• Categories
  • AlertaSantFeliu es presenta demanant ajut a Torra i Puigdemont

    06/09/2018

    La presentació de la plataforma AlertaSantFeliu ha omplert la sala d’actes de la Cambra de Comerç fins al punt que moltes persones s’han hagut de situar als passadissos durant un acte adreçat en principi als mitjans de comunicació però obert a la ciutadania.

    L’acte ha anat a càrrec de la periodista Carme Casas, l’escriptor Toni Sala, el poeta i escriptor  Narcís Comadira i Ramon Gascons, en representació  d’Amics de Tossa i  de SOS Costa Brava.

    La presentació ha anat a càrrec del periodista i escriptor ganxó Toni Sala, que ha fet aquest discurs que transcrivim íntegrament: 

    “Bon dia en nom de la Plataforma Alerta Sant Feliu.
    Els últims mesos s’ha disparat la preocupació a tota la Costa Brava pels disbarats urbanístics que s’anuncien: construcció de més de mil habitatges a la platja de Pals, prolongació de l’autopista de Blanes a Lloret de Mar, ciment a Cap Roig i Aigua Gelida, blocs d’apartaments a la Pineda d’en Gori de Palamós, urbanitzacions noves a la cala d’Aiguafreda de Begur, i a la Cala Morisca de Tossa, i una altra a Llançà en sol forestal… És a dir, un panorama apocalíptic.
    Ens trobem en un moment semblant al que es va viure als anys seixanta i setanta del segle passat.
    És a dir, un moment de transició política, d’enfonsament d’un sistema i en definitiva de desorientació governamental que s’aprofita per depredar el patrimoni comú, diguem-ne patrimoni paisatgístic, diguem-ne patrimoni urbà.
    Volem fer d’entrada un petit incís per denunciar que aquest procés de destrucció urbana que afecta tota la Costa Brava s’acompanya d’un rentat de cara molt sospitós a través de la promoció, precisament ara, de la Costa Brava com a Reserva de la Biosfera. Ens podem preguntar quin sentit té promoure la Costa Brava com a Reserva de la Biosfera precisament en el moment que es denuncien aquestes salvatjades urbanístiques.
    Salvatjades que han arribat també a Sant Feliu de Guíxols, on ja podem veure uns primers desastres urbanístics increïbles. Per això un grup de gent, que esperem que cada vegada serem més, ens hem constituït en la Plataforma Alerta SantFeliu.

    Alerta Sant Feliu vol defensar els valors socials, urbans, mediambientals, paisatgístics i culturals a Sant Feliu de Guíxols contra les agressions de tota mena que els destrueixin, desequilibrin o adulterin.
    Alerta Sant Feliu vol fomentar tota mena d’activitats destinades a promoure l’autoestima i l’orgull per la nostra ciutat, i vol lluitar contra la turistificació ( és a dir, un model de ciutat que acaba expulsant la població local ), l’especulació urbanística i el model de turisme massiu tipus Lloret de Mar, model de turisme que, desgraciadament, sembla que  l’Ajuntament d’aquesta ciutat ha començat a prioritzar.
    Podria semblar que Sant Feliu s’havia deslliurat de la destrucció, però aquesta Alerta Sant Feliu de Guíxols vol fer visible i denunciar que la nostra ciutat entra de ple en la llista de disbarats d’aquest procés de destrucció de patrimoni públic.
    En poques paraules, descurança per part de l’Ajuntament d’uns béns que ell mateix hauria de protegir, amb una finalitat de fons merament mercantil. La forma d’actuació deu ser la mateixa que arreu: es funciona per etapes i a base de fets consumats.

    L’exemple més visible i alarmant l’hem tingut en la reurbanització del Racó de Garbí, que ens temem que s’ha convertit a hores d’ara en la punta de llança d’un procés que si no s’atura acabarà desfigurant tota la badia i segurament afectant tota la muntanya de Sant Elm.
    L’Ajuntament va obrir el termini per les al·legacions al projecte de re urbanització del Racó de Garbí durant l’estiu, de manera que el termini d’al·legacions passés discretament. Així i tot, se’n van presentar una quinzena, que van ser desestimades en la seva immensa majoria.
    Volem recordar que el partit que té l’alcaldia, Tots per Sant Feliu, s’havia presentat a les eleccions precisament amb el compromís de promocionar la participació ciutadana i transparència en les decisions de l’Ajuntament.
    Es van ignorar les al·legacions i les protestes dels veïns, doncs, i la reurbanització del Racó de Garbí va tirar endavant. En el cas de l’estany, que ara en parlarem, es van fer actes per demanar que no es destruís i es van recollir més de dues mil firmes a favor de conservar-lo, que no van servir de res.
    Hi ha cinc actuacions al Racó de Garbí que han afectat un patrimoni urbà irrecuperable:

    PRIMERA. Una vegada començades les obres, es va veure que els oms de carrer, uns oms que per la seva posició arran de mar eren excepcionals a tota la costa, es van serrar sense contemplacions. És especialment greu perquè aquests oms estaven catalogats pel mateix ajuntament. Es van descatalogar d’un dia per altre, sense cap problema. Hi va haver protestes i recollides de firmes, però una vegada més es van ignorar. Els oms estaven catalogats, però es van serrar igualment.

    SEGONA. Hi havia un estany amb un desmai, amb peixos, nenúfars i una escultura també catalogada. Aquesta escultura és una obra de Joan Rebull, un dels escultors catalans més importants del segle vint, que té obra al MNAC o al Reina Sofía, a més d’obra pública a l’Ajuntament de Barcelona o a dintre mateix del Palau de la Generalitat. La gent coneixia aquesta escultura com La Pepita, però en realitat representava la Costa Brava, i per això estava posada a la plaça Ferran Agulló, que és el nom de l’home que va batejar aquesta costa. L’estany va ser derruït també d’un dia per altre, sense cap mena d’explicació racional, fora de la intenció, amagada als veïns per part de l’Ajuntament, de convertir en terrassa turística una plaça pública amb un estany molt estimat per la població, un estany que recordava l’estany de El Desconsol de davant del Parlament. L’estany s’ha convertit d’un dia per altre en la terrassa d’un restaurant, és a dir, s’ha fet una privatització immediata de l’espai públic. Hi havia un estany, ara hi ha la terrassa d’un restaurant. S’ha seguit el mateix model que a la plaça del costat, que també està ocupada per un restaurant pizzeria, amb cobert i tot. Hi havia dues places públiques, ara estan ocupades per restaurants.
    TERCERA. Durant aquestes obres, es va descobrir que la font del XIX que hi ha tenia una base de pedra de Girona. Tot i ser també una font catalogada, es va tapar a corre cuita aquesta base amb formigó.

    QUARTA. S’han substituït uns fanals discrets i coherents amb el mobiliari de la badia per uns altres de gegants i excessius, sense cap estètica, més propis d’un aparcament que d’un passeig davant de mar. Aquests fanals envaeixen les cases dels veïns i són molestos pels mateixos visitants. Suposem que són per atraure turistes, però només cal comptar-los per veure la desproporció: són onze fanals amb un total de trenta-set punts de llum, en una línia d’uns 250 o 300 metres.
    I CINQUENA. La reurbanització del Racó de Garbí va destruir tres balcons obra de Joan Bordàs i tota la barana del carrer. L’obra de Joan Bordàs, deixeble de Rafael Masó, és molt important per Sant Feliu. És la que dona la personalitat a Sant Feliu, amb edificis, arranjaments i mobiliari urbà exclusius. La destrucció dels tres balcons de la badia haurà servit per fer-hi una mena de graderia de formigó. Tant els tres balcons com la barana funcionaven a manera de bancs públics, que la gent feia servir per asseure’s. No n’ha quedat res, i és l’anunci del que segurament es pretén fer amb tota la badia. Convertir-la en terrasses.  En definitiva, d’un dia per altre s’ha convertit un dels racons més personals i peculiars de Sant Feliu i segurament de tota la Costa Brava en una terrassa com qualsevol altra.
    I la nostra por és que això s’estengui per tota la badia. Perquè la destrucció del Racó de Garbí acabarà afectant tota la badia, que ara quedarà desfigurada, amb un calaix de formigó al final que en trenca la unitat.
    La por d’Alerta Sant Feliu és que en realitat la reurbanització del Racó de Garbí només sigui la primera fase d’un projecte que vol convertir la badia sencera en un espai de terrasses i guinguetes privades. És a dir, eliminar els balcons i baranes de tota la badia. La reurbanització del Racó de Garbí ha disparat totes les alarmes per les intencions que delaten per part de l’Ajuntament, i ha tingut dues conseqüències:

    La PRIMERA és que, vist com havien serrat els oms catalogats, immediatament es va témer per les alzines de la Rambla del Portalet. Resulta que al disseny de l’hotel nou que s’hi està construint, hi figuraven uns arbres diferents d’aquestes alzines.
    Alternativa Verda va fer una acció d’alerta i la revista local Àncora va dur el tema a portada. Segons l’Ajuntament, mai hi ha hagut la intenció de tallar les alzines, però la veritat és que als dibuixos aprovats per l’Ajuntament les alzines ja no hi apareixien. Un problema que tenim amb el govern és la poca fiabilitat en les seves declaracions.
    La SEGONA conseqüència de la destrucció del Racó de Garbí va ser que un altre partit, Guíxols des del Carrer, veient-s’ho a venir, va presentar una moció a l’Ajuntament instant-lo a protegir l’obra de Joan Bordàs, que, estranyament, no està catalogada. El catàleg de l’Ajuntament té molts forats: per exemple, no té catalogada la muralla medieval del port. Per altra banda, l’Ajuntament tampoc respecta el catàleg, tal com s’ha vist en el cas dels oms, la font o l’escultura de l’estany. La moció demanant protegir l’obra de Bordàs va ser votada per tota l’oposició, però el govern ( composat per TSF, ERC i PSC ) hi va votar en contra, i per tant els balcons emblemàtics de la ciutat i la barana de la badia continuen sense protecció.
    La negativa de l’Ajuntament a protegir els balcons ens sembla que deixa clar el futur que els espera.
    Però no n’hi va haver prou amb això, perquè al cap d’uns dies l’Ajuntament va declarar a través del seu regidor d’urbanisme, Josep Saballs, que encarregarien, citem literalment, “una revisió general de tot el catàleg de la ciutat perquè hi ha elements que estan avui dia protegits i que no té massa sentit que ho estiguin”.
    És a dir: no ens demaneu que protegim el llegat de Joan Bordàs? Doncs ara us descatalogarem béns públics que de moment estan protegits.
    A Alerta Sant Feliu ens preguntem quins elements d’un catàleg que en si mateix ja és ple de forats volen ara desprotegir, i per què. És un mal símptoma el que va passar fa pocs mesos al monestir, on es van descobrir unes ruïnes medievals i van ser immediatament tornades a enterrar, tal com ja es va fer amb la base de la font del XIX.
    De fons, la pregunta que Alerta Sant Feliu voldria fer a l’Ajuntament és: com pot ser que els que haurien de vetllar per la protecció dels béns públics, històrics, paisatgístics i més estimats de Sant Feliu es dediquen justament a derruir-los? Perquè s’està deixant Sant Feliu en mans de la depredació?
    Creiem que la resposta és, a banda d’una deixadesa que és conseqüència de la mateixa composició estranya del consistori – TSF, ERC i PSC: dreta i esquerra, independentisme i unionisme en un mateix equip de govern -, la intenció de decantar Sant Feliu cap a un model de turisme barat, és a dir, a base de terrasses i especulació immobiliària, feines de baixa qualitat i beneficis en mans de quatre. És a dir, depredació. Beneficis immediats a canvi d’hipotecar el futur. No cal insistir en els problemes amb què es troben ara ciutats com Barcelona o Lloret de Mar, que han optat per aquest model de turisme. Lloret de Mar per exemple és la ciutat catalana amb més places hoteleres després de Barcelona, i malgrat això és la tercera ciutat amb la renda més baixa de la província de Girona.
    Alerta Sant Feliu vol advertir especialment sobre el model de ciutat cap on s’encamina l’Ajuntament. Ens fa por que en un termini de molt poc temps, Sant Feliu es trobi irreparablement abocada a la destrucció de la seva personalitat. És trist, però ens temem que l’abandonament en què actualment es troba el passeig (bancs desmuntats, terrasses sense criteri, plàtans morts de set, brutícia en general) no sigui el preludi d’una operació consistent a promocionar la primera línia de la badia destruint els balcons i la barana i omplint-la de terrasses.
    Volem també fer notar que aquest model turístic es contradiu totalment amb el projecte del Museu Thyssen que si més no aparentment l’Ajuntament defensa. Ens preguntem com podem fer compatible la descatalogació i destrucció dels elements artístics i paisatgístics de Sant Feliu amb l’aposta per un museu de pintura catalana de primer ordre. No es veu la contradicció? Volem recordar que si la Baronessa Thyssen ha decidit portar aquí la seva col·lecció de pintura és perquè Sant Feliu manté una personalitat i uns valors paisatgístics que no es troben en altres poblacions, i ens temem que aquesta destrucció absurda de patrimoni cultural no acabi comportant la retirada del projecte del museu. Ens preguntem com es pot voler convertir Sant Feliu en una ciutat d’art al mateix temps que es destrueix el patrimoni artístic de la ciutat.
    Un altre exemple de la desprotecció en què ens trobem davant d’;un model depredador de l’activitat urbanística són les obres de l’Asil Surís. El partit que mana a l’Ajuntament va prometre a les eleccions que l’engrandirien per poder atendre la gent gran de Sant Feliu, que es troba amb una falta de places. Però les promeses han comportat l’enderroc d’uns murs que també eren patrimoni històric. Les obres, a més, s’han fet durant l’estiu, cosa prohibida per la normativa municipal, però hi ha pressa per tenir-les acabades abans de les eleccions.
    En definitiva, Alerta Sant Feliu vol defensar el patrimoni ganxó i fer-ho potenciant una virtut que per nosaltres és essencial, que és l’autoestima. Creiem que al fons de tot, més i tot que les ganes de fer diner fàcil destruint patrimoni, hi ha una problema seriós d’autoestima. Una ciutat que s’estima a si mateixa no destrueix la seva personalitat. Una ciutat amb amor propi no s’automutila. No es converteix en una ciutat provinciana, ni s’emmiralla en models fracassats.
    A Sant Feliu, aquesta baixa autoestima ha arribat al punt d’;avergonyir-nos del nostre propi nom. Com a emblema de la conversió a un turisme barat, l’Ajuntament promociona el nom Guíxols en un intent absurd de substituir el nom de tota la vida, que és Sant Feliu o Sant Feliu de Guíxols, pel de Guíxols. Ha fet construir unes lletres infantils de colors per promocionar la marca, i els impresos publicitaris que surten de l’Ajuntament o que en deriven fan servir sempre el nom de Guíxols per comptes de Sant Feliu o Sant Feliu de Guíxols. És a dir, la desnaturalització i la poca autoestima de la ciutat arriba a nivells tan profunds com a la voluntat indissimulada de canviar-li el nom.
    Alerta Sant Feliu anuncia que mirarà de tirar endavant accions per potenciar l’autoestima i evitar més desastres. No serà fàcil, perquè la maquinària propagandística de l’Ajuntament és poderosa, i cada vegada hi dediquen més esforç, però comptem que la difusió de les nostres idees poden ajudar a crear consciència del que estem a punt de perdre, i resistència.
    La primera acció que avui mateix portarem a la pràctica és una mena de S.O.S als dos presidents de la Generalitat, que ara us llegirem. Fa poc, l’alcalde ha anunciat que es reunirà amb el president Torra per tractar temes de cultura. Nosaltres volem que tant el President Puigdemont com el President Torra siguin conscients del que està passant ara mateix a Sant Feliu, i dels perills que ens amenacen des d’un punt de vista cultural.
    Per altra banda, demanarem també de ser presents en aquesta reunió. Alerta Sant Feliu compta entre els seus membres amb personalitats importants del món cultural català que poden aportar coneixement i suport en aquesta reunió que l’alcalde anuncia. No entendríem que es desestimés la seva col·laboració. També tenim previst redactar una declaració de compromís amb la defensa de l’obra de Bordàs i dels elements urbans catalogats de Sant Feliu de Guíxols. La idea és passar-la a tots els partits abans de les eleccions perquè la ciutadania pugui saber quins partits són sensibles als valors patrimonials i estètics de Sant Feliu de Guíxols i quins no.
    A banda d’això, tenim previstes exposicions, conferències i tota mena d’actes que promoguin l’autoestima i el coneixement de Sant Feliu de Guíxols. Comptem entre nosaltres persones que han estudiat la història i la idiosincràsia de la ciutat.
    Alerta Sant Feliu s’ha sumat també a la iniciativa SOS Costa Brava, perquè creiem que la destrucció de patrimoni públic està directament lligada a la destrucció de patrimoni paisatgístic.
    Volem acabar fent notar que si d’un lloc no ens hauríem esperat aquesta involució cultural és de Sant Feliu de Guíxols.
    Ens hi hem trobat com qui es detecta un mal lleig. Sant Feliu tenia al seu darrere una tradició artística i una consciència cultural de primer ordre. Gaziel va reflexionar-hi molt, i va prendre Sant Feliu de Guíxols com a model per com havien de ser les altres ciutats catalanes. Actualment, en canvi, fa tot l’efecte que el patrimoni cultural de la ciutat és vist per l’Ajuntament no com una riquesa que s’ha de protegir i estimar, i que aporta els valors que busquen els nostres visitants, sinó, tot el contrari, com una autèntica nosa. Ens falta orgull ciutadà. És molt trist haver-se de defensar dels que haurien de defensar-te, però amb aquest ànim neix aquesta plataforma.”

     

    També us deixem una estampa de la carta que AlertaSantFeliu enviarà als Presidents Torra i Puigdemont: 


    Es van presentar tots els equips del futbol ganxó

    29/09/2017
    Davant d’un públic que omplia el camp Josep Sunyer, el passat diumenge 24 de setembre es va portar a terme la presentació de la temporada 17-18 dels tres clubs de la ciutat, en la tercera presentació conjunta i la segona amb una única Junta Directiva dirigint tot el futbol de la població.
    La tarda va començar amb el partit de la quarta jornada de lliga de Tercera Catalana que el Vilartagues va guanyar 2-1 davant l’Arbúcies, va seguir amb la presentació dels equips i
    finalment es va jugar el partit de Segona Catalana que va enfrontar al Guíxols amb el Girona B, que va emportar-se la victòria per la mínima 0-1.
    Puntualment a les 18:00 començava la presentació, que va comptar amb el periodista ganxó Jordi Sunyer com a mestre de cerimònies i que, després de donar la benvinguda als assistents i a les autoritats, va donar pas als 22 equips de l’EF Sant Feliu que van entrar al camp per un passadís que formaven els jugadors del Guíxols i el Vilartagues. Uns 310 jugadors, acompanyats de gairebé 40 tècnics, van situar-se al terreny de joc per donar pas a les paraules del capità del Juvenil A, Xavier Busquets i a Lluís Baena, Coordinador del Futbol Base, que van demanar als assitents suport al llarg de tota la temporada.
    Un cop presentat el Futbol Base, va ser l’hora del futbol amateur, presentant en primer lloc el Sènior Femení de l’EF Sant Feliu, que jugarà a la 1a Divsió aquesta temporada. Tot seguit va ser el torn dels jugadors i tècnics del Vilartagues CF, que un per un van ser presentats i van situar-se davant del públic. El mateix va succeïr amb els jugardors i tècnics del Guíxols, que van sortir també al camp cridats per Jordi Sunyer. Un cop eren tots al camp, els capitans van prendre la paraula, Brice per part del Guíxols i Zorrilla per part del Vilartagues, van demanar al públic que vinguessin als partits i donessin suport al llarg de la temporada, garantint per part de la plantilla el màxim esforç.
    En el darrer tram de la presentació va intervenir en primer lloc el president dels tres clubs, Jordi Cambronero, que va ressaltar que set anys abans, quan la Junta Directiva va començar amb l’EF Sant Feliu, un dels objectius primordials era arribar al punt on som ara, que tots treballessin plegats, objectiu superat ja que s’ha arribat fins i tot a que una sola Directiva dirigeix les tres Entitats, fet que dona una sensació de feina acabada. Va donar les gràcies als pares per la confiança, als tècnics per la seva feina i va posar a disposició de tots la Junta Directiva. Tot seguit el Delegat de la FCF a Girona, Jordi Bonet, va felicitar a la ciutat per aquesta unitat i va posar de manifest que el que teniem sobre el terreny de joc esdevenia una dels clubs més grans de les comarques de Girona.
    Per part de l’Ajuntament, David Oliveras, Regidor d’Esports, va demanar seguir avançant amb aquesta unió i va valorar la part positiva de l’esport en els jugadors de futbol base. Finalment, l’alcalde Carles Motas va agraïr la feina de la gent del Clubs que treballen per tirar-ho endavant, va anunciar el canvi de gespa a Vilartagues i va demanar que portessin el nom de Sant Feliu arreu amb valors esportius.
    ​El presentador va acomiadar l’acte, desitjant una bona temporada a tots i finalment es va procedir a fer una foto de família al centre del terreny de joc.

    Presentada la gestora d’Òmnium Cultural a la ciutat

    08/09/2017
    El passat dimecres 6 de setembre es va presentar, al Casino La Constància i amb la presència d’una quarantena d’associats i simpatitzants, la gestora d’Òmnium Cultural a Sant Feliu de Guíxols.
    Durant l’acte es va passar un vídeo explicatiu del funcionament de l’entitat i es va relatar com es va arribar a crear la recentment estrenada gestora comarcal del Baix Empordà, presentada en un acte a Palafrugell el mes de juny amb el president de l’entitat Jordi Cuixart. També es varen repassar les activitats, tant nacionals com territorials, a les quals la gestora guixolenca pretén prendre part o donar suport, i es emfatitzar en el moment nacional, amb la crida a les urnes per al referèndum, que en aquell moment s’estava a punt d’aprovar al Parlament de Catalunya.
    D’entre les motivacions d’Òmnium Cultural a la nostra ciutat, les principals són fer créixer el volum d’associats a l’entitat (actualment prop del centenar) per equiparar-se a d’altres
    municipis com Palamós o Palafrugell, que són els que en tenen més de la comarca; donar suport als actes locals referents a la cultura catalana, com l’arribada de la Flama del Canigó,
    Sant Jordi o la imminent marxa de torxes (10 de setembre) i ajudar en la realització del referèndum de l’1 d’octubre.
    Les gestores locals d’Òmnium Cultural al Baix Empordà funcionen de manera individual fins que no es facin les eleccions per escollir una junta directiva comarcal.

    Òmnium Cultural engega al Baix Empordà

    07/06/2017

    Després de molts anys d’intentar crear una delegació comarcal de l’Ens catalanista – fundat, entre d’altres, per Joan B.Cendrós i Lluís Carulla (fins i tot les primeres trobades prèvies es duien a terme a la casa que la família Cendrós encara conserva a la nostra Rambla Vidal)-, per fi l’entitat ha trobat un grup de persones de la comarca que, reunió rere reunió i poble a poble, han pogut desencallar la creació d’una junta -de moment, gestora- que porti les regnes d’Òmnium Cultural al Baix Empordà, ja que fins ara els socis de la nostra comarca depenien de les activitats que es feien a la delegació del Gironès.

    Al final, el fet que a la nostra comarca hi hagi més de 800 socis de l’Entitat i que el moment que està vivint el país requereix moviment a tot arreu del territori català, s’ha assolit la constitució d’aquesta delegació comarcal que permetrà la realització i promoció de diferents activitats culturals en les nostres poblacions.

    La presentació de la gestora tindrà lloc el divendres 16 de juny, a les 8 del vespre, al Teatre Municipal de Palafrugell, i comptarà amb l’assistència del president de l’Entitat, Jordi Cuixart, que junt amb el presentador Quim Lecina, explicaran el nou projecte a la comarca. En l’acte hi haurà també les actuacions de corals del Baix Empordà dirigides per Rafael Subirachs i de l’il·lusionista Xevi.

    Òmnium Cultural és una entitat amb més de 50 anys d’història que treballa per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l’educació, la cohesió social i els drets nacionals de Catalunya, i té delegacions territorials a pràcticament totes les comarques catalanes, que treballen de forma autònoma. Organitza activitats culturals com ara el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Nit de Santa Llúcia o els Premis Sambori.


    Presentació de “La sorra vermella”, de J.N. Santaeulàlia

    01/06/2017
    El proper dissabte dia 3 de juny, a les 19 h, a la Casa Irla tindrà lloc presentació del llibre “La sorra vermella” de J.N. Santaeulàlia.
    1941: dos homes busquen a Barcelona una nena perduda
    El desembre de 1941, poc després d’acabada la guerra, dos amics anarquistes, Pedro i Quilis, tornen clandestinament a Barcelona des de l’exili francès per buscar-hi una nena petita, filla del primer i d’una noia afusellada pocs dies abans per les tropes franquistes. Què se n’ha fet, de la nena?. Com aconseguiran trobar-la? Qui els ajudarà, en aquella Barcelona espantada i oprimida? I un cop la tinguin, com la trauran d’Espanya? Al marge d’aquesta història troncal, altres vides poblen aquesta novel·la veraç i emotiva: l’anglesa Margaret del consolat britànic, el comunista madrileny Rómulo, la vídua Yvonne, propietària d’una serradora al peu del Canigó,…
    Personatges de carn i ossos que es faran inoblidables.
    «Una novel·la sobre el coratge i l’instint, l’amor i l’amistat, que s’imposen a la tragèdia de la guerra i a la misèria de la dictadura» Antoni Puigverd

    Xavier Theros, Premi Josep Pla de novel·la, a la Biblioteca

    16/05/2017
    El proper 19 de maig a les 19h tindrà lloc a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit la presentació del llibre La fada negra de l’escriptor Xavier Theros, novel·la que ha estat guardonada amb el Premi Josep Pla el passat gener de 2017.
    L’acció té lloc a Barcelona l’any 1843: mentre Espanya està governada pel General Espartero, que ha sotmès la ciutat a un llarg i brutal bombardeig, es cometen una sèrie d’assassinats cruents dels quals el protagonista  haurà d’esbrinar qui és el misteriós assassí.
    La novel·la és un thriller que voreja els elements gòtics i ambientat en una Barcelona convulsa. L’autor pinta un rerefons versemblant i impecable aconseguint un fresc històric d’un gran realisme. De l’obra, l’escriptor Albert Sánchez Piñol ha dit: “Entre els horrors d’una època ferotge, aquesta és la història extraordinària d’uns crims amb música d’artilleria”.
    Xavier Theros (Barcelona, 1963) és un escriptor, antropòleg i poeta català; és autor de diversos assaigs, traductor al castellà d’unes quantes novel·les i cofundador junt amb Rafael Metlikovez del grup “Accidents Polipoètics”, amb el qual ha estrenat espectacles que combinen poesia, performance i humor.
    La presentació anirà a càrrec de Jordi Gaitx Moltó, historiador i cap de l’Arxiu de Santa Cristina d’Aro, i comptarà amb la presència de l’autor.
    El llibre el trobareu disponible el dia de la presentació.

    Rafel Nadal presenta el seu darrer llibre a la Casa Irla

    12/05/2017
    El proper dissabte 13 de maig a les 19 h es presenta el llibre de  Rafel Nadal “La Senyora Stendhal” a la Casa Irla, amb entrada lliure i gratuïta.
    Després de l’èxit internacional de La maledicció dels Palmisano, Rafel Nadal torna a la Catalunya de postguerra amb la seva obra més madura; una novel·la colpidora, a cavall de realitat i ficció, que tanca el cicle de l’autor sobre els bàndols, el destí i la llibertat individual.
    Quan l’últim dia de la guerra una bala sega la vida de la Rossa en un tiroteig a la plaça de Sant Pere de Girona, el destí d’en Lluc queda lligat per sempre al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fill seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes.

    «A mitjanit havia nevat i va fer tot el camí de fosc, enterrant els peus a la neu verge. Quan va començar a ensabonar la roba, tot just clarejava. Va plorar amb totes les seves forces mentre picava el vestit de flors blaves i grogues i seguia plorant quan va enfonsar-lo a la séquia, amb l’esperança que el corrent se li endugués els malsons»


    Activitats de la setmana a la Biblioteca Octavi Viader

    02/05/2017
    El dijous i el divendres d’aquesta setmana tindran lloc a la Biblioteca Pública Octavi Viader dues presentacions de llibres de temàtiques totalment diferents.
    Residu zero 
    Dijous 4 de maig a les 19h es presenta el llibre Residu Zero a casa, en el qual la  Biblioteca Octavi Viader i Margarit i la Cooperativa de consumidors ecològics La Manduca conviden a la ciutadania a conèixer el Residu Zero a partir de la presentació d’aquest llibre, una “guia domèstica per a simplificar la nostra vida” de l’autora Bea Johnson. Un llibre creat amb la voluntat d’aconseguir que no generem deixalles i que facilita tots els recursos necessaris per assolir aquest objectiu, el qual ha estat adaptat i editat en més de 10 països després de la seva primera edició el 2013 als Estats Units d’Amèrica.
    L’acte comptarà amb Esther Peñarrubia, traductora de l’obra al català i al castellà (l’edició en castellà arribarà a la tardor) qui ha adaptat el seu contingut al context geogràfic d’aquests idiomes i fervent activista d’aquesta manera de fer. Xavier Duran, químic i periodista científic de TV3, i Olga Dilmé, Cap de Neteja Urbana de l’Ajuntament, complementaran la conferència exposant les característiques d’aquest moviment, la seva motivació i la situació actual a nivell local.
    El llibre el trobareu disponible en la seva edició en català.
    De Bombai a Catalunya
    I l’endemà divendres 5 de maig a les 18.00 h es farà a la Biblioteca la presentació del llibre Bombai Mumbai: la vida és la vida, jo sóc gràcies a tu, d’Amin Sheikh, en què l’autor relata la seva història de superació personal gràcies al lema “si jo puc, tu pots”.
    Amin Sheikh ha autoeditat un llibre amb el qual ha pogut fer realitat el seu somni de muntar una llibreria-cafeteria per donar treball a joves del carrer. Amin va viure als carrers de Bombai quan va fugir de casa a l’edat de 5 anys i mai no ha oblidat aquell temps tan dur. Amb els anys i en fer-se gran, va decidir canviar la realitat d’altres nens sense sostre. Per fer realitat el seu somni va autoeditar un llibre que va escriure ell mateix explicant la seva història. Ha venut més de 12.000 exemplars i ha estat traduït a 8 idiomes.
    Amb els diners que ha recaptat ha pogut obrir Bombay to Barcelona Llibreria Cafè (#B2BLC) on dóna treball a joves del carrer perquè puguin tenir una oportunitat. El llibre el trobareu disponible el dia de la presentació en la seva edició en català o en castellà.

    Presentat el llibre de “60 històries dels anys 60” a la Sala de Plens

    22/04/2017

    La Sala de Plens de l’Ajuntament ganxó fou el lloc escollit per a la presentació del llibre “60 històries dels anys 60”, editat per l’Associació d’Amics de la Música dels Anys 60 ahir divendres. El lloc va quedar petit ja que els organitzadors no esperaven tanta afluència de públic.

    Va obrir l’acte Alfons Hereu, actual president de l’Associació, qui posà èmfasi en la quantitat d’entrebancs que s’han trobat per poder editar el llibre. L’actual president de l’AAMAA60 va esmentar que, durant els gairebé 20 anys de vida de l’Associació, l’Ajuntament sempre els havia ajudat, alhora que va fer un xic d’història de tots aquests anys, recordant les activitats fetes i l’inici espontani de l’Associació: tot va començar en una trobada amb el mític grup anglès The Shadows a la Fira del Disc de Girona amb el també desaparegut Jordi Tardà.

    Ni Hereu ni cap dels ponents van oblidar-se d’esmentar Enric Àguila, l’històric dinamitzador cultural ganxó i president de l’entitat fins el dia de la seva mort, el passat novembre. A ell va dedicat el llibre i d’ell, els ponents en van lloar el gran servei fet a la ciutat i la seva sapiència no només musical, sinó també d’altres gèneres de la cultura. “Era una enciclopèdia” o “era un erudit” eren algun dels termes utilitzats per qualificar-lo, i és que, com digué Jaume Garcia davant tots els familiars d’Àguila – des de la seva dona fins el nét recent nascut, eren presents a la sala- “era capaç de saber fins i tot a quin estudi havia estat gravat un disc, o quines guitarres s’havien fet servir durant l’enregistrament”. I una altra de les anècdotes de l’Enric, durant una visita dels seus idolatrats Shadows al Club Albatross de Sant Feliu – on Àguila i els seus guardaven quantitats ingents d’enregistraments musicals -, els components del grup anglès van quedar astorats de la quantitat de material d’ells que Àguila col·leccionava, i que els membres de la banda no sabien ni tan sols que existís.

    El mateix Garcia va recordar que la primera idea era fer un disc de grans èxits de l’època, però que pel pagament de drets d’autor, els números no sortien i van decidir finalment fer un llibre, i va ser Enric Àguila que va encoratjar a què fos un llibre de vivències de l’època i no pas musical.

    El mataroní Josep Taberner, col·leccionista de discos i autor de la portada, va intervenir per fer una lliçó d’història musical i per explicar la il·lustració de la portada, dels canvis que van suposar per l’època el pas del tocadiscos a la pletina de cassette, de l’EP al single, del guateque a la discoteca, d’Elvis als Beatles… i altres fites de l’època: l’arribada de l’home a la Lluna, del Seat 600, del ColaCao, de la Marilyn Monroe i la minifaldilla i els temps de “Love & Peace”.

    Per la seva banda, Xavier Castillón, cronista musical del diari El Punt-Avui, va tenir un sentit record també per Fredi Faure i Enric Àguila, i va donar valor a les 60 històries viscudes en una època “en què aquí manava un dictador i al nord hi havia revolució”, malgrat ressaltar que al llibre “no hi ha històries de l’antifranquisme sinó de la revolució social que va representar la música”, que va aportar un nou so i una nova manera de ballar, vestir-se i gaudir i en què ser jove “era una forma diferent de ser”.

    Un altre dels convidats va ser Santi Carulla, del grup Los Mustang, que va recordar actuacions fetes en aquella època a Sant Feliu (el 1967 al Casino la Constància) o una altra de més recent a la sala Las Vegas. Carulla va citar els Shadows com “un mirall” i els Beatles com “l’estandart” de la dècada dels 60 i va destacar que ell porta 55 anys als escenaris “mantenint encara les cançons dels 60 al cor i al cap”.

    Abans de la fi, van intervenir els representants municipals. El regidor de Cultura Jordi Vilà va explicar la seva amistat amb Enric Àguila, iniciada primer com a saludats, després mitjançant relacions entre associació i administració, després com a coorganitzadors i que finalment ha acabat al pati de l’escola, ja que la néta d’Àguila i la filla de Vilà són companyes de classe.  L’edil va destacar que  l’AAMAA60 ja és coneguda arreu de Catalunya i l’Estat.

    Per la seva banda, l’alcalde Carles Motas va admetre sentir “enveja sana” de què els ponents haguessin pogut viure l’època dels 60, que va significar “un canvi radical de la música que arribava al país, que va passar de la copla als Beatles”, i destacant “l’explosió de llibertat d’aquella generació”.

    Per acabar, el president de l’Associació Alfons Hereu va fer entrega a la vídua d’Enric Àguila d’un ram de 9 roses vermelles (una per cada membre de la junta) i una de blanca (que representa l’Enric Àguila), en un emotiu gest.


    Poemari dedicat a Sant Feliu de Guíxols del professor Antonio Moreno Herrera

    19/04/2017

     

    Antonio Moreno Herrera, de nom de ploma Antonio M. Herrera, va ser professor de llengua i literatura espanyola de l’Institut Sant Elm entre els anys 1981-1986. Ara, 31 anys després, presenta un llibre de poemes escrit en aquell moment, que recull l’experiència personal i col·lectiva, les vivències emocionades i líriques d’aquells anys, en què va coincidir, entre d’altres, amb el professors Josep Maria Terricabras, Mercè Enrich, Jordi Sistach, María José Royo, Àngela Ribas i José Luis Mayo, director del centre durant 18 anys, a qui dedica l’obra, a ell i a Josep Vicente. Recordem que Antonio Moreno Herrera va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu un parell d’anys durant la primera legislatura de Vicente.

    El poemari, amb el mateix pròleg que Antoni Puigverd va escriure en el seu moment, es titula La maravilla ensimismada (Kuiksàlia), i es presenta dijous 20 d’abril, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit, de Sant Feliu de Guíxols. L’acte anirà a càrrec de José Luis Mayo i Xavier Colomer-Ribot, que ha tingut cura de l’edició, a més del mateix autor, i Christian T. Arjona,  l’editor del llibre, publicat per la jove editorial gironina Libros de Aldarán. D’altra banda, l’autor signarà llibres els dies 22 i 23 d’abril a la Fira de Sant Jordi, a la Rambla.

    Antonio M. Herrera va néixer a Cantàbria i va passar l’adolescència a Àvila. Ha publicat Esa luz que el aire tensa (Valle de Corneja); Perfecta arquitectura, premi Flor de Jara 2015 de la Diputació de Càceres; Godayla al amanecerMirada a una mirada, dedicat al pintor Bronchú (tots dos escrits al poble valencià de Godella, on vivia), i a Rocafort, on viu actualment, A ras de suelo (Vicent Andres Estellés) i Estas rachas de marzo, premi internacional Fundació Antonio Machado 2010, de Cotlliure.

    La seva experiència com a professor a diferents instituts de Catalunya i València li ha permès conjuminar en ell l’aire vulnerat de la poesia mística amb
    la lúcida serenitat mediterrània.


    Presentada la programació del 55è Festival de la Porta Ferrada

    28/03/2017

    Avui s´ha presentat l´edició 55 del Festival Porta Ferrada, una edició significativa que obliga The Project a estar a l’alçada de la història del degà dels festivals catalans. La companyia barcelonina ha segellat un acord de dos anys més per fer-se càrrec del festival ganxó, amb el propòsit de batre rècords de públic al capdavant del festival.
    El cartell d’aquest any inclou propostes artístiques per a tots els gustos, des de la música més culta a la més comercial, passant per l’humor del Singlot Festival (encara no se’n sap el cartell) i la dansa i viatjant des de la tradició a l’avantguard per gaudir de l’estiu a Sant Feliu.

    LA PROGRAMACIÓ

    S’inaugurarà amb un concert de jazz, tal i com va passar l’any passat, amb un cap de setmana monopolitzat per aquest estil, de la mà de tres parelles excepcionals: Toquinho & Maria Creuza, Michel Camilo & Tomatito i Chick Corea & Béla Fleck. Aquests tres concerts s’inclouen a l’abonament Tot Jazz, que permetrà gaudir de les 3 vetllades per només 98 €, una de les novetats d’aquesta edició.

    Als ja anunciats concerts a l’Espai Port de Jamie Cullum, UB40, Fangoria + La Unión, Zucchero i  Love of Lesbian, s’afegeixen grans noms de l’escena estatal com Robe, Rosario, Antonio Orozco, Jarabe de Palo + Quercus, La Oreja de Van Gogh, Els Amics de les Arts + Animal i Vanesa Martín.

    Sant Feliu tornarà a riure amb Singlot, el festival d’humor dirigit per Andreu Buenafuente que enguany arriba a la seva tercera edició.

    La música clàssica estarà representada als concerts de Manel Esteve i Sarah Chang & Quartet Gerhard que es faran a l´Església del Monestir. La dansa, amb l’estrena de Carmen de la Compañía de Victor Ullate a l´Espai Port i el captivador Kemp Dances de Lindsay Kemp –mestre escènic de David Bowie i Kate Bush, entre d’altres- al Teatre Auditori Municipal. Pels més menuts hi haurà xerinola en família amb la Damaris Gelabert a l´Espai Port.

    També hi haurà programació al Village de l´Espai Port, acompanyant l´oferta gastronòmica que, un any més, anirà a càrrec del restaurant Els Tinars.

    El que es queda fora de la programació (almenys de moment) és l’espai Guíxols Arena, tot i que si hi ha algun espectacle per al qual es preveu molta afluència, es podria traslladar. 

    La programació representa la consolidació del projecte de The Project, que promet ser el referent cultural de l´estiu a la Costa Brava, en el que es marquem l´objectiu d´arribar als 40.000 espectadors. El pressupost d´enguany puja a 1.400.000 € dels que el 30% són d´aportació pública. La resta prové del patrocini privat -que puja considerablement- i de la venda d’entrades, que ja estan disponibles des de les  16.00h.


    Matthew Tree presenta la seva última novel·la

    16/03/2017

    Demà divendres 17 de març a les 19h, l’escriptor Matthew Tree torna a Sant Feliu per presentar, a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit, el seu darrer llibre De fora vingueren. La presentació correrà a càrrec de l’escriptor guixolenc Toni Sala.

    Coldwater Bay, un poble apartat de la costa meridional de l’illa de Wight, es troba tot d’una assetjada per un grup d’africans que hi ha anat expressament per això. Un metge racista de vacances, dos adolescents enamorats sota la seva tutela, i el contacte dels africans dins el poble contemplen l’evolució dels esdeveniments cadascú des del seu punt de vista, molt diferents entre si.

    Matthew Tree (Londres, 1958) va aprendre català als 21 anys, als 26 va venir a viure a Catalunya i als 31 ja publicava en català. Ha publicat una desena de llibres de ficció, assaig i autobiografia i ha contribuït en diversos reculls de contes. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, entre ells El Punt, Descobrir Catalunya, The Times Literary Supplement, Catalonia Today, RAC 1, Catalunya Ràdio o TV3.

    “El pacifista que pretenia fer volar una discoteca”, a la Casa Irla

    08/03/2017
    El proper dissabte dia 11 de març a les 19 h tindrà lloc a la Casa Irla de Sant Feliu la presentació del llibre “El pacifista que pretenia volar una discoteca”, del palamosí Joan Gasull.

    El pacifista que pretenia volar una discoteca

    Joan Gasull
    La història novel·lada de l’atemptat fallit a la discoteca Tiffany’s de Platja d’Aro l’any 1969, narrada per un dels protagonistes de l’acció. Joan Gasull, que va viure els fets de molt a prop, en fa una narració trepidant i fidedigna, molt diferent a la versió manipulada i propagandista que en va donar el règim franquista. L’autor s’endinsa en la dura repressió de l’època, en la ràbia continguda dels resistents al franquisme, en la vida quotidiana de les presons i en tot un entramat de relacions que converteixen la novel·la en un retrat fidel de l’època.

    El guanyador del Premi Prudenci Bertrana 2016, a la Casa Irla

    10/02/2017
    El proper dissabte dia 11 de febrer a les 19 h a la Casa Irla tindrà lloc la presentació del llibre “I ens vam menjar el món”, de Xevi Sala, novel·la guanyadora del Premi Prudenci Bertrana 2016.
    I ens vam menjar el món
    Xevi Sala

    Premi Prudenci Bertrana 2016
    Elias Barrera, sergent de l’exèrcit dels Estats Units, arriba a l’Estartit per assistir al funeral del seu pare, un militar que va servir a la base Loran, i sobretot per recollir l’antiga bandera familiar. Per recuperar-la, però, s’haurà d’entendre amb Gori Vilar, militant comunista i pescador del palangre, que li explicarà la increïble història que va viure amb Kirk Barrera, el Soldat Imperial, l’home que va salvar tot un país.
    Un relat divertit, tendre i emotiu per on desfilen personalitats com ara Kirk Douglas, Santiago Carrillo, Amanda Lear, Josep Pla o Salvador Dalí. El conjunt conforma un fresc excepcional que gravita al voltant de les bases nord-americanes i en escenaris tan emblemàtics com l’Hotel Llafranc o la central nuclear Vandellòs I.
    «En Gori Vilar va ullar la bossa i va palpar la perruca. Tenia molts anys però el pèl es conservava prou bé. Més grisa que rossa, d’un color inclassificable. Tot seguit, va obrir el sobre i gairebé va somriure. La nota deia: “La perruca és més teva que meva. El llibre te’l vaig prometre. I, pel que fa a la bandera, ja saps què has de fer. Adéu, Soldat Imperial, des d’avui fins al final”».
     

    Presentació del Col·lectiu Dignitat

    19/11/2016

    Neix a Sant Feliu el Col·lectiu Dignitat, una organització nascuda des de baix, d’ajuda a les persones que viuen en la exclusió social i pateixen dia rere dia la crisi i la pobresa. El principal objectiu de la plataforma és donar visibilitat als greus problemes que pateixen moltes persones del nostre municipi referents a la manca d’habitatge o a la pobresa energètica.   Segons els fundadors, l’organització creu que a Sant Feliu de Guíxols “hi ha realitats socials molt diverses, la realitat de qui vol un Sant Feliu amb el Thyssen i s’hi gasta milions d’euros en inversions i la realitat dels centenars de famílies que viuen sense llum o aigua o okupes“.

    El proper diumenge 20 de  novembre, el col·lectiu farà la seva primera aparició pública per a tota la ciutadania. En concret podreu trobar-los a la Rambla Vidal, a les 12h. 

     
     

    López de Lerma presenta el seu llibre a la Sala de Plens

    15/11/2016

    El proper dijous, 17 de novembre, tindrà lloc a l’Ajuntament la presentació del llibre “Cuando pintábamos algo en Madrid”, del guixolenc Josep López de Lerma. L’acte, que serà gratuït, tindrà començament a les 19h a la Sala de Plens municipal i comptarà amb la presència de l’autor i del primer tinent d’alcalde de Sant Feliu, Josep Melcior Muñoz, que presentarà l’acte.

     

    Tal com s’indica des del web de l’editorial, els microrelats recollits en aquest llibre exposen no només anècdotes d’una vida política a Madrid, sinó també un cosmos de relacions i actuacions que permet observar fins a quin punt hi va haver un temps en què el govern de Catalunya era, al seu torn, el govern d’Espanya. Aquesta etapa va existir, encara que ara es vegi com un episodi vençut, contrari a la visió política que impera a Espanya i a la mateixa Catalunya. Aquests microrelats plasmen una concepció que possibilitava el diàleg i l’acord, mostrant que la política es basa en els petits detalls que, de vegades, resulten determinants per al bon funcionament de la maquinària de l’Estat.

    López de Lerma, que els darrers dies està immers en la marató d’actes de presentació del llibre i entrevistes als mitjans, ha dit a la premsa madrilenya (El Mundo), que “la independència de Catalunya no té cap possibilitat”, mentre que a la premsa catalanista (Diari Ara) diu que “si no hi ha independència, haurem de tornar al peix al cove”.

     


    Borja de Riquer presenta llibre a la Casa Irla

    17/11/2016
    El proper dissabte, 19 de novembre, a les 18:30h a la Casa Irla tindrà lloc la presentació del llibre de Borja de Riquer “Anar de debò”.
    Anar de debò
    Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1945)
    Fa cinc anys que els catalans vivim una situació política tan excepcional com inesperada: ens trobem davant d’una cruïlla històrica de gran transcendència. L’anàlisi històrica pot ajudar a comprendre els orígens i la natura d’aquest llarg enfrontament entre la ciutadania catalana i les institucions polítiques. Anar de debò: els catalans i Espanya reuneix escrits del professor Borja de Riquer publicats durant una dècada.
    D’una banda estudien etapes històriques dels segles XIX i XX, que, a grans trets, se centren en l’anàlisi del lloc i del paper dels catalans en la política espanyola contemporània, i en el sorgiment i l’actuació del moviment catalanista. De l’altra analitzen situacions del temps present, del segle XXI, a través d’articles publicats a la premsa.
    L’historiador Borja de Riquer tracta en aquest llibre el nacionalisme català, un moviment polític que té el seu origen en la relació entre Espanya i Catalunya en els segles XIX i XX i que, avui en dia, és el principal tema de debat historiogràfic i polític.
    «Espero que el conjunt d’aquests textos serveixi als lectors per disposar de més elements d’informació amb què assolir una millor comprensió del que ha passat a Catalunya i com hem arribat on som.»

    Presentats els equips de futbol de la ciutat

    17/10/2016
    Ahir diumenge, i davant nombrós públic, es van presentar els prop de 300 jugadors i jugadores del futbol base de l’EF Sant Feliu, i els 80 jugadors sèniors de la mateixa Escola, AD Guíxols i Vilartagues CF. Ho feien junts per segon any, però aquest cop amb una unitat més gran ja que les tres entitats són dirigides per una sola Junta Directiva que fa que tots els clubs tinguin uns recursos personals i materials compartits, però mantenint la seva independència social i econòmica.
    L’acte va comptar amb la presencia de l’alcalde de la ciutat, Carles Motas, i va començar amb l’entrada al camp dels 20 equips que conformen el futbol base mentre els sèniors del Guíxols i el Vilartagues els feien el passadís. Els jugadors estrenaven l’equipació commemorativa del 25è aniversari del Club, que ja es va presentar a la cloenda de la temporada anterior. Més tard es va comptar amb la presència de voluntaris de Creu Roja Joventut i del President de Creu Roja, Jordi Roca, a qui es va lliurar una samarreta ja que l’equipació del 25è aniversari inclou la imatge de l’entitat amb la qual es col·laborarà durant l’any.
    Un cop ja amb tots els equips al camp va ser el torn dels parlaments. Van intervenir el coordinador Gerard Llandrich, que va parlar en nom també de Lluís Baena i Mohamed Fares,
    que va destacar l’impuls que pot donar treballar tots junts i va demanar el suport dels pares en la pràctica de l’esport escollit pels seus fills. El jugador aleví Arnau Ferrer i el capità del juvenil A Xavier Busquets van parlar en nom dels jugadors i van explicar el que era per ells ser d’aquest club, fent referència als valors que es volen transmetre als seus jugadors. El president del club, Jordi Cambronero, va tancar aquest primer torn d’intervencions destacant el creixement experimentat en els darrers anys i les particularitats de l’Entitat respecte a Clubs de l’entorn: prioritzar primer els de casa.
    Com a acte del 25è aniversari de l’Escola, es va fer entrega d’un reconeixement als expresidents escolars Antoni Franquesa, Antonio Romero, Joan Sagué, Carlos Martínez i a títol pòstum a Rogeli Sala.
    Un cop presentat el futbol base es va donar pas a la presentació dels equips sèniors, que aquest cop no va ser complerta ja que el Guixols B i el Sènior Femení de l’EF Sant Feliu no van poder ser-hi presents ja que tenien partit en aquells moments. Es van presentar els jugadors i cos tècnic del Vilartagues CF i de l’AD Guíxols i els seus capitans David Zorrilla i
    Yassin Fechtali van parlar en nom dels seus equips, destacant el que representava anar junts, animant a tots els presents a seguir-los durant la temporada i aspirant a portar al futbol ganxó el més amunt possible. El president Jordi Cambronero va pendre la paraula de nou, aquest cop per parlar de com s’afrontava aquesta unitat en el futbol sènior. L’objectiu
    aquest cop, fer que amb el talent que dóna una ciutat de més de vint mil habitants i amb l’implicació de tots es porti el futbol de Sant Feliu a un graó més del que té ara.
    L’alcalde Carles Motas va tancar el torn de parlaments agraïnt a tots la participació, destacant el positiu que pot ser treballar així i finalment va recordar a tots els jugadors i públic que el futbol és un esport que mou molta gent i que tots ells representen la ciutat amb les seves actuacions. Va desitjar una temporada plena d’èxits a tots.
    L’acte es va cloure amb el reconeixement a la antiga junta de l’Ateneu, que l’ha dirigit durant els darrers 20 anys, es va donar a Emili Vilert, Jaume Guinó, Romà Corominas i Agustí Flores una placa en agraïment a la feina feta.

    Presentació del futbol ganxó amb victòria de l’equip degà

    El Guíxols va assolir una treballada i necessària victòria enfront del cuer Can Gibert arran d’un partit molt renyit, el qual no va poder sentenciar fins al final. Amb 2-1, els visitants van enviar una esfèrica a la fusta, però l’Ateneu va sentenciar amb perfectes triangulacions i al contraatac.
    Va ser una tarda històrica al camp municipal Josep Suñer –no de “Mascanada”, com es pot llegir en algun rètol de senyalització-, doncs era la primera vegada, en els 25 anys que es commemoren des de la fundació de l’EF Sant Feliu, que s’hi feia la presentació de tots els equips de futbol de la nostra ciutat –el Guíxols B no hi va poder ser ja que estava jugant – i va tenir una expectació extraordinària.
    El tècnic local no va poder disposar del sancionat Diego Zayas i va presentar una alineació amb fins a quatre canvis respecte de la precedent, donant entrada a Adri, Carlos Zayas, Iruela i Pato en el lloc de Guille, Guillem, Callicó i Diego Zayas; a la segona part es va estrenar Marc Múrcia.
    Els primers 45  minuts tingueren només un parell d’accions de perill, la segona de les quals va ser la de l’1-0, en  una triangulació que va començar Carlos López passant l’esfèrica, a l’esquerra a Xavi Mora i aquest al primer pal on la va rematar Manu. El segon temps va ser més ofensiu per part d’ambdós equips i als 55 min., culminant una contra perfecta, Xavi Mora va assistir a l’espai lliure, on Carlos López no va perdonar. Els blaugrana pogueren sentenciar en accions de contraatac, però els que tingueren el gol més a prop foren els rivals, amb un tret a la fusta (61′). Finalment, en el temps de descompte, els de Sant Feliu van “matar” el partit en una nova contra que va iniciar Callicó que assistí a Guillem i aquest a un Carlos López que, en segona jugada –la primera li va rebutjar el porter-, va fer el 3-1 definitiu.
    A.D.Guíxols: Yassin, Riki, Marc Sala, Gerard Gómez, Adri (Marc Múrcia, 73 ́), Iruela, Carlos Zayas(Callicó, 73 ́), Manu (Robin, 59 ́), Xavi Mora (Guillem, 65 ́), Carlos López i
    Pato (Aleix, 87 ́).
    Can Gibert: Gurt, Narcís, Fermí, Sylla, Nitu, Yuyu, Luís Duran (Ridau, 73 ́), Héctor (Arouna, 80 ́), Néstor, Pajares (Denilson, 25 ́) i Tarifa.
    Gols: 1-0 (43 ́) Manu. 2-0 (55 ́) Carlos López. 2-1 (56 ́) Luís Duran 3-1 (93 ́) Carlos López.
    Àrbitre: Neumann Sanz. T.G.: als locals Yassín, Riki, Marc Sala, Gerard, Carlos Zayas, Manu i Xavi Mora, i als visitants Fermí i Sylla.
    El proper partit al camp d’un vell conegut com el Palafrugell dels ex-guixolencs Alsina i Garrido, dissabte a les 4 de la tarda.
    4a. Catalana – Grup 28
    Riells Atlètic, 0 – A.D. Guíxols B, 2
    El filial del Guíxols va vèncer en un mal partit que el col·loca com a líder en solitari. Miki va marcar els dos gols.
    Aquest dissabte, al camp de Vilartagues, a les 7 de la tarda: Guíxols B – La Sauleda.
    Crònica de Josep Serrats

    Presentació del llibre “115 dies de l’Ebre” i sortida a l’escenari dels fets

    12/10/2016

    Els Amics del Museu i la Casa Irla han organitzat una conferència sobre el llibre 115 dies de l’Ebre, que serà oferta per l’autora, Assumpta Montellà, el dia 22 d’octubre a les 8 del vespre a la mateixa Casa Irla. També, el 6 de novembre els Amics del Museu organitzaran una excursió a Corbera d’Ebre, escenari la batalla de l’Ebre del juliol de 1938, on la mateixa Assmpta Montellà  farà de guia. Qui estigui interessat en fer aquesta sortida cal que truqui a la Casa Irla  (972 117439) en horari de 8:30h a 12:30h de dilluns a divendres i li donaran més informació.

    115 són els dies que va durar la batalla més decisiva de la Guerra Civil, la més sagnant i irracional de la nostra història contemporània, i que va tocar a moltes famílies catalanes d’una manera o altra, tant als coetanis que encara viuen i recorden com van patir en pròpia pell aquell drama, com les generacions posteriors.
    Tots hem tingut un avi, un pare o un oncle que va lluitar o morir a la batalla de l’Ebre, molts d’ells de la lleva del biberó. La ruta dins els escenaris de la Batalla de l’Ebre permet conèixer i palpar aquell passat. Tornar a creuar l’Ebre, i no per batalles inútils, sinó per entendre moltes preguntes sense respostes. Passejar pel poble derruït de Corbera, entrar a les trinxeres, conèixer la fossa comú de Les Camposines… entre altres espais, ens permeten apropar-nos a un passat i convertir-lo en un homenatge per a tots aquells que hi van deixar la vida.

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies