• Categories
  • Andrea Motis: “Estem lluny de què el jovent creixi educant l’oïda amb el jazz”

    11/05/2017

    L’adolescent que fa set anys va enlluernar mitja Catalunya amb la seva trompeta al costat de Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band es troba ara immersa en presentació del seu primer disc amb projecció internacional. Parlem d’Andrea Motis (Barcelona, 1995) i el fa poc estrenat ‘Emotional Dance’ (2017), enregistrat a la històrica Impulse! Records. El nom d’aquesta trompetista i vocalista figura ara al catàleg del mateix segell que firma el mític ‘Love Supreme’ de Coltrane o el ‘The Black Saint and The Sinner Lady’ de Charles Mingus. Parlem amb ella del procés de gravació del seu nou treball, del seu rol de lideratge en el procés creatiu d’aquest i de la seva visió de l’estat del jazz a casa nostra.

    Què ha significat per tu gravar amb Impulse!?
    Ha estat molt important perquè és una discogràfica de referència per a nosaltres i tenim molts discos preferits que són d’ells. Són molts els grans músics que han gravat amb aquesta discogràfica, com Charles Mingus, John Coltrane o el trompetista Freddie Hubbard. Rebre aquesta proposta va ser molt excitant per nosaltres i estem molt contents de formar part del seu catàleg.

    Què ha suposat per tu portar, per primer cop, la iniciativa en la construcció del disc?
    Cada vegada es va notant més que augmenta la meva responsabilitat, que tinc més coses a fer. Primerament en Joan [Chamorro] era qui tallava el bacallà i després, a poc a poc, m’ha anat dient que he de ser jo qui ha de portar les regnes com a cantant i ser la cara visible del projecte. Estic molt contenta perquè en aquest disc hi he pogut incloure ja cançons originals i és important fer aquest pas endavant. Estem treballant que de cara al proper disc n’hi pugui haver més. Comporta més feina, però també és molt gratificant.

    Què és el pitjor d’haver de dur el timó?
    El pitjor és que et toca fer moltes feines que no són la de músic pròpiament. Perquè tu, al final, el que vols és gravar i tocar. Quan estàs portant tota la responsabilitat del grup, també tens moltes reunions i coses que, com han dit molts músics, “si ho hagués sabut no m’hi hauria posat”. A mi m’agrada també però, quan fa moltes hores que treballes, penses: “Ostres, jo volia fer música”.

    I el millor?
    El millor és que som un equip i al final la responsabilitat és maca, quan t’esforces perquè una cosa vagi endavant i vagi bé és bonic. Treballar perquè puguem continuar tocant junts? Hi estic superdisposada.

    Què has tingut en compte a l’hora de fer un disc amb projecció internacional?
    Sempre hem treballat musicalment des de la perspectiva del que ens agrada, un jazz molt clàssic. Això hem tingut la sort que ha tingut molta bona rebuda entre la gent. De vegades també fem temes d’altres estils que no tenen tant a veure amb el jazz, com per exemple el Moon River, que és una cançó de pel·lícula, l’Hallelujah de Leonard Cohen, coses de l’Amy Winehouse que és més funk…
    De cara a aquest disc hem tingut també el consell dels productors que treballen per Impulse amb qui ens hem posat d’acord molt ràpidament. Alguns dels temes que hem fet són de jazz més modern, que també significa un pas endavant per nosaltres. Però també vaig tenir molt en compte que per la presentació internacional, davant de gent que no ens coneix, és important fer un jazz més clàssic també, que és el que tenim més per la mà. Allò que hem tocat més durant els set anys que portem junts i que per nosaltres és com relax, com ser a casa. Per mi és molt important no deixar enrere aquesta part del nostre passat, per això al disc hi ha també cançons de jazz més clàssic, més swing.

    Voleu, a poc a poc, deixar enrere aquesta part?
    Em sento molt bé cantant swing i m’agrada molt. És veritat que quan treballes una cosa nova és important centrar-t’hi a fons i anar assajant i treballant als concerts. Però, sobretot en una presentació, és molt important fer allò que realment més has treballat. No és qüestió que sigui tot nou per tu.

    Què creus que has cuidat més pel que fa a musicalitat del disc?
    Una cosa que ha sigut important és la part instrumental. Hi ha molta trompeta i molts solos de tots els membres del grup. També hi ha molts convidats que toquen: vibràfon, marimba, acordió, percussions… Tot això, a nosaltres, com a músics de jazz, ens agrada molt i en una discogràfica que és jazzística, és una gran oportunitat per fer el que realment ens agrada.

    Què creus que aporten al disc els estàndards que has triat?
    Hi ha els temes swing que lliguen amb la nostra trajectòria i després d’altres que són molt tradicionals i sentits, com I Remember You, que és material atemporal, una mica. El que tenen aquestes cançons d’especial és que els hi he donat una mica la nostra visió amb un petit arranjament. També hi ha cançons d’un estil peculiar com el Señor Blues, d’Orace Silver, amb ritmes més ‘afros’, que és una cançó molt potent. Hem intentat triar cançons que no fossin massa populars. Són temes que els músics els han hagut d’aprendre. Cançons que t’agraden molt i que les versiones tu i que potser a partir d’això la gent les coneix i aporten una mica de novetat a l’oïda.

    Sí que agafes, però, el ‘Chega’ de Saudade que és un vell conegut…
    Sí, la part brasilera sempre ens ha agradat molt. El ‘Chega’ és un cas molt particular perquè el portem tocant des del primer dia i ens encanta. Per mi era important fer peces que ja tingués interioritzades, que ja estiguessin sonant dins el meu cap i pogués desenvolupar-les.

    És un disc amb pocs riscos, doncs?
    No, penso que ha estat un dic que ens hem pres d’una manera molt relaxada, perquè hem tingut molt temps per preparar-lo. Però crec que és meitat i meitat, coses que no havíem fet fins aleshores i coses que ja sabíem que funcionen. Això és important, que tingui un balanç d’allò que et defineix i allò que estàs investigant i aportes de nou. Potser, tot i el plantejament aquest que ha de ser una presentació, ha sortit un disc que té més novetat que els altres, i més part jazzística o més part instrumental.

    Quin paper social pot jugar el jazz en l’actualitat?
    Tenim a favor ara que s’està posant de moda tot allò del passat i també el ball del swing i la seva estètica. Això ha sigut una mica més d’ajuda perquè se senti el jazz a la ràdio, a la tele o en algunes botigues. Està ben considerat avui en dia, crec. Però tampoc és de fàcil accés per la gent més jove, poder sí a partir dels trenta o els quaranta, quan l’estètica més hipster acosta una miqueta, tot i que no ho se ben bé. Estem lluny, però, de què el jovent creixi educant l’oïda en el jazz. Tot i que és interessant que avui en dia a Barcelona hi hagi tres conservatoris on es pot cursar el superior de jazz, llàstima que després a l’hora de viure de músic, no hi hagi prou espai.

    Per què un adolescent s’hauria d’acostar al jazz?
    Perquè musicalment és molt ric, fonamental per la cultura i fins i tot pel creixement emocional i intel·lectual. Com la música clàssica, són músiques molt riques, amb molta profunditat, que tenen molts nivells i t’estimulen en molts aspectes. La música més comercial està estudiada perquè sigui una cosa concreta i t’arriba fins a un cert punt, com una conversa superficial. Sense menysprear cap tipus de música, de qualsevol estil hi ha música ben treballada i d’altra que no té gaire profunditat. Jo crec que el jazz clàssic i antic és una música que era popular, cançó que es ballava i això fa que connecti molt amb la persona, perquè en ser música pop en el seu moment. La gent i els nens sobretot, quan escolten swing poden connectar fàcilment.

    Per què creus que no arriba prou?
    Perquè a la indústria musical importen molt els recursos econòmics que tens i d’això s’enduen la palma el pop i la música moderna. És poc variada la música que arriba al jovent. En general són coses que poder tenen molt pressupost, però valen per un dia, que són per vendre i prou.

    Recomana’ns un disc de jazz que pugui escoltar un jove de catorze anys per començar a entrar al món del jazz?
    El jazz és molt extens, crec que has de fer un tastet de tot, perquè potser escoltes dixieland i et sona molt antic. Per exemple, hi ha un trompetista que es diu Roy Hargrove, que ha fet coses de latin i de jazz hardbop, i que té un grup que es diu RH factor, que és més música moderna, més funky i hip hop. A partir d’aquí pots connectar amb la seva música més jazzística. Hi ha milers de vessants del jazz i, partint d’això, cada persona ha d’investigar. Perquè, si recomanes alguna cosa, pot agradar a uns i a d’altres no.

     

     

     


    El músic Xavi Calvet guanya 8.000 € al concurs de TV3 “Tot o res”

    12/01/2017

    I algú es preguntarà: qui és aquest noi?

    Doncs, és ni més ni menys que el cantant i guitarra dels “Bullitt”, grup de rock alternatiu ganxó. De fet, en Xavi Calvet és un músic de 37 anys de Balsareny però que s’ha fet ganxó amb el temps. Ell ha tingut la gosadia d’anar a concursar a TV3 en el “Tot o Res” que s’emet cada vespre de dilluns a divendres, un programa d’entreteniment i coneixement en que has d’arribar a ser “mestre” desbancant als teus oponents. El “mestre” pot organitzar el joc en tot moment i, si arriba al final, pot endur-s’ho tot o res, en funció de si respon correctament a l’última pregunta. En aquest cas, després de derrotar la resta d’aspirants a la fase eliminatòria, en Xavi ha pogut endevinar la resposta a la darrera pregunta que recordava l’acusació de dopatge que es va fer a Guardiola la temporada 2001-2002 a Itàlia mentre era jugador de futbol, i que demanava el nom de la substància amb que suposadament va donar positiu. Sense dubtar-ho, va emmarcar la casella que deia “nandrolona” mentre la presentadora lleidatana, Ares Teixidó, el temptava a canviar d’opinió. En Xavi, ferm a la seva convicció, no va canviar i així va sortir victoriós de la seva gesta, obtenint un suculent premi de 8.000 € (cal aclarir que en Montoro d’Hisenda s’emportarà el 20 % d’aquesta quantitat!).

    Hem pogut parlar per telèfon amb en Xavi Calvet i se’ns ha ocorregut de preguntar-li de què en farà amb aquests diners. Doncs ens ha fet saber que aquests diners li aniran bé per acabar-se de pagar la gravació i editatge del seu darrer treball musical en solitari que està portant a terme a l’Estudi de So Ultramarinos Costa Brava, d’en Santi Garcia. No vol dir això que ha deixat la banda dels “Bullitt”, si no que anirà compaginant-ho. Últimament, ja se’l veia actuant sol amb el sobrenom de “Lazy Juo” i, amb la col·laboració de diferents músics més, s’ha reunit per fer aquesta obra que té previst veure la llum a finals d’abril o principis de maig. A més, també no descarta de fer una “escapadeta” amb la seva parella per aprofitar bé el premi. Enhorabona!


    Burruezo: una lluita per la destrucció de les tenebres

    03/11/2016

    Pedro Burruezo, ganxó d’adopció, és un músic gens amic de les etiquetes. Quan canta, toca i comparteix escenari amb altres artistes, sap que està explicant la seva concepció del món a aquell qui l’escolta. Burruezo es resumeix en tres eixos: música, ecologia i espiritualitat, tres entitats fortament lligades i que conformen la seva essència. Ha actuat a espais diversos de l’estat i també a països ben llunyans, com Turquia o el Sudan. Format en comunicació, ja als anys 80, després d’iniciar-se al món musical en diversos grups, es consolida amb la banda Claustrofobia, amb set discos a les esquenes. El 2006 sorgeix el tàndem Burruezo & Bohemia Camerata, formant un conjunt instrumental i vocal compacte. Ha composat bandes sonores de diverses pel·lícules i protagonitzat el documental Las tres vidas de Pedro Burruezo,  del director José López. Actualment, Burruezo té dos fronts oberts, Itimad i Amor incommensurable, que conjuguen la melodia amb la dansa i el teatre, però sempre té les trinxeres actives. La seva música, mística i espiritual, té dos objectius: arribar als cors decebuts de la societat moderna i lluitar contra el materialisme d’un món cada vegada més convuls i bèl·lic.

    —Defineixes el teu estil com a “propi”?

    Aquesta és la intenció. Faig una música que està entre Orient i Occident, entre el passat i el futur, entre les arrels i l’avantguarda. Passaran més coses, hi haurà més canvis, però em sento còmode amb això i vaig a molts llocs del món amb aquesta música, i agrada. No està feta per agradar, és una música que satisfà una necessitat personal d’expressar-me, i també dels músics que m’acompanyen. L’artista no està sol, està davant un públic i, si al públic li agrada tot això, fantàstic. La música té sentit en la mesura en la qual expliques coses. O sigui, un artista no és ni pitjor ni millor que un periodista o un forner. L’única diferència que hi ha és que té una visió del món única, que pot ser bonica, lletja… Alguns tiren per un costat, d’altres per altres, però és particular. Només té sentit per aquest artista. Aquesta música és un mitjà per expressar una concepció del món, que, a més, és molt diferent a la societat moderna. Curiosament, en un món tant tecnològic i hiper escèptic, tothom desitja rebre aquest tipus de missatges. És una dicotomia més d’aquest món en què vivim. Allò que t’havia de fer feliç, resulta que no t’hi fa.

    I tot de cop apareix el contestatari, una persona que és molt conscient que no està al marge dels problemes d’aquest món. Burruezo parla clar: “anar contracorrent és més complicat, però anar a favor de la corrent no és sinònim de no rebre totes aquestes agressions d’aquest sistema, sinó més aviat al contrari i això sí que és perillós”. Només hi ha una vida i s’ha de plantar cara dins de les possibilitats de tothom. Burruezo no només s’expressa a través de la música sinó que també és el redactor en cap de l’edició espanyola de “The Ecologist”, una revista especialitzada en ecologia profunda, que aposta per portar una conducta ecològica en cadascun dels nostres actes quotidians.

    —Quan comença el teu interès per l’ecologia?

    Jo crec que la natura és una forma de revelació en si mateixa. Quan tu estàs en un bosc, tens un contacte amb la natura molt transcendent. Et fa pensar en coses que s’escapen d’allò material i et revela coses i sensacions. Vaig tenir una certa revelació amb la natura que vaig adonar-me’n que havia de ser més enllà de la raó. I vaig començar a escoltar el meu propi cos. La natura també parla, parla molt clarament, però no l’escoltem. Els animals parlen, la natura parla, i s’estan queixant. Estan plorant tot el dia. I aquest contacte més passional i emocional amb la natura és una cosa que jo necessito. Si no tingués aquest contacte no sé si podria viure com visc. Veig la natura amb ulls que transcendeixen la seva aparença física.

    Per Pedro Burruezo, la funció de la creació artística és retornar-nos a aquella unitat sagrada de la qual hem estat separats. Una visió mística de la vida: la integració amb allò diví, l’ordre de les coses, la veritat de la vida, la necessitat de tenir fe. Els místics són, segons Burruezo, els únics que traspassen la barrera de les formes, aquells que exploren les vies més pures i rebels de les religions: “en aquests temps, inclús la religió s’ha tornat material. Els místics no accepten cap poder que estigui entre ells i Déu. Però aquesta gent no interessa, perquè són perillosos. I no consumeixen!”

    I és que parlar de música, per Burruezo també implica parlar de tot el què s’hi relaciona: sistema polític, econòmic i financer. Perquè hi ha diverses formes de colonialisme i també s’ha manifestat a través de la cultura. Mitjançant música i cinema s’assumeix l’imperialisme cultural, l’homogeneïtzació de cultures i l’oblit de les tradicions: “el que en diem la revolució cultural xinesa no era res més que una revolució occidental. Inclús els països àrabs, que conec molt bé, són més occidentals que cap altre. O sigui, s’han quedat amb algunes tradicions però en gran part són occidentals. És un cacau tot plegat”.

    —Quins són els teus principals referents? De quines fonts beus?

    De moltes. Cada cop més de la música oriental. El flamenc també m’agrada i també alguns artistes d’avantguarda. I cada cop menys el que és el pop occidental. Hi ha artistes que m’agraden, però el meu camí no és el de la música comercial. Burruezo & Bohemia Camerata és un projecte del qual ha brotat música d’arrels ben diverses i d’estils tradicionals i alhora d’avantguarda entonada amb l’ajuda de la guitarra, el violoncel, la viola, el piano i el llaüt. Junts han editat quatre discos, l’últim dels quals, “Misticíssimus Coralliumm” (2013) va sorgir d’una col·laboració amb la coral ganxona Cypsella i del músic Wafir S. Jibril.

    —Com funciona el teu procés a l’hora de crear música?

    La veritat és que la majoria de vegades la meva intervenció és mínima, sincerament, perquè estàs fent coses i aquestes melodies i aquestes idees apareixen, no se sap com. És una inspiració divina? Pot ser. Però realment és així. I la majoria d’artistes que són una mica honestos, saben que el mèrit propi és ben poc. El geni de la música que era Bach ja ho deia, que la inspiració no era seva. A mi em van venint melodies al cap, clar que després hi ha un treball més material de posar-ho en ordre i donar-hi forma, però el que és la idea apareix i no hi ha ordre. I això és fantàstic. Després sí que hi ha la feina de posar ordre a aquest caos. Cada artista té les seves dèries. Jo tinc facilitat a l’hora d’estar en un àmbit musical que veu de fonts orientals i occidentals, entre la música antiga i la música contemporània… I tot això. No és que sigui una cosa o l’altra, és una mica de tot. He escoltat molta música i ara no n’escolto tanta. Però tot el que he anat escoltant rebrota.

    —Què expliquen les teves cançons?

    El viatge. L’únic viatge que té sentit a la vida. De fet ara ja no hi ha viatges. Anar a un resort a Bulgària està bé, però no és això del què parlo. Es tracta d’un viatge interior, intentar conèixer-te una miqueta més a tu mateix, perquè si no et coneixes no pots conèixer res més. És un viatge que val la pena viure i les meves cançons, encara que parlin de moltes coses, estan parlant d’això, i això és el que m’interessa. Per la gent espiritual sempre hi ha aquest camí interior sense el qual és incompatible el coneixement de la realitat, no la política ni la social, sinó una realitat global.

    —Què sents quan ets sobre l’escenari?

    Algunes vegades, i això és meravellós, és com si entressis en un altre estat. Quan al flamenc es parla del “duende”, que prové d’un concepte indi que es diu “rasa”, és quan algú ha trencat les barreres físiques i estàs en un moment espiritual. És la sensació de trencar el teu cos físic, és impagable.

    —Hi ha d’altres grups que cantin amb motius semblants als teus?

    Pocs. Per mi, d’aquí uns anys serà una majoria, però. Hi ha molt poca gent perquè aquest tipus de música que té connotacions espirituals profundes, en un món tant materialista, tanca moltes portes. Et tanca portes a festivals i a circuits, i també se t’etiqueta de beat. I les etiquetes fan por, i la gent, tot i tenir aquestes inquietuds, tenen por a manifestar-les públicament perquè això tanca portes. Però jo no tinc por i faig el que vull. I m’és igual. He tocat a Turquia, al Sudan, ara me n’aniré a Algèria, per l’Estat… A tot tipus de festivals, i m’és igual el que diguin, per bo o per dolent. Són opinions. El que m’importa és fer una música profunda i espiritual i que transmeti aquesta visió del món, que a mi m’agradaria que fos cada vegada més humanitzat i que entengués la vida i la natura com una cosa sagrada. És igual si ets catòlic, ateu o el que sigui, però amb aquesta sensació.

    Itimad és el resultat de la unió entre tres ballarines d’ Un Sol Traç Dansa i la Nur Camerata (Camerata de la Llum), que presenta una noia de Sevilla dels temps de l’Al-Andalus, que a través de la poesia i de l’amor s’uneix al rei Al Mutammid. L’espectacle, que barreja peces inèdites i cançons del disc “Misticíssimus” ja s’ha estrenat a Sant Feliu i també a Torroella de Montgrí.

    —La fórmula d’”Itimad” de combinar música amb dansa ja l’havíeu fet alguna vegada?

    Algun cop ho hem fet i  hem trobat al camí gent que comparteix aquest gust per les coses delicades, boniques, que tenen un sentit que va més enllà.  I treballar amb aquesta gent  que cerca la bellesa és una meravella. Hem fet dues actuacions, una a Sant Feliu i l’altra a Torroella i després, si Déu vol, en farem més, volem portar aquest espectacle allà on ens contractin. Hem gaudit molt durant els assajos, perquè tot el procés de creació és molt excitant i que comparteixes amb gent.

    —Esteu preparant un nou disc amb la “Bohemia camerata” que ha de sortir properament…

    El farem, el farem, però últimament he fet moltes coses i he gravat algunes bandes sonores. Faré un disc que es digui “Derviche”, com la dansa tradicional turca. Els derviches busquen l’eix, la divinitat. Llavors el dervich seria jo, que no paro de girar i fer moltes coses. El disc dóna cabuda a moltes col·laboracions amb músics diferents, amb coses que he fet per pel·lícules. No és un disc de recopilació, sinó que dóna aquesta visió transversal d’allò que faig. Els derviches, amb una mà simbolitzen el que agafen del cel i amb l’altra el que deixen a terra.

    —A part d’ “Itimad”, tens altres fronts oberts?

    Sí, molts. No pararia mai. En tenim un que fem amb l’actriu Montse Robles i que es diu “L’amor incommensurable”. És una obra de teatre amb música en directe que està dedicada a tres místiques medievals: Santa Teresa, Hildegarda Von Burgen i Robi’a. Hildegarda Von Burgen era una dona molt interessant, va ser perseguida pels jerarques religiosos, va inventar un sistema de salut i tenia molt contacte amb la natura. I aquest estiu, a Valladolid vam fer un espectacle dedicat a Santa Teresa.

    —Què creus que busca la gent en la teva música?

    M’escolta tot tipus de gent. Crec que, com et deia al principi, degut al materialisme que viu la nostra societat, hi ha gent que busca missatges de caire espiritual. No sé si hi voldran aprofundir, però hi ha un públic de totes les edats i totes les procedències. Gent decebuda del món  polític, científic, econòmic… Gent que no troba resposta a certes preguntes. Ara mateix hi ha alguns artistes que estan donant aquesta petita llum que la gent no troba a cap altre lloc.


    El grup Sotrac finança el seu debut amb Verkami

    02/11/2016

    El grup de pop-rock Sotrac , “mig de Llagostera i mig de Sant Feliu de Guíxols”, ha posat en marxa una campanya de micromecenatge a Verkami per ajudar a finançar en part el seu primer disc, que està gravant a l’estudi La Vall de Granollers, amb el productor Marc Martín (Glaucs, Blaumut, Teràpia de Shock i molts altres artistes). Sotrac està format actualment per Helena Tamayo (veu i flauta travessera), Artur Comas (guitarra i veu) i Gerard Cortés (guitarra solista). El grup va començar el 2010 fent versions de grups catalans i internacionals i, ja amb repertori propi, va autoeditar el seu primer EP, Entre nosaltres, i el senzill Immortals. El grup espera assolir a través de Verkami 2.000 euros per al material gràfic del CD i la seva distribució. Tenen encara un mes per aconseguir-ho i s’hi poden fer aportacions a partir de 3 euros, a canvi de diverses recompenses.

     

    Font: El Punt-Avui


    Recomanació: Oasis a Knebworth

    21/10/2016

    Pels fans de Oasis,com jo, el 30 d’agost no és una data que ens porti bons records: és el dia en que Noel Gallagher va deixar la banda, fart del seu germà.

    Des d’aquella data, que els rumors sobre una possible reunió són constants, algun fins i tot, amb data i ubicació. Malauradament, algun dels germans Gallagher s’ha encarregat de desmentir-ho sempre.

    Els vaig poder veure en directe a les seves dues últimes visites a Barcelona: Rock’n’Roll en estat pur. El protagonisme era per a la música, amb 4 llums led i pantalles, però sense grans escarafalls. Però el que més protagonisme s’enduia eren, sense cap dubte, els “hits” que van fer famosos als de Manchester, aquelles cançons que qualsevol amant de la música coneix: Live Forever, Wonderwall, Champagne Supernova, Supersonic, Don’t look Back in Anger… Eren moments espectaculars, on el públic agafava la veu cantant.

    Com que no els podem veure en directe, ens hem de conformar en veure’ls en vídeo, i què millor que fer-ho recordant els dos concerts més multitudinaris de la història de la Gran Bretanya: 10 i 11 d’agost a Knebworth.

    P.D: últimament, els rumors de reunió de la banda han tornat a agafar força, en part, gràcies a l’estrena del documental “Supersonic”, del mateix equip que va realitzar l’aclamat documental Amy, sobre la vida de Amy Winehouse, que s’estrena aquest octubre. A Catalunya, tenim l’oportunitat de veure’l al Festival Internacional de Cinema Documental Musical IN-EDIT


    Preestrena d’un nou espectacle de Pedro Burruezo a la Casa Irla

    07/09/2016

    El proper dissabte 10 de setembre (21h) tindrà lloc a la taverna Cas Romagué (Casa Irla) de la nostra ciutat, la preestrena del nou espectacle del músic establert a Sant Feliu Pedro Burruezo.

    Es tracta d’un espectacle nascut a la nostra ciutat, en el qual es troben la dansa i la música en directe, amb dos dels tres músics participants de Sant Feliu (Pedro Burruezo i Jordi Ortega),  del qual, de moment, encara no se n’ha fet cap representació enlloc i, per tant, és un espectacle inèdit. El 22 d’octubre es farà un altre preestrena a La Sala de Torroella de Montgrí.

     

    Podeu veure una de les músiques de l’espectacle en directe aquí.

    UnSolTraç Cia de Dansa & Nur Camerata presenten ‘Itimad

     ’Itimad era una bugadera de Sevilla en els temps d’Al Andalus que, gràcies als seus dots de poetessa, es va convertir també en reina, en el gran amor d’Al Mutammid, el mític rei poeta de la capital bètica. Aquest espectacle ret homenatge a aquesta dona d’una gran delicadesa que mai va oblidar els seus orígens i que, al mateix temps, va saber volar i estimar amb la poesia. Ja Al Mutammid pres pels seus enemics, ella va seguir al seu marit fins a la presó d’Agmat (on treballava en la seva porta de costurera per unes monedes) i allà, quan els deixaven els sentinelles, els dos poetes seguien mantenint llargues converses sobre el seu amor, la poesia, la ciència i l’espiritualitat més essencial. Les ballarines d’ UnSolTraç Cia de Dansa ballen amb contemporaneïtat evocant, al mateix temps, els aires dels andalusos, aquells temps en els quals les tres religions del Llibre van conviure en pau i en harmonia en un Al Andalus bressol de cultures i de ciència. La Nur Camerata (la Camerata de la Llum), dirigida per Pedro Burruezo, posa la música en directe perquè les coreografies i els moviments del trio de ballarines volin com la poesia de la poetessa ‘Itimad, la traducció de la qual de l’àrab clàssic seria alguna cosa així com “la que s’oculta i la que no falla mai”. Una vetllada, doncs, bella, fràgil, delicada… en el qual la dansa i la música, danses i músiques entre Orient i Occident, entre el passat i el futur, entre les arrels i l’avantguarda, es fonen per reconstruir la vida i obra d’una poetessa, símbol arquetípic d’una bellesa estranya de trobar en aquests temps de confusió i caos. Una vetllada plena de sensualitat i d’una espiritualitat que poc coneixen els jerarques religiosos. “‘Itimad” és una cita amb una delicadesa que pot ser tan exquisida com a humil… Un narrador explica en català tota aquesta història. Les peces musicals són instrumentals i, algunes, cantades… en català, en castellà i en àrab… 

     

    UnSonTraç Cia de Dansa

    Virginia Joëlle López

    Dori Bermúdez

    Rut Rigat

    Nur Camerata

    Pedro Burruezo, veu, guitarra, mandola algeriana, arxillaüt, percussions, narració

    Maia Kanaan, veu, viola, percussions

    Jordi Ortega, violoncel

     

     


    Festa final d’estiu per inaugurar el Guíxols Arena

    06/09/2016

    El cap de setmana del 17 i 18 de setembre l’Ajuntament ha programat una festa final d’estiu que servirà per inaugurar l’equipament anomenat “Guíxols Arena”, un espai polivalent de 8000 espectadors per acollir events musicals, esportius o fins i tot pot servir de pàrquing.

    Per a la inauguració es fa un homenatge a la música rock feta a la nostra ciutat, es fa també una celebració amb foc i un ball amb l’Orquestra Plateria  en una celebració popular que comprèn tot un cap de setmana.

    El dissabte, 17 de setembre, és el torn de la música i el diumenge, 18 de setembre, d’una festa”holi”.

    • DISSABTE 17 DE SETEMBRE

    Rock de casa amb Quercus i actuació-homenatge de l’Orquestra Plateria.

    A partir de les 19 h, acte d’inauguració obert a tothom, amb un espectacle amb castellers, actuacions de rock, un espectacle amb foc i música en directe.
    Entre els músics, hi haurà la banda Quercus, referent indiscutible del rock ganxó, amb la seva “música de roca”. Els Quercus tornaran a pujar a l’escenari i plegats rememoraran els èxits de la formació ganxona dels anys 90.
    La nit es completarà amb un extraordinari concert-homenatge que farà l’Orquestra Plateria. Els amants de la música de ball i de la salsa coneixen aquest referent indiscutible dels escenaris de Catalunya. Un grup format a Barcelona el 1974 i que té grans èxits com Pedro Navaja o Amparito Roca.

    Un cop finalitzada la Plateria, a partir de les 2 de la matinada, la DJ Blanca Ros farà una sessió de ball amb música actual.

    • DIUMENGE 18 DE SETEMBRE

    El diumenge, 18 de setembre, es celebrarà una Holi Party, des de les 18 fins les 20 h. Hi haurà servei de Bar, a càrrec de CE Montclar i el Consell Local de Joves i entrada lliure, Una holi party, també coneguda com a Festival dels Colors, és una festivitat originària dels hindús, que s’ha popularitzat darrerement a casa nostra. Amb una gran vistositat i color, els participants fan servir pols de colors, amb música i vivor colorista.


    Nit en Blanc: moda, gastronomia i cultura al carrer

    27/08/2016
    Amb el títol “I tu amb què somies?” es presenta la tercera edició de la Nit en Blanc, un esdeveniment en el qual un centenar d’establiments comercials, així com restaurants, bars i altres negocis de la ciutat es posen d’acord per fer una jornada on es concentra activitat de botigues, desfilades de moda, gastronomia, música en viu, jocs infantils i nombroses propostes de lleure en una tarda-nit màgica per passar en blanc!
    Activitats:
    MODA
    19.45h Desfilada de Moda amb les botigues Bambú, Calçats Conde, Familiarium, Festa i Paper, Noni’s Backstage, Trapelles, Tu Atrezzo i Nonna Roba i complements, a la Rambla Vidal
    21.30h Desfilada de Moda amb les botigues Bogart, Boutique Lolita, Boutique Menta, Guitare, Inquietud’s Moda Jove, Joieria Rellotgeria Aviñó, Lola Something Special, Llenceria Encarnación Ortega, Monsul, Perruqueria Sara Style, Perruqueria Ydalia, Perruqueria i Estètica Núria Posas i Stroget, a la Rambla Vidal
    Aparadors ‘ballats’a càrrec de Mistreet Dance Studio:
    19h. Boutique Menta (St Antoni 23)
    19.30h. Inquietud’s Moda Jove (Verdaguer, 7)
    20.30h. Exòtic (Pl. Sant Joan, 41)
    21h Coco blue Lime (Rambla Vidal 45)
    Aparadors vivents 15 minuts abans de cadascuna de les desfilades corresponents a Inquietud’s Moda Jove, Undercolors of Benetton, Nonna Roba i Complements, Guitare, Boutique Menta i Boutique Lolita
    A partir de les 18h Pop Up Store La costura del 6970 Noni’s Backstage Jewls, watches & vintage al C. Hospital, 2-3
    ACTIVITATS INFANTILS
    De 18.30h a 19.30h “El Petit Lilo”, d’Actua Produccions, a la plaça del Mercat i cercavila pel centre de la Ciutat
    De les 18h a les 21h, Jocs Kapla. Jocs de construcció, amb peces rectangulars de fusta, a partir de 4 anys
    A partir de les 18h, “Somiatruites”, taller infantil per somiar i crear, per a totes les edats. A càrrec de Llibreria Nobel del carrer Major, 39
    De 18.30h a 20.30h, Bombolles de sabó gegants a la Rambla Vidal, zona prop del Passeig del Mar
    De 18h a 21h, Petits Somnis. Taules de llum i altres objectes al carrer Joan Maragall, 3-9
    A les 20.30h, entrega de Premis del II Concurs de Dibuix Enya, a càrrec de Festa i Paper, al carrer de la Rutlla, 7
    MÚSICA
    A les 21.30 i 22.30, La Fada Verda, Actuació de ball i foc a la Plaça del Mercat
    A les 22.30h, Ask the dust  al c/Rutlla, 29
    22.45h, 13th Magic Skull a la Placeta de Sant Joan
    De 21 a 00 Pole Dance, Body Paiting, Burlesque, música i Rom flor de Caña, amb regals i sorpreses a l’Escola de Música del c. Capmany 23
    00.30, Xarivari Blues, Blues amb malabars i llit elàstic… i molt humor al Passeig del Mar
     
    MÚSICA EN LA INTIMITAT
    De 19 a 00, Boleros i música cubana al Bohemi Bistró del C Sant Pere, 26
    De 20h a 2h, DJ Locky, “Black & White music” amb vehicle Moritz a l’Hostal Chic de la Rambla del Portalet, 5
    21h Rita Valero a la Casa Irla del C. Algavira 65-69
    00.00h, Música en Viu al Restaurant Ginjoler de l’Hort del Rector (Monestir)
    De 22 a 00, Música en viu al Casino Guixolenc de Passeig del Mar, 36
    GASTRONOMIA
    A partir de les 18h Tastet de Guixolencs a 1 euro a la Pastisseria Gironès, del c/Anselm Clavé, 10
    Font de Xocolata a Cal Llaminer del c/Rutlla, 23
    Disseny de Cup Cake 1 euro i Macarons per 0.85 eur a Sweet & Sugar del c/Rutlla, 23
    Tastet de Vermut de l’Empordà a La Vermuteria del c/Sant Pere, 29
    De 18h a 21h Tast de cerveses i explicació amb el mestre Albert Viaplana a la Carpa Moritz. Pg del Mar
    De 19h a 23h, Tastos de vins de Bodegues Torres i Martini Tonic a Ca l’Angel del c/St. Ramon, 15
    De 18 a 00h Cucurutxos de pernil tallat a mà (3.5 eur), de minifuets (2.5 eur) i de formats (2.5 eur) a la Carnisseria gastronòmica Can Kiku del C. Major, 14
    A partir de les 20h, Tapa vegetariana i cervesa Montseny, 2.5 euros a El Celler del Triton del C. Sant Ramon, 5
    Tastets de formatges servits dins d’una caravana a La Taverna de Can Quim i Pop Up Store la Costura del 6970 del c. Hospital, 2-3
    De 20h a 2h, Mojitos Chic i Còctels Chic 4 euros a l’ Hostal Chic de la Rambla Portalet, 5
    A les 22h Beu Natural, Veu Natural. Concert i degustació de Casellas Viader del C. Anselm Clavé, 9
    NIT DE PARAULES
    Tota la tarda-nit
    Núvols de somnis
    De quin material estan fets els somnis?
    Vine a deixar-nos escrit un somni
    Capella de l’antic hospital
    A les 22.30h
    Cels de somnis
    Enlaira globus per als teus somnis
    Pl. de Sant Joan
    De 20 a 21.30 i de 23 a 00.30
    T’atreveixes a jugar?
    Bescanvia els teus vals per una opció de joc a la plaça del Mercat
    De 20h a 00h
    Animació amb la Minúscula
    Carrers del centre comercial
    ______________________
    ALTRES ACTIVITATS
    A les 19h
    Un dia a la vida del monestir (visita teatralitzada en el dia a dia dels monjos. Gratuït amb inscripció prèvia a Oficina de Turisme)
    De 18 a 21
    Espai Carmen Thyssen
    Entrada reduïda per les persones que vinguin vestides de blanc
    A partir de les 18h
    Vine al carrer de Sant Joan
    Amb els 5 sentits oberts i et sorprendrà
    De 9 a 20h
    Scrapamaniàtics
    Als Jardins de Juli Garreta

    Exposició de Pau Morales a la Casa Irla

    13/05/2016
    Del 14 de maig al 10 de juliol es podrà visitar a la Casa Irla l’exposició de pintura de Pau Morales “Colors i músics”.
    Pau Morales (Girona,1977) ha fet exposicions a nivell nacional i internacional (Barcelona, Terrassa, León, Irlanda, Roma, Montreal…), sent el jazz el tema que més ha treballat, tot i que també n’ ha tocat d’altres (paisatge, graffiti, retrat, floral…).
    A part de la pintura, treballa en altres camps com la il·lustració, el còmic, l’escultura o la videoanimació.
    Cantant i guitarrista, ha realitzat performances en què combina el cant i la pintura en directe. En aquesta exposició, però, presenta una mostra amb pintura fresca de colors vius que transmeten
    l’energia de la música.
    El vernissatge tindrà lloc aquest dissabte 14 de maig a les 19 h

    Calendari de les actuacions musicals a la Casa Irla

    19/02/2016

    Aquest és el calendari musical de la Taverna Cas Romagué de la Casa Irla, situada al c/Algavira 65-69 de la nostra ciutat. 

    – Divendres 19 de febrer, 21:00 h. : JULIUS Z. STRÖMBERG (Suècia, indie folk)

    – Dissabte 20 de febrer, 21:00 h. : TONI CAYENA & SANDY BELMON (Platja d’Aro, Rumba & Rock)

    – Diumenge 21 de febrer, 17:00 h. : RED PIG BLUEGRASS TRIO (Bcn, bluegrass, amb el gran Ricky Araiza al banjo i en Xavi de Booty Hunters a la guitarra i veus)

    – Dimecres 24 de febrer 21:00 h. : QUIZ FREAK, joc de preguntes de temàtica freak (pelis, series, còmics, etc.) confeccionades per l’Associació Arocinema

    – Dijous 25 de febrer 21:00 h. : OPEN MIC, vine a cantar les teves cançons

    – Divendres 26 de febrer 21:00 h. : The FANTASTIC IRLASTIC BAND a l’escenari principal (St Feliu/UK, Country, Western & Skiffle)

    – Dissabte 27 de febrer, 21:00 h. : Gipsy NUR Project (França/Bcn, chanson francesa & jazz manouche)

    – Diumenge 28 de febrer, 17:00 h. : JON CREEDEN (Canadá, folk punk) & CHRIS SNELGROVE (Canadá, folk punk)

    – Diumenge 6 de març, 17:00 h. : Homenatge al nostre amic Xavi Clara, amb els documentals “Cure for Pain: The Mark Sandman Story” (2010, dir: Robert Bralver, David Ferino) i “Why do the jamaicans run so faster” (2009, dir: Miquel Galofré, so: Xavi Clara)

    – Dissabte 12 de març, 21:00 h. : TOM HAGAN amb banda (Salt, indie pop)

    – Divendres 18 de març, 21:00 h. : PATCH (Bcn, rock)

    – Dimecres 23 de març 21:00 h. : QUIZ FREAK, joc de preguntes de temàtica freak (pelis, series, còmics, etc.) confeccionades per l’Associació Arocinema

    – Divendres 25 de març, 21:00 h. : PAPER DE PLÀSTIC (Bcn, pop)

    – Dissabte 26 de març, 21:00 h. : MAGANY (Girona/Banyoles, pop)

    – Diumenge 3 d’abril, 17:00 h. : LOWPINERS (UK, indie folk)

    – Diumenge 17 d’abril, 17:00 h. : 13th MAGIC SKULL (Palafrugell, surf)

    – Dissabte 30 d’abril, 21:00 h. : VINCENT McCALLUM (UK, folk)

    – Divendres 6 maig, 21:00 h.: ALONDRA GALOPA (Granada, indie pop)

    – Dissabte 7 de maig, 21:00 h. : SIMON KEMPSTON (UK, folk)

    – Diumenge 15 de maig, 17:00 h. : PHIL RIZA (França, blues folk)

    Tots els concerts gratuïts, amb donació voluntària.


    Bullitt torna als escenaris amb nou baixista

    10/02/2016

    El grup guixolenc Bullitt torna als escenaris, segons va anunciar ahir la seva discogràfica, BCore, en un comunicat al seu web: “Estem molt contents: Bullitt han decidit fer el que tots desitjàvem, agafen aire i van a totes. Després d’un 2015 dur i sense rumb, la banda ha anunciat una tornada sòlida i plena de l’energia i l’amor que tant la defineixen.” Bullitt torna amb Màxim Triviños (No More Lies), vell amic i col·laborador, com a baixista, per començar en les pròximes setmanes la gira de presentació del seu últim disc, Sparks, publicat ara fa un any, quan la mort del baixista Ferran Bonet va aturar l’activitat del grup. Tot i aquesta trista circumstància i de la consegüent falta de promoció, Sparks es va situar entre els millors discos en moltes llistes de balanç del 2015. La revista Rockzone, per exemple, va situat el disc en el número 3 del seu rànquing estatal.

    Bullitt començarà la gira de Sparks a casa, a la sala TZVR, el dia 11 de març, compartint cartell amb Bad Mongos i Benzine. El 22 d’abril, Bullitt actuarà a la sala Magazine de València, amb Balloon Flights; el 30 d’abril, al Sidecar de Barcelona, amb Anchord, i el 5 de maig al Siroco de Madrid, amb Ulises Lima. Aquestes són, de moment, les primeres dates confirmades de la gira de retorn de Bullitt, que va gravar el seu quart disc el novembre del 2014 als Ultramarinos Costa Brava de Sant Feliu, amb Santi Garcia.

    Font: BCore i El Punt-Avui


    Estopa i Manolo Garcia, al Porta Ferrada 2016

    28/01/2016

    El 54è Festival de la Porta Ferrada comença a desvetllar el seu cartell. The Project ha anunciat que Manolo García i Estopa estaran entre els artistes que visitaran aquest estiu la nostra ciutat.  Són les dues primeres confirmacions d’una programació que es presentarà íntegrament d’aquí a unes setmanes. García presentarà a Sant Feliu el seu nou treball ‘Todo es ahora’ i els germans Muñoz, per la seva banda, hi portaran el seu ‘Rumba a lo desconocido’, àlbum publicat el 2015. Les entrades per als dos concerts, que es faran els dies 23 de juliol i 9 d’agost, sortiran aquest divendres a la venda.

     

     


    Pedro Burruezo estrena nou àlbum i no para de treballar

    02/11/2015

    “Albert Serra em va encarregar que fes la banda sonora de la seva pel·lícula Història de la meva mort, però malgrat que li va encantar la música que ell va pagar –tant la composició, com els músics i els estudis de gravació–, finalment no en va utilitzar ni un fragment a la pel·lícula, perquè, segons va dir, no hi encaixava”, diu Pedro Burruezo sobre la música que conté el seu últim disc, La banda sonora maldita ( Tormina Records ), que apareix sota el nom de Burruezo & Claustrofóbica Camerata, per no confondre els oients: “Aquest projecte no té res a veure amb Misticísssimus ni amb res del que he fet amb la Bohemia Camerata o altres projectes artístics diferents que desenvolupo al mateix temps. Cada cosa ha de tenir un nom diferent, perquè ningú no se senti decebut”, afirma aquest músic barceloní de llarga trajectòria, resident a Sant Feliu de Guíxols, que amb aquesta Clautrofóbica Camerata també ha fet un petit homenatge al grup que el va donar a conèixer en els anys vuitanta com un pioner del pop avantguardista i mestís: Claustrofobia.

    Burruezo & Claustrofóbica Camerata estrenaran en directe La banda sonora maldita el divendres 6 de novembre a l’auditori Viader de la casa de cultura de Girona (20 h, 3 euros). El disc s’ha pogut editar perquè Serra i Burruezo tenen “una molt bona relació”. “L’Albert ens va cedir els drets de l’obra i les gravacions perquè el disc pogués veure la llum, ja que considerava que seria una llàstima que una música tan maca no arribés al públic. És una música amb una entitat pròpia i una gran consistència, al marge de les imatges per a les quals va ser creada.”

    Una música… claustrofòbica? “Sí, perquè reflecteix una espècie de patiment pel fet de sentir-se fora de lloc en aquesta societat. Això abans ho expressava amb màquines i títols provocatius, i ara ho faig amb una música exquisida que també té aquest neguit, com la
    pel·lícula de Serra, amb el seu dramatisme. És una música no sorollosa, més figurativa, per dir-ho així, però sempre amb aquest neguit interior.” Músiques d’aires barrocs, amb moments més avantguardistes i minimalistes, que Burruezo (veu, guitarra i percussió) interpreta, al costat de peces d’altres discos en la mateixa línia, amb Maia Kanaan (viola i veu), Josep Ramon Roy (piano), Iván Lorenzana (violoncel) i Jovic Sagristà (guitarra).

     ‘El somni català’ i un nou disc per a la primavera

    “Tant amb Claustrofobia com amb la Bohemia Camerata sempre he creat una música molt cinematogràfica”, diu Burruezo, que també ha fet la banda sonora de la pel·lícula El somni català, de Josep Maria Forn, estrenada recentment. “Va ser una gran fortuna poder treballar amb Forn”, diu Burruezo. “En aquest cas, la música il·lustra alguns dels moments més tràgics de la història de Catalunya, així que aquí també hi ha dolor i neguit. Jo mai no he estat un compositor gaire alegre”, reconeix amb un somriure.

    Després d’haver actuat al març passat a Istanbul amb la Bohemia Camerata, ara Burruezo marxa a Khartum (Sudan) com a convidat del músic sudanès Wafir S. Gibril, per oferir un concert en què s’uneixen músiques àrabs, flamenques i medievals.

    Burruezo, conegut pel seu activisme ecologista, prepara també la música per a un documental del periodista Carlos de Prada sobre els efectes dels pesticides en la salut dels consumidors.

    A més, Burruezo publicarà la primavera vinent el single de vinil The Cosmic Ballet, editat pel segell Belamarh, que inclourà dos temes dels primers temps de Claustrofobia, regravats i transformats.

    També sortirà a la primavera el nou disc de Bohemia Camerata, Medievaliuxxx, “un pas més en la línia marcada per Misticísssimus, però en aquest cas les tres tradicions –cristiana, jueva i musulmana– i els seus perfums estaran juntes a cadascuna de les cançons, com un tribut a la convivència que va funcionar durant molt de temps entre les tres cultures.

    Font: El Punt-Avui


    Totes les activitats del darrer dissabte d’agost

    25/08/2015

    Sant Feliu de Guíxols celebrarà el proper 29 d’agost la 2a Nit en Blanc, una iniciativa que pretén ser una festa de nit dels establiments comercials i turístics de la ciutat i que tindrà lloc el proper 29 d’agost de 18h a 2 de la matinada. La vetllada combina oci, comerç, gastronomia, tallers i moda, en un ambient distès i amb un programa extraordinàriament ric.
    S’acompanya la iniciativa amb un ambiciós programa de descomptes i promocions dels establiments adherits. Concerts, balls i espectacles acompanyen l’obertura dels establiments de la ciutat.

    Programa d’activitats

    18h a 20h Inauguració amb batucada i animació de Percussió Ganxona, a la Plaça del Mercat

    ACTIVITATS INFANTILS

    18 a 21h  Zona de Jocs. Joguines de fusta per acompanyar el desenvolupament de nens i nenes. A partir de 2 anys fins a 10 anys, al c/ Joan Maragall, 3-9

    18h Jocs Kapla (Jocs per a nens i nenes de construcció amb peces rectangulars de fusta, recomanat a partir de 4 anys) a la Placeta de Sant Joan

    19h a 21h Taller infantil de “Hama beads” a la Rambla del Portalet, a càrrec de la Llibreria Nobel (inscripcions a la mateixa llibreria per 2 €)

    18.30h Conta Contes, “Petites històries, grans tresors”, a la Placeta Sant Joan

    NIT DE PARAULES

    El gran Bookcrossing i literatura estesa: poesia i llibres per emportar.

    18h Penjada de poesia, frases literàries i llibres al carrer Hospital

    22.15h i 23.15h.  Ball de Tango a càrrec de Juan Carlos i Paula, a la Placeta de Sant Joan i Antic Hospital

    22.30h i 23.30h Contes eròtics (2 passis) a l’antic hospital

    Gastronomia

    21h. Tast de vins especial “La nit en blanc”, a càrrec de Casellas Viader i Montaditos de Butron Berria, al c/ Anselm Clavé

    A partir de les 19h., cata de cava “1974” (producció pròpia) a càrrec de La Cava del carrer Major, 32

    A partir de les 18h. Tast de Guixolencs a 1 euro, a càrrec de la Pastisseria Gironès del c/ Anselm Clavé.

    A partir de les 18h, carpa Moritz amb moltes sorpreses, a la Rambla del Portalet

    Moda

    Desfilades a peu de carrer

    18h Dos models amb vestits fets de globus,  al c/Sant Llorenç 44
    19.30h. Carrer Rutlla amb Placeta de Sant Joan
    20.15h. Carrer Sant Antoni
    21h Rambla Vidal. Després de l’última desfilada, actuació de ball Estela.

    18h Pop Up Store, la costura del 6970, a la Rambla del Portalet

    Aparadors ballats a càrrec de Mistreet Dance Studio.
    20h. Coco Blue Lime (Rambla Vidal, 45)
    20.30h. Stroget (Rambla Vidal, 43)
    21.00h Inquietud’s Moda Jove (Jacint Verdaguer, 7)

    “Aparadors vivents”: Quinze minuts abans de cadascuna de les desfilades corresponents.

    Al carrer de Sant Joan, ambientació especial.

    Música

    Música al carrer

    De 20h a 02h matinada: DJ Locky (Black and White Music), a  l’Hostal Chic (Rambla del Portalet).

    20.30h,  Clica de l’Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols, a càrrec de Joieria Aviñó del c/Anselm Clavé, 13

    21.30h, Concert de Gòspel amb Palamós Gospel Choir, a la Placeta de Sant Joan

    21.30h Concert “Entre Amics”. Nacho Alonso i Marta Rosés al Carrer Joan Maragall, 3-9

    22.30h Concert The Internationals a la Plaça del Mercat

    23.00h Concert 13th Magic Skull al Carrer Major, cantonada Rambla Vidal

    00.15h Ball i espectacle de “Mistreet Dance Studio” al Passeig del Mar

    00.30h DJ Andreu Presas, de Ràdio Flaixbac, al Passeig del Mar

    Música a la intimitat

    De 19 a 00h, Boleros i música cubana en viu, a Bohemi’s Bistró del C/ Sant Pere, 26

    A les 21h, Rumbes en viu al Restaurant Can Noguera del Passeig del Mar, 1

    A les 21h, Indie-Folk en viu  L’Àncora Gastro Snacks de la Plaça del Mercat, 13

    22.00h a 00.00h, Música en viu al Casino Guixolenc del  Passeig del Mar, 36

    00.00h Rumbes en Viu al City Arms del carrer Sant Pere, 48

    00.00h Música en viu al Bar La Goleta de les Galeries del Mar, 17

    00.00h Blues en viu al Restaurant el Ginjoler de l’Hort del Rector – Monestir

    A més a més, durant tot el dia tindrà lloc la fira “Scrapmaniàtics 5”, el mercat de productes d’Scrapbook amb parades de botigues de material d’scrap als Jardins de Juli Garreta, en el qual es realitzaran una vintena de tallers al llarg del dia.

    Carrot Cake Scrap & Friends. Exposició  amb treballs de reconeguts scrappers, que estarà instal·lada a la Sala Municipal d’Exposicions de l’Ajuntament.

    Scraproom familiar. Espai a disposició de tothom que vulgui fer treballs manuals una estona.

    Dinar ‘scrapero‘ popular, en el qual s’intercanviarà opinions i experiències de l’scrap.

    Festa de Celebració del 5è Aniversari de Scrapmaniàtics, al vespre.

    A les 18.30h Visita musicalitzada “Medievalia, música i espiritualitat al Monestir”. Una visita diferent i molt especial a l’històric monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols. 5 eur. (places limitades / venda de tiquets a l’Oficina de Turisme).

    21.00h El 29 d’agost, a les 21 hores, i coincidint amb La nit en blanc, l’Espai Carmen Thyssen organitza una visita exclusiva guiada per Pilar Giró, comissària de la mostra Barcelona-Paris-New York. D’Urgell a O’Keeffe. Col·lecció Carmen Thyssen.
    El recorregut és una oportunitat per conèixer la gènesi de l’exposició i la relació entre artistes i obres; l’ocasió per descobrir els verds de la pintura de Lobre, els blaus de Créixams o els grisos de Meifrèn…
    La visita guiada a l’ Espai Carmen Thyssen, en la línia d’iniciatives similars arreu, suma el plaer del coneixement i l’art als aspectes comercials i lúdics de la proposta nocturna.
    La visita a Barcelona-Paris-New York. D’Urgell a O’Keeffe. Col·lecció Carmen Thyssen —d’una hora de durada i amb places limitades que cal reservar—, acabarà amb brindis amb un clàssic Penedès per acomiadar l’estiu.

    Col·laboradors: Cervesa Moritz, Distribucions Márquez, Afic Guíxols, Mistreet Dance Studio, Íntims Esperança, RG Events & Weddings, Llibreria Nobel, Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, Espai Carmen Thyssen.

     


    Recta final del Festival Porta Ferrada d’enguany

    17/08/2015

    La darrera setmana del 53è Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols comporta traca final. Són noms com Spandau Ballet, Ainhoa Arteta i Ignasi Cambra, entre d’altres. Aquestes grans figures tancaran una edició que ha tingut nits espectaculars amb Fito i Fitipaldis, Sopa de Cabra, Sara Baras, Estrella Morente, The Electric Light Orchestra, Ludovico Einaudi i Raimon, entre d’altres, i ha gaudit, per primera vegada, del Festival Singlot, el primer Festival d’Humor i Comèdia arran de mar. Afegint aquest certamen darrer, Berto Romero, Buenafuente, Leo Bassi, Joglars i Faemino i Cansado, han fet una espectacular programació al 2015.

    Durant aquesta darrera setmana actuaran Ferran Cullell amb Sergio Sandi (avui dilluns a les 20h al Teatre), en un concert a dos pianos en el qual interpretaran obres de Piazzola, Saint-Saens, Juli Garreta i Manuel de Falla, entre d’altres.
    Tot seguit, al Village de l’Espai Port (22h.), acústic a càrrec d’Élena (Helena Miquel, veu, Raül Moya, guitarres, Víctor Francisco, bateria, Daniel R. Jones, baix i guitarres i Ramon Bataller, sintes, teclats, saxo, guitarra i programacions)

    El plat gros serà dimarts, 18 d’agost a l’Espai Port (22’30h) amb el concert d’Spandau Ballet, presentant Soul boys of the western world, que dóna nom a la gira i al documental que repassa les gestes i misèries del quintet més sofisticat de l’Anglaterra dels 80. Amb la seva formació original (amb Gary Kemp i Tony Hadley al capdavant), Spandau Ballet recuperen cançons tan definidores de la dècada dels 80 com True, Gold, Lifeline, Only when you leave i Through the barricades. 25 milions de discos i 23 èxits planetaris els avalen. El retorn més flamant del 2015 i, naturalment, la banda sonora dels millors anys de moltes vides.

    Dimecres serà el torn de la cantant basca Ainhoa Arteta (19 d´agost, 22:30h, a l’Espai Port) que torna després d’uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols amb la voluntat de commoure amb la seva magnífica veu de soprano. La cantant guipuscoana no ha deixat ni un instant de sumar elogis pel seu exquisit domini del fraseig, la seva tècnica de veritable virtuosa i una expressivitat més que aclaparadora. Arteta arriba a la Porta Ferrada havent triomfat també amb el Rèquiem de Verdi al Japó, Manon Lescaut a La Maestranza i La Bohème al Palau de les Belles Arts de Mèxic. Una soprano extraordinària a la qual torna a ser impossible no caure-hi rendit.

    Tancarà el festival Ignasi Cambra, amb un concert clàssic el dijous 20 d´agost, 22:30h, a l’Espai Església del Monestir, on interpretarà un concert a piano sol d’obres de Beethoven, Schubert i Ginestera.


    La pluja no va ser un impediment per al lluïment de The Orchestra

    11/08/2015

    El passat 9 d’agost, dins el marc del Festival Musical de la Porta Ferrada, vam tenir l’ocasió de veure i escoltar en directe a l’Espai Port a una petita formació de l’Electric Light Orchestra anomenada per a l’ocasió The Orchestra.
    Sense el lideratge de Jeff Lynne, tornàvem a escoltar aquell so dels anys 70 i 80 que ha venut fins ara més de 100 milions d’àlbums a nivell global. Els que no van faltar del grup, en aquesta ocasió, van ser Mik Kaminski al violí i Louis Clark als teclats. Aquesta banda fundada a Birmingham (Anglaterra) va tenir una trajectòria que anava de l’any 1971 al 1986, tot i que van tenir un retorn entre el 2000 i el 2001. El seu estil es caracteritzava pel rock simfònic, i el diumenge passat ens van mostrar que aquest estil encara perdura i que segueixen conservant aquest to que va fer que milions de persones s’enamoressin de les seves cançons. A Sant Feliu vam poder escoltar temes clàssics com ara “Evil Woman”, “Rock’n’Roll is King”, “Hold on Tigh”, “Last Train to London”, …
    Quan es portava mitja hora de concert es va posar a ploure, però el públic va aguantar el xàfec per tal d’escoltar-los ja que era una oportunitat única. Gairebé tots els seients estaven ocupats i la gent, majoritàriament de més de 40 anys, va recordar, potser amb nostàlgia, les cançons que un dia van ser conegudes a nivell mundial. El concert va ser un èxit.


    El festival alternatiu de l’Atzavara Club

    15/07/2015

    Primer de tot, s’ha de donar l’enhorabona a Atzavara Club per l’esforç que fa en organitzar concerts setmana rere setmana, alguns dels quals boníssims. Per la seva continuïtat i constància, haurien de tenir algun premi meritós per part de la Casa de la Vila. Fins i tot, m’atreviria a dir que ja fan ombra al Festival de la Porta Ferrada, doncs aquest només es fa a l’estiu, mentre que Atzavara està lluitant tot l’any. Que tot sigui per la música i en reconeixement als músics.

    Aquest mes de juliol, doncs, Atzavara Club s’hi ha dedicat de ple. Fins i tot, ha fet un prospecte en blanc i negre. El 10 de juliol, per exemple, com es pot veure a la fotografia, vam tenir a la Plaça del Mercat Miles Oliver fent el seu dark-folk de París. A continuació, al mateix lloc, van actuar els Absolut Never, també de París, amb la seva música alternativa. L´11 de juliol, també a la Plaça del Mercat de Sant Feliu, Cody Dillon, de Sydney (Austràlia), ens va mostrar el seu country-folk. Després, a la Sala de l’Atzavara Club, es van commemorar els vint anys de No More Lies, tots ells ganxons, amb un concert en què es van acompanyar, seguidament, dels Nueva Vulcano, també molt coneguts per les nostres contrades. I el diumenge 12 de juliol van venir  Paz Gitana a la Plaça del Mercat (gipsy-pop mexicà i xilè).

    Aquesta propera setmana, Atzavara es torna rockabilly i hillbilly. Per exemple, el divendres 17 de juliol, a partir de les 9 de la nit a la Plaça del Mercat, tindrem als Atomic Leopards fent versions molt conegudes de rockabilly. I el diumenge 19 de juliol, havent passat la ressaca del dissabte amb Sopa de Cabra dins el Festival Porta Ferrada, també a la Plaça del Mercat, actuarà el grup de hillbilly Flat Pack, fent moltes versions conegudes a plaer de qui conegui aquest món musical. El dilluns 20 de juliol, a partir de les 21:30 a la Sala Atzavara, han organitzat una actuació psicodèlica amb els Goizilla (en què hi col·labora Arocinema). I, entrant als últims dies de juliol, concretament el dia 27, a la Sala Escorxador actuarà un grup molt bo de Punk-Rock celta, els australians The Rumjacks i, com a teloners, Las Malas Influencias de Sant Feliu –un concert que us recomanem pels qui tingueu “ganes de marxa”.


    Estrena del curs d’estiu d’educadors musicals

    07/07/2015

    Avui ha donat inici el curs d’estiu d’educació musical que organitza anualment l’AEMCAT (Agrupació d’Ensenyants de Música de Catalunya) i que enguany es celebra del 7 al 10 de juliol a Sant Feliu de Guíxols i en el qual hi participen uns 200 professors d’arreu de Catalunya.

    A part de les classes que es portaran a terme a l’Escola de Música de Sant Feliu, l’Escola Gaziel i el Teatre-Auditori Municipal, hi ha tres actes oberts al públic: dimarts a les 22h, concert al Teatre de Sant Feliu a càrrec de l’orquestra i coral de nivell Mitjà de l’Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols, dijous a 22’30h concert de soul a la plaça del mercat i el divendres a les 19h al Teatre, estrena de la cantata “La Clàudia Sol” d’ Antoni Miralpeix i Miquel Desclot, interpretada pels mateixos professors i vuit alumnes de l’Escola de Música ganxona.

    La conferència inaugural d’aquest curs d’estiu ha anat a càrrec de Lluís Llach.

    aemcatllach


    L’Escola de Música, de concert a Bourg de Péage

    25/05/2015

    El passat dijous, els alumnes de l´orquestra de vent i percussió de l´Escola de Música de Sant Feliu-Platja d´Aro varen anar a Bourg de Péage (França) per celebrar el 150è aniversari de l´Harmonie Sainte Cécile.
    Fent assajos intensos i amb l´ajuda de la directora francesa Anie Yakhinian, el dissabte van oferir un gran concert en el qual una de les peces estrella va ser el “Compte de faits 1865-2015”, composada per Émile Yakhinan, en la qual a través de la música els escolars ganxons interpretaven la història de l´Escola de Música.
    Tot i que alguns dels nostres representants no parlaven del tot bé el francès, el seu idioma va ser la música, i junt amb els companys d’altres ciutats agermanades amb Sant Feliu de Guíxols, no importava si es parlava català, francès, alemany o anglès… el resultat parlava per ell mateix. Val a dir que en David Morata, professor de l’Escola de Sant Feliu, parlava els quatre idiomes i els va donar un bon cop de mà.
    Els representants ganxons es van allotjar a les cases dels companys músics de Bourg de Péage i, a part de la música conjunta dels més de 80 músics, van poder viure des de dins una cultura, una llengua i uns costums diferents, fet que fou apassionant i enriquidor.
    Tornant cap a casa, l’expedició ganxona va visitar la població d’Orange i ja tenen ganes de tornar-hi.


    Tastets i música per al Mercat Cobert

    20/05/2015

    L’ inici de la campanya “TASTA...” del Mercat Cobert Municipal, que va començar amb la edició “Tasta… La primavera soul” el passat divendres 15 de maig, va esdevenir tot un èxit. A la Taverna del Mercat s’oferia un tastet de tapes gratuïtes confeccionades amb els productes gentilesa de les parades del mercat cobert, tot això amenitzat amb una concert soul a càrrec del duet composat per Nacho Alonso i Marta Rosès.

    La campanya  es durà a terme durant tot l’any i pretén lligar la música amb els productes de qualitat que ofereixen les parades del mercat cobert. Es farà una edició per estació de l’any.

    La bona resposta d’aquesta iniciativa, endegada des de l’àrea de promoció econòmica i ocupació de l’Ajuntament, ha animat a l’organització a incorporar més propostes de cara a properes edicions per a que aquesta nova actuació de dinamització del mercat es consolidi i segueixi creixent.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies