• Categories
  • Història pressupostària d’un any de govern

    05/07/2016
    El primer que va fer el govern el mes de juny de l’any passat en el camp de les finances va ser anul·lar el pressupost 2015 que havia trobat aprovat. Ho féu estimant una esmena a la totalitat presentada en el seu dia pel sindicat Comissions Obreres (CCOO). Es va argumentar en aquells moments la importància de “la pau social” i que aquesta mesura era el primer pas per
    fomentar-la.
    Els resultats, un any més tard, són evidents. Els sindicats a Sant Feliu de Guíxols estan més enfrontats que mai amb el govern de la ciutat. Els episodis s’han anat succeint i públicament. Les queixes de manca de comunicació amb el govern són diàries. Concretament, el darrer que sabem del sindicat CCOO és que ha presentat una querella criminal contra la mesura del govern
    en la qüestió dels cotxes que va enretirar la grua a la barana de mar la setmana en què es va emetre el programa “Divendres” de TV3. L’objectiu de la “pau social” ha quedat molt lluny d’aconseguir-se i, justament, la “relació social” a l’Ajuntament és la pitjor que es coneix en molt de temps.
    Tot plegat va comportar deixar la ciutat sense pressupost durant 4 mesos fins que, el mes de setembre de 2015, el govern va tornar a presentar una “nova” proposta de pressupost sense tocar ni una sola coma d’aquell que havia decidit anul·lar. Un tràmit un punt vergonyant i un punt còmic.
    I encara més vergonyant fou la presentació del pressupost per l’any 2016. Un pressupost que, tal com vam denunciar, atenia únicament a la necessitat de pagar les tres dedicacions exclusives que acabava d’adjudicar-se d’amagatotis el govern. Tant és així que en el darrer ple, quan se’ls va recordar aquest fet, el govern va defensar-se argumentant que (malgrat tot) no havien arribat a temps per poder cobrar puntualment la nòmina del mes de gener (com si no ho haguessin intentat).
    Finalment, el govern ha rebut els resultats pressupostaris del 2015 en què es descriu que la ciutat té comptabilitzat un superàvit de més de sis milions d’euros (+6.000.000 €). A tot això, la Generalitat ha tranquil·litzat a tots els Ajuntaments que com el nostre van avançar les inversions dels Plans de Barri i podem afirmar que a aquesta quantitat encara hi podrem afegir
    més d’un milió d’euros de suplement (+1.000.000 €). Això ha permès al govern, en el darrer ple ordinari, d’injectar més d’un milió i mig d’euros a les previsions inicials de despeses (+1.500.000 €).
    Davant d’això, en el ple de la setmana passada, el mateix regidor d’Hisenda va reconèixer – certament ho havia fet altres vegades amb un bon estil que agraïm– que l’herència rebuda era envejable. Mentre ho deia, el Sr. Portaveu Saballs
    i el Sr. Alcalde es retorçaven en el seu seient pensant en totes les vegades que – amb el seu propi estil – havien justament dit el contrari davant veïns, proveïdors, entitats i altres institucions.
    I és que la nefasta gestió del pressupost durant aquest any ha tingut importants efectes. Junt amb el retard en totes les inversions hi hem d’afegir els que s’han produït amb infinitat de compromisos. Amb la modificació pressupostària del darrer ple ordinari es pot haver posat ordre a tot el desgavell provocat. Així ho esperem. També esperem que s’hagi acabat l’etapa de
    les excuses de mal pagador (mai millor dit) de Tots per Sant Feliu.
    MES, Moviment d’Esquerres.

    Els “hits” de l’alcalde: després del “Xarop de bastó”, ara, “Em quedo tan ample”

    30/05/2016
    El darrer ple era un d’aquells que hauria d’haver estat tranquil. Pocs punts a l’ordre del dia proposats pel govern i moltes mocions presentades pels partits de l’oposició. Però no, l’alcalde i el seu fuet, el senyor Saballs, s’entesten ple rere ple a utilitzar el pitjor dels tons durant les sessions.
    Després de la desafortunada frase que l’alcalde va dedicar a una regidora de CiU en el ple del mes d’abril en què li advertia que li donaria “xarop de bastó”, el d’aquest mes de maig no ha anat enrere en la deriva autoritària de Tots per Sant Feliu.
    Tot plegat va succeir a l’apartat de precs i preguntes, on van assistir alguns membres de la policia local per traslladar els seus desacords. En un moment donat i davant les mostres de desaprovació del públic assistent, l’alcalde es va despatxar amb un altre atac d’autosuficiència i després de l’amenaça de desallotjar la sala de plens ho va reblar tot dient “…i em quedaré tan ample”. Un comentari absolutament desafortunat, que no aportava res més que tensió i que es podia haver estalviat.
    Tan sols recordar que els agents no demanen altra cosa a TSF que compleixin la seva paraula. Convé recordar els articles d’opinió del senyor Saballs defensant justament el contrari del que després ha fet. Bé podríem dir que el senyor Saballs està en deute amb més de la meitat de la
    plantilla de la Policia Local. Sens dubte s’ha de tenir poca vergonya per actuar d’aquesta manera quan justament s’ha promès una “nova política” pocs mesos abans.
    El to que utilitzen habitualment l’alcalde i la seva mà dreta, el senyor Saballs, són impropis d’un ple municipal com el nostre i definitivament demostren un gran menyspreu cap a la màxima institució de representació democràtica de la nostra ciutat. Fins al punt que en un altre episodi
    lamentable del darrer ple, el regidor Saballs va menysprear-lo obertament quan va etzibar que no volia perdre més el temps donant explicacions en aquell moment i que preferia fer-ho directament a les reunions de treball que, segons ell, són més pràctiques.
    En resum: el conegut to de “xarop de bastó” de l’alcalde Motas que ha degenerat en aquest darrer mes en una actitud de “desallotjaré el ple i em quedaré tan ample” perquè es veu que això d’anar fent plens, com diu el seu home de confiança, és “poc profitós”.
    Per la nostra banda no deixarem de recordar–li a TSF perquè estem aquí, per a qui hi estem i sobretot gràcies a qui hi estem.

    El preu del cofoïsme

    15/05/2016
    En el ple del 31 de març d’enguany, l’oposició va presentar una proposta sobre la conveniència de portar sorra de Begur a la platja de Sant Feliu. Fa dos anys es va fer aquesta operació i l’Ajuntament de Sant Feliu només va haver de pagar el transport de la sorra, ja que aquesta la va cedir l’Ajuntament de Begur.
    Doncs bé, la prepotència del govern va fer que es tornés a rebutjar una proposta en positiu de l’oposició. Els motius foren de tot tipus. Alguns de caire mediambientals (no és recomanable traspassar terra d’una conca a una altra), d’altres de legals (permisos de Costes)…,  però el que més va agradar al govern va ser etzibar que ells havien trobat la manera de renovar la sorra de la platja a cost zero.
    La solució que s’havia trobat era la que ja es va fer servir l’any 2008 i que consisteix a drenar la sorra de la badia cap a la platja i la de la platja enviar-la cap a la badia. Això es faria amb quatre màquines i tindria un cost zero per la ciutat, ja que ho pagaria l’empresa pública Tragsa del Ministeri de Medi Ambient. Segons es va explicar, estava tot lligat. La sol·licitud s’havia presentat el 22 de març i els treballs es començarien a mitjans d’abril. Així va quedar la cosa i, com ja comença a ser costum d’aquest govern, han anat passant els dies i les setmanes sense que es mogués res. Finalment ens hem hagut d’assabentar pels diaris que al Ministeri se li ha acabat el pressupost i que la millora de la platja de Sant Feliu de Guíxols queda per a una millor ocasió. Bé, si es vol fer el dragatge, la ciutat haurà de pagar-lo (com a mínim 7000€). Això sí, es veu que si ens ho paguem ens faran “el favor” de no entretenir-se amb els permisos. A tot això, ens assabentem també pel mateix mitjà que aquest és el segon any que passa això i que ja l’any passat hi havia el “mateix acord”. Aquest serà, doncs, el segon exercici pressupostari que es repeteix el sainet.
    Sembla evident que altre cop l’equip de govern ha optat per la pitjor de les solucions: la que farà perdre més temps i/o diners a la ciutat. I també, altre cop, es posa de manifest que els “replantejaments” que es van proposant només són en realitat fugides endavant que ens porten a vies mortes.

    L’ANC, al costat dels afectats per la suspensió del Decret de pobresa energètica

    03/05/2016
    Aquests últims dies hem vist com els atacs de la maquinària de l’Estat espanyol no s’aturen. El TC ha declarat inconstitucional l’impost sobre les centrals nuclears, aprovat pel parlament de Catalunya; ha tombat la llei catalana contra el “fracking”; i,
    per altra banda, el govern espanyol ha recorregut part de la llei contra els desnonaments i ha suspès la llei catalana de professions de l’esport, entre d’altres.
    Però de tots aquest fets en destaca, per ser d’una sensibilitat extrema i afectar a les necessitats més bàsiques de moltes famílies, la suspensió del Decret 6/2013 de pobresa energètica.
    L’ANC es posicionarà sempre al costat del Parlament, de les entitats socials i de totes aquelles famílies que pateixen les conseqüències dels talls d’energia i de les limitacions d’accés a l’habitatge.
    Per aquest motiu, des de Guíxols per la Independència, oferim el nostre suport i la nostra adhesió a totes les campanyes i mobilitzacions que s’organitzin en aquest sentit per part de l’Observatori DESC, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de
    Catalunya (PAH) i de les entitats veïnals, socials i ecologistes de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica.
    Endavant República!
    ANC . Guíxols per la Independència

    El joc dels mentiders o “donde dije digo, digo Diego”

    22/12/2015

    En el ple extraordinari d’aquest mes de desembre s’aprovarà el nou pressupost per l’any 2016, un pressupost que el senyor Motas ha anat esbombant que és el SEU pressupost, no un d’heretat que no li ha permès fer quasi bé res. Una de les coses que permetrà aquest nou pressupost serà una escandalosa pujada de sous dels membres del nou govern tripartit.
    El grup municipal de TxSF es va passar tota la legislatura anterior acusant l’equip de govern quasi bé d’espoliar la ciutat amb els seus sous. Va fer servir paraules tan gruixudes com “lladre” o “vol estar al govern per fer-se ric”, referint- se al senyor Pere Albó, portant-lo inclús al jutjat, que per cert va donar la raó a Pere Albó i va condemnar a TxSF a pagar les costes del judici sense possibilitat d’apel·lació. Van mentir llavors i segueixen mentint ara, amb l’agreujant que ara té el suport dels seus socis de govern, un dels quals, el PSC, també era soci del govern anterior.
    El senyor Muñoz cobrarà 42.000 euros anuals per la seva dedicació exclusiva de tinent d’alcalde, quan al mes de juny, en la constitució del nou Ajuntament, la dedicació del senyor Muñoz era del 50% amb una assignació de 25.060 euros l’any. Què ha passat en aquests sis mesos per fer aquest salt? Com és que el senyor Motas, que clamava al cel per l’indecent sou del senyor Pere Albó, ara permet no una, sinó tres dedicacions?Ara la retribució dels càrrecs electes, és a dir aquells que tenen una dedicació exclusiva o parcial amb alta a la Seguretat Social i les seves corresponents pagues, serà de 146.996€, mentre que amb el govern anterior era de 54.660€. Ens trobem davant d’una de les conseqüències del pacte de govern?
    La mentida té les potes molt curtes. Ara no tindrem només un alcalde sinó tres (abans es queixaven de dos), un per cada partit del govern, de la mateixa manera que es reparteixen les regidories es reparteixen els sous. Però analitzem les coses més de prop i veurem perquè diem que menteixen: sembla que la mentida està instal·lada a l’ADN del principal partit del govern.
    Si bé és veritat que a l’inici de la legislatura hi havia dues dedicacions, a partir de l’1 de juliol de 2012 aquestes dues van passar a una per la renúncia al seu sou d’en Pere Albó, però d’això, els senyors Motas i la seva camarilla no en van dir res. És clar, no interessava. Com tampoc van aclarir que Pere Albó va tancar el seu bufet per dedicar-se a la seva feina a l’Ajuntament, cosa que el senyor Motas no ha fet, continua amb el seu negoci i per tant obté ingressos de dos costats: de l’empresa privada i de l’empresa pública. Vagi per endavant que té tot el dret de mantenir el seu negoci, sobretot tenint en compte el que costa actualment tirar endavant una empresa, només faltaria! Amb això el que volem dir és que les mitges veritats són també mitges mentides i, a la llarga, esclaten a la cara de qui les escampa.

    Esperem que doni les explicacions oportunes, però veient el tarannà d’aquest govern no n’esperem gaires, d’explicacions.


    TAULA 1

     

    Any 2015 Any 2016
    Fins al   juny (Govern CIU –PSC) Govern TxSF-ERC-PSC
    Retribucions càrrecs electes 54.660 € 146.996€
    Indemnitzacions càrrecs electes 272.160€ 241.653€
    Total euros /any 32.6820€ 388.649€

     TAULA 2

     

    Any 2015 Any 2016 Increment del 2016 respecte 2015
    Retribucions Jornada Retribucions Jornada  
    Alcalde-Carles Motas (TxSF) 44.800€ 90% 45.248€ 90% +448
    Tinent d’Alcalde –Josep Muñoz (PSC) 25.060€ 50% 42.000€ 100% +16.936
    Tinent d’Alcalde- Josep Ramon Llobet (ERC) 24.500€ 95% 24.745€ 95% +245

    MES.SFG


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies