• Categories
  • El CDR denuncia menyspreu del govern municipal per no posar el nom “1 d’Octubre de 2017” a la Rambla

    08/10/2018

    El CDR Guíxols vol denunciar la manera indigna com el Govern Municipal ha tractat la nostra proposta de nomenar la Rambla Antoni Vidal com a Rambla 1 d’Octubre del 2017.

    1. Menyspreu de la participació ciutadana. Durant mesos, el CDR va recollir 1200 firmes de ciutadans que volien aprofitar que calia canviar el nom d’Antoni Vidal ( negrer i esclavista ) pel d’1 d’Octubre del 2017. Malgrat el nombre de signatures, l’ Ajuntament no les ha tingut en compte i les ha menyspreades del tot. Denunciem que no se’ns ha volgut ni a la reunió del Nomenclàtor i que se’ns ha marginat de la decisió final. Perquè no vam poder fer sentir la nostra veu al Nomenclàtor havent aportat 1200 firmes? On és el respecte a la participació ciutadana que tant prometien els partits als seus programes electorals?

    2. Plaça del Mercat – 1 d’Octubre. Solució vergonyant i partidista . La Plaça del Mercat ja tenia un bon nom. No calia canviar-lo. Afegir-li 1 d’ Octubre aigualeix (volgudament) aquesta data històrica. Tothom abreujarà el nom i es referirà a la plaça dient Plaça del Mercat , com ja es deia. En canvi a la Rambla, com que n’hi ha diverses, tothom hauria hagut de referir-s’hi com a Rambla 1 d’Octubre. S’han estimat més deixar la Rambla sense nom abans que fer honor a la data i als fets vergonyants soferts pel poble català .

    3. Canvi de nom d’amagat. El canvi de nom s’ha fet sense que els ciutadans ens n’adonéssim. Tot i que el govern havia d’organitzar un acte públic i solemne, no es va avisar ni l’ANC, ni l’ÒMNIUM ni el CDR. No hi era ni l’alcalde! De què s’avergonyeixen? De qui tenen por?

    4. Premeditació i traïdoria. El mateix dia 1 d’Octubre al matí, l’equip de govern va fer treure les plaques de la Rambla 1 d’octubre que va penjar el CDR i que estaven avalades per més de 1200 persones. És simplement una provocació, una venjança contra el CDR perquè, amb la seva acció, s’ha atrevit a posar en evidència les contradiccions d’alguns components del govern. ​Sempre els quedarà l’honor de ser l’ únic poble de Catalunya on, el mateix 1 d’Octubre, mentre tants catalans es manifestaven al carrer, el Govern Municipal arrencava els símbols d’aquesta data, enlloc d’inaugurar festivament i públicament un espai dedicat a l‘ 1 d’Octubre.

    SEGUIM! NI OBLIT, NI PERDÓ


    La Rambla d’Antoni Vidal canviarà de nom

    21/09/2018

    La Comissió del Nomenclàtor va emetre ahir, en la seva primera reunió des de la seva recuperació, el seu dictamen sobre tres propostes que fa temps que estan a l’agenda del govern.

    La primera era la de reformular el nom de la rambla Antoni Vidal, després que es conegués amb certesa que, a banda de ser un benefactor de la ciutat, el personatge va ser també un important esclavista en l’època que el tràfic d’esclaus ja era considerat un negoci il·legal.

    Aquest canvi va ser portat al Ple mitjançant una moció que Guíxols des del Carrer-Entesa va plantejar ara farà un any i mig i que va quedar pendent d’estudi per la Comissió. En aquest sentit, la decisió del membres de la Comissió ha estat unànime i ha proposat deixar, de moment, el nom de La Rambla com a topònim.
    En la segona de les propostes que es portaven a estudi del dictamen de la Comissió no ha estat possible mantenir aquesta unanimitat i, finalment, s’ha hagut de passar a votació per decidir quin espai o carrer de la ciutat ha de portar el nom d’1 d’octubre de 2017. L’opció que ha tingut més suports ha estat la Plaça de Mercat, que s’ha imposat amb certa claredat (5 vots a 2) a la de la Rambla. No obstant això, el dictamen de la Comissió no és vinculant i per tant haurà de ser el Ple qui ratifiqui aquesta decisió.
    Finalment la Comissió ha considerat, també per unanimitat, que cal donar un nom a l’espai públic situat davant l’Escola Baldiri Reixach i que, tal i com va proposar la CUP l’any 2016, serà el de Parc de la Llibertat.


    El CDR bateja la Rambla amb el nom de “Rambla U d’Octubre de 2017”

    29/06/2018

    Amb aquestes plaques reivindicant el nom del dia U d’Octubre de 2017 per al vial més concorregut de la ciutat, s’ha llevat aquest matí la encara Rambla Antoni Vidal.

    Recordem que s’està iniciant un procés per canviar de nom diversos vials de la ciutat, i el nom de l’antic traficant d’esclaus Antoni Vidal és dels primers que es vol suprimir. Com que un altre dels noms que han sortit per posar a un vial en la Comissió del Nomenclàtor Local és el de l’U d’Octubre de 2017, els membres del CDR s’han afanyat a posar una placa a la Rambla amb el nom del dia de l’històric referèndum d’autodeterminació de Catalunya, ja que en el seu dia el Ple Municipal va tombar la primera proposta per a tal efecte.

    El CDR i altres associacions cíviques i sobiranistes locals també estan recollint signatures per tal que es posi el nom de Rambla U d’Octubre de 2017 a l’actual Rambla Vidal. 


    Primer pas per canviar de nom la Rambla d’Antoni Vidal

    26/05/2017

     

    El Ple de l’ajuntament d’ahir va donar el primer pas per canviar el nom a una de les artèries principals de la ciutat, la Rambla Vidal, en aprovar la moció de Guíxols des del Carrer-Entesa, que vol deslligar la figura d’Antoni Vidal Calzada, conegut traficant d’esclaus del s.XIX, d’ aquest reconeixement públic.

    La moció, amb suport de la CUP, va ser aprovada per l’equip de govern (TSF+ERC+PSC) i GdC-E, amb les abstencions de CiU i MES. A partir d’avui  s’haurà de crear un grup de treball que estudiï les propostes de canvi de denominacions de les vies urbanes i d’altres espais públics de la ciutat.

    La proposta de GdC-E ha tingut un gran ressò entre la ciutadania, fins al punt que el web d’aquest grup municipal ha rebut en pocs dies més de 2.200 visites, el rècord de persones interessades en alguna de les noticies i propostes publicades. El blogaire Manel Mayor, amb un article contrari publicat a Tribuna Ganxona, i altres ciutadans mitjançant les xarxes socials, han donat el seu punt de vista -positiu o negatiu- a la proposta del grup encapçalat per Jordi Lloveras.

    Revisió de les factures elèctriques 

    Guíxols des del Carrer, grup minoritari amb només l’esmentat regidor al Consistori, ha valorat com “un altre èxit” l’aprovació per unanimitat d’una moció que demana la revisió de les factures de subministrament elèctric d’edificis municipals i enllumenat públic d’acord amb les tarifes que tenen a veure amb contractacions de potència de més de 15 quilovats, és a dir, amb comptadors d’edificis públics, locals comercials, petites empreses i l’enllumenat públic.  La moció es basa en els expedients que ha aixecat la Direcció General d’Energia de la Generalitat a algunes comercialitzadores elèctriques per facturar sempre el 100% de la potència contractada sense tenir en compte el percentatge consumit realment.  La moció també demana que s’informi al respecte als establiments, locals comercials i petites empreses de la ciutat que es puguin veure afectades.


    GdC vol que es canviï el nom a la Rambla perquè Antoni Vidal “traficava amb esclaus”

    22/05/2017

    La Rambla d’Antoni Vidal és el nom que rep una de les principals artèries de vianants de la nostra ciutat. Antoni Vidal va ser un home molt influent durant les primeres dècades del segle XIX i es va erigir com a  benefactor de la seva ciutat natal, malgrat que de petit va marxar cap a Marsella, on va viure fins a la seva mort. Fins i tot, algunes fonts asseguren que es va fer amic de l’emperador Napoleó III, fins al punt que Antoni Vidal va ser conegut a la França de l’època com ”le riche catalan de Marseille”.

    Aquest “ric català de Marsella” va fer una important aportació econòmica per a la construcció del primer port de Sant Feliu de Guíxols i també va donar feina als treballadors de les drassanes de la ciutat. A la seva mort, va deixar un llegat a la ciutat de quinze mil francs: la meitat per educar els nens (amb ells es va construir el col·legi Vidal) i l’altra meitat per ajudar a les famílies més necessitades.

    No obstant aquestes obres i donacions, està documentat que Antoni Vidal va ser també un dels grans traficants catalans d’esclaus de l’època. Així es reflecteix al llibre de Gustau Nerín “Traficants d’ànimes” . Els seus vaixells, els de la companyia Vidal-Frères, van estar entre els transports negrers més actius durant el període del 1820 al 1845. Antoni Vidal va crear la seva pròpia factoria a l’illa de La Reunió (factoria és el nom que rebien els centres fortificats on es recloïen a les persones africanes esclavitzades abans de ser embarcades). D’allà, i un cop carregades les bodegues,  els vaixells d’en Vidal posaven rumb cap al mercat d’esclaus de Cuba.

    Amb aquests antecedents, el grup de Guíxols des del Carrer vol que el nom de l’emblemàtica Rambla guixolenca deixi d’anar lligat a una fortuna forjada a través de l’esclavatge i la repressió. Per aquesta raó,  proposen que l’Ajuntament es plantegi un canvi de nom al vial que permeti deslligar el nom de la Rambla (abans carrer dels Arbres) d’aquest personatge i per això portarà una moció al proper Ple amb l’ànim de treure endavant la proposta.


    Més demagògia

    24/05/2017

    Ara em fan saber que hi ha polèmica amb el nom de la Rambla Vidal ja que el prohom diuen que va ser un destacat esclavista. Ostres! Deixeu-me que tiri d’ironia ganxona abans d’entrar en matèria… Del que no parlen, però, tal com m’apunta un meu amic, és de tornar el seu llegat. Renoi, rebutgem el seu nom, però no el seu llegat!

    Em sembla totalment fora de lloc, i fins i tot trobo que extremadament demagògic, extrapolar fets i ètiques del segle dinou a la manera de fer i de pensar del segle vint-i-u.

    Algú trobaria lògic tractar de criminals els almogàvers? Sí, ja sé que he tirat força més enrere, però és per demostrar que són altres temps. Podríem parlar dels Papes de Roma des del segle quinze fins ben bé la meitat del segle vint. Per ser generosos i poc profunds, diríem que l’ètica, la moral i la humanitat no era pas el seu fort, no dubtaven a matar o fer matar a tot aquell que destorbava o podia discutir el seu poder, fins i tot l’inquilí del Vaticà de l’època de la guerra civil beneïa els avions que venien a bombardejar per matar i generar terror… seguim?

    Si disposéssim de prou dades fidedignes, segurament podríem posar a parir a tots aquells que varen fer fortuna a les Amèriques, els anomenats “indianos” o “americanos”, però és clar, aprofundir no interessa gaire, és més còmode i profitós mirar de penjar-se medalles per figurar com a progre d’aparador.

     


    Sant Feliu a l’exposició sobre J.B.Cendrós al Palau Robert

    24/12/2016

    El Palau Robert recorda el mecenatge i l’activisme de J.B. Cendrós a favor de la cultura catalana en una exposició que es presenta del 21 de desembre al 30 d’abril del 2017, a la Sala 4 del Palau Robert. L’exposició “Cendrós, un empresari d’acció!” és un recorregut exhaustiu per la vida i obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986), l’industrial de l’aftershave Floïd, que no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina sinó que va convertir-se en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya. L’exposició, que  té com a comissaris el periodista i escriptor Genís Sinca i la promotora cultural Laura Cendrós, l’organitza la Generalitat de Catalunya, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, l’Obra Social “la Caixa”, Òmnium Cultural, la Fundació Carulla, Floïd, Bon Preu/Esclat i Nubul, i el  diari Ara com a Media Partner.

    L’aportació ganxona: una senyera molesta i una trobada política a la Gavina. 

    La família Cendrós manté encara una casa a la Rambla Vidal de Sant Feliu, a la cantonada amb el Passeig del Mar. Durant molts anys s’hi trobava, als baixos, la Galeria d’Art Kroma, ara convertida en l’Espai Cendrós, que aquest estiu ha albergat exposicions sobre el pintor Josep Amat, gran amic de la família Cendrós i que també havia viscut en un dels pisos del passeig.

    En aquest habitatge s’havien celebrat reunions entre els Cendrós, Carulla, Millet i companyia, els fundadors d’Òmnium Cultural l’any 1961, en plena dictadura. I també en plena dictadura, el 1967, es va acabar de construïr el teulat de Can Cendrós i ho van celebrar col·locant-hi una senyera, un acte reivindicatiu que va esgotar la paciència, sembla, de l’Ajuntament, que al cap d’uns dies va manar la brigada municipal treure la bandera del capdamunt de l’habitatge,dirigits per la policia local. La senyera fou recuperada el 1987, divuit anys després, pel diputat Francesc Ferrer i Gironès, que la va entregar a la família. Un fet que no passa inadvertit en l’audiovisual de l’exposició.

    Podeu llegir la història original en aquesta notícia del diari El Punt (1985).

    D’altra banda, en l’exposició també hi podeu trobar una fotografia presa a l’Hostal de la Gavina en què  J.B.Cendrós, Ramon Trias Fargas, el doctor Trueta i  Gaston Thorn, aleshores en el Partit Liberal, es reuneixen per fundar Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), una formació política que posteriorment formaria part de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

     

     

    Qui era Joan Baptista Cendrós?

    J.B. Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1961), va ser l’ideòleg del Premi Sant Jordi (1959) i va sacsejar el món editorial en repatriar les Edicions Proa (1964). L’exposició se centra en un seguit d’accions, algunes summament vistoses: JBC va ser responsable de la publicació en català de les novel·les de James Bond, i va passar a ser conegut per haver estat l’editor capaç de publicar en català els ‘Tròpics’ d’Henry Miller, o d’haver descobert Terenci Moix. L’empresari del Floïd va marcar una època a nivell iconogràfic amb els seus anuncis publicitaris o les sonades campanyes de Sant Jordi, però, sobretot, per haver estat responsable directe de campanyes no menys espectaculars, encara que desconegudes, com la recuperació de la figura del poeta Josep Carner o per haver estat el patrocinador del debut d’en Raimon a París, el 1966.

    Cendrós

    Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986)

    L’industrial no va dubtar mai a finançar obres i accions per eixamplar allò que ell mateix anomenava estructures d’estat. Va ser un dels fundadors (i un dels consellers històrics) de Banca Catalana i també va crear amb Ramon Trias Fargas el partit Esquerra Democràtica de Catalunya. Va contribuir a la recuperació de la Gran Enciclopèdia Catalana i a la creació de la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana. Cendrós també va participar de manera activa en la recuperació i el rellançament del Teatre Romea el 1967.

    El discurs de l’exposició es complementa amb l’audiovisual autobiogràfic, “J.B. Cendrós, amb veu pròpia”, un muntatge narrat amb la pròpia veu de l’empresari del Floïd, amb imatges quotidianes de viatges i esdeveniments personals que ell mateix va filmar al llarg de la seva vida. Al llarg de 12 minuts, ‘Amb veu pròpia” és igualment un compendi dels anuncis publicitaris, fotografies i documentació inèdita al voltant d’un temps i d’una època de reivindicacions catalanistes marcat per la forta personalitat d’un Cendrós que, sota el franquisme, mai no va donar el seu braç a tòrcer.

    “El cavaller Floïd”

    L’exposició  coincideix amb la publicació el 18 de gener del 2017 de “EL CAVALLER FLOÏD. Biografia de J.B. Cendrós” (PROA) escrita pel periodista i escriptor Genís Sinca. La biografia del financer aprofundeix en les diverses facetes del mecenes, empresari, activista i editor, així com en les múltiples accions que va portar a terme. La biografia de JBC també és el retrat de la sèrie de personatges que dibuixen la generació d’invictes (Aramon, Oliver, Ribot, Manent, Ainaud, Forrellad…), gràcies als quals, amb la figura d’en Cendrós al capdavant, es van proposar portar a terme el que Pau Casals va anomenar “La Represa”, la recuperació (amb èxit) de la cultura catalana en temps de postguerra.

    Estaria bé que part de l’exposició, tal i com van fer amb la del 50 anys del rellançament d’Edicions Proa, vingués algun dia a la nostra ciutat, i que una de les múltiples presentacions de llibres que es fan a la nostra ciutat fos la de la biografia del mecenes i empresari catalanista J.B.Cendrós.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies