• Categories
  • La oposició critica l’elevat cost pressupostari del projecte de Rius i Calvet

    29/11/2017

    El pressupost municipal per al 2018 va ser aprovat, dilluns a la nit, al ple tan sols amb els vots del tripartit de govern (TSF, ERC i el PSC). Els quatre grups de l’oposició no hi van donar suport, per una  banda PDeCAT i Mes hi van votar en contra i, per l’altra, Guíxols des del Carrer (GdC) es va abstenir junt amb  la CUP.

    Tots els partits de l’oposició van confluir, però, a l’hora de criticar el cost del projecte de reforma del passeig marítim de Rius i Calvet, “faraònic” pel PDeCAT, Mes i la CUP, i poc participatiu segons GdC i la CUP.

    Durant el debat, Elena Delgado (CUP) va parlar en castellà per denunciar els “atacs” del candidat del PP García Albiol a l’escola catalana, mentre aprofitava, junt amb Jordi Lloveras (GdC) per reclamar una partida pressupostària per a la construcció del nou institut que reemplaci l’envellit IES Sant Elm.

    Des de Mes, Pere Albó va qüestionar el projectes de Rius i Calvet, el Thyssen, l’aparcament de la Corxera i la reforma de l’entorn de l’asil Surís, també criticat per la portaveu del PDeCAT Dolors Ligero, que va retreure al govern que en dos anys i mig tan sols hagin començat i acabat les obres del Guíxols Arena, un projecte del govern de Joan Alfons Albó i amb el sobrecost de les grades que també pretenen introduir a altres projectes.
     
    Des del govern, Josep M. Muñoz va defensar la reforma del passeig recordant que cap ajuntament democràtic l’havia gosat tocar.

    Guíxols des del Carrer veu els pressupostos “massa continuistes”

    28/11/2017

     

    GdC es va abstenir ahir en la votació dels pressupostos municipals pel 2018, tot i que el regidor de la formació va reconèixer l’augment que ha fet el govern en aquelles partides destinades a l’atenció de les persones. Jordi Lloveras va remarcar les partides destinades a educació, joves, acció social, atenció a la gent gran i administració electrònica, malgrat que va recordar que “un augment fiscal en les rendes més altes hauria permès disposar d’una millor quantitat per redistribuir i per donar una empenta més gran a temes preocupants com són la manca d’habitatge protegit o la pobresa energètica”.
    Lloveras va lamentar que els pressupostos no incorporin cap partida destinada a millorar la reducció en la generació de residus, tenint en compte que la ciutat va aprovar el juny adherir-se a l’estratègia Residu Zero, ni tampoc cap mesura per fomentar l’ús sostenible de recursos energètics. Lloveras va recordar que el fet que l’ajuntament es fes soci de Som Energia “és un primer pas, però no ens podem quedar aquí i ha de tenir continuïtat”.
    També va destacar negativament la falta de voluntat del govern municipal per obrir un procés de participació ciutadana que permeti poder decidir col·lectivament una part de les inversions previstes per a la ciutat. Més concretament, va proposar que la partida de 139.000 € destinada a millora de vies públiques s’articuli a partir de l’obertura d’un procés participatiu que decideixi el destí final d’aquests diners.

    Durant el seu torn, Lloveras va preguntar per la situació actual del contracte d’abastiment d’aigua potable. GdC-E entén que l’aigua és un bé comú que la llei reconeix com a servei públic obligatori dels municipis i que com a tal la seva gestió ha de ser pública. Per això va proposar la dotació d’una partida pressupostària que serveixi per auditar el servei i conèixer, entre altres qüestions, quina planificació futura hi ha, si s’estan complint les inversions previstes, com s’estan finançant les amortitzacions o com es descriuen els costos que acaben definint la tarifa.
    Finalment GdC-E es va lamentar que, com ja va succeir l’any passat, el pressupost no tingui en compte cap previsió per a la construcció del nou IES (Institut d’Ensenyament Secundari).


    L’Ajuntament presenta el pressupost pel 2018

    27/11/2017

    El Govern de la ciutat ja té confeccionat el pressupost del 2018, i segueix amb la voluntat de tenir els números de la corporació aprovats abans de finalitzar l’any en curs, de manera que siguin operatius només començar el 2018. 

    El pressupost guixolenc del 2018 serà de 28.194.446 euros, un 1,66% superior a l’any passat, un increment de gairebé mig milió d’euros,  dividit en tres grans blocs (el propi Consistori, l’Escola de Música i l’Emissora de Ràdio).
    Des de l’Equip de Govern s’ha respectat el compromís de no incrementar la pressió fiscal sobre la ciutadania, i per tant, els principals tributs locals no s’apugen, seguint la tònica de congelació dels últims anys.

    En el capítol d’ingressos es percep un increment en la recaptació de l’Impost de Construccions, Instal.lacions i Obres de  gairebé el doble respecte l’any passat, per bé que hi ha una disminució en els ingressos per l’IBI d’aproximadament un 4% degut a la desaparició de la regularització cadastral. 

    El Govern guixolenc segueix amb la tònica de controlar la despesa pública, però al mateix temps amb el compromís de reflectir al carrer tota l’acció que vol portar a terme. En el capítol de personal es consolida l’increment de l’1% del 2017 fent-lo arribar a l’ 1,25%, amb millores en les eines de gestió administrativa, recursos humans, i una transformació de l’organització, també en els organismes autònoms.
    El control estricte de la despesa, la planificació a curt, mig i llarg termini, la priorització d’objectius i l’estratègia permet que l’Ajuntament pugui mantenir un nivell d’inversió alt, incrementant el pressupost en les àrees d’acció social, educació, gent gran, habitatge, seguretat ciutadana i desenvolupament econòmic. També se segueix treballant amb la posada al dia de l’administració, la reorganització interna, les polítiques de transparència i la voluntat de materialitzar projectes estratègics per a la ciutat.

    Les inversions del Pla Anual del 2018 s’estimen en gairebé 3.300.000 euros, d’entre les quals destaca la remodelació de la façana marítima de l’entorn de Rius i Calvet (1.811.937 euros). Altres inversions municipals també són per a millora urbana i en edificis públics com ara l’Antic Hospital, el qual, amb una inversió al 2018 de 72.600 euros ha de permetre el trasllat d’una part important de les oficines de l’Ajuntament, el Centre Cívic Tueda i l’antiga nau Agglotap, que es convertirà en aparcament del recentment anomenat Parc Central

    El govern ganxó també vol una millora en les escoles públiques (es dobla pràcticament l’aportació respecte l’any passat) i en equipaments i vehicles, i comença a dotar econòmicament el cobriment de trams de les rieres de Sant Pol i les Comes.

    L’Ajuntament també inclou en el pla d’inversions del 2018 la compra i confecció de dos nous Gegants per a la Ciutat,  l’adquisició d’instruments musicals i material tècnic la Colla Gegantera. L’aposta per l’ensenyament i la cultura popular anirà també lligada amb l’aposta de grans projectes estratègics com el Museu Thyssen i l’aparcament de la Corxera, que tindran els projectes planificats. 

    Per tant, l’Ajuntament començarà l’any amb un estalvi net del 15,30%, un deute viu del 28,21%, sense dèficit i acomplint els objectius d’estabilitat i estabilitat financera. Més vies de finançament vindran posteriorment a partir de les Inversions Financerament Sostenibles (IFS), els romanents líquids de tresoreria per a lliure disposició i la capacitat d’endeutament.


    El cost de l’Espai Thyssen

    01/07/2017

    El cost total de l’exposició Thyssen de l’any passat va ser de 411.449 €. D’aquests, 69.700 es van sufragar amb càrrec a les entrades i 30.321 € a la venda de merxandatge. L’aportació inicial de l’Ajuntament va ser de 200.000 €. Per tant, l’exposició, que va tenir un total de 16.308 visitants, es va tancar amb dèficit, concretament amb un saldo creditor de 111.428 €.

    El grup municipal Guíxols des del Carrer-Entesa ha hagut d’esperar més d’un any per saber el cost que representa el Museu Thyssen per a la ciutat. En el Ple de dijous hi va haver finalment resposta de l’equip de govern sobre les dades del l’any passat.

    Dos anys enrere, el pressupost municipal va destinar a la Fundació Thyssen 100.000€ i l’any passat s’hi van destinar 200.000€. La quantitat que en el pressupost de 2017 es dedica al Thyssen és més alta: Per a la Fundació, 200.000€ i per inversions al monestir-museu, 120.000€.

    La justificació detallada d’aquestes despeses encara no s’ha fet pública malgrat que el grup GdC-E ho hagi preguntat.

    És evident que, a part dels ingressos per entrades i merchandising , el Museu Thyssen reporta altres aspectes positius a la ciutat: culturals, d’imatge i d’ingressos en el comerç i establiments turístics i hotelers. Però l’avaluació d’aquests aspectes està esperant un estudi econòmic, d’imatge i de repercussions culturals que no s’ha fet, malgrat s’hagi demanat i no només pel nostre grup municipal. Concretament la plataforma “Engrescats pel Thyssen” ja va presentar la petició de fer un estudi dirigit per la Universitat de Girona en el decurs de l’anterior legislatura que mai va ser contestada positivament.


    Guíxols des del Carrer alerta que el govern fa demagògia amb el pressupost municipal

    06/12/2016

    Les partides econòmiques destinades a benestar social i a l’atenció a les persones desglossades en el pressupost per a l’any vinent pugen, en total, 1.479.508 euros. Concretament es troben en el Capítol I de Despeses de Personal per un import de 611.526€ destinats als administratius i tècnics dels serveis socials; en el Capítol II de Béns corrents i Serveis, 362.862€ , que corresponen als ajuts directes a persones en situacions econòmiques extremes i, finalment, en el Capítol IV de Transferències, 505.120€ per a entitats que fan tasques socials. En total, doncs, 1.479.508€, que representen aproximadament un 7% del total de les operacions corrents que ascendeixen a 22.011.013€, descomptades les despeses financeres. Per tant a partides social s’hi dediquen tres vegades menys del 21% difós pel govern a través del seu butlletí #Guíxols.

    Guíxols des del Carrer-Entesa, en el seu moment va donar suport a la publicació del butlletí municipal #Guíxols com a una eina de difusió informativa adreçada en especial a aquelles persones que avui encara es situen fora d’internet. Ara recorda al govern que una de les diferències fonamentals entre un butlletí informatiu i un pamflet rau en la veracitat del seu contingut, que hauria d’estar allunyat d’objectius propagandístics. Tergiversant la veritat només s’aconsegueix maquillar la realitat i confondre a la ciutadania, però no solucionar els problemes reals de la gent.


    Presentat el pressupost local 2017, amb l’asil Surís i el nou front marítim com a estrelles

    16/11/2016

    L’equip de govern de la ciutat, Tots per Sant Feliu, PSC i ERC,  preveu un pressupost per al 2017 que ha de comportar una aposta per potenciar la ciutat. Amb pressupost de 27.743.081 euros, un 2,3% superior al 2016, es destinaran 2 milions d’euros per millorar l’entorn de l’Asil Surís i el front marítim de Rius i Calvet, com a projectes estrella. Aquests projectes estrella inclosos en un pla d’inversions que volta el 6,7 milions.

    Josep Muñoz, tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’Economia i Organització, va remarcar com a fita que els pressupostos es presentin abans de finalitzar l’any vigent: “La voluntat del govern és poder disposar d’aquest instrument com més aviat millor, sense dilacions innecessàries, per poder fer front a les necessitats locals a primers del 2017”.

    Segons Muñoz, el pressupost vol ser una eina per dimensionar, per un costat, la despesa corrent i, de l’altra, dotar la ciutat de projectes estratègics que serveixen de motor i dinamització de l’economia local. En tot cas, i pel que fa als ingressos, en cap cas es preveu incrementar la pressió fiscal.

    Tres grans projectes

    Es destaquen tres grans projectes: la reforma de la plaça Alabric i de part dels jardins de l’asil Surís i el de la façana marítima del passeig Rius i Calvet. Tots dos arriben als gairebé 2 milions d’euros.

    Aquests àmbits de transformació urbana suposen, segons Josep Muñoz, reforçar el valor de l’entorn i alhora treure del seu abandonament espais urbans de gran vàlua.

    El cas de la zona de la plaça Alabric “permet acabar de recosir el teixit urbà guixolenc; se superarà la barrera física que encara avui existeix”. Amb el projecte de Rius i Calvet s’inicia la transformació urbana i paisatgística de la façana marítima, una de les peces clau del patrimoni de futur. “Volem recuperar la possibilitat de gaudir del passeig i del paisatge amb el màxim de comoditat i qualitat possibles”, destaca Muñoz. El tercer projecte estratègic que es veu reflectit en el pressupost 2017 i més àmpliament en el plurianual és la construcció del “Museu Carmen Thyssen”.

     El quart projecte

    El quart gran projecte és la construcció d’un aparcament subterrani a la Corxera i que durant el 2017 anirà avançant per poder tenir la possibilitat d’iniciar les obres el més aviat possible. Segons Muñoz, aquesta inversió no entra dins de la planificació d’inversions municipals però si dins de les inversions que es realitzaran a la ciutat en els propers anys. “Hem iniciat el procés de resoldre, una vegada més, un projecte llargament reivindicat a la ciutat”, destaca Muñoz. De la resta d’inversions, no es pot oblidar un esforç per millorar substancialment la seguretat vial i ciutadana, amb la instal·lació de càmeres de vigilància i control que permetran un treball molt més rigorós en aquesta matèria, tot i facilitant les tasques de la policia local. El pressupost total és de 27.734.084 euros, del qual 27.424.131 són per a l’Ajuntament; i 489.015 per a l’escola de música i l’emissora municipal 137.949.

    Font: El Punt-Avui


    Un “petit error informàtic” que costa 5 milions d’euros

    07/11/2016
    Al ple municipal del passat dijous 27 d’octubre va haver-hi un punt d’aquells que no és un punt estrella com el del pàrquing o la modificació del POUM (del qual haurem de parlar en un altre moment), en el qual l’equip de govern va voler passar de puntetes, ràpidament, com si no tingués importància, però que creiem que és prou significatiu perquè no passi sense que algun grup de l’oposició en faci esment.
    El punt era aquest:
    (2) Esmena de l’acord d’aprovació del compte general 2015
    Es tractava de rectificar el resultat dels comptes municipals del 2015, que tot just s’havien aprovat en el Ple anterior celebrat el 29 de setembre de 2016, a petició de la Sindicatura de Comptes, donat que, en una primera revisió “el validador del Tribunal de Comptes va apreciar l’existència d’un error respecte de la imputació de subvencions rebudes”.
    Aquest error detectat suposa que,  on l’Acord d’aprovació del Ple de setembre deia “el compte de resultat econòmic patrimonial, que dóna un estalvi de 9.350.133,54 €”, en realitat, hauria d’haver posat la quantitat de 4.113.564,97 €. L’errada és força significativa: 5.236.568,57 €, prop del que abans eren mil milions de pessetes.
    Dins l’estratègia de fer-ho passar com una qüestió merament comptable (que també ho és). el govern va fer intervenir un tècnic. El Regidor d’Hisenda no en va fer cap valoració política. El tècnic ens va explicar que es tractava d’una errada informàtica (i no direm que sigui mentida). És del tot normal que hi hagi errades (informàtiques, mecanogràfiques, tècniques…). Però el que ja no és tan normal és que una errada com aquesta es mantingui en la comptabilitat de la institució durant mesos i mesos.
    Els tràmits per l’aprovació del tancament del compte comencen just en acabar l’exercici econòmic, i van finalitzar amb l’aprovació del compte general 2015 pel Ple celebrat el 29 de setembre de 2016 i ara rectificat al Ple de 27 d’octubre. Això vol dir que durant aquest 2016 s’han estat prenent decisions de tot tipus segons aquests comptes errats. Modificacions pressupostàries, importants acords de despesa, tota mena de compromisos amb creditors, establiment de preus públics, impostos… i fins i tot s’han preparat els pressupostos del proper exercici 2017. No és exagerat dir que qualsevol decisió econòmica s’ha pres durant aquest temps prenent com a base aquests comptes errats, els de 2015. Doncs bé, en aquests comptes hi havia un desquadrament de més de 5 milions d’euros.
    Finalment, no ha estat el mateix Ajuntament, sinó que han hagut de venir de fora per fer-nos-en adonar. Sembla que això tampoc és un bon símptoma. Durant tots aquests mesos algú hauria d’haver vist aquest desquadrament. I en última instància ho hauria d’haver vist el regidor d’Hisenda, que té la responsabilitat de la comptabilitat, i que aquesta no tingui errors (ni informàtics ni de cap mena) i molt menys d’una magnitud que en euros es pot quantificar en 5 milions.
    Però si mirem una mica més enllà, aquest error pot posar en perill les inversions que el senyor alcalde ha anat pregonant a tots aquells mitjans que l’han volgut escoltar. Un dels projectes que pot perillar és el Museu Thyssen, un dels estrella del nou govern o, com va dir la regidora Sílvia Romero al Diari de Girona del 16 d’octubre de 2015, ” un projecte estratègic per la ciutat” i que, segons ha aparegut en diferents mitjans, la ciutat de Sant Feliu pagarà amb els seus propis mitjans (el projecte ja costa més del que queda realment de romanents). Al ple del 12 d’abril d’enguany. l’alcalde es comprometia a tirar endavant el museu buscant el finançament i els inversors que faltaven, però que “també cal que tothom
    tingui clar que, si cal, l’Ajuntament es farà càrrec de la inversió; és a dir: aportarà els dos milions que farien falta ara mateix”. I així ho va repetir mesos més tard en una entrevista pel
    programa Supermatí de Ràdio Capital el 20 de setembre de 2016: “Quan anem a la Generalitat o a Patrimoni de Girona, la política d’anar a pidolar de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’ha acabat, nosaltres el que fem és afrontar projectes i anar a dir-los a aquestes administracions, que aquests projectes són bons no només per Sant Feliu, sinó també pel país,  i els volem afrontar. Si ens volen ajudar, perfecte, si no ens volen ajudar en aquests moments perquè tenen altres dificultats no passa res, nosaltres anem avançant en aquests processos i, quan ells estiguin preparats, que s’incorporin i estic segur que s’incorporaran”.
    Bé, ara tenen més de cinc milions menys, més o menys els que costava el Thyssen. Tampoc anirà a “pidolar” l’alcalde a les administracions corresponents?

    Història pressupostària d’un any de govern

    05/07/2016
    El primer que va fer el govern el mes de juny de l’any passat en el camp de les finances va ser anul·lar el pressupost 2015 que havia trobat aprovat. Ho féu estimant una esmena a la totalitat presentada en el seu dia pel sindicat Comissions Obreres (CCOO). Es va argumentar en aquells moments la importància de “la pau social” i que aquesta mesura era el primer pas per
    fomentar-la.
    Els resultats, un any més tard, són evidents. Els sindicats a Sant Feliu de Guíxols estan més enfrontats que mai amb el govern de la ciutat. Els episodis s’han anat succeint i públicament. Les queixes de manca de comunicació amb el govern són diàries. Concretament, el darrer que sabem del sindicat CCOO és que ha presentat una querella criminal contra la mesura del govern
    en la qüestió dels cotxes que va enretirar la grua a la barana de mar la setmana en què es va emetre el programa “Divendres” de TV3. L’objectiu de la “pau social” ha quedat molt lluny d’aconseguir-se i, justament, la “relació social” a l’Ajuntament és la pitjor que es coneix en molt de temps.
    Tot plegat va comportar deixar la ciutat sense pressupost durant 4 mesos fins que, el mes de setembre de 2015, el govern va tornar a presentar una “nova” proposta de pressupost sense tocar ni una sola coma d’aquell que havia decidit anul·lar. Un tràmit un punt vergonyant i un punt còmic.
    I encara més vergonyant fou la presentació del pressupost per l’any 2016. Un pressupost que, tal com vam denunciar, atenia únicament a la necessitat de pagar les tres dedicacions exclusives que acabava d’adjudicar-se d’amagatotis el govern. Tant és així que en el darrer ple, quan se’ls va recordar aquest fet, el govern va defensar-se argumentant que (malgrat tot) no havien arribat a temps per poder cobrar puntualment la nòmina del mes de gener (com si no ho haguessin intentat).
    Finalment, el govern ha rebut els resultats pressupostaris del 2015 en què es descriu que la ciutat té comptabilitzat un superàvit de més de sis milions d’euros (+6.000.000 €). A tot això, la Generalitat ha tranquil·litzat a tots els Ajuntaments que com el nostre van avançar les inversions dels Plans de Barri i podem afirmar que a aquesta quantitat encara hi podrem afegir
    més d’un milió d’euros de suplement (+1.000.000 €). Això ha permès al govern, en el darrer ple ordinari, d’injectar més d’un milió i mig d’euros a les previsions inicials de despeses (+1.500.000 €).
    Davant d’això, en el ple de la setmana passada, el mateix regidor d’Hisenda va reconèixer – certament ho havia fet altres vegades amb un bon estil que agraïm– que l’herència rebuda era envejable. Mentre ho deia, el Sr. Portaveu Saballs
    i el Sr. Alcalde es retorçaven en el seu seient pensant en totes les vegades que – amb el seu propi estil – havien justament dit el contrari davant veïns, proveïdors, entitats i altres institucions.
    I és que la nefasta gestió del pressupost durant aquest any ha tingut importants efectes. Junt amb el retard en totes les inversions hi hem d’afegir els que s’han produït amb infinitat de compromisos. Amb la modificació pressupostària del darrer ple ordinari es pot haver posat ordre a tot el desgavell provocat. Així ho esperem. També esperem que s’hagi acabat l’etapa de
    les excuses de mal pagador (mai millor dit) de Tots per Sant Feliu.
    MES, Moviment d’Esquerres.

    Guíxols des del Carrer explicarà públicament el seu “no” al pressupost

    17/02/2016

    El proper divendres dia 19 de febrer, a la biblioteca municipal, Guíxols des del Carrer-Entesa (GdC-E) explicarà el seu no als pressupostos. L’acte,  que començarà a les 7 de la tarda, s’emmarca dins la seva línia habitual de transparència i participació ciutadana,  amb un col·loqui i xerrada obert a tothom en què el regidor de la formació argumentarà el seu vot negatiu als pressupostos municipals i, alhora, s’aprofitarà per donar un repàs a aquelles coses que han quedat en el tinter, per replantejar-les el mes de març quan l’equip de govern incorpori al pressupost vigent el romanent de la liquidació del 2015.

    Cal recordar que la formació d’esquerres  manté oberta la seva bústia al web per traslladar als regidors del govern les queixes i suggeriments que arribin o bé portar-les directament al ple municipal en forma de pregunta.

    Darrerament els han arribat preocupacions referents a qüestions d’urbanisme, com ara l’obertura pendent del carrer Santa Magdalena fins al carrer de les Eres o un problema veïnal a la plaça interior del grup Sant Feliu Nou. També hi ha hagut qüestions tecnològiques sobre la inacabada instal·lació de fibra òptica o d’altres de caire social, com ara una queixa referent a la cobertura de vuit noves places a l’escola bressol només amb mitja jornada laboral o una altra sobre la renovació i ampliació de
    cartelleres públiques per activitats no comercials existents a la ciutat.


    CiU explica les al·legacions al pressupost

    03/02/2016

    El grup municipal de CiU a Sant Feliu alerta que el pressupost presentat per l’equip de govern de Carles Motas  ha rebut un total de nou al•legacions -3 de diferents Associacions de Veïns, 4 de sindicats dels treballadors i 2 dels partits de l’oposició GdC i CiU-  i que aquest és un fet que mai havia passat a la nostra ciutat, ja que mai s’havien rebut tantes propostes de modificació.

    Segons CiU, és evident que aquest pressupost “ni té el consens dels partits de l’oposició, els quals  representem una bona part  de la ciutadania,  ni té el consens de la majoria d’ Associacions de Veïns, ni el  dels representants sindicals  de l’Ajuntament”.
    La federació veu les al•legacions al pressupost com una “oportunitat per obrir la participació”,  cosa que no van fer durant la confecció del mateix.  “Si en la redacció final  es té en compte la revisió dels punts que proposen les al•legacions, entenem que podria fer millorar un pressupost que al nostre entendre és incomplert, presenta partides mal dimensionades i moltes incongruències”, tal i com va dir al Ple la regidora de la formació Dolors Ligero.
    El grup municipal de Convergència i Unió va presentar unes al•legacions que, de fet,  són una proposta de modificació pressupostària. Algunes de les modificacions proposades i desestimades pel govern, segons CiU, “de ben segur les hauran de posar en pràctica durant l’any”, com ara les referents a manteniment de les escoles, que CiU recorda  que és una competència municipal obligatòria i que no està contemplada al Pressupost.
    Un altra de les propostes de CiU era deixar sense efecte l’ampliació a tres dedicacions exclusives dels polítics, donat que “responen més a un pacte per governar que a una necessitat de l’Ajuntament” i també demanaven que no s’aturi el Pla d’estalvi energètic iniciat al 2012 per reduir els consums als edificis municipals, que pugen a 982.000 euros.
    Una altra sol·licitud de CiU era que l’Ajuntament continués amb les polítiques de racionalització de l’administració fomentant que siguin els treballadors municipals els que facin el manteniment dels edificis municipals en lloc d’ampliar la partida per a contractacions externes.
    El principal grup a l’oposició també posa de manifest “el  despropòsit que aquest govern ha aprovat en relació a una partida de comunicació (vinculada directament a l’alcaldia) que supera en escreix tant  la partida destinada  a Turisme com la d’accions per fomentar l’ocupació”.
    Així mateix, CiU demanava que no es paralitzin les actuacions urbanístiques previstes dins el Pla de Barris tant a la Plaça del Nord, carrer Nou de Sant Antoni i carrer Huguet, donat que aquestes obres tenen una subvenció de la Generalitat del 50%, que va ser  atorgada en base a uns informes que evidenciaven l’estat de degradació urbanístic que pateix el barri.
    La nota de CiU fa esment que l’anterior govern, tot i no cobrar la part de la Generalitat, va fer les obres d’urbanització de la Plaça del Puig i els Safarejos, els carrer Penitència i Lluna, entre d’altres actuacions urbanístiques i denuncia que el govern de Motas, “ara que la Generalitat ha confirmat que començarà a fer els pagaments pendents”, l’ha aturat deixant-lo pràcticament sense pressupost. 
    CiU demanava que es continui la 2ª fase del C/ Sta. Magdalena i del C/ Eres. La primera fase, iniciada a la tardor del 2014, es va posar en marxa  després d’un procés de participació ciutadana obert des de l’Ajuntament per implicar als veïns en el projecte i es va decidir portar-lo a terme en dos fases.
    I és que, segons CiU, aquests carrers “són dels més transitats de St. Feliu” degut a les entrades als col·legis Gaziel i Estació i les  indústries existents, que “necessiten adequar els seus vials per donar més seguretat als vianants, la major part nens,, i al pas  de vehicles, així com ordenar el trànsit i solucionar problemes amb els desaigües i pluvials”. 
    Per concloure, CiU manifesta “la poca o nul·la predisposició d’aquest equip de  govern a escoltar i dialogar”, en no acceptar “ni tan sols una part de les al•legacions presentades tot argumentant que el pressupost és una decisió del govern”, fet que segons el grup opositor, marca “tendència autoritària i molt allunyada dels nous valors que haurien de regir la manera de fer política actualment”.
    “Si aquest  és, com diu el Sr. Alcalde, un pressupost pensant en la gent, potser que comencin a escoltar l’opinió de la gent que ha presentat al•legacions amb l’objectiu de millorar-lo pensant en el poble, enlloc de  desestimar íntegrament les 9 al•legacions presentades”, acaba dient el comunicat de CiU.


    El govern de Sant Feliu aprova el pressupost antic

    14/09/2015

    El nou govern (TSF, ERC i PSC) va tornar a aprovar el pressupost municipal per a aquest any. L’executiu anterior, de CiU i PSC, ja ho havia fet durant el mes d’abril, però el sindicat CCOO el va impugnar perquè no s’havia negociat l’expedient i la relació de llocs de treball amb els representants laborals. El tripartit actual, un cop resoltes les diferències amb els delegats sindicals, ha acabat assumint els comptes “per responsabilitat de govern i respecte institucional”. CiU, coartífex del repartiment de partides, també hi va donar suport per “coherència”, tot i que la portaveu suplent, Dolors Ligero, va criticar que el tràmit s’ha dilatat “sense motiu”. Muñoz li va retreure que la impugnació de CCOO havia donat lloc, entre d’altres, a un informe del secretari en què alertava d’un “vici essencial del procediment”. I va defensar que han esmenat els defectes: “No hem marejat la perdiu; ja estava prou marejada.” Pel que fa als altres grups de l’oposició, la CUP i Guíxols des del Carrer, van optar per l’abstenció, igual que el portaveu de MES, Pere Albó, l’altre artífex de l’expedient, que també va criticar el retard. L’alcalde, Carles Motas, va agrair que no hi hagués vots contraris i va argumentar que assumeixen el pressupost “com a eina essencial per funcionar”, però va dir que la prioritat és el pressupost del 2016, i va prometre enllestir-lo molt abans que el govern anterior.

     

    Font: El Punt-Avui


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies