• Categories
  • L’altre final d’ETA

    19/05/2018
    Fa uns dies, la Rosa Díez d’UPyD, musa del Twitter pels seus comentaris extemporanis, es queixava del fet que no hi hagués gens d’interès per investigar 358 assassinats d’ETA. Altres fonts rebaixen la xifra a 234 morts per esclarir. Sigui quina sigui la quantitat exacta, que cap investigació intenti de trobar els autors és un tema prou sospitós com per no gratar-hi gaire, no fos cas que tinguéssim un ensurt. Després de la massacre dels trens de Madrid l’11 de març del 2004, no és cap secret que l’Estat va voler encolomar els atemptats a l’ETA. Fa l’efecte que una moneda a l’aire va obligar els dos únics partits amb opcions de governar a Madrid a defensar l’autoria. En José María Aznar va deixar anar una gran veritat, potser l’única en tota la seva carrera política, quan va dir que als terroristes no els trobaríem “ni en montañas cercanas ni en desiertos lejanos”.
    Després d’aquell intent frustrat, que de tant en tant revifa algun diari de l’Oasi de Ponent, ETA va respondre. Va col·locar artefactes explosius a les benzineres de la perifèria de Madrid, provocant un caos colossal a les entrades i sortides de la ciutat que va durar hores i hores. Cap artefacte va esclatar i tots es van col·locar al mateix moment. El missatge era ben clar: tenien força gent operativa a la capital del regne però no tenien intenció de causar cap mortaldat. Llavors vaig tenir la mala pensada d’opinar en un diari castellà que el cap d’ETA era una dona. Em van dir de tot, no perquè cregués que les ordres venien d’una dona, sinó perquè no es podia opinar de res referit a aquells bascos.
    Tot seguit, ETA va fer una altra acció. Els artefactes també els van col·locar a la mateixa hora, però ara seguint una línia que comunicava la península de sud a nord, des de Màlaga fins a Santander. Només un va petar, el de la capital càntabra, davant la seu de la Falange. Com si fessin saber que també tenien capacitat operativa a tot l’Estat, però també deixant un altre senyal: plegaven, encara que el motiu pel qual van començar seguia allà present. Per això només hi va haver una explosió. Després, les forces de seguretat van detenir el cap d’ETA. Era una dona.

    Ara han hagut d’anar a trobar una altra dona, significada dins de l’aparell antic d’ETA, per fer creïble l’anunci del final de tota activitat. Encara és massa d’hora per poder parlar sense embuts de tot el que han significat tants anys de macabra activitat terrorista. Hi ha massa ferides obertes. Els secrets d’Estat potser quedaran enterrats per sempre, a diferència d’altres països on les confidències s’acaben sabent per llei. La Rosa Díez, sempre fora de lloc, sense saber-ho havia posat el dit a la llaga amb la seva piulada.

    Prou!

    17/10/2017
    Vaig estudiar sempre a l’escola pública, aquesta que el senyor Albiol diu que ens ensenya a odiar. Ja han passat uns anys, però si d’alguna cosa estic orgullosa és de l’educació que vaig rebre tant a l’escola com a casa.
    Em van ensenyar a pensar per mi mateixa, a analitzar el món i a treure es meves pròpies conclusions; a debatre, a ser educat i respectuós amb qui pensa diferent a mi. I de mestres, en
    vaig tenir de tot tipus: de més simpàtics, de més estrictes, de catalans, de castellans, d’estrangers,… Cap d’ells mai no em va obligar a pensar o parlar d’una manera ni em va ensenyar a
    odiar res, si no més aviat el contrari! No hi havia llistes dels que no parlaven català, no castigaven els castellanoparlants. Quines animalades que arriben a dir!
    Quan escolto totes les bajanades que s’atreveixen a dir sense cap vergonya, amb aquesta impunitat, sobre la nostra educació, sento molta ràbia. Ràbia perquè es volen carregar tot el que tants anys ha costat: la nostra educació, el dret que tenim a una educació lliure i de qualitat. I ràbia perquè la seva paraula arriba a molta gent i n’hi haurà que se’l creuran. Ràbia perquè hi ha gent que es pensa que aquí ens ensenyen a ser independentistes a l’escola, que ens fan cantar “Els Segadors” abans d’entrar a classe i que tenim fotos del president a les aules. I sí, aquesta descripció de l’escola em sona, però pels records dels meus pares i avis.  Ells no van tenir la sort que vaig tenir jo.
    Ja n’hi ha prou de fer afirmacions absurdes sobre tota la comunitat educativa i de tacar el nom dels mestres que cada dia intenten ensenyar als nens i nenes tot el que saben de la millor manera amb els pocs recursos que tenen per culpa de les retallades. Prou de voler fer creure que els catalans som una colla de xais que segueixen ordres de polítics cegament. Prou de mentir per tapar la seva incompetència.

    Resolució de solidaritat amb el dret d’autodeterminació del poble català

    08/09/2017
    Durant el IV Congrés Mundial de la Unitat Internacional dels Treballadors – Quarta internacional (UIT-QI) es va llegir aquest manifest de solidaritat amb el referèndum de l’1 d’octubre: 
     
    1. Des de fa sis anys el poble català es manifesta massivament per la independència de l’Estat espanyol. El Parlament de Catalunya va aprovar cridar a un referèndum d’autodeterminació. El Govern català va fixar aquest referèndum per al pròxim 1 d’octubre.
    2. El Govern i els tribunals de l’Estat espanyol han advertit que no toleraran el referèndum i han anunciat un arsenal de mesures repressives per impedir-ho: judicis, intervenció de les institucions de Catalunya i de les forces repressives de l’estat. Al costat del Govern del Partit Popular s’han alineat Ciutadans i el PSOE.
    3. Defensem el referèndum de l’1 d’octubre. Cridem a votar per la independència del poble català, no només perquè s’ha expressat massivament en aquest sentit, sinó també perquè la necessària relació entre pobles i nacions que avui formen l’estat espanyol ha de fer-se sense imposicions i això no és possible sota la Monarquia centralista. La unitat de treballadors/as ha de realitzar-se en defensa d’aquest dret democràtic. Una República a Catalunya obriria un camí per a altres pobles i nacions per acabar amb aquest anacrònic règim imposat al final del franquisme. Lluitem perquè aquesta república sigui de i pels i les treballadores, en el camí d’una Federació de Repúbliques Socialistes.
     
    Cridem a la solidaritat internacional dels i de les treballadores i les seves organitzacions contra la repressió de l’Estat espanyol en defensa del dret d’autodeterminació:
    Referèndum l’1 d’octubre
     
    Lluita Internacionalista
     

    La inversió més important de la legislatura, sense participació ciutadana

    04/09/2017

    Els programes electorals de tothom, ara fa dos anys i escaig, posaven de relleu el desig i la necessitat de donar participació a la ciutadania en la presa de decisions. Tots per Sant Feliu (TxSF), el partit majoritari del govern, el de l’alcalde Carles Motas, en feia bandera. A l’hora de la veritat, s’ha demostrat que només eren paraules buides. S’acaba d’aprovar la inversió més important de la legislatura, la reforma del passeig Rius i Calvet, que costarà 3 milions d’euros amb un procediment que és tot el contrari del que es pregonava en els papers electoralistes. El projecte s’ha tramitat per via d’urgència, en un ple extraordinari totalment innecessari, que deixa només 15 dies de coll per conèixer-lo quan es tracta d’un patracol de més de 1500 pàgines que ni tant sols es pot enviar per correu electrònic normal degut al seu pes.

    Un projecte d’aquesta envergadura hauria d’haver estat conegut, debatut i triat amb un ampli procés de participació ciutadana entre tots els que es varen presentar i posteriorment, un cop escollit, tornar-lo a debatre amb temps suficient per plantejar pegues, millores i esmenes per part de la ciutadania. D’aquesta manera sí que podríem parlar d’un projecte participat per ciutadans i ciutadanes que sabrien com i perquè es gasten el seus diners. Així ho va demanar Guíxols des del Carrer-Entesa sense èxit.

    No és tant difícil de fer. A dues passes de Sant Feliu, a Santa Cristina d’Aro, s’ha seguit un procés similar per escollir el millor projecte per a la nova biblioteca on han votat i hi ha dit la seva tots els cristinencs que  han volgut.

    En canvi, per fer al·legacions a la reforma del Rius i Calvet s’ha de ser més ràpid que per fer un joc de mans. La data de la publicació de l’acord és el 18 d’agost. La data final per presentar al·legacions, el 8 de setembre. Divendres al matí, per més confusió dels que volien fer-ho, se’ls deia a l’oficina d’Urbanisme de l’Ajuntament que tenien temps fins el dia 20. Pobres dels qui se’n refiïn. Tot aquest enrenou no mereix més comentaris. El que no s’entén és quins són els  motius de tantes presses. Molts ciutadans estan preocupats perquè en el projecte desapareix el petit estany de la plaça Ferran Agulló amb la figura nua símbol de la Costa Brava. Una mesura molt criticada, sense motius tècnics que la justifiquin,  que esperem que no es dugui a terme i així ho demana el nostre grup i moltes altres al·legacions. Però el conjunt del projecte canvia tota la fesomia de la façana marina de Sant Feliu de Guíxols i això no es pot fer sense discussió prèvia, en ple mes d’agost, amb la majoria dels guixolencs massa enfeinats o de vacances. Participació ciutadana, zero.


    El govern preveu gastar 3 milions d’euros en un altre Guíxols Arena a la platja

    17/08/2017
     

    Avui dimecres dia 16 d’agost a les 9 del matí, el govern ganxó ens ha convocat d’urgència a un Ple extraordinari per tal debatre l’aprovació inicial del projecte que el govern pretén impulsar al Racó de Garbí de la façana marítima. Segons el govern, no es podia esperar al ple ordinari d’agost (previst pel dia 24), ja que aquests 8 dies que falten són determinants en el calendari.
    La proposta que ens han portat a aprovació és la de la implantació d’unes grades al racó de l’Amura. Una proposta que formigonarà la platja i de retruc tot el passeig en una zona -el Racó de Garbí- que mereixeria un urbanisme de detall i gens faraònic.
    Ja fa temps que des de Moviment d’Esquerres (MES) ens hem posicionat en contra d’aquesta mastodòntica estructura. I és que de la mateixa manera que el Guíxols Arena s’ha demostrat un fracàs a la zona de Vilartagues – el que la ciutat anomena amb “conya empordanesa” Guíxols Sorra – va pel camí de convertir-se en un altre infern, aquest cop a la zona de la platja. No cal dir que la mateixa màquina de propaganda que en el seu dia es va fer servir per al Guíxols Arena, recordem que es va parlar de la inversió més important que s’havia vist mai a la història de Vilartagues, és la que s’ha posat en marxa avui pel Guíxols Sorra.
    Tampoc entenem que el govern hagi renunciat a consensuar un projecte amb les altres administracions. Si fem un petit repàs a la nostra geografia costanera gironina trobarem que totes les ciutats han treballat amb Costes per tal d’afrontar la renovació dels seus passejos marítims. A diferència de tots els nostres municipis veïns el govern ha decidit que finançarà al 100% una obra que costarà quasi 3 milions d’euros (2.964.942,46 € per ser exactes) . Tan sols es preveu una ajuda de l’ACA per la part de canalització de la riera i que, segons ens ha informat el govern, pot arribar a ser de 200.000 euros. Ara entenem la satisfacció del delegat del govern a la darrera visita que va efectuar a Sant Feliu. La mateixa que té el Conseller i Ministre de cultura amb el nou enfocament del Thyssen a la nostra ciutat. Per cert, que en el primer punt del ple el govern ha decidit treure tots els diners que tenia pressupostats per fer el Thyssen i posar-los per aquest projecte. El que es diu desvestir un sant per vestir-ne un altre.


    24 mesos, 24 nyaps

    25/07/2017
    El passat 7 de juliol, mentre l’Alàbriga celebrava la seva inauguració amb el corresponent show mediàtic, al teatre de Sant Feliu n’hi havia un altre, de show, el que van muntar els tres partits que formen el govern de la ciutat. Amb una posada en escena que volia imitar els telepredicadors americans, els tres tenors de la política municipal desgranaven les excel·lències dels seus dos primers anys de govern. Doncs bé, nosaltres n’hem trobat 24 (en realitat n’eren uns quants més) que han estat un nyap i els desgranem aquí.
     
    1.  Aquest és el govern més car que ha tingut la ciutat. Al 2016 ha costat als ciutadans 388.649€, 61.820€ més que l’anterior govern.
    2.  I amb més dedicacions exclusives (tres!). Amb un cost anual de 146.996€ enfront els 54.660€ del govern anterior.
    3. Han intentat aprovar una gran amnistia urbanística que ha hagut d’aturar la Generalitat.
    4. Ha cobrat amb efectes retroactius (quatre anys enrere) una revisió cadastral que ha posat en seriosos problemes a molts ciutadans.
    5. És el govern que ha fet obres faraòniques com el Guíxols Arena, que fins aquest estiu no servirà pel que hauria d’haver servit des d’un principi: fer concerts del Porta Ferrada.
    Una obra que, malgrat el seu elevat preu, haurà d’ampliar-se amb grades desmuntables per donar cabuda a tot la gent que vol veure el concert d’Antonio Orozco. Per la resta de l’any no deixa de ser un pàrquing amb grades perquè els ciutadans que hi aparquin vigilin els seus cotxes amb tota comoditat.
    6. Ha malbaratat el conveni de Can Serra Vicens i ha perdut una magnifica oportunitat de tenir un centre cultural que ampliï l’anomenada anella del monestir. Gràcies a aquesta decisió davant del Monestir i de la Porta Ferrada, el Pla General torna a preveure un edifici de més de 30 pisos.
    7.  S’ha oblidat del nou IES. Ni hi és ni se l’espera.
    8. Ha adquirit finques amb molt poc rigor (sense tenir en compte que tenien un dret de pas – Jardins de Can Blasco) i amb molt males maneres (barrant el pas d’una manera impròpia de la institució), rectificant posteriorment tant sols a instàncies del Registrador de la Propietat, que va posar l’alcalde en la situació de signar un decret en què s’obligava a ell mateix a tornar les claus del pas que prèviament havia barrat.
    9. Un govern que s’ha deixat perdre la Marató de les Vies Verdes amb escarni de l’organització, que escampa que a la nova ubicació els tracten molt millor
    10. Que es gasta en una publicació (el #guíxols) 60.000 euros/l’any, pagats per tots els ciutadans, per fer pura propaganda del govern.
    11. Un govern que es demostra conflictiu: Policia local, barri del Puig, mitjans de comunicació locals, museu d’història, … tots aquells que no combreguen amb les seves tesis són declarats persones non grates, enlloc d’arreglar els conflictes que ells mateixos creen.
    12. Pèrdua  de l’OMIC. Una ciutat de quasi 22.000 habitants que tanca una Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i fa anar tothom a La Bisbal, al Consell Comarcal
    13. Un govern que practica el nepotisme contractant familiars dels regidors. I el que és més greu: que els contracta amb feines que haurien d’estar destinades a persones amb pocs recursos.
    14. Projecta construir una graderia de formigó a la platja. Un cop fet el Guíxols Arena, ara és l’hora del Guíxols Sorra.
    15. I gestiona amb retards i pròrrogues els contractes (neteja, zona blava). Anem prorrogant els contractes i cada vegada la ciutat més bruta.
    16. Que té conflictes amb les associacions locals. Associació amb la que es reuneix, associació que es rebota, el mateix que amb la premsa local. No negocia i fins i tot etziba per acabar les reunions amb els veïns -per exemple Barri del Puig- que “si no us agrada ja sabeu a qui heu de votar d’aquí dos anys”.
    17. Ha burocratitzat els tràmits de les subvencions fins el deliri
    18. I es veu obligat a fer infinitat de modificacions pressupostàries.
    ​19. Té tics autoritaris en els plens: busca excuses perquè els grups de l’oposició no puguin traslladar els seus precs i preguntes, no deixa llibertat per fer les intervencions,…
    20. Es gasta diners i proposa projectes inviables i ruïnosos com el de l’aparcament a la Corxera, un projecte que hipotecarà la ciutat per 40 anys (el màxim permès per la llei) quan preveu que si a l’empresa adjudicatària no li quadren els números haurà de pagar l’Ajuntament.
    21. Un govern que fa  obres sense sentit com l’aparcament a Can Rosselló (Ileco). Primer només per cotxes, i com que no hi aparcava ningú, ara també autocaravanes i també s’hi ha vist
    aparcat algun que altre cavall.
    22. Que ha aconseguit que la PAH abandoni la Taula Municipal de l’Habitatge per inoperant.
    23. Que amb dos anys només aconsegueix treure a subhasta l’Hotel Panorama i li queda desert. I, per tant, el finançament d’alguns projectes estratègics que segons l’alcalde sortiria de la venda del Panorama, queden in albis.
    24. Un govern que, finalment, s’ha dedicat a replantejar moltes coses per espatllar-les, com l’aparcament d’autocaravanes o el museu Thyssen.

    Carta a Sáenz de Santamaría

    03/07/2017
    A veure, senyora Sáenz de Santamaría: que dieu què? Que sense llei no hi ha democràcia? Coneixem molt bé les vostres lleis, aquelles del “atado y muy bien atado”, les lleis franquistes
    que encara no han estat derogades, filles d’aquell consell de guerra i companyia on vàreu sotmetre i assassinar el President Companys, entre molts altres, i pels quals no demanareu
    mai perdó.
    Un servidor -sóc molt més gran que vostè – no vaig néixer independentista. Vostès m’ho han fet ésser. En aquells anys foscos i de tirania franquista em va tocar fer la mili per marina
    dos anys. Conec la vostra llei i aquella frase tan característica que dóna tanta masculinitat taurina a alguns: el “por cojones”.
    El món ha canviat, vicepresidenta. El vostre pare ho hauria de veure i reflexionar, si fos viu. Vosaltres, que veniu d’aquella generació de “demòcrates” de tota la vida; de què ens voleu
    donar lliçons? Què esteu dient? Que sense llei no hi ha democràcia? Quina llei? La vostra? Quina constitució? La vostra? Quina monarquia? La d’un rei posat a dit? Lliçons de què?
    Senyora Sáenz de Santamaría, heu d’entendre que sense una veritable democràcia, els ciutadans no poden disposar d’unes lleis dignes.
    Lliure pensament, humanitats, cultura, consciència, respecte, filosofia, llibertat. Els vostres mestres no han entès mai això i ens dieu que sense llei no hi ha democràcia? Ja la coneixem, la vostra llei. Jo no vaig néixer independentista, vostès m’ho han fet ésser.
     
     
     
    Joaquim Pugnau Vidal

    Ràtios o problemes més greus?

    14/06/2017
    Pel que sembla, avui ha saltat una altra polèmica a les arenes d’opinió ganxones. Segons ens comuniquen, Ensenyament ha canviat unilateralment l’acord de baixar la ràtio d’alumnes a dinou i ha decidit que es quedi en vint-i-cinc.
    Encara que incomplir acords sempre és censurable, tot i que parlem de mainada de tres anys que majoritàriament el que fan és jugar – cosa que ho fa menys greu i sense abonar ni molt menys l’actitud d’Ensenyament-, hi ha aspectes que ens semblen més preocupants, com per exemple la pèrdua de places de casal al Baldiri, fet que significa que aquests nens i nenes hauran de recórrer a la privada o als avis com a darrer recurs.
    Ens sembla molt greu un altre tema, que no ens l’inventem ja que va sortir a la premsa,  que no és altre que la prova de la tuberculina a què varen ser sotmesos un centenar d’alumnes i alguns docents, de resultes d’haver emmalaltit de tuberculosi un mestre del centre, el més preocupant però, són els tres mesos que varen esperar i la manca de comunicació que va existir vers els pares d’aquests alumnes.
    Ens preocupen molt més temes com l’institut nou, que ha desaparegut del mapa i de l’agenda municipal tot i que semblava que havia de ser el gran cavall de batalla de l’actual govern, un tema que els va dur a fer escarafalls i dures crítiques al govern anterior, al qual varen titllar d’incompetent i poc feiner perquè no havia sabut negociar amb la velocitat adient, sense escoltar les veritables raons del perquè no estava encara solucionat, però sí en vies de solució.
    Varen preferir, pel seu afany de protagonisme, llençar-ho tot per la borda i començar de nou i ho han fet tan bé que hem retrocedit dues pantalles, com diria la canalla d’avui en dia.
    I mentre parlàvem del nou institut, resulta que també ens hem oblidat del vell de Sant Elm, l’antic Abat Sunyer, que se’ns havia dit que necessitava moltes feines de manteniment i, malauradament, això també sembla que ha fugit de l’agenda municipal.
    Esperem que aquest govern ens doni alguna sorpresa, perquè totes les seves decisions ens agafen desprevinguts, tot i que creiem recordar que en el seu programa ens deien que farien bandera de la transparència, cosa que ara per ara no hem vist per enlloc, com tampoc hem vist per enlloc la participació ciutadana.
    MOVIMENT D’ESQUERRES (MES) SANT FELIU DE GUÍXOLS

    Guíxols des del Carrer veu manca de seguretat al Guíxols Arena, tot i l’enjardinament

    12/04/2017

    Guíxols des del Carrer lamenta que el Guíxols Arena presenti, “com el primer dia”, deficiències en quant a seguretat i que “encara no s’hagi fet res”. En una nota al seu web, la formació adverteix que “s’ha enjardinat la zona, però no es millora en seguretat”.

    Ja poc després de la seva inauguració, el passat mes de setembre de 2016, el grup representat al consistori per Jordi Lloveras hi va trobar a faltar alguns elements que reforcessin l’obra, tant en aspectes de vista com en mesures de prevenció. Aquests dies s’ha procedit a fer l’enjardinament de la zona. Un fet que per Guíxols des del Carrer “està bé”, ja que aquesta era una de les accions que en el seu moment també va reclamar la formació, però el grup d’esquerres insisteix en què “és preocupant que la zona de joc continuï presentant, com el primer dia, deficiències en quant a la prevenció de riscos i encara no s’hagi fet res”.

    GdC torna a insisitir en què “caldria col·locar una tanca primetral que separés la zona esportiva de joc i esbarjo amb la de circulació de vehicles rodats”.  “Una qüestió de seguretat per evitar que un nen o una nena surti corrent darrere d’una pilota sense cap obstacle que el freni, o per evitar que un vehicle despistat acabi circulant per la pista de joc en no trobar cap tanca que delimiti el perímetre”.

    Per GdC, la pràctica esportiva lliure i d’esbarjo que es faci en el Guíxols Arena, com instal·lació municipal que és, “ha de tenir garantida tota la seguretat adient  per a les persones i, avui, pensem que això no es dóna”. “De la mateixa manera, pensem que el punt d’entrada i sortida de vehicles a l’esplanada hauria d’estar millor senyalitzat”, acaben dient.


    Males previsions pel 2017

    16/11/2016

    Ahir a la nit es va celebrar el ple del pressupost de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per a l’any 2017. El Grup Municipal de Moviment d’Esquerres (MES) va votar-hi en contra. Es tracta d’un pressupost que concreta les polítiques d’inversions que el govern de Sant Feliu ha anat anunciant les darreres setmanes i unes línies estratègiques que no compartim i que significaran:

    L’eliminació de l’aparcament gratuït a la Corxera.
    La memòria d’alcaldia esmenta aquesta voluntat per l’any que ve. Hem tingut ocasió de comentar que no compartim l’anàlisi de viabilitat econòmica d’aquesta inversió. Ens sembla que la mateixa serà una llosa per a l’economia local. Fer una concessió d’11.000.000 € a 40 anys per eliminar totes les places d’aparcament gratuït de la zona de La Corxera no ens sembla una bona idea.
    Defensem la zona de La Corxera com un espai per aparcament gratuït. A més a més aquesta previsió significa també deixar en l’oblit per què resta de mandat qualsevol iniciativa referent a un aparcament al passeig i amb ell la modernització i millora urbana d’aquest.

    L’eliminació d’un projecte en el Monestir basat en el seu Pla Director.
    El pressupost 2017 ja preveu el trasllat del Museu d’Història de la ciutat. Per a fer-ho destina 244.000 euros per adequar l’Antic Hospital a aquesta finalitat. També es destinen 120.000 € per actuacions prèvies al Monestir (excavacions arqueològiques). Si tenim en compte que el govern ja s’ha gastat prop d’un milió d’euros per l’adquisició dels jardins de Can Blasco i que els estudis preliminars parlen d’un annex al Monestir per valor de prop de 5.000.000 € està clar que la “idea” d’abandonar la proposta a Can Serra Vicens es va demostrant dolenta i cara.
    Defensem el projecte d’un complex cultural en la línia del Pla Director del Monestir. Un Pla director que ha servit de base de totes les inversions que s’han anat fent durant els darrers anys i que els hi ha donat coherència. També defensem integrar Can Serra Vicens en aquesta proposta com a la millor alternativa de futur pel Thyssen.

    Un segon “Guíxols Arena” (ara a la Platja).
    El govern ha anunciat darrerament la seva intenció de construir unes grades a la zona de Rius i Calvet. A la proposta que es presenta només hi veiem formigó i, en definitiva, una proposta que més que integrar-se en el passeig, l’agredeix. En el debat al ple el portaveu del govern va reconèixer que es tractava sobretot d’una obra hidràulica. En realitat és el mateix equipament que el ja s’ha fet a la zona de Vilartagues i que s’anomena Guíxols Arena, però sobre una riera. Serà la segona construcció d’aquest estil que s’iniciarà en aquest mandat. Som del parer que amb un Guíxols Arena la ciutat ja en té ben bé prou.
    A tot això el govern i destina 600.000 € una quantitat insuficient (s’ha parlat de més d’1,5 d’inversió). En definitiva es bloqueja uns diners per quan s’afronti un mal projecte per tornar a fer un equipament de què la ciutat ja disposa (Guíxols Arena) i que ha generat un fort rebuig popular.

    MES-Moviment d’Esquerres SANT FELIU DE GUÍXOLS.


    El Guíxols Arena, segons Guíxols des del Carrer

    15/09/2016

    Aquest cap de setmana s’inaugura el Guíxols Arena. D’entrada, per a la nostra formació, tot el que es refereixi a equipaments públics posats al servei de la ciutadania mereix, davant del dubte, una aprovació inicial. Som conscients que una de les qüestions que ha aixecat més polseguera ha estat el cost final de l’obra. Sense voler entrar en prejudicis, pensem que serà el temps el que l’acabarà qualificant com desmesurat o adequat. Si al final el recinte es converteix en un pàrquing estable per a uns 150 vehicles que acull esporàdicament, una o dues vegades l’any, un concert musical, els gairebé 450.000 euros que ha costat l’obra representaran un cost excessiu; ara bé, si com apunta la propaganda governamental el recinte es converteix en un espai públic polivalent obert a l’aire lliure amb moltes possibilitats d’ús (esportives, d’esbarjo, esdeveniments socials, culturals, etc…) l’inversió haurà estat un encert.

    Hi ha una dita, prou coneguda, que diu que les presses mai són bones conselleres, desconeixem si el govern de la ciutat se l’ha aplicat; en tot cas, i després d’un primer cop d’ull al recinte, la impressió que tenim és que aviat s’hauran d’ajustar alguns elements, més encara, si realment es vol potenciar el seu ús de manera habitual. Per exemple, no entenem com no hi ha una tanca perimetral que separa la zona esportiva de joc i esbarjo amb la circulació de vehicles rodats. És, simplement, una qüestió de seguretat per evitar que una criatura surti corrent darrere d’una pilota sense cap obstacle que el freni, o per evitar que un vehicle despistat acabi circulant per la pista de joc en no trobar cap tanca que delimiti el perímetre.  La pràctica esportiva lliure i d’esbarjo que es faci en el Guíxols Arena, com instal·lació municipal que és, ha de tenir garantida tota la seguretat adient  per a les persones i, avui, això no es dóna.

    Per altra banda l’espai de joc, avui representat per dues pistes del bàsquet, no addueix a aquesta polivalència de la que el govern presumeix. En aquest sentit, per exemple, hauria estat més polivalent pintar  una pista central de futbol sala (40 x 20 m.) i de manera transversal quatre cistelles de bàsquet (dos a cada lateral) en la modalitat de 3 x 3 (14 x 8 m.) O també, una altra opció en favor d’aquesta suposada polivalència, hauria estat habilitar les dues pistes com estan ara, però una de bàsquet i una altra per a futbol sala o handbol (tot i que aquesta no hagués sortit amb les mesures reglamentàries). Tampoc s’han tingut en compte altres elements d’esbarjo a l’aire lliure com hauria estat, per exemple, la ubicació d’un parell de taules fixes per a la pràctica del tennis de taula.

    Hi ha una altra qüestió que ens presenta dubtes. En el cas que s’aprofiti tot l’espai esportiu i d’oci que té el Guíxols Arena, avui representat en bona mesura per les dues pistes… no hauria estat més lògic col·locar les pistes a prop de la graderia i l’aparcament a l’altra banda? Just al revés de com està ara. Imaginem-nos per un moment que, per posar un exemple, s’organitza un campionat de streetball, una exhibició de hip hop, o qualsevol altre esdeveniment… on s’asseurà el públic assistent? En la grada actual que estarà separada de les pistes de joc per les bateries dels cotxes aparcats? No hauria estat més adient situar les pistes a prop de les graderia?

    Finalment trobem a faltar algun element de jardineria, i també, que el punt de sortida dels vehicles estigui millor senyalitzat, entre altres coses, per evitar que algú es deixi els baixos del cotxe amb la vorera del recinte en el moment de la sortida.


    El govern veta Tribuna Ganxona i no el considera un mitjà de comunicació

    07/07/2016

    El govern municipal (TSF-ERC-PSC) va decidir, arran d’un article d’opinió escrit per un servidor en què em mostrava contrari a la manera de fer de l’Ajuntament en diversos aspectes, deixar d’enviar-nos newsletters amb les seves notícies i deixar de convocar-nos a actes i rodes de premsa. Un acte de ràbia i prepotència per part dels governants que no fa cap favor a la ciutat, donat la rellevància que tenen les publicacions del nostre diari al Facebook (més de mil seguidors) o a la pròpia web (unes 300 visites úniques diàries de mitjana).

    Així, l’Ajuntament ha obviat deliberadament Tribuna Ganxona en les presentacions del Festival Porta Ferrada, Festival Nomad, Fira del Conte i a la presentació de la nova col·lecció de l’Espai Thyssen, malgrat haver contactat prèviament amb l’empresa de comunicació Mahala, encarregada de la convocatòria. Aquesta empresa va enviar un mail a l’ajuntament, i aquest li va denegar el permís perquè poguéssim fer la nostra feina. Això va fer que, a través de les xarxes socials, denunciéssim aquest fet, que va arribar fins i tot al Ple de dijous passat, en què els regidors de Guíxols des del Carrer Jordi Lloveras  i MES Pere Albó van preguntar per aquesta situació de menyspreu. L’alcalde va treure’s les puces de sobre i va passar el tema cap a la regidora encarregada de l’Espai Thyssen, Sílvia Romero, que va desviar la responsabilitat cap a Mahala. Lloveras, però, sabia de l’existència dels mails que vam enviar a l’agència de comunicació. La resposta de Motas va ser que “es van avisar tots els mitjans de comunicació”, afirmació que va repetir més tard. Aquesta insinuació va fer que Pere Albó li preguntés si és que no ens considera un mitjà de comunicació. La resposta de l’alcalde no fou entenedora, però sí que va deixar clar que considera Tribuna Ganxona un “blog o web”. Un problema que per aquest govern no és nou: ja van tenir problemes amb els companys d’Àncora, als quals el regidor Saballs, ofès per un article del veterà Alfons Hereu, també els va dir de tot i també es va fer un embolic entre “mitjà d’informació” i de “comunicació”. Sempre amb l’ànim de degradar tot vent que no els bufa a favor.

    El cert és que ens estranya aquesta resposta ja que el propi alcalde, quan era el líder de l’oposició, va acudir a la presentació del nou web del nostre diari digital el dia 20 de març de 2015 a la Biblioteca Octavi Viader, en què el vam saludar i semblava estar interessat per la nostra empresa. Donada la seva resposta en el darrer ple, una de dues: o el dia de la presentació no va entendre res o ha estat fent el paper  En aquesta presentació ja vam deixar clars els nostres principis, els objectius, el funcionament i el feedback que esperàvem.

    I és que sembla ser que aquest govern li molesta que el ciutadà tingui una opinió pròpia (que generalment sol ser diferent a la seva). Tenim opinió, sí, i informem de totes les institucions i associacions que ens envien els seus comunicats. Busquem notícies i fem entrevistes, sempre sense ànim de lucre (això sembla que és un altre concepte que el govern no entén). El que és curiós és que a les rodes de premsa hi convidin El Punt-Avui, el Diari de Girona, La Vanguardia,…tots ells també tenen articles d’opinió, però com que no opinen de Sant Feliu… És allò de donar primer menjar al de fora en en lloc de la gent del poble.

    Com han canviat les coses amb aquest govern. Abans, l’Ajuntament ens convocava a tot. I Tots per Sant Feliu, amb l’actual alcalde al capdavant, també ens enviava notes de premsa i fins i tot ens convocava a rodes de premsa en les quals ens presentaven les seves  conspiracions contra l’anterior alcalde, Joan Alfons Albó o el mateix Pere Albó en els casos del Club Nàutic i del sou del vicealcalde.

    La pregunta és, perquè abans ens anaven darrere perquè ho publiquessim tot i ens tenien per un dels seus mitjans favorits i ara és totalment al revés? Ja no els interessem perquè publiquem coses que el govern no vol que el  ciutadà sàpiga? Bé faria l’alcalde de prendre nota de la frase de la Molt Honorable Carme Forcadell el passat dissabte a Sant Feliu sobre la importància d’estar alerta amb els comportaments totalitaris que darrerament estan tornant a aflorar en la nostra societat.  La tenia ben bé davant, el senyor Motas, a la Presidenta del Parlament. Va entendre el que deia o, com passa amb el nostre diari, va fer el sord?

    Senyors del govern ganxó: vostès tenen el poder, però estan al servei de la ciutat, no pas de vostès mateixos. Facin servei a la ciutat. Vostès poden tenir el poder, però no la raó absoluta.


    Història pressupostària d’un any de govern

    05/07/2016
    El primer que va fer el govern el mes de juny de l’any passat en el camp de les finances va ser anul·lar el pressupost 2015 que havia trobat aprovat. Ho féu estimant una esmena a la totalitat presentada en el seu dia pel sindicat Comissions Obreres (CCOO). Es va argumentar en aquells moments la importància de “la pau social” i que aquesta mesura era el primer pas per
    fomentar-la.
    Els resultats, un any més tard, són evidents. Els sindicats a Sant Feliu de Guíxols estan més enfrontats que mai amb el govern de la ciutat. Els episodis s’han anat succeint i públicament. Les queixes de manca de comunicació amb el govern són diàries. Concretament, el darrer que sabem del sindicat CCOO és que ha presentat una querella criminal contra la mesura del govern
    en la qüestió dels cotxes que va enretirar la grua a la barana de mar la setmana en què es va emetre el programa “Divendres” de TV3. L’objectiu de la “pau social” ha quedat molt lluny d’aconseguir-se i, justament, la “relació social” a l’Ajuntament és la pitjor que es coneix en molt de temps.
    Tot plegat va comportar deixar la ciutat sense pressupost durant 4 mesos fins que, el mes de setembre de 2015, el govern va tornar a presentar una “nova” proposta de pressupost sense tocar ni una sola coma d’aquell que havia decidit anul·lar. Un tràmit un punt vergonyant i un punt còmic.
    I encara més vergonyant fou la presentació del pressupost per l’any 2016. Un pressupost que, tal com vam denunciar, atenia únicament a la necessitat de pagar les tres dedicacions exclusives que acabava d’adjudicar-se d’amagatotis el govern. Tant és així que en el darrer ple, quan se’ls va recordar aquest fet, el govern va defensar-se argumentant que (malgrat tot) no havien arribat a temps per poder cobrar puntualment la nòmina del mes de gener (com si no ho haguessin intentat).
    Finalment, el govern ha rebut els resultats pressupostaris del 2015 en què es descriu que la ciutat té comptabilitzat un superàvit de més de sis milions d’euros (+6.000.000 €). A tot això, la Generalitat ha tranquil·litzat a tots els Ajuntaments que com el nostre van avançar les inversions dels Plans de Barri i podem afirmar que a aquesta quantitat encara hi podrem afegir
    més d’un milió d’euros de suplement (+1.000.000 €). Això ha permès al govern, en el darrer ple ordinari, d’injectar més d’un milió i mig d’euros a les previsions inicials de despeses (+1.500.000 €).
    Davant d’això, en el ple de la setmana passada, el mateix regidor d’Hisenda va reconèixer – certament ho havia fet altres vegades amb un bon estil que agraïm– que l’herència rebuda era envejable. Mentre ho deia, el Sr. Portaveu Saballs
    i el Sr. Alcalde es retorçaven en el seu seient pensant en totes les vegades que – amb el seu propi estil – havien justament dit el contrari davant veïns, proveïdors, entitats i altres institucions.
    I és que la nefasta gestió del pressupost durant aquest any ha tingut importants efectes. Junt amb el retard en totes les inversions hi hem d’afegir els que s’han produït amb infinitat de compromisos. Amb la modificació pressupostària del darrer ple ordinari es pot haver posat ordre a tot el desgavell provocat. Així ho esperem. També esperem que s’hagi acabat l’etapa de
    les excuses de mal pagador (mai millor dit) de Tots per Sant Feliu.
    MES, Moviment d’Esquerres.

    Despotisme il·lustrat

    28/06/2016
    La setmana passada denunciàvem que el govern es gastés 50.000 €/any en un butlletí de propaganda. Afegíem que a aquests diners se’ls havien de sumar els 147.000 € de les tres dedicacions exclusives i els més de 9.000 € de llum, aigua i gas concedits a la Fundació d’ERC per a la Casa Irla. Preus, sous o propaganda política que ha convertit aquest govern en el més car que hagi conegut mai la ciutat.
    Doncs bé, lluny de fer-nos arribar algun propòsit d’esmena, el Sr. Saballs (en la seva condició de portaveu) ens ha fet saber que, efectivament, potser el butlletí tenia un punt de propaganda i era molt car però que ja ens deixarien un espai a l’oposició perquè també hi poguéssim sortir nosaltres.
    Una mostra de “generositat” que ens ha deixat “aclaparats”. En fi, que podem afirmar que aquest govern no tan sols és el més car de la història de la ciutat sinó que va camí també de ser el més “magnànim”. Només deixar dit que, evidentment, no és pas això el que demanem, sinó que es destinin aquests 50.000 euros a partides socials o d’educació. Però una cosa se’ls ha de reconèixer: han aconseguit allò que ningú havia aconseguit fins ara, tenir emprenyada a la meitat del poble. Tenen emprenyats als veïns del carrer Nou dels Garrofers, fins i tot als que volien que es tanqués el carrer al trànsit.  Ja ens diran com s’ho han fet,  perquè la cosa té mèrit. Quan es fan les coses per “ordeno y mando” i sense consens, això sol passar. Seguim amb els emprenyaments, que en aquest cas ja és més que emprenyada: és ira continguda. Tenen els comerciants en peu de guerra el
    primer cap de setmana llarg d’estiu, en què podrien recuperar-se una mica de l’hivern, i van i els planten el NOMAD
    Festival, en el qual s’oferien diferents tipus de productes que entraven en competència amb els comerciants de la ciutat.
    S’estranyen que estiguin empipats? Si a això hi afegim el conflicte amb la policia local, que ha acabat al jutjat, i amb el Museu d’Història de la ciutat, ja tenim mig poble traient foc pels queixals i l’altre mig enfilant-se per les parets en veure l’espectacle tan
    lamentable que estan donant. Fa un any que estan fent el mateix, fent les coses a punta de decret, la majoria de les vegades sense demanar opinió a ningú, perquè la seva és l’única que val. Quantes mocions han tombat a l’oposició? Un any venent fum i fent
    avantprojectes que al final no acaben agradant a ningú. Bon balanç del primer any de govern!
    MES Sant Feliu de Guíxols

    L’alcalde aplica el xarop de bastó al Museu i es queda tan ample

    04/06/2016
    “Avui, sense explicació raonada, sense fer cas de les indicacions dels tècnics i sense donar les ordres per escrit com s’havia sol·licitat, per ordre d’alcaldia s’ha desmuntat la part final de l’exposició “Curar-se en salut” del Museu d’Història. Ara suposo que entendreu millor el post sobre la gestió del patrimoni cultural que vaig fer citant a Josep Pla. Us demano que ho feu saber”. Aquesta és la nota que a les xarxes socials va fer públic un tècnic del museu d’Història de
    la ciutat el dimarts i que ha desencadenat una crisi en tota regla a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
    No sol ser habitual que els professionals de l’Ajuntament manifestin el seu malestar públicament d’aquesta manera i ben segur que el que coneixem és tan sols la punta de l’iceberg.
    Des de Moviment d’Esquerres, MES, considerem molt greu l’alcaldada. De ser cert el que es denuncia – que no en dubtem –, l’alcalde ha tornat a confondre la presa de decisions amb l’exercici autoritari del poder.
    És el reflex d’una deriva que ja hem anat constatant. En el ple del mes d’abril denunciàvem la manca de respecte cap a una regidora de CiU amb expressions com “a vostè el que li convé és xarop de bastó” i que “sembla que això és el que a vostè li agrada” o a l’últim ple, on l’alcalde no va dubtar a amenaçar de desallotjar la sala de plens davant les mostres de reprovació dels assistents, afegint un intolerable comentari que “es quedaria tan ample” si ho havia de fer.
    Doncs bé, efectivament sembla que l’alcalde Motas ha aplicat aquesta particular manera d’entendre l’exercici de l’autoritat i ha aplicat el “xarop de bastó”, desallotjant les instal·lacions del museu i, efectivament, “s’ha quedat tan ample”.
    Segons sembla, tot ha estat de viva veu sense ordre per escrit, i això és molt més greu perquè s’han saltat les recomanacions dels tècnics municipals (tant poc hi confien?), però a més s’ha de tenir en compte que l’exposició optava a un premi que s’ha de resoldre el dia 14 d’enguany i també té una subvenció del Feder europeu. Què passarà ara amb ambdues coses? Perquè tanta pressa, no es podien esperar 14 dies més? Són coses que no entenem, per més que ho
    provem. Lamentem haver de denunciar les actituds autoritàries de l’alcalde Motas. També ens preocupa la passivitat dels socis de govern -ERC i PSC-, que han demostrat que són incapaços d’aturar aquests tics o, potser el que és pitjor, que els comparteixen. L’explicació a la premsa del regidor d’ERC dient que “el govern el que ha de fer és governar” és lamentable perquè es confon governar amb ordenar i manar. En aquest sentit ens agraden més les metàfores marineres – certament un punt desgastades en els darrers temps – però plenament aplicables en aquest episodi: per nosaltres governar és portar la nau a bon port. Lamentablement sembla que el que fan és portar-nos a les roques.
    Com apuntàvem, no podem deixar de fer una reflexió de caràcter més general. Entenem que tot aquest episodi té la seva gènesi en la desafortunada decisió, també sense consensuar i guiada més per una qüestió estomacal, d’abandonar el projecte Thyssen a la fàbrica Serra Vicens i, arran d’això, el projecte d’anella cultural al voltant del Monestir.
    Aquesta decisió és un enorme error. Una de les conseqüències és la manca de projecte conjunt i de futur. El complex cultual del Monestir ja no és una prioritat del govern de la ciutat i ja no es treballa perquè esdevingui una realitat. La manca d’ambició amb la qual s’ha redefinit el projecte pel nou govern provoca friccions entre tots els potencials que es donen al voltant del mateix, els empetiteix, no els deixa créixer i no els valora. L’episodi actual és fruit d’aquesta
    decisió política. I moltes més que en vindran.
    Moviment d’Esquerres (MES) Sant Feliu de Guíxols.

    Mala gestió per millorar la sorra de la platja

    Al Ple del mes de març el Grup Municipal de CiU vam proposar fer un transvasament de sorra de Sa Riera de 2000 m3 com es va fer el 2013, però el govern local va votar en contra argumentant que havien arribat a un acord amb el Departament de Costes de Madrid segons el qual es faria un dragat de la badia sense cost per l’Ajuntament, solució que creien més convenient donat que estaven segurs que no els donarien permís per portar la sorra de Begur.
    Ja s’ha vist però, que no tenien res signat, doncs unes setmanes després es feia públic que Costes no pagaria res, encara que el govern continuava afirmant que es faria un dragat, això si, a càrrec de l’Ajuntament.
    Al Ple del mes de maig, però, el regidor Salvador Calabuig ens explicava (cosa que s’ha d’agraïr donat que l’equip de govern actual no informa de res als regidors de l’oposició si no és a través de la premsa), que finalment opten per la nostra proposta de fer un transvasament de la sorra de Sa Riera, però només es farà una aportació de 700 m3.
    Aquesta es la gestió política que han fet?
    L’Equip de govern no va confirmar amb costes el dragat, ni han negociat amb ells un permís per portar tota la sorra que necessitem havent-hi excedent a Begur, ni han estat diligents per solucionar-ho abans de la temporada, doncs han passat 2 mesos des de la nostra proposta, i ara hauran de tancar la platja al juny o bé fer els treballs al vespre i pagar el doble per la mateixa feina.


    La PAH i el Guíxols Arena

    25/04/2016

    Amb l’objectiu de puntualitzar alguns comentaris fets pel senyor Motas en el Ple i d’altres publicats per la PAH i sense cap ànim d’entrar en polèmica, volem aclarir que el govern anterior va dedicar molts esforços i temps per aconseguir d’Ensenyament la titularitat de les cases del Baldiri a finals del 2014. Fins aquell moment, com que no eren municipals, no s’hi podia fer cap actuació, doncs malauradament l’Administració no funciona al ritme que voldríem els polítics i els ciutadans.
    Tot seguit es va procedir a valorar les actuacions a fer per tal de rehabilitar les cases i es va aprovar el finançament al pressupost al mes d’abril.
    L’explicació que ha donat l’actual govern de què el finançament per a la rehabilitació estava subjecta a la venda d’una finca municipal i que per aquest motiu no s’havia pogut fer no és correcte, en primer lloc perquè la finca en qüestió es va vendre i en segon lloc perquè l’Ajuntament es regeix pel Principi de Caixa Única, és a dir, no hi ha uns diners determinats reservats en un calaix per a un projecte determinat sinó que, havent-hi els diners, tant és d’on provenen; i els diners hi eren, tal com prova el fet que l’any 2015 s’ha tancat amb 6.290.000.-€ de superàvit a les arques municipals.
    Amb part d’aquests diners el govern ja ha anunciat que amplia la despesa prevista per a la construcció del nou espai Guíxols Arena fins a 741.000.-€ quan segons el projecte inicial del govern anterior estava valorat en 400.000.-€ amb les grades de formigó incloses i uns 200.000.-€ si s’utilitzaven les grades metàl•liques propietat de l’Ajuntament que actualment es fan servir al Festival Porta Ferrada.
    Tothom és lliure, evidentment, de creure la versió del Govern, però la veritat és que aquests 350.000.-€ que han afegit al projecte del Guíxols Arena provenen d’altres inversions previstes el 2015 que no s’han fet, entre d’altres la rehabilitació de les cases del Baldiri, la compra del camió que necessita la Brigada municipal, i el nou generador per a l’edifici de la Policia municipal imprescindible en cas d’emergència a la ciutat.
    No compartim tampoc l’ opinió que l’anterior govern no va incrementar els habitatges socials, doncs es va multiplicar per 2 la bossa d’habitatge, es va aconseguir la cessió per part de la Generalitat de 8 pisos de Mas Falgueres, es va crear un pis tutelat al c/ Trafalgar per a situacions d’exclusió social greu, es va aconseguir a través d’un procés sancionador als bancs pactar amb ells la transformació de diversos pisos ocupats en pisos de lloguer social a banda d’altres polítiques social d’habitatge com l’adhesió a la taula d’emergència social, el servei d’Ofideute i el protocol judicial d’actuació en casos de desnonament i altres.

    GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ.


    Reorganitzacions o el principi del caos

    19/04/2016
    La fal·lera reorganitzadora o reordenadora d’aquest equip de govern s’està sortint de mare, i les conseqüències les està patint el ciutadà, que veu com la gestió de l’espai públic cada vegada és més
    nefasta.
    A veure, estem d’acord que Sant Feliu necessita urgentment places d’aparcament, però no es poden fer les coses a la babalà. Suprimir la majoria d’aparcaments d’autocaravanes sense tenir una
    alternativa ha portat a què els visitants que es trobaven l’aparcament ple aparquessin allà on podien. Què vol dir això? Que el nou aparcament no està ben senyalitzat, potser perquè encara no està
    condicionat? Abans de tancar una cosa per traslladar-la a un altre lloc hauríem de tenir l’alternativa preparada, si no la reordenació es torna caos i sorpresa pels visitants. Una ciutat turística com la nostra no es pot permetre aquesta nefasta gestió de l’espai públic.
    Està demostrat que el boca-orella és un dels millors canals de difusió; ara ho són també les xarxes socials, una mena de boca-orella del segle XXI, com també està demostrat. Això els que estudien
    màrqueting ho saben molt bé, que el que es fa bé es propaga en projecció aritmètica (2+2+2) i el que es fa malament en projecció geomètrica (2x2x2). Imaginen quanta gent sabrà que a la nostra ciutat hem eliminat un aparcament de caravanes sense posar-ne un altre d’alternatiu? Sembla que aquest equip de govern comença les cases pel teulat, primer tanquen l’aparcament d’autocaravanes i a l’endemà comencen a acondicionar-ne un de nou, no hauria de ser el revés? Bé, suposem que vostès en saben més que nosaltres, estan en possessió de la veritat i els altres estan equivocats, per tant, es suposa que això ja ho van preveure, no? Potser el que buscaven era poder dir que vostès han fet aflorar places de pàrquing, això sí que ho podran dir, però no sabem què diran els amos d’aquestes autocaravanes quan tornin al seu lloc de procedència. Com hem dit, vostès en saben més.

    http://www.elpunt.cat


    Confiem amb els jugadors de casa?

    17/03/2016

    Desafortunadament, l’únic objectiu de molts clubs és competir. Per això, molts equips solen crear-se de nou any rere any. Tot i aquest fet, tant els clubs com els aficionats expressen la seva alegria quan aquests guanyen títols. Des del meu punt de vista, en aquests casos, estan competint a qualsevol preu.

    És evident que a tothom li agrada guanyar i competir. No obstant això, val qualsevol acte per aconseguir-ho? Òbviament, no. Considero molt important confiar en els jugadors de la base; aquells que apostaran pel club i deixaran de banda els seus propis interessos davant els mals moments.

    Però perquè costa tant confiar en jugadors de la base? Una pregunta que em faig contínuament.

    En veritat, no crec que es tracti tant en confiar amb els jugadors de casa, sinó en tenir paciència i fer un treball de base com cal. Llavors, penso que es poden assolir grans objectius.

    Pel que fa a la paciència, sobretot, es tracta d’entendre que l’assoliment dels objectius és a llarg termini. En relació al treball, consisteix en fer-ho correctament i oferir qualitat als jugadors, i així, facilitar-los una formació completa.

    Ara bé, com s’organitza aquest treball? Segons el meu parer, es tracta de:

    • Implantar una metodologia concreta i adaptada a l’edat i el nivell dels jugadors.
    • Introduir un model de joc comú per tot el club.
    • Implantar els fonaments individuals i col·lectius.
    • Marcar una ideologia i filosofia del club.
    • Treballar amb entrenadors qualificats.
    • Marcar cada any uns objectius reals i assolibles.

    Hi ha clubs populars que han apostat per una bona organització del seu treball ja des de la base, facilitant als seus jugadors una excel·lent formació i un salt al primer equip. És el cas del FC Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao.

    En primer lloc, el FC Barcelona ha aconseguit una gran quantitat de títols gràcies a la implantació d’ una mateixa metodologia i la confiança en els jugadors de la seva base, principalment.

    Va ocórrer l’any en què Pep Guardiola era l’entrenador, i en què la gran majoria dels jugadors provenien de les categories inferiors del club (Lionel Messi, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Sergio Busquets, Victor Valdés, Pedro Rodríguez, Carles Puyol i Gerard Piqué, entre d’altres).

    En segon lloc, l’Athletic Club, que compta només amb jugadors d’origen basc i té una metodologia ben implantada, està competint contra equips de primera divisió any rere any i, fins i tot, obtenint algun títol.

    Realment, els dos casos són molt admirables. Sincerament, tots els equips haurien de tenir-los com a models; o sigui, apostar per jugadors de casa enlloc d’anar a cop de talonari.

    A petita escala, l’Escola de Futbol de Sant Feliu aposta pels jugadors de la base cada vegada més. I com a conseqüència, els primers equips de cada entitat, AD Guíxols, Vilartagues CF i Juvenil “A” de l’EF Sant Feliu, ocupen les posicions capdavanteres en la classificació de la seva categoria.

    Aquest fet provoca que molts jugadors lluitin constantment per pujar de categoria dins el seu club, la qual cosa també fa que el renom del futbol ganxó creixi cada vegada més.

    A diferència, penso que els jugadors dels equips que tenen com a únic objectiu competir, que van a cop de talonari, no s’adapten a una metodologia concreta.

    Resumint, està comprovat que una bona organització i, sobretot, paciència són ingredients essencials per competir amb èxit amb jugadors de la base. Confiança i paciència amb els teus.

     

    dani_murcia

    Dani Murcia, coordinador de futbol 7 de l’EF Sant Feliu.

     


    Sant Antoni dels Burros

    27/02/2016

    Sant Antoni Abat és considerat el patró dels animals, ja que en l’antiguitat n’era un gran amic i, quan en veia un de ferit, el guaria. Popularment se l’anomena Sant Antoni del Porquet i també Sant Antoni dels burros. La seva festa és una celebració important, i en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs , en què s’hi beneeixen els cavalls i, per extensió, tots els animals.

    A la nostra ciutat, aquest any la festa arriba, sempre i quant el temps ho permeti, demà diumenge 28 de febrer, una festa en què l’Ajuntament de la ciutat ha anunciat que hi haurà una “espectacular” exhibició eqüestre a la platja amb Santi Serra, un xicot de Manlleu que sembla ser que es lucra amb aquesta mena d’espectacles de patiment animal.

    Per cert, el terme “espectacular” ja l’he vist escrit diverses vegades en anuncis oficials d’actes organitzats per la tri-regidoria de Festes; “espectacular encesa de llums de Nadal” –el que era espectacular era la foscor, els llums gairebé ni es veien de tant escassos tot i que al final en van posar més per les queixes ciutadanes-, “espectacular cavalcada de Reis” –no hi va haver cavalcada per primer cop en la història i finalment els Reis van aparèixer al Teatre, recinte amb capacitat reduïda que va impedir a la majoria de nens ganxons veure’ls-,…

    Tornant al fet que aquí ens ocupa, la 21a edició de la Festa de Sant Antoni Abat arribarà, segons l’Ajuntament, carregada de novetats, i la primera, que no l’anuncien, és que l’Associació que des de fa 20 anys organitzava l’acte se n’ha desvinculat per desavinences amb l’actual equip de govern. Ostres tu, el mateix cas que l’Associació de Festes Ganxones amb el Carnaval.

    Em pregunto què li ha agafat a l’actual govern amb les associacions “de tota la vida”. Hi ha algun tipus de qüestió personal? Desavinences polítiques? El motiu no el sé, però el que sí importa és que la ciutat hi surt perdent, perquè són gent que fa anys que fa rutllar la ciutat sense obtenir res a canvi, a part de disgustos; són associacions sense ànim de lucre que porten molts anys sacrificant-se perquè la ciutat gaudeixi de les festes tradicionals com el Carnaval o Sant Antoni Abat, que per cert, s’escriu amb “t” final i no amb “d”, que és com està escrit en els cartells que hi ha a les entrades de la ciutat.

    El Sant Antoni d’aquest any, doncs, tindrà com a altres novetats el canvi d’emplaçament: els Jardins de Juli Garreta seran l’epicentre d’aquesta festa i l’itinerari serà diferent que el d’altres anys. El que no m’agrada gota és la ”espectacular” exhibició de cavalls a la platja, on el cavall pot ensopegar amb la sorra i fer-se mal ell, el genet i els espectadors. Ah! Però si a la platja no hi poden anar gossos! Cavalls sí? I a sobre l’home cobrarà una picossada per fer patir els animals…

    I per si no n’hi havia prou, passejades en poni a 2€. Pobre animal, quina culpa en té? Li carreguen els infants a l’esquena, li fan fer el ridícul passejant pel poble i a sobre el propietari cobra? Sort que l’any 2009, el govern local, amb 10 vots a favor, 7 en contra i 2 abstencions va signar un manifest en contra de l’exhibició animal amb finalitats lucratives. Deu ser manca de memòria. O total ignorància de l’Àrea de Cultura i Festes.

    En definitiva, això serà Sant Antoni dels Burros.

     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies