• Categories
  • Polèmica per una multa treta a Pere Albó per estacionar en un reservat oficial

    25/04/2018

    Des de la junta de personal de l’Ajuntament s’ha criticat que la Policia Municipal permetés, divendres passat, la retirada del vehicle d’un regidor del dipòsit municipal sense abonar la taxa de la grua, segons El Punt-Avui.

    El cotxe pertanyia al regidor de MES Pere Albó, actualment a l’oposició, que l’havia estacionat a les places reservades a vehicles oficials del Passeig del Mar, just davant del consistori, sense l’acreditació corresponent, segons fonts del cos municipal.

    Albó, que es dirigia a l’acte del 40è aniversari de l’Escola d’Adults, defensa el dret dels regidors a fer servir les places i argumenta que no disposa del distintiu perquè no l’hi han fet arribar.
     
    El regidor de MES ja ha declarat que, en cas que li arribi finalment la sanció, estudiarà si l’abona o la recorre, malgrat que ja va exposar el cas als responsables policials i se li va retornar el vehicle.
     
    Des del govern local assenteixen en el fet que qualsevol edil pot estacionar en els llocs reservats, sempre i quan se n’exhibeixi el permís. Per part de la Policia asseguren que la credencial és necessària per desfer sospites d’arbitrarietat, en cas, per exemple, que la grua s’endugui un vehicle mal estacionat i un altre sense identificació estigui aparcat en una plaça oficial a pocs metres.
     
    La polèmica arriba mesos després que un altre vehicle retirat per la grua també fos retornat a la seva propietària sense cost. En aquell cas, la qüestió va acabar al jutjat, però el fiscal no va apreciar indicis de delicte. Aquest cop, de moment, les seccions sindicals del consistori només es plantegen, d’entrada, posar el tema sobre la taula en la pròxima reunió de la junta de personal, a principis de maig, abans de decidir si van més enllà.

    Convoquen un ple extra per repetir un punt no aprovat i MES ho considera “poc democràtic”

    05/12/2016
    Aquest matí el govern de la ciutat ha convocat un ple per aprovar provisionalment la modificació urbanística que fa referència als entorns del Monestir. Era la segona vegada que
    ho feia, ja que en el darrer ple ordinari de novembre (ara fa deu dies) el govern també ho va intentar, però no va aconseguir la majoria qualificada que necessitava en faltar dos membres de l’equip de govern a la sessió (l’alcalde Motas i Josep Ramon Llobet). El punt es va aprovar amb només 10 vots a favor, i com que en afers com aquest es necessita una majoria qualificada (11 vots a Sant Feliu), el punt no es podia considerar aprovat.
    Avui el govern ha “inhabilitat” aquell acord – així ho ha definit l’alcalde accidental Josep Melcior Muñoz- i l’ha tornat a aprovar, aquest cop sí, amb els 11 vots que es necessiten, i MES considera que “el que avui ha fet el govern ha estat rehabilitar un acord del ple”.
    Un ple que s’ha endarrerit uns minuts tot esperant l’arribada del regidor número 11 que li faltava al govern per votar a favor el punt. “Certament còmic”, segons MES.
    A continuació, l’alcalde accidental ha assumit l’error i s’ha atribuït tota la responsabilitat, tot i que poc després ha considerat una votació en el ple com un “requisit burocràtic”, insinuant que tot el que havia passat era, en part, “culpa de l’oposició, que no havia estat prou atenta fiscalitzant el govern”.
    En el ple, el regidor de MES Pere Albó ha dit que “justament, aquesta manera d’entendre-ho és el que fa que vostès comentin errors com el d’avui, que els porta a repetir un punt del ple municipal”. El regidor ha posat altres exemples d’aquesta deriva i ha senyalat que “d’això en són els únics responsables, no es poden amagar darrere d’errors tècnics o burocràtics”. Així, Pere Albó ha fet notar que “fa molts mesos que el públic no pot intervenir després del ple”. També ha denunciat el que ell ha anomenat “efecte ventafocs” (així anomena el fet d’acabar els plens estrictament a les 12 de la nit, eludint d’aquesta manera tant les preguntes del públic present com també els precs i preguntes dels
    regidors de l’oposició). En el mateix sentit ha denunciat un estil hiperformalista a l’hora d’interpretar el ROM, en recordar que no es deixa parlar en segona intervenció o s’abusa
    de la darrera intervenció per evitar un debat d’idees i convertir-lo en un discurs de consignes populistes.
    Pere Albó ha recordat els “tics poc democràtics que té el govern de Sant Feliu de Guíxols en dirigir els plens”. “Tant el Sr. Alcalde titular com ara l’accidental no es caracteritzen precisament per tenir una manera de presidir els plens que es pugui qualificar de generosa”, ha declarat Albó.
    Finalment l’alcalde accidental ha acabat explicant que “aquestes coses passen” i que “no som el primer lloc on es dóna una circumstància com aquesta”, posant com a exemple l’Ajuntament de Girona, que va haver de repetir el ple que nomenava l’alcalde. El que no ha explicat Muñoz, diu MES al nostre diari, és  “que aquell alcalde va haver d’assumir finalment responsabilitats polítiques dimitint”. Albó es queixa que de l’excés de populisme del govern tampoc li ha permès dir aquesta frase, ja que Muñoz ha fet aquestes declaracions en l’últim torn “per evitar ser retopat”.

    Dia de plens amb males formes

    27/12/2015
    “La història és l’anàlisi del passat per entendre el present i prevenir el futur”.
    El passat dia 22, vam tenir un dia molt intens políticament parlant, al ple ordinari del mes de desembre se’n va afegir un d’extraordinari  en el qual es van aprovar els pressupostos per l’any 2016. Fins aquí tot correcte, deixant de banda el poc temps que els grups municipals a l’oposició van tenir per estudiar aquests pressupostos. Però, oh sorpresa, els plens es van convertir en lliçons magistrals d’història per part del senyor Jordi Vilà, aconsellant al regidor de MES-Moviment d’Esquerres que deixés estar el passat, que fos generós i que deixés els retrets de banda, perquè allò ja havia passat, i que inclús hi havia hagut una sentencia judicial (hagués estat bé que hagués dit, senyor Vilà, què deia la sentència, però clar, com que allò que és història ja ha passat…).
    No parlarem dels pressupostos tal i com seria preceptiu perquè no hem tingut temps d’analitzar-los amb tot el detall que es mereixen, però sí que parlarem de les formes. Com és possible que una persona que es té per educada pugui dir a una altra que allò que està dient és de pati de P3? En paraules no tant elaborades va ser com dir-li al senyor Pere Albó, “nen, deixa de fer rabequeries”. Vostè creu que és manera de dirigir-se a una persona que si és al consistori és perquè hi ha un seguit de ciutadans que li han fet confiança? No solament ha faltat al respecte al regidor sinó també als ciutadans i ciutadanes que el van escollir.
    Les seves lliçons magistrals d’història van ser molt oportunes, però li direm una cosa, la història cadascú la fa servir com vol i tant es així que vostè ens va parlar de patricis i plebeus per justificar els sous dels polítics.  Aquí estem d’acord amb vostè, si el polític fa una feina se l’ha de remunerar per aquesta feina, tal i com va passar amb el senyor Pere Albó en l’anterior legislatura, però sembla que no recordin que en aquella ocasió el senyor Pere Albó s’estava enriquint amb la política, i per demostrar que no era així va renunciar al seu sou. La historia, senyor Vilà, tal i com diu la cita també serveix perquè els errors no es tornin a repetir, però pel que veiem, a vostès que els agrada tant parlar d’ella no n’han après res, han repetit el mateix “error” i per partida triple.
    I pel que fa a les remuneracions, només direm que el que percebran en concepte de remuneracions són sous més que dignes ( algun, fins i tot amb força menys era igual de digne), només pensi que tenen treballadors que es juguen la vida cada dia per molt menys.  Suposem que serà legal, però ètic. ja els diem ara que no.

     


    El jutge sentencia que els cobraments de Pere Albó com a vicealcalde van ser correctes

    13/09/2015

    El magistrat del jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona dóna per tancada la polèmica pels cobraments, a inicis de l’anterior mandat, de Pere Albó com a vicealcalde. El càrrec, de nova creació aleshores i suprimida fa poques setmanes pel nou govern municipal, encara no era vigent dins del reglament orgànic del consistori (ROM) quan Pere Albó va començar a cobrar, però des del govern, en vista de les crítiques de Tots per Sant Feliu, es va defensar dient que es tractava d’una errada sense greuges materials o econòmics, ja que el sou que havia percebut era el mateix que li pertocava com a primer tinent d’alcalde.

    Com que l’equip de govern de CiU i el PSC no va donar gaire importància a la reclamació del partit de l’oposició, tots per Sant Feliu va voler decidir-ho als tribunals. El jutjat va declarar nul·les, un any després, les primeres cinc nòmines –fins que el càrrec ja va ser vigent al ROM–, però el govern es va mantenir ferm en la tesi que calia simplement esmenar el procediment administratiu. Però l’estiu del 2013, una nova sentència a petició del grup ara governant, anul·lava un seguit de nòmines fins al juny del 2012.

    Arran de les dues sentències, la defensa judicial d’Albó es va mantenir amb l’argument que tenia dret als cobraments perquè la vicealcaldia era, en termes salarials, com una primera tinència d’alcaldia. I ara, el magistrat, en una interlocutòria datada l’1 de setembre, defensa que el decret de convalidació de l’anterior govern reconeix el dret d’Albó a cobrar, amb una “mera compensació d’ofici” feta “sense sortida material de fons” econòmics.

    El titular del jutjat conclou que rebutja la resta de peticions de Tots per Sant Feliu, subratlla que “no procedeix la devolució” dels diners i condemna la part demandant (TSF) a assumir les costes judicials.

    L’exvicealcalde, actual portaveu de MES al consistori, ha celebrat la decisió i sosté que tot plegat va ser una “campanya de desgast polític”. Albó lamentava, però, que la interlocutòria no hagués arribat abans dels passats comicis, fet que podria haver influït en una nova intenció de vot i hagués pogut evitar el pacte  entre TSF, ERC i  PSC per l’alcaldia. L’edil de MES també es va mostrar crític amb el fet que els tres grups de l’executiu guixolenc actual tinguin, cadascun, una dedicació de govern: “Abans parlaven de dos alcaldes i ara podríem dir que se’n paguen tres.”

    El cas del vicealcalde  va esdevenir un veritable serial en l’anterior mandat i encara no s’ha tancat ja que Albó i TSF no volen signar les paus. Així ho expressa el fet que, malgrat que la interlocutòria declara executada la sentència i diu que no s’hi poden presentar recursos en contra, TSF no descarta presentar al·legacions. La resolució obre la porta a traslladar la denúncia a la via penal, opció tampoc descartada per l’actual alcalde i el seu partit. Albó, per la seva part, creu que està clar que en la denúncia hi havia ànims de difamar-lo i considera querellar-se.


    Pere Albó (MES): “No renunciem a fer el Museu Thyssen”

    14/05/2015

    Pere Albó fa una colla d’anys que volta per això de la política. Fins i tot va arribar a ser alcalde, però una moció de censura de Tots per Sant Feliu, el grup Amics i CiU el va deixar fora l’any 2010, un any abans d’acabar el mandat. Tot i això, va ser prou hàbil per deixar-se seduir per CiU, amb qui s’havia llançat els plats pel cap en moltes ocasions, i aconseguir que el PSC entrés al govern de Joan Alfons Albó (NO són cosins!!), li donés un càrrec de vicealcalde i un bon sou. La tempesta interna dels socialistes,però, l’ha obligat a unir-se al partit MES i a l’onada sobiranista.

    Creu que hauria de ser el proper alcalde de Sant Feliu de Guíxols?

    Indubtablement, sí. Crec que convé un canvi, però a la vegada crec que Sant Feliu té molts temes entre mans i el fet d’haver estat al govern i conèixer-los amb detall és fonamental. A part, es necessita un canvi generacional i el nostre equip és bastant més jove que el que hi ha ara. El que està clar és que la generació actual, que porta uns vint anys a l’Ajuntament, està esgotada. Quan jo vaig entrar per primer cop a l’Ajuntament, Joan Alfons Albó ja era alcalde i Carles Motas ja era regidor. És l’hora de deixar pas a idees noves.

    I si només pot ser regidor?

    Ja m’he conformat moltes vegades amb ser regidor i prou…però la nostra proposta és tan ambiciosa com les altres i el nostre projecte de ciutat és el millor. Si hem de tenir un paper secundari o d’acompanyament, ja es veurà, però no anem amb aquesta mentalitat.

    Aquesta resposta sobta, perquè vostès són un partit amb menys d’un any de vida…

    Doncs justament és el que la gent demana: partits nous, partits que hagin renunciat a la seva endogàmia, propostes polítiques de reforma i de superació a partits que han provocat la crisi. La societat demana eines noves i projectes nous i el que no convé són eines antigues que han portat mals resultats. Primer ho vam intentar fer des de dins del PSC però la dinàmica no era l’adequada i nosaltres tenim propostes pròpies i hem fet el pas de tirar endavant aquest projecte, que no només és local sinó d’abast nacional i imprescindible pel país.

    Què destacaria de l’equip amb el qual es presenta?

    Crec que és la millor llista que es presenta, tant per edats com per perfils, així com pertinença i coneixement de la ciutat, amb capacitat, forces i ganes de tirar-la endavant. Per exemple, la Júlia, que abans de ser regidora d’educació estava molt vinculada a les AMPAs; en Tote Albertí, activista social i de l’ANC; també tenim persones vinculades al món del turisme, el comerç, l’Associació de Festes Ganxones, un arquitecte, mestres, economistes, voluntaris, ecologistes, un ex alcalde,… és una llista molt complementària i inquieta. Els meus companys tenen una excel•lent qualitat humana, aquí no hi ha mariscals.

    Quin model de ciutat proposen?

    MES proposa un model de ciutat amb qualitat de vida. Les nostres prioritats són l’educació, ja que el futur passa per aquí, el compromís social, les polítiques d’habitatge, que han de ser una garantia i s’han de multiplicar, …

    I aquests serien els eixos del seu programa?

    Aquests i molts més. En matèria educativa, una prioritat per nosaltres és construir un institut nou i on hi ha l’actual tindríem una finca de propietat municipal per a futurs equipaments. I seguint en matèria urbanística, el sector Agglotap és una oportunitat magnífica per canviar la fesomia d’aquella zona de la ciutat, des de l’Asil fins la Rambla Generalitat. Tampoc renunciem, en absolut, al projecte d’un Museu Thyssen a l’antiga fàbrica Serra-Vicens, que ha de ser d’abast nacional i subvencionat per la Generalitat, ni a la capitalitat cultural amb l’eix Thyssen-Porta Ferrada i el gran nombre d’activitats culturals que ja tenim a la ciutat, que són un gran actiu. I hem de continuar sent un mur de contenció contra les retallades en l’atenció a les persones.

    Quina política de pactes podria seguir el seu partit? Acceptaria governar sense haver guanyat les eleccions?

    La política de pactes passa per les coincidències en el programa electoral. Quantes més coincidències programàtiques tinguem en comú, doncs més fàcil serà poder arribar a un acord. Això i que sigui un partit que tingui apostes democràtiques i de progrés.

    Creu que les mogudes que ha tingut com a vicealcalde li poden passar factura?

    Mogudes? Quines mogudes?

    Doncs per exemple la demanda de Tots per Sant Feliu en què la resolució d’un jutge diu que va cobrar diners irregularment. Com és que encara no ha tornat els diners cobrats durant el temps que la seva plaça de vicealcalde no estava creada?

    Al tanto, això és el que Tots per Sant Feliu ens ha venut! Que jo era un lladre! I això no és cert. El que va passar és que no es va publicar al BOP la creació de la plaça de vicealcalde, per tant es tractava d’un error tècnic, no pas polític. I en les dues sentències que diu Tots per Sant Feliu, l’únic que hi diu és que aquesta plaça no existia, que hi havia un error i que, per tant, vaig estar tenint un càrrec que oficialment no existia. És un error tècnic que en cap cas he de pagar jo, i cap sentència diu que jo he de tornar els diners. Perquè, repeteixo, fou un error de forma. O en quant a si pot passar factura, la veritat és que no ho crec, perquè la gent mira el programa.

    Vostè va dir, el dia de la seva presentació com a candidat, i ho acaba de repetir ara, que havia estat, dins el govern, el mur de contenció a les retallades de CIU. No creu que és una mica agosarat dir això, quan ha estat rebent un sou de més de 3000 euros al mes?

    I encara vaig tenir una oferta millor per part de Tots per Sant Feliu, però la vaig desestimar. És a dir, que he estat al govern perdent diners, perquè si hagués pactat amb els altres hagués estat millor per mi. I no només això, a mitjan mandat em vaig abaixar el sou i em vaig treure la dedicació exclusiva, un dels pocs polítics, sinó l’únic de Catalunya, que ho ha fet. I encara em segueixen linxant…

    L’any del 50è aniversari del Festival Porta Ferrada va haver-hi unes errades que no es poden tornar a repetir…anuncis de concerts falsos, concerts anul•lats a última hora, concert fracàs que van haver de regalar les entrades, … Va mancar seriositat en la seva àrea?

    De cap manera. Cal elogiar la tasca feta, no només aquell any, sinó els 4 de la legislatura, per l’àrea de Cultura. No era fàcil perquè veníem d’un deute d’uns 800.000 euros del Festival de l’anterior equip de govern, comandat per Laura Aiguaviva, ara a Tots per Sant Feliu. No sé què va passar, perquè la Laura és una noia molt vàlida, però la realitat és aquesta. Vam haver de fer molts equilibris en la gestió i en la programació del festival, i ara amb la contractació de la gestora que tenim, sembla que ho hem solucionat d’una vegada. Per tant, seriositat màxima per l’àrea de Cultura.

    Quina és la seva relació amb el PSC i, sobretot, amb Josep Melcior Muñoz?

    Excel•lent! No podria parlar pas malament d’ell, però tant a nivell local com a nivell nacional va passar el que va passar i es va arribar on es va arribar… però a nivell personal, relació boníssima. I a l’hora d’arribar a pactes, per programa, com he dit abans, podria ser una opció, sempre que el PSC ho vulgui, és clar.

    Perquè van trencar amb el PSC?

    No va ser una cosa que vingués d’un dia per l’altre,… ja feia temps que s’anava veient. És dolorós perquè tenia grans amistats en el PSC i ara ja no es podran fer coses junts. Però es va arribar a una cruïlla on la divergència no podia continuar sent una qüestió interna, perquè era d’una magnitud molt gran. Nosaltres ens vam definir nacionalment com a sobiranistes, a favor del dret a decidir…

    Entrevista a càrrec de Laia Bodro i Joan Serra


    “Gent de l’Empordà” a la Casa Irla

    17/04/2015

    El proper dissabte, 18 d’abril, a les 19 h, a la Casa Irla tindrà lloc la presentació del llibre Gent de l’Empordà de Joan Armangué, a càrrec del regidor de cultura de Sant Feliu, Pere Albó.

    Els vint-i-set relats de Gent de l’Empordà són una petita mostra del nostre capital humà. Reflexions en primera persona entorn a homes i dones empordaneses.
    Des de la llavor dels vells federals, amb Abdó Terrades i Narcís Monturiol al capdavant, fins als nostres dies, diferents generacions d’empordanesos de naixement o d’adopció representen l’alt nivell de la creativitat i compromís de molts homes i dones en els diferents àmbits de la cultura, la ciència i la vida social, cívica i política.
    Al costat dels imprescindibles Dalí i Pla, Joan Armangué (Figueres, 1953) no s’està de retratar personatges molt diversos com ara Maria Àngels Anglada o Josep Pallach. A aquests noms, s’hi afegeixen tres personatges, que per la seva implicació amb el territori, per fer de l’Empordà la seva segona residència i/o la seva complicitat política i/o professional, com Ernest Lluch, Pasqual Maragall i Ferran Adrià, formen part del nostre imaginari col·lectiu i d’aquest Empordà inclusiu.
    L’epíleg sota el títol Nosaltres, els empordanesos aplega un breu perfil d’empordanesos des de Josep Pella i Forgas a Josep Irla, així com dues reflexions sobre la societat empordanesa, Quan a l’Empordà hi havia burgesos honrats, i sobre l’organització territorial de Catalunya, Ara, la Vegueria de l’Empordà.


    L’equip de govern mostra la feina feta durant el mandat

    01/04/2015

    El bipartit que ha format el govern municipal durant el mandat 2011-2015 va realitzar el passat dilluns 30 de març un balanç del govern en el qual han volgut expressar, per transparència i compromís amb la ciutadania, la feina feta durant el mandat.

    En una roda de premsa al Monestir van explicar quines línies van seguir a l’hora de governar la ciutat. El clima de bona entesa “ha estat present en tot moment”, segons Joan Alfons Albó, alcalde, i Pere Albó, vicealcalde. “Vam començar amb una encaixada de mans i així acabarem el mandat, tot i que molta gent pensava que no duraríem ni dos dies”, van dir.

    En un document que es va presentar es va reflectir la feina feta durant la legislatura, tot i que lògicament no hi surt tot el que s’ha fet aquests quatre anys perquè és una obra molt extensa. Els regidors presents (la majoria del govern, a excepció de Pau Casals, Pilar Giró i Joaquim Clarà, absents per motius professionals) van explicar què ha donat de si aquest mandat i van comentar les principals aportacions donades a cadascuna de les àrees.

    Per l’alcalde, Joan Alfons Albó, la trobada d’aquest dilluns “és necessària”, perquè “ens vam comprometre amb la ciutadania a exercir un pla i ara toca fer balanç de tot el que s’ha pogut fer, que és més del 85% del que vam dir que faríem”. “Mai no ens hem quedat aturats”, va dir, “i encara que ens quedin algunes coses per fer, hem fet una obra amb un bon equip”. L’alcalde va felicitar els regidors presents per la seva forma de fer ciutat: “Gràcies a la vostra disposició i temps, així com els vostres coneixements, per tal que la ciutat tiri endavant”. “No ha estat un mandat fàcil, però tampoc ens hem aturat: la crisi ens ha obligat a ser imaginatius, rigorosos i vetllar per tal que tot estigués de forma més que correcta. Partíem d’un endeutament del 63%, que ara mateix se situa al 45%, i es dóna la circumstància que en temps de crisi hem fet una de les inversions en obra pública més elevades en tota la història de l’Ajuntament: 5.700.000 euros”, va recordar l’alcalde.

    Per la seva banda, el vicealcalde Pere Albó va destacar que “s’ha demostrat que som persones de paraula”. “Vam començar amb una encaixada de mans i volem acabar el mandat amb el mateix to de positivitat que teníem”, va indicar. “Vam començar al 2011 explicant tot el que faríem, i avui, durant els últims dies del mandat, volem explicar que s’ha fet una gran tasca, que hem aportat estabilitat a la ciutat, que hem estat capaços de confegir pressupostos any rere any, i que la ciutat no s’ha aturat sinó al contrari, ha fet un pas molt important”.

    Un per un, els regidors van anar passant per la roda de premsa, explicant diferents accions realitzades en aquests quatre anys. En el cas d’Urbanisme, per exemple, Joan Vicente va destacar el planejament de la ciutat. “Calia utilitzar els instruments de planejament per tal de posar ordre, endreçar la ciutat”. Segons Vicente, això s’ha aconseguit a llocs com el Port, on ara hi ha activitat “S’ha donat el cas, mai vist fins ara, que hi ha hagut més o menys una aprovació de planejament cada dos mesos. Això vol dir que l’Equip d’Urbanisme està ben preparat. En aquest mateix ple que va imminentment acabarem amb un nou projecte de planificació, és el nou Institut Sant Elm, però també hem fet el pla de Calassanç, o acabarem amb una vella aspiració, crear els horts urbans, que ben aviat seran realitat”, va dir Vicente. Igualment, lligat a la seva àrea, “tenim ara vuit habitatges socials, quan partíem fa quatre anys només amb un” i, lligat amb habitatge, “la borsa de lloguer ara disposa de 55 pisos per a la ciutadania: partíem de zero”. El regidor ha recordat que “gestionem uns ajuts que se situen a la vora d’uns 300.000 euros l’any”.

    balan


     

    Podeu veure la memòria completa clicant aquí


     


    MES presenta la seva candidatura a Sant Feliu amb Ernest Maragall i Marina Geli

    23/03/2015

    El Casino La Constància fou l’escenari on es va presentar la candidatura del Moviment d’Esquerres (MES). L’acte va comptar amb la presència d’autoritats com Ernest Maragall i Marina Geli, que van donar ple suport al candidat a alcaldable i es van mostrar positius pel que fa al futur del poble i també del país.

    Pere Albó, el cap de llista de MES a Sant Feliu, inicià l’acte batejant el partit com a  “una alternativa de govern”. El candidat va fer referències a l’antic paper del PSC dins l’Ajuntament en el govern de CiU, explicant que el PSC va fer de “mur de contenció a les retallades de CiU”, i que “va ser un exercici de responsabilitat entrar al govern més que si haguéssim estat a l’oposició”.

    Albó va qualificar MES com l’”alternativa als partits tradicionals” i encara el nou projecte “amb il·lusió”. El sobiranisme és un denominador comú, i Albó va fer èmfasi en aquest aspecte, llençant  una pregunta a l’aire: “Tant estrany és que els socialistes vulguem la llibertat?”

    L’acte va comptar també amb la presència de Pere Albertí, membre significat de Moviment d’Esquerres a Girona, Teresa García, candidata del mateix partit a l’alcaldia de Santa Coloma de Farners i de Jordi Martí, destacat del PSC, juntament amb Ernest Maragall i Marina Geli.

    Albertí va fer un repàs del moviment Convergència Socialista del 1974, de Joan Reventós i Carner, i de tot un “moviment socialista que es reunia per parlar de tot”, i va confessar tenir “les mateixes sensacions de llavors”. Albertí ha fet autocrítica, tot dient “que el socialisme s’ha acomodat”, però afegí que “està entrant aire nou i refrescant, cal tornar a guanyar la llibertat”.

    García va apel·lar a “la responsabilitat del present i en l’esperança del futur” com a eines per a fer una ciutat més “lliure, pròspera i per a tothom.”

    Jordi Martí va parlar de MES com un partit solvent, amb garanties de canvi, política i va fer referències als pactes del PSC amb altres formacions polítiques: “no cal excusar-se amb els pactes de govern, perquè la política és sempre pacte i projecte.”

    Seguidament Marina Geli va fer un discurs dirigit a donar força al “municipalisme”, element imprescindible segons Geli, i d’altra banda féu èmfasi en les polítiques socials. Es va presentat com a seguidora del “reformisme utòpic del paper del municipalisme”, i va defensar la política intergeneracional, tot exclamant la seva voluntat de tenir “la Catalunya des de baix”.

    Ernest Maragall va encetar el seu discurs amb un “Visca Sant Feliu”, i defensant el candidat tot convidant-lo a estar a “l’altura de Josep Vicente”, destacat alcalde de Sant Feliu des del 1980 fins el 1990 i molt estimat per les renovacions que féu a la ciutat, com la construcció del Teatre Narcís Masferrer o l’escola l’Estació.

    Pere Albó ha estat un dels impulsors de Moviment d’Esquerres (MES) a la província de Girona. La segona de la llista és Júlia Vendrell, que en aquest darrer mandat ha estat regidora d’educació al govern.

     

     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies