada nota ha vist la llum després que des de MES ens féssim ressò de la denúncia de certs treballadors que s’han vist exclosos abruptament del procés de selecció en el darrer Pla d’ocupació, els quals se’ns havien dirigit per posar-nos al cas -confirmant els rumors que s’havien escampat per la ciutat (i que posteriorment la premsa se’n va fer ressò)-  de clares pràctiques de nepotisme en atorgar un dels llocs del Pla d’Ocupació a la dona d’un regidor del mateix PSC.

    Pensem que en la seva complicitat activa, dins del Govern, la designació i tria de les persones admeses mitjançant una subvenció del SOC s’hagués hagut de fer amb millors i més fonamentats criteris de transparència i socials, amb la intervenció de Serveis Socials i garantint que les designacions dels llocs haguessin servit per ajudar –d’entre tots els candidats- a aquelles famílies o treballadors amb més risc d’exclusió social i pobresa.

    La impúdica combinació al butlletí #Guíxols de la notícia dels Plans d’ocupació -foto de l’alcalde amb els 17 seleccionats (dona del regidor inclosa)- amb l’article d’opinió esmentat del PSC, es produeix sense que el govern de la ciutat s’hagi dignat a donar explicacions a la polèmica.

    Tot plegat no deixa de ser una altra mostra de fins a quin punt aquesta publicació és una eina absolutament anacrònica al servei d’allò que ara s’anomena la postveritat. En aquest cas la postveritat pròpia del govern local.


    MES investigarà que l’Ajuntament hagi contractat la dona d’un regidor de govern

    03/02/2017

    MES- Moviment d’Esquerres no veu bé la contractació de l’esposa d’un regidor de l’equip de govern per un dels plans d’ocupació del SOC destinats a persones amb atur de llarga durada i sense recursos. Es tracta de la dona del regidor socialista Salvador Calabuig, que ha estat destinada a la Casa Albertí com a auxiliar administrativa del Síndic de Greuges.

    La dona de Calabuig es va contractar a principi d’any i gràcies a un conveni amb el Servei d’Ocupació de Catalunya segons el qual l’Ajuntament va agafar per treballar durant sis mesos 17 persones aturades de llarga durada – excepte 2 per un any en tenir més de 55 anys-.  En total, l’Ajuntament va rebre gairebé 180.000 euros a tal efecte.

    Per ser contractat, calia estar inclòs en algun dels dos supòsits següents: que la persona tingués més de 45 anys  i no rebés cap prestació (la dona de Calabuig estaria en aquest grup); o bé persones en atur beneficiàries de la Renda Mínima d’Inserció (PÎRMI).

    Tot i que, des de Moviment d’Esquerres, en principi no dubten de la legalitat del fet, la formació encapçalada per Pere Albó demanarà tota la informació relacionada amb el procés de selecció pels esmentats contractes.

     


    Puntualitzacions de MES sobre la contractació de la dona de Calabuig

    06/02/2017
    Vistes les notícies que han aparegut a la premsa, MES-Moviment d’Esquerres vol puntualitzar algunes primeres (i sorprenents) afirmacions fetes tant des del govern de la ciutat com de professionals al servei del seu entorn.
    · El govern haurà intentat vestir l’expedient administratiu tant bé com haurà sabut, però això no treu que es desperten molts dubtes – també de legalitat – quant als resultats finals,
    en els quals ens trobem que la dona d’un regidor del govern ha accedit a un lloc destinat a col·lectius amb problemes d’exclusió.
    · Aquest és un clar cas de nepotisme i d’una subvenció que no haurà servit per a la seva finalitat, tal i com cal esperar. Malauradament, podem afirmar que hi ha moltes unitats
    familiars de la nostra ciutat amb algun membre inscrit al Servei d’Ocupació de Catalunya i amb més necessitats (fins i tot emergències socials), que s’haurien d’haver considerat prioritàries i que el govern podria haver atès fent una “millor” gestió.
    · És la regidora qui hauria d’haver estat proactiva en facilitar la informació als restants grups del consistori i preveure que aquesta contractació encendria totes les alarmes. Contràriament, ha especulat durant pràcticament un mes en confiar en què ningú se n’adonaria del fet.
    · Moviment d’Esquerres no es dedica a esbombar res, sinó a fer la seva tasca des de l’oposició. Han estat justament alguns aspirants exclosos del pla d’ocupació els que ens han fet arribar les seves indignades denuncies (com no podia ser d’una altra manera). Fins al punt que amb algun d’ells es va cometre la crueltat, des del departament de la regidora Silvia
    Romero, d’anul·lar la signatura del contracte de treball dos dies abans malgrat se’ls havia confirmat prèviament que havien accedit a una plaça. És amb aquests ciutadans amb qui la
    regidora hauria de tenir reunions i donar explicacions.
    · Permetre pràctiques com les que ha protagonitzat el govern de Sant Feliu de Guíxols va en perjudici del tipus de polítiques de foment de la ocupació en el seu conjunt. Ho lamentem, perquè, ben gestionades son polítiques en les que nosaltres creiem i que amb actuacions com les del govern es perjudiquen i es posen en dubte.
    ​· “Com es devien fer les coses abans”, preguntava la senyora Sílvia Romero, i li contestarem la pregunta. Quan es presentava un pla d’ocupació, una de les condicions era que les persones estiguessin apuntades al SOC com a demandants de feina, i era el mateix SOC qui feia la primera selecció. Però la decisió final la té l’entitat beneficiària, en aquest
    cas l’Ajuntament, i aquí és on hi ha la part denunciable: si el SOC només va enviar les persones justes (cosa força improbable) hauria d’haver renunciat i demanar més candidats. Si el SOC va enviar més d’un candidat (el més probable) no hauria d’haver passat la selecció, això vol dir que està al lloc que hauria d’haver ocupat una altra persona més necessitada. Per cert, no deu ser massa diferent de com ho fan a Palamós, justament al departament d’on ella és treballadora. En fi, que la regidora evidentment feia una pregunta a la vegada retòrica i cínica.
    Finalment, insistim, no fos cas que es mal interpretin les nostres afirmacions (de manera interessada o no), que no tenim res en contra ni dels plans d’ocupació ni dels treballadors
    contractats. Nosaltres denunciem una mala praxi per part del govern. Es per això que els posts que hem posat al nostre Facebook aquesta vegada apareixen sense fotografia, en
    alguns llocs hem tornat a veure fotografia dels treballadors que havien passat la selecció amb l’alcalde. No deu ser gaire agradable per ells veure’s una vegada darrere una altra
    barrejats en aquesta polèmica que ells no han provocat. Per això els demanem disculpes per les molèsties que els hagi pogut provocar tota aquesta situació, però hi ha coses que no
    es poden deixar passar.

    El govern rectifica i arriba a un acord amb la Policia Local derogant els seus propis decrets

    26/01/2017

    Les hores ordinàries establertes als treballadors de l’Ajuntament que fan tasques purament administratives no s’adiuen amb les necessitats de tots els serveis per igual. Per això, amb certs col·lectius de treballadors, l’Ajuntament ha de concretar les previsions amb models de jornada que s’adeqüin a les veritables necessitats del servei.

    Les policies locals són el paradigma d’això que estem dient. Sempre han estat necessàries les regulacions especials de la jornada que garanteixin un servei continuat de 24 h al dia. Durant molts anys s’havia fet a través de les hores extres, però ja darrerament (amb la crisi) es va aconseguir a través de complements que implicaven menys despesa per a l’Ajuntament.

    Que tot això que expliquem es fa negociant no sembla pas una cosa massa difícil d’entendre. Malgrat això, al govern de Sant Feliu de Guíxols li haurà costat prop d’un any i mig arribar-hi. Abans ha defensat coses tan delirants com que la jornada de la Policia Local havia de ser de fins a 42,5 hores efectives cada setmana. També que (declaracions de l’alcalde) “els policies de Sant Feliu cobraven per unes hores que no realitzaven” o que “hi ha un seguit d’hores de servei que els agents han de realitzar, per tal que corresponguin exactament amb el que reflecteix la seva nòmina” (Diari de Girona). Es va parlar de “dèficit d’hores detectat entre la plantilla de la Policia Local” i fins i tot de “regularitzar-lo” (diari El Punt).

    Ja en el seu moment vam expressar la inexactitud d’aquestes afirmacions així com la necessitat de què el govern rectifiqués unes declaracions que podien induir a algú a dubtar de l’honradesa del cos de la policia local de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta rectificació mai no es va produir i tot plegat va obligar a la plantilla de la Policia Local a fer diverses accions que de la sala de plens van passar als jutjats i d’allà, finalment, a la mesa de negociació (d’on el govern no hauria d’haver sortit mai).

    Un any més tard, el govern portarà a ple un acord amb la policia local. En lloc d’aquest acord es parla ja “d’anteriors dèficits d’hores” ni de “regularitzacions pendents”. Tampoc de les 42,5 hores que els hi correspondria efectuar a la policia local. Al contrari, es dóna per entès que aquests dèficits d’hores mai no han existit i per  tant no hi ha cap mesura a prendre per corregir-los o compensar-los. A la vegada, s’aclareix expressament que la jornada ordinària de la policia és de 37 h i mitja.

    En l’acord s’estableixen els següents complements pels treballadors:

    1. Reconeixement d’un complement específic vinculat al lloc de treball:

    Sergent: 1580,40 €
    Caporal: 1203.53 €
    Agent: 1045.49 €

    2. Reconeixement d’un complement específic funcional de 143,6 € per prolongació de jornada de 2 h i mitja addicionals a les 37 h  i mitja de treball efectiu a les establertes actualment com a jornada ordinària.

    Arribats fins aquí ,no estaria gens malament que aquest acord anés acompanyat d’alguna declaració del govern admetent que la nostra policia local mai no ha cobrat per unes feines que no ha fet i que mai no hi ha hagut “dèficits d’hores” pendents ni “per recuperar”.


    Sant Feliu s’adhereix al projecte “No puc esperar!”

    28/11/2016
    Al ple del mes d’abril d’enguany, el grup municipal de MES-Moviment d’Esquerres, va presentar una moció per implementar el projecte “No puc esperar!” a la ciutat. Aquest projecte engegat per l’ACCU (Associació de malats de Crohn i Colitis Ulcerosa) amb la col·laboració dels Hospitals Josep Trueta i Hospital de Palamós a les nostres contrades, té com a finalitat facilitar la vida a les persones amb alguna d’aquestes malalties. Aquesta moció es va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals.
    La Malaltia de Crohn i la Colitis Ulcerosa formen part de les Malalties Inflamatòries Intestinals, que per ara no es poden curar i que no són contagioses. En aquestes malalties la causa dels símptomes és la inflamació de part del tub digestiu. Les característiques i localització de la inflamació varien depenent de la malaltia de què es tracti.
    S’estima que a la demarcació de Girona hi ha entre 3.000 i 4.000 pacients de malaltia inflamatòria intestinal, dels quals uns 700 correspondrien a l’àrea metropolitana de Girona.
    Un dels problemes més angoixants quer pateixen els pacients afectats d’alguna d’aquestes malalties és la necessitat urgent d’anar al lavabo, realment no poden esperar arribar a casa o a algun lloc amb lavabos públics, com la resta de ciutadans.
    Això els provoca una situació d’angoixa molt greu, ja que la seva qualitat de vida es veu molt minvada, sobretot per la possibilitat que puguin tacar-se la roba en alguna d’aquestes urgències. Per això, des de l’Associació de malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa (ACCU) es va iniciar un projecte per ajudar als malats a trobar un lavabo el més ràpid possible, el projecte “No puc esperar! No puedo esperar!”.
    En un correu enviat per l’ACCU ens han comunicat que finalment l’Ajuntament de Sant Feliu els ha enviat les dades per poder geolocalitzar els lavabos públics que aquests malats podran usar només ensenyant la targeta que els faciliten els metges de medicina interna dels hospitals col·laboradors. Des de divendres Sant Feliu de Guíxols apareix com a Ajuntament col·laborador al web del projecte i ja es poden consultar els lavabos públics disponibles mitjançant el web o l’aplicació per a mòbils de No Puc Esperar! 
    Estem francament contents que per fi el projecte estigui operatiu a la nostra ciutat i haver ajudat que la vida d’aquests malats sigui una mica més fàcil.

    Males previsions pel 2017

    16/11/2016

    Ahir a la nit es va celebrar el ple del pressupost de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per a l’any 2017. El Grup Municipal de Moviment d’Esquerres (MES) va votar-hi en contra. Es tracta d’un pressupost que concreta les polítiques d’inversions que el govern de Sant Feliu ha anat anunciant les darreres setmanes i unes línies estratègiques que no compartim i que significaran:

    L’eliminació de l’aparcament gratuït a la Corxera.
    La memòria d’alcaldia esmenta aquesta voluntat per l’any que ve. Hem tingut ocasió de comentar que no compartim l’anàlisi de viabilitat econòmica d’aquesta inversió. Ens sembla que la mateixa serà una llosa per a l’economia local. Fer una concessió d’11.000.000 € a 40 anys per eliminar totes les places d’aparcament gratuït de la zona de La Corxera no ens sembla una bona idea.
    Defensem la zona de La Corxera com un espai per aparcament gratuït. A més a més aquesta previsió significa també deixar en l’oblit per què resta de mandat qualsevol iniciativa referent a un aparcament al passeig i amb ell la modernització i millora urbana d’aquest.

    L’eliminació d’un projecte en el Monestir basat en el seu Pla Director.
    El pressupost 2017 ja preveu el trasllat del Museu d’Història de la ciutat. Per a fer-ho destina 244.000 euros per adequar l’Antic Hospital a aquesta finalitat. També es destinen 120.000 € per actuacions prèvies al Monestir (excavacions arqueològiques). Si tenim en compte que el govern ja s’ha gastat prop d’un milió d’euros per l’adquisició dels jardins de Can Blasco i que els estudis preliminars parlen d’un annex al Monestir per valor de prop de 5.000.000 € està clar que la “idea” d’abandonar la proposta a Can Serra Vicens es va demostrant dolenta i cara.
    Defensem el projecte d’un complex cultural en la línia del Pla Director del Monestir. Un Pla director que ha servit de base de totes les inversions que s’han anat fent durant els darrers anys i que els hi ha donat coherència. També defensem integrar Can Serra Vicens en aquesta proposta com a la millor alternativa de futur pel Thyssen.

    Un segon “Guíxols Arena” (ara a la Platja).
    El govern ha anunciat darrerament la seva intenció de construir unes grades a la zona de Rius i Calvet. A la proposta que es presenta només hi veiem formigó i, en definitiva, una proposta que més que integrar-se en el passeig, l’agredeix. En el debat al ple el portaveu del govern va reconèixer que es tractava sobretot d’una obra hidràulica. En realitat és el mateix equipament que el ja s’ha fet a la zona de Vilartagues i que s’anomena Guíxols Arena, però sobre una riera. Serà la segona construcció d’aquest estil que s’iniciarà en aquest mandat. Som del parer que amb un Guíxols Arena la ciutat ja en té ben bé prou.
    A tot això el govern i destina 600.000 € una quantitat insuficient (s’ha parlat de més d’1,5 d’inversió). En definitiva es bloqueja uns diners per quan s’afronti un mal projecte per tornar a fer un equipament de què la ciutat ja disposa (Guíxols Arena) i que ha generat un fort rebuig popular.

    MES-Moviment d’Esquerres SANT FELIU DE GUÍXOLS.


    Un “petit error informàtic” que costa 5 milions d’euros

    07/11/2016
    Al ple municipal del passat dijous 27 d’octubre va haver-hi un punt d’aquells que no és un punt estrella com el del pàrquing o la modificació del POUM (del qual haurem de parlar en un altre moment), en el qual l’equip de govern va voler passar de puntetes, ràpidament, com si no tingués importància, però que creiem que és prou significatiu perquè no passi sense que algun grup de l’oposició en faci esment.
    El punt era aquest:
    (2) Esmena de l’acord d’aprovació del compte general 2015
    Es tractava de rectificar el resultat dels comptes municipals del 2015, que tot just s’havien aprovat en el Ple anterior celebrat el 29 de setembre de 2016, a petició de la Sindicatura de Comptes, donat que, en una primera revisió “el validador del Tribunal de Comptes va apreciar l’existència d’un error respecte de la imputació de subvencions rebudes”.
    Aquest error detectat suposa que,  on l’Acord d’aprovació del Ple de setembre deia “el compte de resultat econòmic patrimonial, que dóna un estalvi de 9.350.133,54 €”, en realitat, hauria d’haver posat la quantitat de 4.113.564,97 €. L’errada és força significativa: 5.236.568,57 €, prop del que abans eren mil milions de pessetes.
    Dins l’estratègia de fer-ho passar com una qüestió merament comptable (que també ho és). el govern va fer intervenir un tècnic. El Regidor d’Hisenda no en va fer cap valoració política. El tècnic ens va explicar que es tractava d’una errada informàtica (i no direm que sigui mentida). És del tot normal que hi hagi errades (informàtiques, mecanogràfiques, tècniques…). Però el que ja no és tan normal és que una errada com aquesta es mantingui en la comptabilitat de la institució durant mesos i mesos.
    Els tràmits per l’aprovació del tancament del compte comencen just en acabar l’exercici econòmic, i van finalitzar amb l’aprovació del compte general 2015 pel Ple celebrat el 29 de setembre de 2016 i ara rectificat al Ple de 27 d’octubre. Això vol dir que durant aquest 2016 s’han estat prenent decisions de tot tipus segons aquests comptes errats. Modificacions pressupostàries, importants acords de despesa, tota mena de compromisos amb creditors, establiment de preus públics, impostos… i fins i tot s’han preparat els pressupostos del proper exercici 2017. No és exagerat dir que qualsevol decisió econòmica s’ha pres durant aquest temps prenent com a base aquests comptes errats, els de 2015. Doncs bé, en aquests comptes hi havia un desquadrament de més de 5 milions d’euros.
    Finalment, no ha estat el mateix Ajuntament, sinó que han hagut de venir de fora per fer-nos-en adonar. Sembla que això tampoc és un bon símptoma. Durant tots aquests mesos algú hauria d’haver vist aquest desquadrament. I en última instància ho hauria d’haver vist el regidor d’Hisenda, que té la responsabilitat de la comptabilitat, i que aquesta no tingui errors (ni informàtics ni de cap mena) i molt menys d’una magnitud que en euros es pot quantificar en 5 milions.
    Però si mirem una mica més enllà, aquest error pot posar en perill les inversions que el senyor alcalde ha anat pregonant a tots aquells mitjans que l’han volgut escoltar. Un dels projectes que pot perillar és el Museu Thyssen, un dels estrella del nou govern o, com va dir la regidora Sílvia Romero al Diari de Girona del 16 d’octubre de 2015, ” un projecte estratègic per la ciutat” i que, segons ha aparegut en diferents mitjans, la ciutat de Sant Feliu pagarà amb els seus propis mitjans (el projecte ja costa més del que queda realment de romanents). Al ple del 12 d’abril d’enguany. l’alcalde es comprometia a tirar endavant el museu buscant el finançament i els inversors que faltaven, però que “també cal que tothom
    tingui clar que, si cal, l’Ajuntament es farà càrrec de la inversió; és a dir: aportarà els dos milions que farien falta ara mateix”. I així ho va repetir mesos més tard en una entrevista pel
    programa Supermatí de Ràdio Capital el 20 de setembre de 2016: “Quan anem a la Generalitat o a Patrimoni de Girona, la política d’anar a pidolar de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’ha acabat, nosaltres el que fem és afrontar projectes i anar a dir-los a aquestes administracions, que aquests projectes són bons no només per Sant Feliu, sinó també pel país,  i els volem afrontar. Si ens volen ajudar, perfecte, si no ens volen ajudar en aquests moments perquè tenen altres dificultats no passa res, nosaltres anem avançant en aquests processos i, quan ells estiguin preparats, que s’incorporin i estic segur que s’incorporaran”.
    Bé, ara tenen més de cinc milions menys, més o menys els que costava el Thyssen. Tampoc anirà a “pidolar” l’alcalde a les administracions corresponents?

    El nou aparcament de la Corxera: una proposta gens raonable i una ruïna pels 40 anys vinents

    31/10/2016
    El darrer ple va aprovar un estudi que demostraria (segons afirmen el govern i GdC) la viabilitat econòmica de construir un edifici d’aparcament a la zona de La Corxera -entre el pavelló i el teatre-. El que no explica el govern, però, és el preu que pagarà la ciutat. Les condicions que estableix l’estudi de viabilitat perquè algun operador finalment es decideixi a realitzar la inversió no són, segons el nostre parer, assumibles per a la ciutat. Les concretem:
    1.-El cost de l’obra que es preveu és d’11.772.500 € (onze milions set-cents setanta-dos mil cinc-cents euros) IVA inclòs. La concessió haurà de fer-se per 40 anys (el màxim que permet la llei).
    2.-L’Ajuntament haurà de donar garanties a través d’una clàusula “Florentino Pérez” de manteniment de l’equilibri econòmic de la concessió. Si durant aquests 40 anys les previsions fallen o s’han de modificar, l’Ajuntament en serà responsable.
    3.-La ciutat haurà d’incloure tota la zona blava -també Platja de Sant Pol- dins la concessió pel màxim temps que permet la llei (25 anys). La concessió de les zones blaves de la ciutat genera benefici a la tresoreria municipal, que quedarà compromès al pagament de la inversió durant tots aquests anys.
    4.-També s’haurà d’incloure l’aparcament de la Plaça del Mercat pel màxim temps que permet la llei (25 anys). Recordem que l’equip de govern va rescatar-lo fa uns mesos (ara entenem les presses) en una operació de dubtós benefici econòmic per a la ciutat. Així doncs, s’entregaria aquesta gestió sense cap càrrega financera i el benefici de l’explotació es destinaria (també) al pagament de la inversió de l’aparcament de La Corxera.
    5.-El compromís de generar un àmbit d’influència -l’estudi l’anomena àrea d’influència ampliada- que arribaria fins a la Rambla del Portalet. Qualsevol plaça que es generés en aquest àmbit seria de pagament i vinculada a fer viable la inversió.
    6.-Eliminació de places d’aparcament properes a La Corxera per afavorir la viabilitat de l’aparcament. L’estudi parla de places en el Passeig del Mar i en el debat al ple el govern va reconèixer la seva intenció d’eliminar les places de Juli Garreta.
    7.-Implantació del que anomenen “sistema de tarifa variable” dins l’àmbit. Un eufemisme del següent concepte: fer pagar a tot arreu i com més lluny de La Corxera més es farà pagar.
    8.-Eliminació de tots els aparcaments gratuïts de l’àmbit (només es preveuen bonificacions): l’aparcament gratuït de La Corxera i el de darrere l’estació d’autobusos, així com el de la zona Enamorats (Horta d’en Palahí, davant Pavelló de la Corxera). L’única excepció és l’aparcament de la carretera de Tossa. Eliminació de la primera mitja hora gratuïta de l’aparcament de la Plaça del Mercat.
    En definitiva, l’informe diu que si durant 40 anys fem pagar a tothom que vulgui aparcar entre la zona de la Corxera i el Portalet potser encara sortiran els 11.000.000  € que es necessiten. Això si, per trobar algú li haurem de fer les mateixes condicions que li van fer a
    en Florentino Pérez al Projecte Castor, o sigui, que si fallen les previsions, ja ho pagarà l’Ajuntament.
    Però el més greu de tot és que l’alcalde ha fet seva la màxima de “donde dije digo digo Diego“, perquè en la seva campanya de les darreres eleccions carregava d’aquesta manera contra la decisió de l’equip de govern de fer un pàrquing al passeig: “és un problema endèmic al municipi”, va dur també a la reflexió sobre el pàrquing soterrat que CiU i PSC pretenen construir al Passeig dels Guíxols. “És un projecte que compromet la ciutat durant anys i els ciutadans hi han de poder dir la seva”, va considerar l’alcaldable de TSF, que va anunciar la inclusió al programa d’una “proposta de consulta perquè siguin els ciutadans els qui triïn si volen aquesta infraestructura o buscar altres solucions com podrien ser aparcaments dissuasius a l’entrada del municipi”. (Font: campanya de TSF, acte del 8 de març de 2015).
    Pel que veiem si és ell qui hipoteca el poble, està bé. Però si tirem més enrere, trobarem que es queixava que el projecte de pàrquing havia estat fet sense l’opinió de l’oposició, que també hi tenia coses a dir: “Carles Motas, de Tots per Sant Feliu, va criticar que la inclusió de la partida per l’estudi de viabilitat es fes sense avisar ningú i va advertir que tots els grups de l’oposició tenien coses a dir: ‘L’aparcament és un projecte de ciutat. Han de parlar i comptar amb nosaltres i no cal que ens convidin a misses dites'”. (El Punt 5/07/2013). No com ara, que ni tan sols no ha comptat amb l’oposició, sinó que ha estat capaç de presentar el seu meravellós projecte abans a la premsa i al seu pamflet particular que al Ple, que és l’òrgan de representació de tots els ciutadans i ciutadanes i que mereix el màxim dels respectes (sembla que els plens són per l’Equip de Govern quelcom incòmode). I encara una altra més, quan el senyor Motas va aconseguir ser alcalde gràcies a una moció de censura, defensava en certa manera el pàrquing al passeig però matisava que hi havia altres opcions: “
    La primera fase aniria de l’Ajuntament a l’alçada de la rambla Vidal, i la segona, de la rambla al Casino, aproximadament. Aquest projecte de l’Ajuntament, segons explica l’alcalde guixolenc, Carles Motas , sí que inclou una part de terreny que implicaria el servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient. De tota manera, recorda que aquest projecte és una de les opcions possibles. L’alcalde creu que, almenys per a la primera fase, no caldria tallar el trànsit de la zona de davant de l’ajuntament, tot i que per a l’altra fase sí que resultaria afectat. Ara, però, falta acordar quina ordenació del passeig es vol. Una mica més barat seria construir l’aparcament a la zona de la Corxera. L’edifici
    costaria 4.400.000 euros i tindria cabuda per a 201 vehicles. No seria subterrani, sinó un edifici de dues plantes.” Un projecte molt diferent del que ha presentat ara, i molt més econòmic. (El Punt, 2/09/2010)
    Moviment d’Esquerres (MES) pensa que el govern hauria d’extreure d’aquest estudi justament la conclusió contrària a la que ha arribat: que l’edifici per ús d’aparcament a La Corxera és inviable. És inviable perquè les hipoteques i les condicions que la ciutat i els ciutadans hauran d’assumir no són raonables en absolut. Pensem que el millor que pot fer el govern és abandonar aquesta “idea”. Evidentment, el nostre vot va ser contrari a la proposta.
    Moviment d’Esquerres (MES) Sant Feliu de Guíxols.

    Sobre el tancament del setmanari Àncora

    25/10/2016
    Àncora ha anunciat que l’extra de Nadal serà el darrer número del setmanari, acabant així amb la tradició ganxona dels setmanaris impresos.
    En els darrers dies s’ha fet pública la notícia que el setmanari tanca a finals d’any. No és una bona notícia, ni de bon tros. S’ha acusat Àncora de no saber adaptar-se als temps moderns i potser és veritat. Incorporar les noves tecnologies és bàsic per a qualsevol mitjà de comunicació i el que valia fa 10 anys ara ha quedat obsolet, però no perdem de vista que es tracta d’un setmanari local, amb vocació d’informar d’allò que passa a la ciutat i també donar veu als ciutadans amb les seves observacions i queixes. També ha estat una bona plataforma pels partits polítics a l’hora d’informar a la ciutadania dels seus projectes i les seves opinions, i Àncora en això ha estat generosa. 2500 caràcters per explicar quelcom pot semblar poc, però aquests espais han estat cedits gratuïtament i un cop agafada la pràctica donen per explicar moltes coses.
    No ha estat tan generós l’equip de govern, que en un pamflet pagat pel poble (edició més repartiment), els grups municipals “gaudeixen” de 1000 caràcters incloent títol i signatura, un pamflet en el qual la crítica o l’opinió dels ciutadans no hi són presents, per això el considerem un pamflet.
    No traiem mèrit a Àncora, que durant 69 anys ininterrompudament ha estat testimoni de tot el queha passat a la nostra ciutat, i són molts els historiadors locals que quan han hagut d’escriure sobre algun fet ocorregut a la ciutat han anat a buscar-lo als setmanaris publicats d’Àncora, i ha estat la continuadora d’una tradició ganxona centenària que potser molts ciutadans no saben.
    Sant Feliu ha tingut setmanaris almenys des de 1898 amb noms com Llevor, La información, El Programa, Ciutat Nova, El Ideal, L’Avi Muné, Palmarium. Espalmatorium o La Proa entre d’altres. No tots van tenir la durada d’Àncora, però van iniciar el camí, malauradament la guerra civil va fer que s’aturessin les publicacions fins al 1947, que surt Chut, per convertir-se després en Àncora.
    Aquest tancament per a molts serà una “Crónica de una muerte anunciada”, i l’actual Ajuntament tindrà el dubtós honor de ser el que ha vist tancar l’Àncora. Potser si part dels
    diners del pamflet haguessin servit per contractar publicitat al setmanari, hauria pogut aguantar un temps més. Però està vist que si no s’està en la mateixa ona que el govern …
    Moviment d’Esquerres (MES) Sant Feliu de Guíxols.

    El ganxó Pere Moreno, a la Direcció Nacional de MES

    17/10/2016

    El ganxó Pere Moreno ha estat escollit com un dels tres representants gironins a la Direcció Nacional del partit Moviment d’Esquerres (MES). Moreno farà equip amb el colomenc Pere Garcia i el gironí Francesc Brunés.

    La candidatura es complementa amb la coordinadora territorial actual, encapçalada pel regidor ganxó Pere Albó, que fa més d’un any que treballa per difondre el projecte del socialisme sobiranista arreu de les comarques gironines.

    Durant la presentació de la candidatura, Pere Garcia, Pere Moreno i Francesc Brunés van dir que “defensarem els interessos i les inquietuds de les comarques de Girona a la Direcció Nacional”, posant l’accent en tasques d’implantació i difusió d’un “projecte progressista i sobiranista a la demarcació”.

    Pere Moreno també és delegat de la coordinadora local de Sant Feliu i va ocupar el cinquè lloc en les llistes de MES en les eleccions municipals de 2015. Prové del món associatiu i col·labora actualment en diverses entitats.

    El partit, creat el 2014 per una escisió del PSC, té actualment 45 regidors arreu de Catalunya, així com un Eurodiputat i diversos diputats que formen part de Junts Pel Sí.


    Dinar de germanor de MES

    05/10/2016
    El passat dissabte 1 d’octubre, el grup local MES-Moviment d’Esquerres de Sant Feliu va rebre la visita del president del partit Alfons Palacios, amb el qual van repassar l’actualitat política i més tard van celebrar un dinar a Sant Grau, al cor de les Gavarres.
    En la reunió de treball prèvia al dinar es va deixar molt clara la posició de MES-Moviment d’Esquerres davant el procés. MES es declara un partit sobiranista, ja que vol el dret a decidir de tots els ciutadans de Catalunya. “No es podrà construir cap país si no sabem què vol la nostra gent, no hem de deixar ningú enrere i per això cal preguntar l’opinió del país, i no fer com el govern de Madrid que està desestimant l’opinió de més de dos milions de catalans que van votar a favor de la independència”.
    MES també es declara “municipalista” i “transversal”, en tant que ha aconseguit aglutinar militants descontents d’altres partits,  persones que mai s’havien plantejat entrar al món de la política o persones provinents del sindicalisme.
    Un cop acabada la reunió de treball els militants es van dirigir a dinar al cor de Les Gavarres, a l’ermita de Sant Grau, on s’hi van ajuntar altres amics i tres companyes de MES de Girona. Un dinar amè que va ajudar a estrènyer els llaços entre tots els membres del partit i, després dels parlaments de Pere Moreno (delegat de MES a Sant Feliu), Pere Albó (regidor de MES a l’Ajuntament) i d’Alfons Palacios (president de MES-Moviment d’Esquerres), es va acabar la jornada.

    L’Ajuntament tanca l’oficina de consum municipal

    05/09/2016

    L’Ajuntament, mitjançant un decret d’alcaldia signat el 22 de juliol, va decidir tancar l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i revocar el nomenament de la treballadora municipal que hi treballava des de 2014 (mandat de Joan Alfons Albó).

    L’ajuntament es basa en un informe tècnic de l’àrea per clausurar l’oficina i cita “canvis organitzatius” com a motiu de la clausura.  Cal tenir en compte que, actualment, i per Llei estatal, les competències de consum ja no són pròpies dels Ajuntaments, sinó que vénen delegades d’Ens superiors jeràrquicament.

    La oposició titlla de “molt greu” aquest tancament, ja que, segons sembla, el ciutadà que s’adreçava a aquesta oficina era informat que la tècnica estava de vacances fins el 25 de juliol, però passada aquesta data, un cartell informa que per “reestructuracions del servei”,  l’oficina roman tancada i adreça els usuaris a l’Oficina de Consum del Consell Comarcal, al web de Consum de la Generalitat o al telèfon 012.

    Segons ha pogut descobrir el partit de l’oposició MES, la ciutat es queda sense aquesta oficina a l’espera d’un conveni amb el Consell Comarcal perquè algú de les oficines situades a la Bisbal d’Empordà vingui unes hores a la setmana a l’oficina de la ciutat. Un fet, per MES, “indecent” ja que “una ciutat de prop de 22000 habitants ha de tenir un servei d’informació al consumidor igual que el de poblacions molt més petites”.

    MES repassa el segon número del butlletí municipal

    Aprofitant la nota de premsa sobre l’OMIC, el partit sòcio-sobiranista també aprofita per tornar a carregar contra el butlletí municipal, ja que segons ells el consistori s’està gastant “una quantitat indecent de diners per fer una publicació que acaba a les escombraries  i que paguem entre tots”. I afegeix que és “un pamflet en el qual tenen la barra de dir que insten la Generalitat a fer el nou IES, un cop la ciutat cedeixi algun terreny, quan els terrenys ja hi eren  i estaven a punt per comprar-los a un preu mínim i cedir-los a la Generalitat, però és clar, com que era iniciativa de l’anterior equip es va desestimar tota la feina feta”.

    Unes declaracions que, en la mateixa línia, també ha fet la regidora Dolors Ligero (CiU) en el seu compte de Facebook.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies