• Categories
  • Prudència davant l’anunci del nou Thyssen

    17/07/2017

    L’anunci de cessió temporal de la col·lecció catalana de pintura de Carmen Thyssen i la construcció d’un Thyssen permanent a la ciutat, fet a  bombo i platerets, no ha agafat per sorpresa a Guíxols des del Carrer-Entesa, que encara recorda quan el mes d’abril de l’any passat el mateix Govern anunciava també les obres del nou Museu Thyssen. Llavors el preu previst era de 5 milions d’euros (2 els posava l’Ajuntament i els altres 3 es finançaven a través de l’herència Anlló) . Un any després el cost s’ha incrementat considerablement: serà d’uns 6 milions (tots  a càrrec de les arques municipals).

    La nostra formació, i com ja ha manifestat en més d’una ocasió, comparteix els aspectes positius que l’Espai Thyssen aporta a la ciutat, al mateix temps que valora l’actual sistema d’exposicions temporals que entén s’adapta perfectament a les característiques i possibilitats de la ciutat. Voler anar més enllà, com fa el govern de la ciutat amb aquest anunci, suposa un risc que cal estudiar molt bé abans de prendre qualsevol decisió. Per això, la formació insisteix en què prèviament caldria elaborar un estudi d’impacte econòmic, d’imatge i de repercussions culturals del model actual de la col·lecció Thyssen i del que tindrà  en el futur sobre la ciutat.

    GdC-E vol saber també la repercussió econòmica que tindrà la construcció del nou Thyssen en els pressupostos municipals de la ciutat per a l’any vinent, però també a partir de l’any 2020, ja que entén que una cessió de 400 obres d’art, per més que s’insisteixi en que serà gratuïta, tindrà un cost important per a la ciutat, que difícilment es podrà amortitzar en 20 anys.

    GdC-E es mostra preocupat per les conseqüències i l’impacte patrimonial i artístic que poden tenir les obres sobre el conjunt monumental del Monestir, declarat Patrimoni Cultural d’Interès Nacional. En aquest sentit, la formació li retreu a l’Alcalde les seves declaracions afirmant que “disposar d’aquest acord permet desencadenar totes les accions futures del Museu de Sant Feliu de Guíxols” i li recorda que Sant Feliu de Guíxols ja té un Museu de la Ciutat i molt teixit cultural que són patrimoni de la ciutat, mentre que el futur Museu Thyssen serà un acord per 20 anys que mai ho arribarà a ser, encara que costi més de 6 milions d’euros.

     
     

    La baronessa descarta Barcelona i farà el museu a Sant Feliu el 2020

    15/07/2017

    Segons anuncia El Punt-Avui, durant la roda de premsa de presentació de la nova col·lecció de l’Espai Carmen Thyssen, que ha tingut lloc aquest matí, s’ha anunciat que el futur museu Carmen Thyssen obrirà portes el 2020 i comptarà amb fons de 400 obres de pintura catalana dels segles XIX i XX de la col·lecció de la baronessa, que abandona així la idea de fer el museu a Barcelona.

    L’Ajuntament i Carmen Cervera han arribat a un acord per donar l’impuls definitiu al projecte, consistent en una cessió gratuïta per part de la baronessa de les obres per un període de 20 anys que inclouen “veritables joies” com La Catedral dels pobres de Joaquim Mir o Interior a l’aire lliure de Ramon Casas. Noms propis com Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifrén o Josep Amat completen la col·lecció.

    El següent pas a prendre és la redacció del projecte executiu per valor de 108.000 euros i començar les obres un cop adjudicades mitjançant concurs. L’alcalde Carles Motas ha anunciat que aixecaran un edifici de nova construcció que enllaçarà amb la primera planta del monestir, amb una inversió prevista de 6 milions d’euros que, de moment, assumirà íntegrament l’ajuntament. La col·lecció permanent tindrà 130 quadres i hi haurà exposicions temporals amb unes 40 obres. 

     Després que l’any 2010, l’Ajuntament i la propietat de l’antiga fàbrica de Can Serra signessin un conveni de permuta a través del qual l’amo cedia l’edifici i el consistori li compensava amb diversos terrenys municipals, l’actual equip de govern va enterrar aquesta idea i va apostar perquè el Thyssen s’ubiqui al monestir, amb l’objectiu de convertir un dels espais més emblemàtics de la població en un centre cultural de primer nivell, que aculli el museu, una escola d’art, espais pedagògics i superfície per fer-hi altres exposicions.

     

    GdC defensa al Ple que l’Antic Hospital seria una bona ubicació pel Thyssen

    28/04/2017

    Un dels plats forts del Ple d’abril va ser el punt en què s’aprovava la resolució, per mutu acord entre les parts, del conveni urbanístic de permuta que afectava la nau industrial de Can Serra ubicada just al costat de l’entorn del Monestir. Segons aquest conveni, la nau hauria pogut passar a ser de titularitat pública a canvi de set parcel·les municipals que haurien passat a mans privades, però això no serà possible perquè el conveni s’ha rescindit. La resolució del conveni es va aprovar amb els vots favorables de TSF, ERC, PSC, GdC i CUP, l’abstenció de CiU i el vot en contra de MES.

    En aquest punt, el regidor de Guíxols des del Carrer Jordi Lloveras va donar importància al fet que la nau industrial serveixi com a prolongació de la zona artística i cultural de la ciutat i va convida a les parts “a continuar mantenint un diàleg obert per no perdre del tot la possibilitat d’arribar a futurs acords”, manifestant la preocupació per la possible edificabilitat que se li pugui donar a la nau.

    Sobre el Museu Thyssen, descartada la opció de Can Serra, Lloveras va posar damunt la taula que no es descarti l’opció d’ubicar-lo a l’antic Hospital, argumentant la proposta amb el fet que “el Thyssen no serà mai patrimoni de la ciutat i la seva viabilitat acabarà sempre depenent de terceres persones alienes al municipi”, i a més, defensant “la difusió i expansió de l’oferta cultural i artística de la ciutat” aprofitant les obres de rehabilitació que s’estan fent a l’antic Hospital. En aquest aspecte, Lloveras va argumentar que “aquelles persones que arribin a la ciutat per efecte de la crida del Museu Thyssen tindran més recorregut si no es concentra tota l’oferta en un mateix punt”, indicant que la promoció de la ciutat serà major portant el Museu Thyssen a l’antic Hospital ja que “el visitant es desplaçaria d’un lloc a l’altre”.  També va esmentar el valor sentimental de voler aplegar en un mateix espai “allà on neix la ciutat (el Monestir) amb la seva trajectòria històrica (el Museu)”.

    Per tant, Guíxols des del Carrer demana altre cop que el govern obri un debat “ampli i rigorós” sobre la ubicació del Thyssen, un debat en què “hi haurien de participar persones de la ciutat enteses en la matèria”.  Finalment, i sobre les set parcel·les municipals alliberades , el regidor de Guíxols des del Carrer va mostrar la seva satisfacció per la recuperació pública de tots aquests espais urbanístics, sobretot la parcel·la ubicada a la zona alta de la ciutat, qualificada per Lloveras com a “espai idoni per a la construcció d’habitatge de titularitat pública”.


    Sense consens pel Thyssen en un ple amb molta tensió

    28/08/2016

    L’operació perquè part de la gran finca de Can Blasco –uns 5.000 metres quadrats a llevant del monestir– acabi en mans de l’Ajuntament va quedar deslluïda en el ple municipal per les diferències entre el govern (TSF, ERC i PSC) i els grups de l’oposició respecte al nou projecte del Museu Thyssen al monestir. La CUP i Guíxols des del Carrer (GdC) van donar suport al primer dels dos punts relacionats amb la qüestió, la modificació del POUM per ampliar en 2.000 metres quadrats els espais lliures a l’entorn del monestir, però els portaveus dels dos grups, Elena Delgado i Jordi Lloveras, respectivament, van insistir que estaven d’acord amb un jardí d’ús públic per als guixolencs i no pas amb el fet que l’espai acabi inclòs dins del museu.

    Els grups del govern van defensar la transcendència de recuperar els espais privatitzats arran de la desamortització eclesiàstica del segle XIX, però MES i CiU –tot i que en els dos casos estan a favor del Thyssen– van votar-hi en contra amb algunes objeccions: sobre l’abast dels terrenys que s’adquireixen i, sobretot, perquè el projecte de l’equipament museístic s’ha refet sense comptar amb els altres grups. Dolors Ligero (CiU) va demanar deixar fora dels canvis de qualificació l’espai de la plaça de l’Abadia –on aniria la futura sala d’exposició– per debatre els canvis en el si d’una comissió especial amb tots els grups municipals. Pere Albó (MES) va alertar que el projecte al monestir avança sense que s’hagi modificat el pla director de l’edifici, bé cultural d’interès nacional, i va opinar que el projecte anterior a la fàbrica Serra Vicens hauria costat menys diners al municipi.

    L’alcalde, Carles Motas, va destacar que amb l’operació es guanyen “un 20% de zones verdes i un 26%” en la dotació d’equipaments, i va fer una crida als grups, especialment al de CiU, perquè se sumin a un nou consens per materialitzar el projecte. En la votació del conveni urbanístic complementari, però, CiU, GdC i la CUP només es van abstenir, mentre que Albó va votar en contra per MES.

    Retrets entre CiU i TSF

    En la recta final de la sessió, mentre es debatia aprovar un recurs d’alçada davant de la Generalitat sobre la pròrroga del calendari del pla de barris –de només dos anys i confirmada amb set mesos de retard quan el govern local sol·licitava tot un trienni–, la tensió va tornar a pujar entre CiU i TSF.

    La portaveu convergent, Dolors Ligero, va criticar que el pla hagi estat un any aturat, fet que el regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, va explicar per la incertesa dels plans de la Generalitat. L’edil, però, va passar al contraatac per recordar els problemes amb la urbanització de carrers a l’àmbit quan Ligero n’era la regidora delegada, i la va acusar d’haver arreglat la plaça del Puig per vendre’s, més tard, un pis a la zona. Els regidors de CiU van marxar de la sala i Saballs, l’endemà, va acabar demanant disculpes públiques a Ligero.

    Font: El Punt-Avui


    L’Ajuntament compra un terreny contigu al Monestir per encabir el futur Thyssen

    21/06/2016

    L’Ajuntament ha comprat uns terrenys contigus al pati del Monestir per tal de completar el claustre inacabat de l’equipament. En total, els terrenys consten de 444 metres quadrats de jardí privat de la plaça de l’Abadia, anteriorment propietat de la família Blasco. Amb aquesta compra es recupera la supefície original del Monestir, que ha de permetre desenvolupar el nou projecte del Museu Thyssen ideat per l’executiu de Carles Motas.

    L’adquisició d’aquesta parcel·la costarà prop de 40.000 euros i, segons l’alcalde, aquesta “s’havia de comprar igualment ja que es tracta d’una zona verda segons el planejament urbanístic municipal”. En l’acord de compra, l’Ajuntament s’ha compromès a conservar quatre dels til·lers de grans dimensions que hi ha plantats en aquest jardí.

    L’avantprojecte del futur museu preveu que en aquest espai de nova adquisició s’hi podria ubicar una gran sala a la planta baixa de fàcil connexió amb la resta de l’edifici.

    El pla de construcció passaria per excavar el pati i situar la nova edificació a la planta baixa, alhora que la coberta quedaria a la primera planta. L’avantprojecte suggereix que aquesta nova sala del pati aculli el gruix de la col·lecció.

    Cal recordar que el projecte complet d’adequació del Monestir per encabir-hi el futur Museu Thyssen té un pressupost de cinc milions d’euros.


    El PSC vol que el Museu Thyssen es faci a Sant Feliu

    19/06/2016

    El candidat gironí del PSC per les eleccions estatals, Marc Lamuà, va anunciar divendres, en un acte de visita a la nostra ciutat, la voluntat del seu partit, si finalment Pedro Sánchez accedeix al govern espanyol, de treballar pel finançament que ha de materialitzar l’acabament del projecte de construcció del Museu Carmen Thyssen de pintura catalana en aquest municipi. “Aquest és un projecte que il·lusiona la gent de Sant Feliu i a nosaltres perquè estem al davant de la possibilitat d’establir una marca global que pot suposar el llançament de Sant Feliu i de la Costa Brava. La presència d’un museu d’aquesta rellevància, amb la vinculació que tindrà amb l’existent ja a Madrid, podria significar un pas endavant decisiu per trencar l’estacionalitat del turisme a la zona”, va valorar Lamuà. Ell mateix va insistir que Sant Feliu és un dels pols de l’activitat cultural a les comarques gironines i va dir que li cal un estímul decidit que permeti desplegar i materialitzar en fets concrets tot el potencial que té.

     

    Font: El Punt-Avui


    Els crítics del Thyssen esbomben per internet un estudi previ

    04/06/2016

    Una gran sala diàfana d’uns 500 metres quadrats d’espai expositiu aixecada al pati del darrere del monestir és la solució que l’arquitecte Francesc Pla proposa per aspirar a fer l’avantprojecte del Museu Carmen Thyssen al municipi, un document en mans del govern guixolenc que ha filtrat la plataforma crítica Aturem el Thyssen a internet per generar debat ciutadà.

    Pla, arquitecte de la màxima confiança de la baronessa, ja va dissenyar el condicionament del palau de l’Abat Panyelles per fer les exposicions estivals al monestir i anteriorment l’ambiciós projecte del museu a la fàbrica Serra Vicens, aparcat pel seu elevat pressupost. Al monestir, la nova proposta explora el recurs de l’esplanada del darrere, que estava cridada a esdevenir el claustre del monestir benedictí, però mai aprofitada pel fet que només es van construir dos edificis laterals dels quatre previstos al segle XVIII.

    L’esplanada, de fet, és a mig urbanitzar i funciona com a improvisat aparcament. Dalt del nou edifici, que connectaria el vestíbul amb les dependències del refectori i l’hort del rector, es podria habilitar una nova plaça pública.

    Des del govern municipal ahir no van voler valorar el document, ja que és només una proposta de treball i encara no s’ha adjudicat la redacció de l’avantprojecte. Admeten, però, consultes amb Patrimoni de la Generalitat sobre l’encaix de les solucions plantejades.

    Entre els grups de l’oposició, en canvi, el regidor de MES, Pere Albó, creu que és un “enorme error” abandonar el projecte de la fàbrica Serra Vicens, per la manca d’espai al monestir i les “friccions” que pot generar a l’hora d’encabir-hi les exposicions actuals i altres mostres estables o itinerants. La CUP, que s’hi oposa pels costos d’inversió i manteniment, preferiria enfortir el museu local. I Guíxols des del Carrer voldria una gestió més participativa.

    ‘Thyssen-leaks’, un ‘anonymous’ a la ganxona

    Els crítics amb el museu han creat un bloc anomenat Thyssen-leaks en què han penjat l’estudi de Pla i arguments contra la proposta, sobretot pel fet d’“afegir un cos estrany enmig de la plaça i foradar els murs del monestir”. Qüestionen les reformes a l’edifici existent. També critiquen que l’encàrrec es tramiti com a adjudicació menor. Per ara, però, ningú no dóna la cara, a l’estil del col·lectiu cibernètic internacional Anonymous, però en versió ganxona.

    Font: El Punt-Avui


    Neix una plataforma opositora al Museu Thyssen

    10/05/2016

    Un grup de guixolencs s’ha organitzat al voltant de la plataforma “Aturem el Thyssen, per una Cultura Viva a Sant Feliu” amb la qual vol qüestionar la inversió per bastir amb recursos públics un nou museu per a la col·lecció de la baronessa Carmen Thyssen a la població. D’entrada, han fet seves les posicions plantejades en les últimes setmanes pels grups municipals, com ara les crítiques de Guíxols des del Carrer a un projecte “faraònic” de 5 milions d’euros i la proposta de la CUP local d’organitzar una consulta popular perquè els veïns expressin si veuen prioritària la construcció del museu. En el manifest inicial , alerten també del cost anual de mantenir l’equipament i en qüestionen l’encaix en el model cultural ganxó.

     

    Font: El Punt-Avui/Facebook


    El nou enfoc del Guíxols Arena i el Thyssen esperona GdC i MES

    13/04/2016
    Els partits d’esquerres a l’oposició de Sant Feliu, MES i GdC, critiquen un cop més que s’han assabentat per mitjà de la premsa dels replantejaments de dos projectes de la nostra ciutat: el Guíxols Arena i el Thyssen.
    MES alerta del perill de no tenir el Guíxols Arena a l’estiu
    Pel que fa al Guíxols Arena, MES fa esment que el govern va presentar el proper festival de la Porta Ferrada sense  cap espectacle programat en aquest espai, i “davant la polèmica que hi ha hagut per aquest motiu, el govern es compromet a tenir-lo enllestit pel concert d’Estopa el 9 d’agost”, i així “l’oblit o l’error de no haver-hi inclòs cap programació enguany queda esmenat”, citant que estaran alerta per veure si es compleix aquest compromís.
    També demanen “molta cura” amb el trasllat de les actuacions de l’Espai Port al Guíxols Arena. “Ens consta que hi ha un bon nombre d’entrades numerades venudes a l’Espai Port i aquesta és una qüestió que, de no fer-se amb la màxima professionalitat, pot posar en qüestió el prestigi del nostre Festival”, afirma MES.
    També demanen que es “garanteixi una programació com es venia fent fins ara any rere any, i que no quedi condicionada per l’obra”. Des de MES pensen que “el govern ha de garantir que els terminis d’execució de l’obra facin que el concert es pugui dur a terme amb normalitat”.
    Pel que fa al projecte Guíxols Arena, MES considera “decebedor que amb tot un any d’estudis les modificacions fonamentalment es centrin en el tancament i en el tipus de superfície, que fan doblar el pressupost”, citant com a resultat del replantejament l'”endarreriment, encariment i el perill d’un any sense actuacions”.
    El replantejament del Thyssen, “maldestre”
    L’altre projecte criticat és el futur Museu Thyssen. Per MES, que es substitueixi la realitat d’un projecte executiu (redactat, aprovat i pagat) per la “promesa o idea” de contractació d’un estudi previ o avantprojecte és “una mala notícia” ja que “significa
    tornar deu anys enrere en el projecte i situar-lo en el mateix estat d’evolució que es trobava quan es plantejava fer-lo a l’Hospital Municipal” i esmenta el fet que “sistemàticament el govern ha aturat tots els projectes que ha trobat fets i n’ha fet un replantejament que porta la ciutat a unes vies mortes insostenibles” i cita exemples com ara els treballs de l’aparcament i
    remodelació del passeig del mar i el projecte de l’institut Sant Elm o l’Asil Surís dels que, “un cop compromesos replantejaments mai més se n’ ha sabut res”.
    MES també es sent decebut perquè l’Ajuntament ha reconegut que no ha aconseguit ajudes ni de la Generalitat, ni
    de l’Estat Espanyol, ni la Diputació de Girona i que serà l’Ajuntament qui pagarà tot el projecte Thyssen. “Una altra
    pèssima notícia per a la ciutat i un altre replantejament maldestre de l’equip de govern”, que, segons avança la premsa comarcal portarà un desviament de la carretera de Tossa, per obtenir més espai a l’entorn del monestir. Un desviament que “no serà fàcil ni barat”, segons alerta MES.
    Guíxols des del Carrer recorda les nombroses obres anunciades pel govern i que no es materialitzen
    Per la seva banda, Guíxols des del Carrer es mostren “sorpresos” per l’anunci del govern d’invertir 5 milions d’euros en el projecte Thyssen.   Segons s’ha publicat, 3 d’aquests milions sortirien de l’herència dels germans Anllò i els altres 2 dels propis recursos municipals.

    Guíxols des del Carrer – Entesa recorda que fa menys de 6 mesos que el mateix equip de govern anunciava, “a tot volum”, que el llegat dels Anlló “començava a reviure i que els diners de l’herència es destinarien, majoritàriament, al projecte de l’Asil Surís, que sembla que ha passat a un segon pla”.
    La  formació d’esquerres tampoc comparteix els constants replantejaments,” anades i vingudes”, que fa l’equip de govern en seus projectes i que “sovint s’acaben anunciant com a grans obres, algunes d’elles faraòniques com és aquest últim projecte de 5 milions d’euros, però que a l’hora de la veritat no es veuen materialitzades”. Per altra banda, Guíxols des del Carrer – Entesa recorda que avui la ciutat té “zero euros invertits en habitatge social, que encara no s’ha pressupostat ni un cèntim d’euro pel nou IES Sant Elm, que les necessitats assistencials són una realitat que cal cobrir en la seva totalitat, que la ciutat manté obertes nombroses obres pendents de millora dels seus carrers, places i parcs i que, finalment, el problema de l’aparcament continua ben latent”.
    En aquest sentit, GdC es pregunta “quants d’aquests projectes pendents es podrien materialitzar amb una part d’aquests 5 milions d’euros que acabaran invertits en una col·lecció d’art que sempre serà privada”.

    L’Ajuntament vol fer el Museu Thyssen al monestir mateix

    12/04/2016

    L’equip de govern de Tots per Sant Feliu, ERC i PSC, prem l’accelerador per fer finalment realitat el Museu Thyssen a la població i té intenció d’assumir si cal tot el cost del projecte, que puja a cinc milions d’euros. Ara mateix s’estan enllestint les negociacions amb la baronessa per definir les obres de pintura catalana –una des les millors col·leccions el món d’aquesta temàtica, que s’hi exposarà– així com l’avantprojecte. El calendari també es té molt clar: les obres han de començar el 2018. La proposta preveu tenir obert el museu vuit mesos i la resta es destinaran a preparar les exposicions.

    Descartat el faraònic projecte de 15 milions d’euros a l’antiga fàbrica de Can Serra – a tocar el monestir–, el projecte es concentra ja definitivament a les plantes nobles del Palau de l’Abat, també situat a l’interior del Monestir Benedictí, però amb un pressupost de cinc milions d’euros. I tot això, segons l’alcalde, Carles Motas, amb uns terminis molts definits i amb una data ja assenyalada: el pròxim 25 de juny es preveu fer la presentació dels acords amb la baronessa, en què quedaran fixats la llista de les obres de pintura catalana que s’exposaran al museu així com l’avantprojecte, que ja s’ha encarregat. A més, segons l’alcalde, es preveu també adequar els espais que volten l’entrada del monestir i per això, en el marc d’aquesta operació, desviar la carretera de Tossa amb la idea de guanyar espai.

    Finançament

    Un dels esculls ha estat sempre el finançament. Ara, amb l’aportació de tres milions d’euros provinents de l’herència dels germans Anlló, –que van morir sense deixar hereus–, Carles Motas vol que l’Ajuntament no només lideri el projecte, sinó que pren el compromís de buscar finançament i garantir-lo: “Amb els acords signats podrem buscar finançament i inversors, aquesta part és essencial i ho farem, però també cal que tothom tingui clar que si cal l’Ajuntament es farà càrrec de la inversió; és a dir: aportar els dos milions que ens farien falta ara mateix”, destaca Motas, que hi afegeix: “S’ha encarregat un avantprojecte per presentar el juny i, seguidament, es passarà a la redacció del projecte.” Amb un cost de cinc milions d’euros, amb la col·lecció de pintura catalana més important i el lligam i col·laboració amb el Thyssen de Madrid i el de Màlaga, es podrà bastir el que Motas defineix com un gran “triangle d’or”.

    L’Ajuntament no vol deixar-se perdre l’oportunitat de garantir una part del gran llegat pictòric de la baronessa Thyssen a Sant Feliu, especialment la col·lecció de pintura catalana. Però, a més, vol que el museu sigui un equipament viu amb un 60% dedicat a l’exposició permanent i la resta, un 40%, format per exposicions temporals. “Serà una mostra viva perquè el visitant podrà contínuament venir i trobant-se un espai diferent amb la cessió d’obres entre museus”, destaca Motas, que hi afegeix que s’apostarà “també de manera molt clara per la qualitat de les exposicions permanents”. Precisament, Motas es va reunir fa poques setmanes amb l’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, per intercanviar impressions i analitzar com s’ha fet el Museu Carmen Thyssen a la ciutat: “És impressionant com s’ha transformat l’entorn del museu”, destaca Motas. Però el més important és l’aposta clara i sense pal·liatius que es fa des de Sant Feliu per concretar el projecte. L’aportació dels Anllò és bàsica, així com el baix endeutament que té l’Ajuntament. Segons Carles Motas, es crearà un triangle de sinergies valuós entre el Thyssen de Madrid, el de Màlaga i el de Sant Feliu.

    Font: El Punt-Avui

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies