• Categories
  • Actes de commemoració de l’1 d’Octubre a Sant Feliu

    28/09/2018

    Aquest cap de setmana (28, 29 i 30 de setembre) s’han organitzat una sèrie d’actes per commemorar el primer aniversari de la votació de l’1 d’Octubre de 2017.

    Aquests actes estan organitzats per la Plataforma 1-O Guíxols, que aglutina una desena d’entitats locals d’esperit republicà i sobiranista com són l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural,  Comitè de Defensa de la República (CDR), Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Jovent Republicà,  Junts per Catalunya (JuntsxCat), Moviment d’Esquerres (MES-Avancem), Tots per Sant Feliu (TxSF) i la Comissió per la Dignitat. 

    El programa d’activitats és el següent:

    Divendres 28 de setembre

    20:30h – Acte inicial al Teatre
    És positiu no oblidar, fer perviure aquells records i sensacions que ens han empès a actuar.

    – Recull de memòria històrica de la ciutat: lectura de relats ganxons sobre l’1 d’octubre.

    – Emissió del documental : “1-O” (Mediapro)

    22:00h – Botifarrada Popular i actuació musical dels Puñeteros. Pels qui no mengin carn, hi haurà entrepà vegà. 

    Lloc: Pati del Teatre Municipal Narcís Masferrer

    24:00h – Acampada Popular 
    Homenatge a aquelles persones que van protegir els nostres col·legis electorals. Cal portar les tendes i intendència necessària 
    Lloc: Col·legi Gaziel

    Dissabte 29 de setembre

    09:00h – Esmorzar al col·legi Gaziel
    Hi haurà un xic de xocolatada, però cal portar esmorzar per compartir. 

    10:00h – Marxa popular. Inici de manifestació unitària.
    Recorregut per tots els col·legis electorals, on s’hi efectuarà col·locació de plaques commemoratives. Lloc inici: Col·legi Gaziel

    13:00h – Lectura del manifest a l’Ajuntament, amenitzada per l’Orquestra de Cambra de l’Escola de Música.
    Lloc: Plaça mercat

    13:30h – Vermut Republicà
    Lloc: Plaça mercat

    La organització dels actes anima a participar a la tarda i nit als actes d’homenatge a Eugeni Bigas Clara, organitzats per la seva família i amics.

    Diumenge 30 de setembre

    De 10:00h a 13:30h – 1-O: Cicle de conferències i ponències
    Xerrada “Lluita antirepressiva i antifeixista” a càrrec de David Karbala d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Adrià Feliu del Grup Antirepressiu del Baix Empordà.

    11’30h Pausa cafè

    Xerrada “Procés constituent i empoderament popular” a càrrec de Pedro Altamirano de l’Asamblea Nacional Andaluza, Eduardo Reyes de Súmate i Miquel Sellarès, membre fundador de l’Assamblea Nacional de Catalunya. 
    Lloc: Col·legi l’Estació

    13:30h – Sardana de germanor

    14:00h – Dinar Popular. Tothom es porta el menjar i la beguda
    Lloc: Col·legi l’Estació


    Crònica d’una llarga jornada de referèndum

    02/10/2017

    Jornada de referèndum sense cap incident remarcable a Sant Feliu de Guíxols pel que fa a visites policials.

    Des de la matinada i fins després de l’hora de sopar la gent s’ha mantingut concentrada fora dels recintes electorals i, sobretot l’Ajuntament. A les escoles, grups importants de persones portaven ja des de la tarda de dissabte concentrats al pati o a les aules, on han passat la nit després d’una jornada de portes obertes.

    Durant tota la jornada d’avui, a les escoles s’han seguit organitzant activitats com ara xocolatades, pícnics, concerts improvisats, batucades o partits de futbol. Tot sota la mirada de les parelles de Mossos d’Esquadra que a les 7 del matí han fet aparició a l’exterior dels col·legis per controlar l’ordre i que han fet una jornada de més de 12 hores.

    De bon matí, la majoria de gent s’ha dirigit a votar al local assignat, però ben aviat s’ha activat des de la Generalitat el vot universal, i han estat molts els electors que s’han anat desplaçant de col·legi a col·legi per la lentitud en el vot degut als atacs informàtics rebuts al sistema. Buscaven votar amb més celeritat, però, al contrari, als col·legis electorals s’anaven formant llargues cues per votar, que s’han anat escurçant amb l’arribada de la gana del dinar.

    Qui també ha anat de local en local ha estat l’alcalde Carles Motas, interessant-se per com accelerar el vot i per assegurar-se que tot estava sota control. I és que a mig matí, els problemes informàtics havien impedit el normal desenvolupament de la jornada, amb només 40 vots a l’Ajuntament a les 12 del migdia.

    A la tarda, els rumors sobre la possible arribada a Sant Feliu dels de l’”A por ellos” han estat virals. No els hem vist, per sort, després del seu pas indigne per moltes poblacions.

    A partir de les cinc de la tarda s’han anat tancant locals per afavorir la rapidesa de vot a l’Ajuntament, més preparat tecnològicament, i de pas crear un millor ambient al centre de la ciutat, on s’han desplaçat els integrants de les cues dels altres col·legis.

    Les últimes hores s’ha concentrat tota la votació a l’Ajuntament, de les sis fins les nou del vespre, quan s’ha tancat la votació, amb més de 2000 persones a les dues cares de l’edifici consistorial: al Passeig i a la Plaça del Mercat.

    Un cop acabat el referèndum a la ciutat, l’alcalde ha sortit a la plaça a fer un discurs, en què ha agraït l’esforç de la gent per dur a terme la votació a la ciutat, i s’ha mostrat “orgullós” d’ una votació que s’ha executat amb “cap i estratègia per tal que ningú pugui dubtar de la feina feta”, alhora que ha assenyalat el “camí sense retorn” que ha iniciat Catalunya per convertir-se en un nou país d’Europa.

    En total, a Sant Feliu han votat 5421 persones, amb 5146 vots pel SÍ, 216 pel NO, 51 en blanc i 8 nuls.

     

    Nota: aquesta crònica la podeu trobar també a www.radiocapital.cat, escrita i amb so (emesa al programa “Supermatí” d’avui 2 d’octubre). 

     


    Galeria d’imatges #1-O

    Cada imatge té la seva explicació al peu de foto. 

     


    Entrevistem Martí Viñals, president local d’ERC, a les portes de l’1-O

    27/09/2017

    Martí Viñals és el president de l’Executiva Local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Sant Feliu de Guíxols i un dels caps visibles en l’organització dels actes i accions locals relacionats amb el referèndum d’autodeterminació de Catalunya que ha de celebrar-se el proper diumenge 1 d’octubre. Parlem amb ell de com esdevindrà la jornada electoral, de com han anat els preparatius i també dels fets que han tingut lloc els darrers dies per impedir-ne la celebració. 

     

    Com a membre d’una de les entitats organitzadores de l’1-O, has notat, per part de la població, certa por a anar a votar?

    Nosaltres, els organitzadors, vivim en una macrobombolla de gent que anirà a votar i, per tant, dins aquest cercle que estic no ho he notat; però és evident que hi ha persones que no aniran a votar.

    I feu alguna cosa per canviar aquesta tendència en aquestes persones?

    A ERC tenim uns 70 voluntaris, i cada dia ens dividim en escamots per anar a repartir fulletons o encartellar. Pels fulletons, ho fem estratègicament en llocs on històricament a la gent li costa més anar a votar, com per exemple a les portes dels supermercats Mercadona o Lidl. Ens em fem creus que encara hi hagi gent que, en la situació que estem, no vulgui votar. Però, és clar, hi ha persones que s’aboquen a la vida personal pròpia, familiar o laboral, i que quan arriben a casa volen desconnectar. I no hauria de ser així, perquè és un tema que ens incumbeix a tots, ja sigui econòmicament, laboralment, en educació, sanitat,…

    El tema de la gent gran que no es pot desplaçar és un problema afegit…

    La Creu Roja, sempre que hi ha hagut eleccions, o fins i tot el 9-N, s’ha abocat a portar gent amb dificultats a votar als col·legis amb furgonetes adaptades. Per a l’1-O ja s’ha començat a parlar amb ells per tal que ho tornin a fer.

    La gent gran seria el col·lectiu al qual potser li fa més por aquest 1-O?

    Hem de tenir en compte que els avis, quan eren joves, no van poder viure un estat democràtic, ni hi havia les eines de comunicació que tenim ara. Però, per exemple, a l’ANC local, hi ha molta gent gran, i són els que més estan al peu del canó. Aquests no han fallat mai i l’1 d’octubre tampoc no ho faran.

    El més sorprenent és que, enlloc d’una campanya de vot contrari, des de certs sectors es promogui no anar a votar, com un boicot al referèndum.

    Hi ha partits que ho defensen i donen suport a la repressió que estem patint aquests dies, o que miren cap a una altra banda. Després d’una reunió de Rajoy, Sánchez i Rivera abans de l’operació destapada per aturar el referèndum, no podem dir que això sigui una decisió del govern, sinó de l’Estat. I els partits i entitats que donen suport a l’assetjament policial i judicial, que mirin a la cara de la gent i els diguin, en aquesta situació, que no han d’anar a votar. No té lògica, ni sentit democràtic ni de llibertat. Que s’ho facin mirar.

    Lògicament, dins aquest grup hi deu incloure el PSC… 

    He sentit dir al senyor Iceta que, en defensa de les llibertats per les que havia lluitat el PSC fa 40 anys, entre les quals hi ha el dret a vot, no s’hauria d’anar a votar l’1-O. I es queda tan panxo.  I la gent l’aplaudeix! Qui secunda aquesta frase, és que va molt perdut.

    És que aquesta gent creu que el referèndum de l’1-O és il·legal.

    En democràcia, primer són les persones i després les lleis, perquè les lleis les fan persones.  I l’1-O votarem per estrenar un nou marc legal, perquè l’actual fa més de 30 anys que no es toca i no s’adequa a la realitat. I no ens el deixen canviar. Podemos també diu que s’ha de canviar, però saben que no es pot fer.

    A Alemanya van retocar la Constitució fa poc a petició dels bavaresos… Perquè aquí no es toca?

    Bé, aquí només es toca quan els interessa a ells. Amb nocturnitat i “alevosia”, com diu Gabriel Rufián, van canviar un article. Quan ho fan, és per canviar temes de la Corona o per collonades que resten drets a la ciutadania espanyola. En canvi, per les lleis aprovades al Parlament de Catalunya ens porten la policia i la justícia.

    Davant l’1-O, quin missatge cal fer arribar als ganxons i catalans en general per tal de fer valer el dret de vot?

    Davant la injustícia de l’aplicació encoberta, per part del govern espanyol, de l’article 155 i els fets dels darrers dies, ja s’ha vist la reacció del passat dimecres: la gent ha sortit al carrer en lloc d’anar a treballar, perquè quan estan passant coses grosses, costa treballar. Es produeixen detencions, registres,… i la gent respon de forma cívica i pacífica. És el que cal fer: mobilitzar-se unitàriament per defensar la democràcia, la llibertat i les institucions catalanes, encara que hi hagi policies o guàrdies civils. Hem estat pioners en programar concentracions ràpides, com la d’aquell mateix dia 20 davant l’ajuntament a les 8 del vespre, només creant una imatge i llançant-la als mitjans.

    Però va haver-hi fins i tot confusió, es deia que la prioritat era Barcelona.

    La prioritat era Barcelona, però les coses que fem aquí s’han de continuar fent. A més, hem de mantenir obert el negoci. Per tant, no tothom podia anar a Barcelona immediatament. Vam decidir fer la crida per anar-hi, amb sortida a les 12 del Guíxols Arena, però després va venir el comunicat de l’AMI i l’ACM i vam decidir englobar-ho tot a la concentració del vespre. Al cap de poc la imatge es va fer viral a les xarxes.

    Quins col·legis electorals hi haurà a Sant Feliu?

    Els de sempre quan hi han eleccions. No serà com el 9-N.

    Així, no cal patir per votar el dia 1? Hi haurà urnes i paperetes?

    A veure, d’aquí a diumenge encara poden passar moltes coses, però crec que el dia 1 anirem a votar. No tingueu cap dubte que els Mossos d’Esquadra estaran per la seguretat ciutadana i no per requisar urnes. Aquesta convocatòria es regeix per la Convenció de Venècia i la Llei Electoral Catalana. Pel que fa a les paperetes, no es poden descarregar en PDF i imprimir-les, perquè no tindrien les mides adequades ni serien del mateix format i a més, caldria tallar-les amb tisores… Això, durant el recompte podria originar un problema d’invalidesa.  El fet ideal seria anar al col·legi, trobar-se les paperetes allà i votar. Si això falla, estic convençut que hi ha un pla B i fins i tot un pla C, així que ja es donaran instruccions.

    Aleshores perquè es va crear una pàgina on et podies descarregar la papereta?

    El tema de les paperetes per descarregar, la Generalitat ho va fer perquè l’Estat se n’adoni que som al segle XXI i a l’any 2017, encara que per ells deuen ser els anys 40 del segle XX, perquè això d’entrar en serveis de missatgeria i impremtes… Per fer-nos una idea, l’empresa que porta el tema del vot electrònic a les eleccions americanes és catalana, i a Espanya no s’ha votat mai encara per Internet. I això és perquè estan ancorats en un altre segle.

    I el dia 1 no serà el final de res. L’endemà serà el dia 2…

    Sí, però no podem saber com funcionarem el dia 2, perquè encara no sabem com acabarà el dia 1. Aquests dies que queden seran complicats i la repressió pot anar a més. No sé què pretén l’Estat Espanyol, però és l’última carta que els queda.

    Es contempla una vaga general a tota Catalunya?

    Jo només sóc el president de la secció local d’ERC i, per tant, això no ho sé. Però si, posats el cas, els sindicats cridessin a una vaga general, és el que hi ha. Jo fa 6 mesos que he obert negoci i no estic per tancar, però tothom ha de fer esforços per canviar les coses perquè una cosa està segura: així no podem continuar. Votant un dia no s’arregla tot i calen esforços per fer reformes a tots els nivells. Per això ens volem allunyar de l’Estat Espanyol i construir una nova república.

    I en cas de victòria del Sí, què passarà?

    Si ens declarem independents i no arribem a cap acord, caldrà negociació amb l’Estat Espanyol. És com un divorci, cal entrar en negociacions es vulgui o no. Si no es negocia, tot el deute se’l queda l’Estat Espanyol. I estan endeutats de més del 100% del seu PIB. Per tant, és inviable que no negociïn, perquè a Europa ningú voldrà donar més crèdit a Espanya que, d’entrada, ja perdria el principal port, el 20% del PIB, infraestructures com l’aeroport del Prat, funcionariat, …   

    I de la polèmica per la no signatura del decret per part de l’alcalde Carles Motas, què en penses?

    El decret és el recurs per fer les coses més ràpides entre administracions. Hi havia una petició de l’AMI en què es necessitava una reacció ràpida dels Ajuntaments, i molts ho varen fer per via de decret. El nostre govern va decidir no complicar-se, donat que hi ha 3 partits amb diferents opinions i, portant-ho al Ple, s’ha complert una de les condicions del pacte de govern, que diu que totes les mocions de l’AMI s’han de debatre al Ple. Per la celeritat del tema, es va preferir no esperar al Ple ordinari i per això es va fer l’extraordinari el passat dijous. Però el decret no calia, simplement calia donar suport ferm i comunicar que s’obriran els col·legis l’1-O. La polèmica l’han portat certs partits, que mai no s’han preguntat quants decrets d’alcaldia es fan al mes, i ara es preocupen per aquest. 

    Quines accions més es duran a terme per la campanya?

    Després de l’encartellada de divendres, l’acte que vam fer dissabte i la concentració de diumenge a la Placeta Sant Joan, aquest divendres tenim intenció de fer a Sant Feliu un acte unitari amb gent de tots els partits sobiranistes, l’ANC i Òmnium. La idea és que sigui un acte majoritari i sense sigles ni pancartes, per evitar discrepàncies.  Hi estem treballant i s’anunciarà aviat, però la intenció és que hi intervingui un ponent de cada entitat i fer una darrera crida per tal que la gent surti diumenge cap a votar.

    Alguna cosa més per afegir?

    Recordo que hi ha uns partits que fa dos anys es van presentar a les eleccions per fer la independència i altres per fer el referèndum. I que hi ha molta gent que treballa molt per aconseguir-ho i des dels governs de les ciutats, a vegades, no en són conscients. Ja he dit abans que hi ha molta gent voluntària al carrer treballant, mentre d’altres des del despatx o des de casa critiquen que no es signa un decret. Jo estic molt orgullós de formar part del sentiment d’unitat dels primers, que deixa en entredit a qui parla molt i no se’l veu gaire, quan ara és moment de treballar.  També voldria recalcar el paper en favor de la democràcia que fa Guíxols des del Carrer, un partit assembleari que deixa llibertat de vot  pel referèndum, i als quals vam demanar que s’adherissin a nosaltres. A l’altra banda hi ha els avantguardistes dels canvis a Espanya i a Catalunya, de les millores socials i la democràcia, que a l’hora de la veritat han fet figa d’una manera lamentable. El temps posarà cadascú al seu lloc.

     

    Autors de l’entrevista: Jordi Serra i Joan Serra

     

     

     

     

     

     

     

     


    Les raons del PSC per no presentar-se al ple de dijous passat

    23/09/2017

    Al Facebook del PSC local hem pogut trobar una nota informativa de l’executiva local sobre la no presentació del grup socialista al Ple Extraordinari del passat dijous. 

    La nota diu que el PSC de Sant Feliu de Guíxols “vol manifestar el seu posicionament davant de la convocatòria d’un anomenat referèndum d’autodeterminació” i que s’hi oposa “per la manca de legalitat i de garanties” . 
    Els socialistes locals no entenen “com s’ha pogut arribar fins aquests extrems de confrontació en una qüestió política manipulada pels qui defensen la legalitat del referèndum” i també en culpa al “mutisme i el menyspreu de l’Estat en mans del PP”, acusant a les dues parts de “voler treure rèdit de l’enfrontament entre comunitats i persones”.

    A nivell local, el PSC entén que “cal seguir en la línia d’estabilitat i entesa del govern municipal”, ressaltant que aquest “ha demostrat una maduresa manifesta en temps de tempesta” i que això ha permès “un desenvolupament lliure dels posicionaments dels grups que en formen part”.

    En la nota, l’executiva guixolenca aprofita per  donar suport a la decisió del Grup Municipal de “no assistir al ple extraordinari per donar suport a l’esmentat referèndum”, afegint que “en propostes temeràries no ens hi trobaran”.
    “Quan el diàleg no ha existit i la voluntat de diàleg tampoc, no ens ha de sorprendre que la realitat es compliqui i arribem a una situació de tensió impensable i que esperem que no vagi
    més enllà”, diuen. 
    Per finalitzar, defensen  que “la convivència i la concòrdia no es pot trencar per decisions unilaterals ni per actuacions desmesurades” i que “el poble català” no pot “perdre el seu valor més assenyalat, el seny”. 


    L’alcalde garanteix per xarxes socials que es podrà votar l’1-O

    08/09/2017

    L’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, ha anunciat a través del seu compte personal de Twitter que el proper 1 d’octubre els col·legis electorals estaràn oberts i, per tant, es podrà votar en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

    Els alcaldes tenen 48 hores per respondre afirmativament o presentar al·legacions a la carta enviada pel president Carles Puigdemont  i el vicepresident Oriol Junqueras als alcaldes de tot Catalunya, que avisa als màxims representants locals  que hauran de cedir els locals que normalment són punts de votació perquè també ho siguin l’1 d’octubre, i insta a donar suport i a comprometre’s a complir la Llei del Referèndum aprovada aquest 6 de setembre, amb la previsió de donar compte del decret en la pròxima sessió plenària, així com informar-ne el Govern i les entitats municipalistes.

    De moment, segons ERC,  Carles Motas hauria comunicat a la Generalitat el seu suport (es pot consultar també el web www.comsempre.cat) .  Això sí, no ha signat cap decret. En aquest sentit, El Punt-Avui va més enllà  i recorda que “a la ciutat guixolenca hi ha el PSC al govern”.  

    Pel que fa als municipis veïns, l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Xavier Sala (ERC), no ha tingut cap problema en signar el decret i apuntar-se al #josigno,  mentre que el de Castell-Platja d’Aro, Joan Giraut (de l’antiga UDC)  no ho ha fet. Alguns municipis del Baix Empordà han anunciat fins i tot que celebraran un Ple extraordinari per ratificar els decrets d’alcaldia en suport a la llei del referèndum.


    Resolució de solidaritat amb el dret d’autodeterminació del poble català

    Durant el IV Congrés Mundial de la Unitat Internacional dels Treballadors – Quarta internacional (UIT-QI) es va llegir aquest manifest de solidaritat amb el referèndum de l’1 d’octubre: 
     
    1. Des de fa sis anys el poble català es manifesta massivament per la independència de l’Estat espanyol. El Parlament de Catalunya va aprovar cridar a un referèndum d’autodeterminació. El Govern català va fixar aquest referèndum per al pròxim 1 d’octubre.
    2. El Govern i els tribunals de l’Estat espanyol han advertit que no toleraran el referèndum i han anunciat un arsenal de mesures repressives per impedir-ho: judicis, intervenció de les institucions de Catalunya i de les forces repressives de l’estat. Al costat del Govern del Partit Popular s’han alineat Ciutadans i el PSOE.
    3. Defensem el referèndum de l’1 d’octubre. Cridem a votar per la independència del poble català, no només perquè s’ha expressat massivament en aquest sentit, sinó també perquè la necessària relació entre pobles i nacions que avui formen l’estat espanyol ha de fer-se sense imposicions i això no és possible sota la Monarquia centralista. La unitat de treballadors/as ha de realitzar-se en defensa d’aquest dret democràtic. Una República a Catalunya obriria un camí per a altres pobles i nacions per acabar amb aquest anacrònic règim imposat al final del franquisme. Lluitem perquè aquesta república sigui de i pels i les treballadores, en el camí d’una Federació de Repúbliques Socialistes.
     
    Cridem a la solidaritat internacional dels i de les treballadores i les seves organitzacions contra la repressió de l’Estat espanyol en defensa del dret d’autodeterminació:
    Referèndum l’1 d’octubre
     
    Lluita Internacionalista
     

    Guanyar el referèndum amb la mobilització des de baix

    29/06/2017

    El 9 de juny el president de la Generalitat fixava la data de l’1 d’octubre i la pregunta pel referèndum. Al cap de dos dies. entre 30.000 i 40.000 persones sortien al carrer per donar suport al referèndum. La resposta del Govern Rajoy va ser entre el menyspreu i l’amenaça, tot dient que té preparada tota la bateria de mesures per impedir-ho, i per mostra, convoca el 19 de juny la cúpula de l’exèrcit a Barcelona. Comença el compte enrere. Però en el xoc previsible, el que compta no seran les declaracions i accions dels dos governs, sinó les forces socials que hi ha al darrere, d’una banda la mobilització popular i de l’altra l’aparell de l’estat monàrquic.
    En el bloc constitucional monàrquic contra el dret a l’autodeterminació no hi ha novetats: el “nou” PSOE s’alinea amb el Govern i, a Catalunya, Iceta fa el trist paper de teloner de les proclames enceses de C’s i PP. Totes les mirades es giren cap els Comuns, que inicialment es desmarquen de la convocatòria de referèndum amb exigències que, per impossibles, es giren contra la convocatòria. Però immediatament els creixen les tensions internes, amb una ICV (Coscubiela) més bel·ligerant amb la convocatòria, Podem Catalunya (Fachín) més receptiu i els Comuns (Colau/Domènech) que miren de guanyar temps. Però el dilluns 12 de juny es refà la unitat “sobiranista”, Comuns amb JXS i la CUP en suport de Nuet, portaveu de QSQEP que ha de declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver permès des de la mesa del Parlament la votació del referèndum. I és que l’espai quasi inexistent que cerquen els Comuns –i que intenten compartir amb les direccions sindicals de CCOO i UGT- es fa zero quan l’estat actua amb la repressió. Però sense repressió, com podrà Rajoy evitar el referèndum? Aquesta és la quadratura del cercle.
    La importància dels Comuns, més enllà d’alguns escons més, rau en què avui són el referent majoritari dels treballadors de Barcelona i el cinturó industrial que els van donar els vots decisius per ser primera força a les eleccions legislatives. L’obrer català, sovint nascut a la resta de l’estat, s’ha mirat amb expectació però a distància les grans mobilitzacions per la independència, però també ha rebutjat clarament de participar de les manifestacions minoritàries que C’s o el PP (amb alguns sectors del PSC) han fet per la unitat d’Espanya. Perquè una cosa és que vegin clara la independència i l’altra que sàpiguen que el PP, com ara C’s, són els dos instruments de la patronal.
    La classe obrera catalana acabarà sent –com ho va ser el 1934- determinant en el naixement de la República Catalana. No només en termes numèrics, en què fa decantar abassegadorament el cantó del referèndum i la república, perquè com sempre, és qui menys té a perdre i més a guanyar.També perquè és qui té a les mans instruments indispensables per aturar la repressió, com la vaga general. Perquè són el pont més directe a què la solidaritat amb Catalunya s’entengui arreu de l’estat i a l’exterior. I com a tantes altres confrontacions, les mobilitzacions que es facin a Bilbao, Madrid o Sevilla seran determinants per aturar els cops de l’estat, que de ben segur vindran. I no només com una mostra de solidaritat, sinó com una palanca per començar a esquerdar el règim hereu de la dictadura que oprimeix la classe treballadora d’arreu de l’estat.
    Els dos actors principals des de l’escena política parteixen amb extraordinària debilitat interna. El Govern Rajoy, amb dificultats per mantenir la governabilitat, fent equilibris, creuat per la corrupció que és un insult constant davant les difícils condicions de vida i​ pobresa que pateix la gent treballadora. Però no és menys veritat que aquesta corrupció també afecta la burgesia catalana i els seus representats polítics, amb el PDcat, amb Mas al capdavant. El cas Gordó n’és el darrer exemple. La seva debilitat, però, va més enllà de la corrupció i rau en que és el govern continuador de les retallades i privatitzacions, en el qual no tenim cap confiança. Per això, cal la mobilització i encara és més il·lusionant el futur, perquè si guanyem la república, aquesta tindrà un fort contingut social. I perquè, si guanyem la República Catalana, aquesta girarà a l’esquerra. La mobilització ha de forçar el Govern a arribar fins el final.
    Important en aquesta recta final pot tornar a ser la CUP-CC, que s’ha mantingut amb perfil baix i va deixar perdre ser l’interlocutor clar de les classes populars en el vot dels  pressupostos. Cal una acció decidida en la lluita pel referèndum i pel sí que connecti amb la problemàtica social, que hi doni resposta, que impulsi la mobilització. Cal desplegar la més àmplia campanya pel suport popular al referèndum i pel sí, amb la constitució de plataformes àmplies des de l’esquerra pel referèndum i pel sí, per treballar fàbriques i barris populars . La preparació de l’11 de setembre serà determinant per demostrar la capacitat mobilitzadora.
    Ens cal respondre amb la mobilització com a resposta a les provocacions i a la creixent repressió de l’estat. Si s’arriba a detencions, suspensió d’institucions o a la imposició per la força, cal reclamar la convocatòria de la vaga general.
    Caldria cridar des de la CUP-CC a una reunió urgent de partits, moviments i tota mena d’entitats de tot l’estat per organitzar una Plataforma pel Dret a Decidir dels pobles, per desplegar una campanya de solidaritat pel dret d’autodeterminació i contra la repressió. El SAT o Bildu ja s’hi han mostrat disposats. La celebració del referèndum i la república a Catalunya obre el camí per desfer-nos arreu de la Monarquia que va deixar Franco. Només amb aquesta ruptura democràtica (que no es va deixar fer al 78) és possible obrir una nova via de relació entre els pobles i de garantir els drets de la població treballadora. També cal articular des d’ara iniciatives a nivell internacional des de l’esquerra europea i mundial en defensa dels drets democràtics que neguen l’Estat Espanyol i la Unió Europea.


    L’ANC convoca els ganxons a l’acte de diumenge a Barcelona pel referèndum

    06/06/2017
    L’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per la Independència i Òmnium Cultural convoquen el diumenge 11 de juny a les 12 h, a Barcelona, a Montjuïc, un acte en
    defensa del referèndum sobre la independència en una convocatòria que interpel·la, segons els organitzadors, “tots els demòcrates de Catalunya i de fora”. “Demostrarem al món que els catalans votarem, digui el que digui i faci el que faci el govern espanyol”, asseguren.
    Aquell dia, Guíxols per la Independència (ANC) organitza un autocar que sortirà a les 9:30 des de l’estació d’autobusos. L’endemà, dilluns dia 12, es tornarà a Barcelona, en aquest cas als TSJC, en suport a Joan Josep Nuet, darrer membre de la Mesa del Parlament investigat. El preu de cada desplaçament és de 10€, i de 15€ en el cas d’anar-hi els dos dies.
    Es pot reservar plaça enviant un correu a guixols@assemblea.cat o dirigint-se al local social situat a les Galeries Sant Joan. Des de l’ANC local animen a tothom a assistir-hi, ja que “tot depèn de nosaltres, no podem fallar!”

    Nota de l’ANC referent a les concentracions dels últims dies

    14/06/2017
    L’acte d’aquest passat diumenge dia 11 a Montjuïc a favor de la democràcia i el referèndum va desbordar les previsions més optimistes, omplint des de dalt de tot, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, fins a tota l’avinguda Maria Cristina.
    El discurs a favor del referèndum, llegit per Pep Guardiola, ha tingut repercussió a tot el món. El Govern i el Parlament no ens han fallat i nosaltres no els fallarem. La decisió està presa, sense marxa enrere: les urnes hi seran l’1 d’octubre.
    D’altra banda, el dilluns 12, prop de 2.000 persones es van concentrar a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per acompanyar al membre de la mesa del Parlament de Catalunya, Joan Josep Nuet que, com els altres 4 membres de la mesa i la presidenta del Parlament, està investigat per desobediència i prevaricació per permetre un debat sobre el
    referèndum a la cambra.
    En les dues concentracions hi va assistir una important representació de la nostra vila desplaçant-se amb els autocars organitzats per Guíxols per la Independència (ANC), a més dels
    que van optar per altres mitjans de transport.
    Els independentistes hem lluitat molt per arribar fins aquí. Continuarem esforçant-nos, a cada parada informativa i a cada acte aquest estiu.
    Ens activem pel SÍ!
    El canvi ets TU
    Guíxols per la Independència
    Assemblea Nacional Catalana
    guixols@assemblea.cat

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies