• Categories
  • Sobre el tancament del setmanari Àncora

    25/10/2016
    Àncora ha anunciat que l’extra de Nadal serà el darrer número del setmanari, acabant així amb la tradició ganxona dels setmanaris impresos.
    En els darrers dies s’ha fet pública la notícia que el setmanari tanca a finals d’any. No és una bona notícia, ni de bon tros. S’ha acusat Àncora de no saber adaptar-se als temps moderns i potser és veritat. Incorporar les noves tecnologies és bàsic per a qualsevol mitjà de comunicació i el que valia fa 10 anys ara ha quedat obsolet, però no perdem de vista que es tracta d’un setmanari local, amb vocació d’informar d’allò que passa a la ciutat i també donar veu als ciutadans amb les seves observacions i queixes. També ha estat una bona plataforma pels partits polítics a l’hora d’informar a la ciutadania dels seus projectes i les seves opinions, i Àncora en això ha estat generosa. 2500 caràcters per explicar quelcom pot semblar poc, però aquests espais han estat cedits gratuïtament i un cop agafada la pràctica donen per explicar moltes coses.
    No ha estat tan generós l’equip de govern, que en un pamflet pagat pel poble (edició més repartiment), els grups municipals “gaudeixen” de 1000 caràcters incloent títol i signatura, un pamflet en el qual la crítica o l’opinió dels ciutadans no hi són presents, per això el considerem un pamflet.
    No traiem mèrit a Àncora, que durant 69 anys ininterrompudament ha estat testimoni de tot el queha passat a la nostra ciutat, i són molts els historiadors locals que quan han hagut d’escriure sobre algun fet ocorregut a la ciutat han anat a buscar-lo als setmanaris publicats d’Àncora, i ha estat la continuadora d’una tradició ganxona centenària que potser molts ciutadans no saben.
    Sant Feliu ha tingut setmanaris almenys des de 1898 amb noms com Llevor, La información, El Programa, Ciutat Nova, El Ideal, L’Avi Muné, Palmarium. Espalmatorium o La Proa entre d’altres. No tots van tenir la durada d’Àncora, però van iniciar el camí, malauradament la guerra civil va fer que s’aturessin les publicacions fins al 1947, que surt Chut, per convertir-se després en Àncora.
    Aquest tancament per a molts serà una “Crónica de una muerte anunciada”, i l’actual Ajuntament tindrà el dubtós honor de ser el que ha vist tancar l’Àncora. Potser si part dels
    diners del pamflet haguessin servit per contractar publicitat al setmanari, hauria pogut aguantar un temps més. Però està vist que si no s’està en la mateixa ona que el govern …
    Moviment d’Esquerres (MES) Sant Feliu de Guíxols.

    Dinar de germanor de MES

    05/10/2016
    El passat dissabte 1 d’octubre, el grup local MES-Moviment d’Esquerres de Sant Feliu va rebre la visita del president del partit Alfons Palacios, amb el qual van repassar l’actualitat política i més tard van celebrar un dinar a Sant Grau, al cor de les Gavarres.
    En la reunió de treball prèvia al dinar es va deixar molt clara la posició de MES-Moviment d’Esquerres davant el procés. MES es declara un partit sobiranista, ja que vol el dret a decidir de tots els ciutadans de Catalunya. “No es podrà construir cap país si no sabem què vol la nostra gent, no hem de deixar ningú enrere i per això cal preguntar l’opinió del país, i no fer com el govern de Madrid que està desestimant l’opinió de més de dos milions de catalans que van votar a favor de la independència”.
    MES també es declara “municipalista” i “transversal”, en tant que ha aconseguit aglutinar militants descontents d’altres partits,  persones que mai s’havien plantejat entrar al món de la política o persones provinents del sindicalisme.
    Un cop acabada la reunió de treball els militants es van dirigir a dinar al cor de Les Gavarres, a l’ermita de Sant Grau, on s’hi van ajuntar altres amics i tres companyes de MES de Girona. Un dinar amè que va ajudar a estrènyer els llaços entre tots els membres del partit i, després dels parlaments de Pere Moreno (delegat de MES a Sant Feliu), Pere Albó (regidor de MES a l’Ajuntament) i d’Alfons Palacios (president de MES-Moviment d’Esquerres), es va acabar la jornada.

    Plens de sorpreses: Sant Feliu es queda sense pisos socials

    30/07/2016

    Dimecres al vespre hi va haver ple a l’Ajuntament de la ciutat. Fou un ple tranquil, de tràmit i força curt. Aquesta vegada l’oposició va poder fer totes les preguntes que portaven preparades. El nostre regidor féu una sèrie de preguntes sorgides de les queixes d’alguns ciutadans. En primer lloc va preguntar sobre les obres de l’Hotel Elke que havien portat tanta controvèrsia a les xarxes socials i a la premsa. El regidor d’urbanisme, el senyor Josep Saballs, va explicar que les queixes havien vingut només d’un establiment – nosaltres hem rebut més queixes de veïns i comerciants – i que s’havien mesurat els decibels, donant que sobrepassava en cinc el límit permès.

    El mateix regidor va contestar la següent pregunta sobre els queixes del veïns del carrer Sant Pere. De tots és sabut que un dels locals que es troba en aquest carrer està portant molts problemes de sorolls des de fa molt temps, però últimament els problemes s’han agreujat i ara, als problemes de sorolls provocats pels clients que surten del local en un estat etílic força lamentable, hi cal afegir els que en deriven d’usar el carrer com a urinari públic deixant rastres d’olors insuportables a tots els carrers que envolten l’establiment i a alguns portals propers al local. El regidor va contestar dient que no tenia constància per escrit d’aquests problemes i que l’únic contacte que havia tingut amb aquests veïns fou al principi de la legislatura i que el problema ja estava resolt. Pel que sabem. el problema continua i encara es més greu.

    També ens vam referir a la recollida d’escombraries porta a porta, una cosa que si bé no es pot implantar de manera immediata, es podria tenir en compte en el plec de condicions que han de regir el nou contracte d’escombraries.

    Referent a la prevenció dels cops de calor, sobretot en persones grans, l’alcalde va dir que érem dins el programa de la Generalitat que coordina el CAP.

    Fou en el torn de preguntes que ens vam assabentar d’una cosa que el nostre grup havia preguntat més d’una vegada i que, en fer-­ho, el senyor alcalde ens havia tirat la cavalleria per sobre. Aquesta vegada,  com que la pregunta era d’un altre grup, el senyor Saballs no va tenir més remei que aclarir la situació. A la premsa de mitjans de gener d’enguany va aparèixer la notícia que l’Ajuntament està preparant una macrooperació immobiliària per adquirir un blocs de pisos -al carrer Girona segons digué en un ple el senyor Motas – que anirien a habitatge social i d’emergència i que eren propietat de la SAREB, el també anomenat banc dolent. Doncs bé, aquesta operació es veu que ha quedat en no res perquè la SAREB ha rebutjat l’oferta de l’Ajuntament per massa econòmica. Ara l’Ajuntament està negociant amb un banc la venda d’uns habitatges que aquesta entitat es vol treure de sobre. Ara entenem el nerviosisme de l’equip de govern quan en el seu moment el nostre regidor els féu la pregunta en relació a aquesta operació. Resumint: des de la meitat de gener que aquesta operació està en dansa i encara no tenen res, si mentrestant haguessin rehabilitat les cases del Baldiri ara anirien molt més tranquils i no haurien de buscar habitatges a corre­cuita. A més, tindrien tres habitatges preparats per una emergència i estalviarien a la ciutat els diners que costa tenir les persones que es queden sense casa a un hostal i també l’angoixa que suposa pels nens, sobretot el veure’s sense una llar en la que poder viure amb una mica de dignitat.

    El fet de no voler acceptar res que vingués de l’anterior govern els ha portat a aquesta situació. Al final del ple el senyor Motas va explicar la feina que havien fet per ajudar a desconvocar la vaga de recollida d’escombraries. Va donar les gràcies especialment a la regidora Laura Aiguaviva i sobretot als municipis veïns que s’havien solidaritzat amb el nostre oferint la seva ajuda. Com es degué quedar el senyor Vilà quan va sentir això? Ell, que amb la seva prepotència en el tema de les ambulàncies va deixar anar la perla “els municipis veïns que facin el que vulguin que nosaltres farem el que ens convingui”, doncs aquests municipis veïns els acaben de donar una lliçó de bones maneres. Ai, que dolentes que són les hemeroteques, oi senyor Vilà? Per acabar ens agradaria una molt bona festa major a tothom, inclús a l’equip de govern.


    El preu del cofoïsme

    15/05/2016
    En el ple del 31 de març d’enguany, l’oposició va presentar una proposta sobre la conveniència de portar sorra de Begur a la platja de Sant Feliu. Fa dos anys es va fer aquesta operació i l’Ajuntament de Sant Feliu només va haver de pagar el transport de la sorra, ja que aquesta la va cedir l’Ajuntament de Begur.
    Doncs bé, la prepotència del govern va fer que es tornés a rebutjar una proposta en positiu de l’oposició. Els motius foren de tot tipus. Alguns de caire mediambientals (no és recomanable traspassar terra d’una conca a una altra), d’altres de legals (permisos de Costes)…,  però el que més va agradar al govern va ser etzibar que ells havien trobat la manera de renovar la sorra de la platja a cost zero.
    La solució que s’havia trobat era la que ja es va fer servir l’any 2008 i que consisteix a drenar la sorra de la badia cap a la platja i la de la platja enviar-la cap a la badia. Això es faria amb quatre màquines i tindria un cost zero per la ciutat, ja que ho pagaria l’empresa pública Tragsa del Ministeri de Medi Ambient. Segons es va explicar, estava tot lligat. La sol·licitud s’havia presentat el 22 de març i els treballs es començarien a mitjans d’abril. Així va quedar la cosa i, com ja comença a ser costum d’aquest govern, han anat passant els dies i les setmanes sense que es mogués res. Finalment ens hem hagut d’assabentar pels diaris que al Ministeri se li ha acabat el pressupost i que la millora de la platja de Sant Feliu de Guíxols queda per a una millor ocasió. Bé, si es vol fer el dragatge, la ciutat haurà de pagar-lo (com a mínim 7000€). Això sí, es veu que si ens ho paguem ens faran “el favor” de no entretenir-se amb els permisos. A tot això, ens assabentem també pel mateix mitjà que aquest és el segon any que passa això i que ja l’any passat hi havia el “mateix acord”. Aquest serà, doncs, el segon exercici pressupostari que es repeteix el sainet.
    Sembla evident que altre cop l’equip de govern ha optat per la pitjor de les solucions: la que farà perdre més temps i/o diners a la ciutat. I també, altre cop, es posa de manifest que els “replantejaments” que es van proposant només són en realitat fugides endavant que ens porten a vies mortes.

    Reorganitzacions o el principi del caos

    19/04/2016
    La fal·lera reorganitzadora o reordenadora d’aquest equip de govern s’està sortint de mare, i les conseqüències les està patint el ciutadà, que veu com la gestió de l’espai públic cada vegada és més
    nefasta.
    A veure, estem d’acord que Sant Feliu necessita urgentment places d’aparcament, però no es poden fer les coses a la babalà. Suprimir la majoria d’aparcaments d’autocaravanes sense tenir una
    alternativa ha portat a què els visitants que es trobaven l’aparcament ple aparquessin allà on podien. Què vol dir això? Que el nou aparcament no està ben senyalitzat, potser perquè encara no està
    condicionat? Abans de tancar una cosa per traslladar-la a un altre lloc hauríem de tenir l’alternativa preparada, si no la reordenació es torna caos i sorpresa pels visitants. Una ciutat turística com la nostra no es pot permetre aquesta nefasta gestió de l’espai públic.
    Està demostrat que el boca-orella és un dels millors canals de difusió; ara ho són també les xarxes socials, una mena de boca-orella del segle XXI, com també està demostrat. Això els que estudien
    màrqueting ho saben molt bé, que el que es fa bé es propaga en projecció aritmètica (2+2+2) i el que es fa malament en projecció geomètrica (2x2x2). Imaginen quanta gent sabrà que a la nostra ciutat hem eliminat un aparcament de caravanes sense posar-ne un altre d’alternatiu? Sembla que aquest equip de govern comença les cases pel teulat, primer tanquen l’aparcament d’autocaravanes i a l’endemà comencen a acondicionar-ne un de nou, no hauria de ser el revés? Bé, suposem que vostès en saben més que nosaltres, estan en possessió de la veritat i els altres estan equivocats, per tant, es suposa que això ja ho van preveure, no? Potser el que buscaven era poder dir que vostès han fet aflorar places de pàrquing, això sí que ho podran dir, però no sabem què diran els amos d’aquestes autocaravanes quan tornin al seu lloc de procedència. Com hem dit, vostès en saben més.

    http://www.elpunt.cat


    El nou pressupost: com el govern s’ha apujat les retribucions i dedicacions el 2016

    01/02/2016

    En el ple del passat dijous es va aprovar definitivament el pressupost pel 2016. Un pressupost que ha vingut a corre-cuita, ha estat poc treballat i gens participat. Tres elements ens porten a fer aquestes afirmacions:

    En primer lloc, el fet que el pressupost 2016 s’hagi fet sense completar les partides d’inversions – amb l’única excepció del projecte anomenat Guíxols Arena -. Ja s’ha comunicat que haurem d’esperar i que durant tot l’any s’aniran fent modificacions i ampliacions. En el debat al ple ens van comentar que el pressupost és “quelcom viu”. I és que, malgrat que encara no estava aprovat, ja s’estaven anunciant modificacions del mateix. D’aquesta manera el govern es posava la bena abans de la ferida davant de les inevitables múltiples modificacions que haurà d’afrontar per tal de que l’exercici econòmic tingui finalment la mínima coherència necessària.

    En segon lloc, el govern no ha acceptat cap al·legació feta a aquest pressupost. Diverses associacions de veïns i entitats així com algun grup municipal han fet arribar les seves propostes durant la fase d’exposició al públic. Han estat moltes les propostes de millora amb absoluta bona fe. Algunes d’elles, fins i tot, no costaven diners. Cap d’elles ha merescut l’atenció del govern, ni tan sols una acció de cortesia.

    I finalment, la famosa negociació de les partides dedicades a personal. Un cavall de batalla de Tots per Sant Feliu quan estava a l’oposició. Tant fou així que la primera mesura que va adoptar el senyor Motas quan va estrenar alcaldia fou estimar les al·legacions fetes en el pressupost 2015 per un sindicat… Doncs bé, amb aquests antecedents, com es pot explicar que al 2016 no es millorés aquest aspecte del pressupost? Ans al contrari, en aquest exercici han estat quasi tots els sindicats els que han denunciat la manca diàleg en l’aprovació dels pressupostos – tots menys un, segons va aclarir el regidor d’hisenda – .

    Com s’explica tot plegat? La resposta és senzilla: el govern tenia pressa per tenir en vigor l’augment de les retribucions i dedicacions dels senyors regidors – fins a tres, una per a cada partit del govern -.

    El pressupost ha estat a punt per la nòmina del gener. Aquesta era la única prioritat. Missió acomplerta. Per a tota la resta… ja hi haurà les modificacions.

     

    Moviment d’Esquerres – MES Sant Feliu de Guíxols

     

     

     


    Dia de plens amb males formes

    27/12/2015
    “La història és l’anàlisi del passat per entendre el present i prevenir el futur”.
    El passat dia 22, vam tenir un dia molt intens políticament parlant, al ple ordinari del mes de desembre se’n va afegir un d’extraordinari  en el qual es van aprovar els pressupostos per l’any 2016. Fins aquí tot correcte, deixant de banda el poc temps que els grups municipals a l’oposició van tenir per estudiar aquests pressupostos. Però, oh sorpresa, els plens es van convertir en lliçons magistrals d’història per part del senyor Jordi Vilà, aconsellant al regidor de MES-Moviment d’Esquerres que deixés estar el passat, que fos generós i que deixés els retrets de banda, perquè allò ja havia passat, i que inclús hi havia hagut una sentencia judicial (hagués estat bé que hagués dit, senyor Vilà, què deia la sentència, però clar, com que allò que és història ja ha passat…).
    No parlarem dels pressupostos tal i com seria preceptiu perquè no hem tingut temps d’analitzar-los amb tot el detall que es mereixen, però sí que parlarem de les formes. Com és possible que una persona que es té per educada pugui dir a una altra que allò que està dient és de pati de P3? En paraules no tant elaborades va ser com dir-li al senyor Pere Albó, “nen, deixa de fer rabequeries”. Vostè creu que és manera de dirigir-se a una persona que si és al consistori és perquè hi ha un seguit de ciutadans que li han fet confiança? No solament ha faltat al respecte al regidor sinó també als ciutadans i ciutadanes que el van escollir.
    Les seves lliçons magistrals d’història van ser molt oportunes, però li direm una cosa, la història cadascú la fa servir com vol i tant es així que vostè ens va parlar de patricis i plebeus per justificar els sous dels polítics.  Aquí estem d’acord amb vostè, si el polític fa una feina se l’ha de remunerar per aquesta feina, tal i com va passar amb el senyor Pere Albó en l’anterior legislatura, però sembla que no recordin que en aquella ocasió el senyor Pere Albó s’estava enriquint amb la política, i per demostrar que no era així va renunciar al seu sou. La historia, senyor Vilà, tal i com diu la cita també serveix perquè els errors no es tornin a repetir, però pel que veiem, a vostès que els agrada tant parlar d’ella no n’han après res, han repetit el mateix “error” i per partida triple.
    I pel que fa a les remuneracions, només direm que el que percebran en concepte de remuneracions són sous més que dignes ( algun, fins i tot amb força menys era igual de digne), només pensi que tenen treballadors que es juguen la vida cada dia per molt menys.  Suposem que serà legal, però ètic. ja els diem ara que no.

     


    El joc dels mentiders o “donde dije digo, digo Diego”

    22/12/2015

    En el ple extraordinari d’aquest mes de desembre s’aprovarà el nou pressupost per l’any 2016, un pressupost que el senyor Motas ha anat esbombant que és el SEU pressupost, no un d’heretat que no li ha permès fer quasi bé res. Una de les coses que permetrà aquest nou pressupost serà una escandalosa pujada de sous dels membres del nou govern tripartit.
    El grup municipal de TxSF es va passar tota la legislatura anterior acusant l’equip de govern quasi bé d’espoliar la ciutat amb els seus sous. Va fer servir paraules tan gruixudes com “lladre” o “vol estar al govern per fer-se ric”, referint- se al senyor Pere Albó, portant-lo inclús al jutjat, que per cert va donar la raó a Pere Albó i va condemnar a TxSF a pagar les costes del judici sense possibilitat d’apel·lació. Van mentir llavors i segueixen mentint ara, amb l’agreujant que ara té el suport dels seus socis de govern, un dels quals, el PSC, també era soci del govern anterior.
    El senyor Muñoz cobrarà 42.000 euros anuals per la seva dedicació exclusiva de tinent d’alcalde, quan al mes de juny, en la constitució del nou Ajuntament, la dedicació del senyor Muñoz era del 50% amb una assignació de 25.060 euros l’any. Què ha passat en aquests sis mesos per fer aquest salt? Com és que el senyor Motas, que clamava al cel per l’indecent sou del senyor Pere Albó, ara permet no una, sinó tres dedicacions?Ara la retribució dels càrrecs electes, és a dir aquells que tenen una dedicació exclusiva o parcial amb alta a la Seguretat Social i les seves corresponents pagues, serà de 146.996€, mentre que amb el govern anterior era de 54.660€. Ens trobem davant d’una de les conseqüències del pacte de govern?
    La mentida té les potes molt curtes. Ara no tindrem només un alcalde sinó tres (abans es queixaven de dos), un per cada partit del govern, de la mateixa manera que es reparteixen les regidories es reparteixen els sous. Però analitzem les coses més de prop i veurem perquè diem que menteixen: sembla que la mentida està instal·lada a l’ADN del principal partit del govern.
    Si bé és veritat que a l’inici de la legislatura hi havia dues dedicacions, a partir de l’1 de juliol de 2012 aquestes dues van passar a una per la renúncia al seu sou d’en Pere Albó, però d’això, els senyors Motas i la seva camarilla no en van dir res. És clar, no interessava. Com tampoc van aclarir que Pere Albó va tancar el seu bufet per dedicar-se a la seva feina a l’Ajuntament, cosa que el senyor Motas no ha fet, continua amb el seu negoci i per tant obté ingressos de dos costats: de l’empresa privada i de l’empresa pública. Vagi per endavant que té tot el dret de mantenir el seu negoci, sobretot tenint en compte el que costa actualment tirar endavant una empresa, només faltaria! Amb això el que volem dir és que les mitges veritats són també mitges mentides i, a la llarga, esclaten a la cara de qui les escampa.

    Esperem que doni les explicacions oportunes, però veient el tarannà d’aquest govern no n’esperem gaires, d’explicacions.


    TAULA 1

     

    Any 2015 Any 2016
    Fins al   juny (Govern CIU –PSC) Govern TxSF-ERC-PSC
    Retribucions càrrecs electes 54.660 € 146.996€
    Indemnitzacions càrrecs electes 272.160€ 241.653€
    Total euros /any 32.6820€ 388.649€

     TAULA 2

     

    Any 2015 Any 2016 Increment del 2016 respecte 2015
    Retribucions Jornada Retribucions Jornada  
    Alcalde-Carles Motas (TxSF) 44.800€ 90% 45.248€ 90% +448
    Tinent d’Alcalde –Josep Muñoz (PSC) 25.060€ 50% 42.000€ 100% +16.936
    Tinent d’Alcalde- Josep Ramon Llobet (ERC) 24.500€ 95% 24.745€ 95% +245

    MES.SFG


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies