• Categories
  • Agus Segura estrena etapa a Cas Romagué i reivindica la microcultura

    19/11/2016

    Agus Segura (1973) ha emprès una nova aventura en la seva vida. Músic, activista cultural, programador de concerts i ara empresari restaurador amb la nova etapa de la Taverna Cas Romagué, a la Casa Irla. I és que aquest noi inquiet, amant de la bona gastronomia, la bona música i la bona companyia, ha aconseguit ajuntar aquests tres elements des de l’altra banda de la barra. Enrere ha quedat aquell jove de l’Atzavara que programava i feia cròniques de concerts i que tenia el seu programa de ràdio. Enrere queda també Green Onions, la seva associació cultural que organitzava concerts i editava un fanzine. Ens reunim amb ell al seu flamant nou lloc de feina per tal que ens faci cinc cèntims d’aquesta nova etapa, sense perdre el fil del seu passat.

     

    Com és que has decidit portar la taverna de Cas Romagué?

    Sabia que en Kevin Abbott ho deixava per motius personals i vaig pensar que era una pena que Sant Feliu deixés perdre aquest local i totes les activitats que hi van darrere. Mai he estat empresari ni he estat en l’hostaleria, però em llenço a la piscina amb aquesta nova faceta que em té una mica espantat. Tinc la sort que amb mi ve en Xavi Lloret que és un excel·lent cuiner i em dóna els seus consells. Som dos i la resta, col·laboradors esporàdics.

    Has viatjat molt, deus haver agafat idees en els teus viatges…

    Els viatges sempre t’ensenyen moltíssimes coses. Et poden ensenyar cuina nova i múltiples maneres de fer les coses. Jo fa anys que tinc una obsessió amb França. La seva gastronomia em té enamorat. Pels formatges, per les ostres de Port Leucate… En Xavi sap molt de cuina internacional i ho estem intentant portar aquí, fins i tot a nivell exòtic com ara cuina tailandesa o marroquina. Ell hi dóna el seu toc i jo hi dono el meu.

    Quins són els ingredients que cridaran l’atenció a qui vulgui venir a visitar-te? Què ens recomanes?

    Per suposat, els actes culturals; ja siguin concerts, presentacions de llibres, exposicions de quadres o de fotografies,… Pel que fa a cuina, tenim la part francesa, les tapes, que també és una cosa que m’agrada molt, i la part exòtica d’en Xavi. I al bar, oferim cerveses d’importació, whiskies, ginebres,…

    Aigua també?

    Alguna n’hi ha… (riures)

    A part de sortir a Tribuna Ganxona per donar-te a conèixer, de quines eines gaudeixes per fer-te esment?

    Jo sóc una mica primitiu i no tinc ni mòbil.  De moment, faig servir el Facebook, el boca a boca i ara l’Ajuntament també m’ajuda.

    Quines condicions tens amb la Casa Irla? 

    Ells et lloguen el local amb el bar equipat, a punt per entrar-hi el dia següent. I això és un gran què. Les condicions són molt favorables. Només has de portar tu el personal i pagar les assegurances, autònoms,…

    Aquest local és de la Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana. Això pot ser un impediment de cares a atraure gent?

    Mira, l’altre dia que va guanyar Trump, pensava que hi hauria festa republicana aquí, però no van venir…  (riures) No, ara sense bromes…no m’imposen cap tipus de regla en el sentit que la música hagi de ser en català o els productes hagin de ser d’aquí. Tinc total llibertat. Òbviament ja programarem algun concert en català, perquè també n’hi ha de qualitat.

    Sabem que tens molts amics i gent coneguda que et visitaran en un moment o altre, o sigui que ja tindràs una petita clientela. Qui és aquesta gent amb què comptes principalment?

    De gent en conec molta, perquè fa molts anys que faig activitats de tot tipus, però trobo important que la gent que vingui repeteixi. I el quid de la qüestió és oferir un producte que agradi.  Per exemple, tenim pantalla gran pels partits de futbol, tenim projector, es poden fer reunions d’associacions,… Precisament ara mateix se n’està celebrant una. A mi m’agradaria que tot el poble se la fes una mica seva, la Casa Irla.

    Per aquestes dates d’hivern, què tens programat en quant a concerts i activitats culturals?

    Tinc molta cosa. Tinc artistes d’arreu del món. Americans i també de Sant Feliu. M’agrada treballar amb gent d’aquí i vull que la gent del poble pugui tocar aquí. Des de l’Escola de Música fins a disc-jòqueis locals per animar el dissabte a la nit, venir amb els amics i escoltar una mica de música.

    Suposem que treballant aquí podràs organitzar més i millors concerts, ja que la Casa Irla té un molt bon escenari. Tot això tenint en compte que tu mateix et presentes com un “programador de merda”…

    Correcte, sóc totalment un programador de merda (riures) en el sentit de que sóc un programador petit, de concerts de petit format que són els que a mi m’agraden. A mi els concerts al Palau Sant Jordi no m’agraden, prefereixo que el públic estigui a tocar de l’artista. No faig sinó continuar la mateixa línia que hi havia abans. Música variada, d’aquí i d’allà,…

    A part d’aquest nou repte, de fet la teva vocació, o digues-li afecció, és la música, que t’ha acompanyat tota la vida. Ens pots fer cinc cèntims de la teva carrera musical i quins gustos tens, musicalment parlant?

    Quan era jove m’ajuntava amb una colla de heavies, escoltant Sepultura, Napalm Death,… Això no ho he abandonat, encara ho tinc dins, però amb els anys he anat cap als extrems, he passat al folk dels 40, el rock’n’roll dels 50,  el soul dels 60,… quan més gran m’he fet, més de tot he anat escoltant.  Pel que fa a la meva carrera, això és secundari o terciari. Sempre he sigut baixista, al principi no tenia ni idea de tocar, però al final també he acabat tocant la guitarra i fins i tot el banjo. He estat en molts grups, el que més ha durat ha estat We Can’t Be Lovers, i actualment encara estic a Aunt Asha, Ask the Dust i tinc un projecte en solitari, jo i guitarra, que es diu Navratilova. Grupets de merda (riures), res d’important.

    També tenies un programa a la ràdio.

    I tant. Durant 20 anys he fet ràdio els dilluns a la nit. Vaig començar a Platja d’Aro i després a Ràdio Sant Feliu. Lamentablement, en la vida t’has de marcar objectius i organitzar-te, i l’any passat ho vaig haver de deixar, gairebé amb llàgrimes als ulls.

    I cròniques de concerts al setmanari Àncora!

    Molt mítiques! Em vaig guanyar bastants enemics amb elles…

    Tu que ets un dinamitzador cultural –encara que sigui “de merda”-, com veus les associacions culturals de Sant Feliu?

    M’alegra moltíssim que surtin noves associacions culturals com la que tenim avui reunida aquí. És una bona senyal. A Sant Feliu, però, hauríem de dividir-ho en dues parts; la macrocultura (Thyssen, Porta Ferrada) i la microcultura, que no té tant de suport de l’Ajuntament. Si el gran pressupost se l’emporta la macrocultura, haurien de quedar les engrunes per la microcultura, i ara mateix no tenim ni això. Aleshores ens ho hem de muntar nosaltres mateixos, amb fotocòpies en blanc i negre,… De tota manera, ara hi ha un govern relativament nou i caldria parlar d’aquest tema. També estic amb l’Atzavara Club i sí que és cert que ens van donar un local i estem molt agraïts, però a dins ens ho fem tot nosaltres amb material reciclat ja que l’única subvenció que hem tingut era pel Sant Feliu Fest, que en principi no es tornarà a fer més degut a què ja ningú aposta per aquest format. Malgrat tot, a Sant Feliu, gent com La Xarxa, la Benet Escriba i d’altres continuen treballant i aportant el seu granet de sorra amb feina voluntària.

    Tens programat algun esdeveniment referent als productes de menjar i beure que ofereixes?

    Estic pujant sovint a França per oferir productes d’allà i de fet, fa poc vam fer una ostrada. Pel dia 25 tenim nit de montaditos i la idea és fer nits temàtiques.

    Finalment, per acomiadar-nos, què diries a la gent per tal de que vingui a Cas Romagué?

    Crec que s’hi trobaran a gust, trobaran espectacles per tots els gustos i una bona oferta gastronòmica i de begudes.

     

    Entrevista: Jordi Serra

    Entradeta i arranjaments: Joan Serra 

     

     

     

     

     

     


    Ivan Quintana: “La concentració i l’actitud que van posar l’últim partit, és la que s’ha d’exigir cada setmana”

    09/01/2016

    Passades les vacances de Nadal, torna el futbol a Sant Feliu. Amb el 2016, també acaben les primeres voltes de les categories catalanes. En motiu d’això, i per fer una mica de balanç de la primera meitat de les competicions, encetem una ronda d’entrevistes als 4 entrenadors dels equips amateurs de la ciutat.
    Per a inaugurar, ens vam trobar amb Ivan Quintana, entrenador del primer equip del Guíxols, i vam fer una petit balanç de la complicada trajectòria de l’equip des de l’inici de la temporada.

    Amb el parón de nadal, quines sensacions et queden?
    Ha vingut massa d’hora. Ara que estàvem en embranzida, estàvem bé, i hauríem pogut remuntar més

    Les sensacions a la pretemporada van ser excel·lents. Què va canviar?
    Excés de confiança. Jo diria que fins la jornada 6-7, encara estàvem de pretemporada. No ens exigíem com en un partit de competició. Fins que no va arribar la crua realitat, no ens hem posat a to, a competir

    Es va començar la lliga amb una plantilla de 24 jugadors. Creus que això ha perjudicat més que millorar?
    Jo crec que no. Crec en la fam, en les ganes de voler-se guanyar un lloc i si que és cert que no va ajudar. Però si haguéssim tingut més jugadors, crec que la competitivitat hagués sigut superior fins i tot abans. Però bé, si que és cert que no han millorat el que teníem.

    Decepcionat?
    Bé, decepcionat no, perquè ja els coneixia d’abans, en situacions diferents. Vulguis o no, un jugador, en funció d’on ve, on va, de la manera que jugaràs, els companys, no saps mai 100% com reaccionarà. Decepcionat no, perquè el futbol ja parteix d’això.

    Avui mateix, si haguessis de marcar un objectiu per l’equip, quin seria?
    Anar setmana a setmana perquè tenim rivals complicats, diferents, si creiem en nosaltres, cada setmana ens posarem a lloc, a to, i anirem planificant i posant objectius.

    Reculem. Blanes, 19 de setembre. Partit controlat, 0-2 al minut 61… i s’acaba perdent. Com recordes aquell partit?
    Uns dels pitjors minuts, moments i tot, del que recordo des de que estic aquí al Guíxols. És casi inexplicable, com un partit super super bo, tàcticament molt ben fet, ens marquen un gol, guanyant fins i tot 1 a 2, i ens creiem perdedors. Aquell punt va ser d’inflexió total per nosaltres.

    Des d’aquella jornada, s’encadenen 6 jornades sense guanyar, i donant força mala imatge. Com es gestiona una situació així?
    És la gestió d’un entrenador. No hem d’estar sempre a les bones, sinó en aquestes, les dolentes. Tampoc podem dir que haguem sortit del tot, però sí que son situacions que has de fer més de psicòleg, de mig pare, de calmar els egos. Has de fer de tot menys d’entrenador, És una situació complicada.

    Ja que hem parlat del pitjor partit, parlem d’uns dels millors. L’última jornada es va plantar cara al líder indiscutible de la categoria. Què ha canviat d’un partit a l’altre?
    Motivació i concentració. Partim de la base que som un equip molt jove, i encara no tenim l’experiència que ens escau en certs partits que potser poden ser més senzills, i la concentració i l’actitud que van posar l’últim partit, és la que s’ha d’exigir cada setmana. El que ha de canviar és només el camp i el rival.

    Fa 4 jornades que l’equip no perd. Creus que s’està redreçant el camí?
    Sí, sí, completament. Si més no en confiança, els jugadors s’ho creuen més. Des de la part tècnica tenim menys por a fer certs canvis, a jugar de certa manera, vas una mica més tranquil, pots provar coses que abans per necessitat o per altres qüestions no podies fer. És millor

    En 15 jornades, només dues victòries a casa, quan la temporada passada, el Josep Sunyer era un fortí. Què ha passat?
    És la concentració. Jugar a casa hauria de ser super difícil per un rival, ens coneixem el camp, les condicions, la rapidesa, Aquí sí, a casa hem de donar un punt més de puntuació envers la classificació i d’actitud, de demostrar des de el minut 1 que el rival ha de suar moltíssim per a puntuar.

    Creus que l’ambient del camp, més aviat fred, perjudica?
    Respecte l’any passat, que és oposat a aquest en quant a resultats, no he notat una diferència. Ni nervis, ni res. Jo ho haig d’agrair, els resultats no han estat ni són els esperats, i que no hi ha hagut aquell “rum rum” que podríem pretendre, referent a un equip que aspirava a molt més. O sigui, és fred l’ambient, però tan per bo com per dolent. Amb això no ens podem queixar

    Has arribat a témer per el teu lloc en algun moment?
    Es que quan fas aquest tipus de valoracions és quan entens si un canvi de tècnic realment és la solució envers un grup. En aquesta situació que hem passat, ho has pogut pensar, ho has valorat, perquè tens gent que parla, que et ve a veure, que ve als entrenaments. Amb en David ens ho hem, no plantejat, si no com dient: “escolta, aviam”, fem anàlisi intern, personal, envers el que proposem, els partits, i si realment és una cosa nostra. Vam arribar a la conclusió que no era així, i que havíem de millorar amb la motivació del jugador, “picant-lo”. perquè millorés. I és la diferència. No hem canviat ni la manera d’entrenar ni el sistema, ni res. És només apretar-los més.

    Fa poques setmanes, es va anunciar el fitxatge del davanter Carlos López. Què pot donar aquest jugador al Guíxols?
    Finalització. És un jugador que té experiència, ha estat en categories superiors. Aquell punt que ens ha faltat a vegades, en certs partits que els has dominat, has tingut 7-8 ocasions que normalment no hauries de tenir, i no marques, o marques nomes un gol. Això fa que el rival no t’entri en un partit. Molts punts els hem perdut entre el 85 i el 90 i perquè no hem matat el partit abans. Jo crec que m’ha de portar aquell punt més, que el rival ja llepi al minut 60.

    Robin està entrenant amb l’equip. S’espera que pugui jugar aviat?
    Sí. De fet, l’estic esperant. Té una actitud i unes condicions enormes. A més, dins el grup està molt ben assentat, i espero que com abans millor. Estic per trucar al metge perquè li doni l’alta

    L’any passat hi havia molta unitat dins el vestuari. Aquest any, ha fallat això?
    Ha costat més de tenir-la. El punt d’unitat que ara tenim és el que ha fet que els resultats milloressin. Ara, s’entrena més agraït, tothom suma. Vulguis o no, quan hi ha mals resultats, les culpes son d’un altre, mai és d’un mateix.

    Espereu algun fitxatge més?
    Ens estem movent. Hi ha alguna baixa que contemplem, alguna posició que hem de millorar. No puc assegurar que sigui cert, però estem mirant

    Com veus la categoria aquesta temporada?
    Molt més igualada que l’any passat. Hi ha 2o 3 rivals més assentats a la part alta, però del 3 cap avall, tothom puntua amb tothom. Nosaltres, per exemple a casa, no materialitzem els partits, però als rivals els passa més o menys el mateix. Tret del Llagostera B, un camp fortí, tots estan puntuant a tot arreu. El que més em preocupa és que des de Primera catalana, els equip gironins no estan donant la talla

    Podeu acabar lluitant per pujar?
    Ho haurem de mirar a partir de la jornada 18-20. A partir d’allà podrem valorar perquè si aquesta tendència que nosaltres tenim, la materialitzem en punts… “Ojo!”


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies