• Categories
  • 20 de juny, Dia Mundial dels Refugiats

    20/06/2018
    A la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada i adaptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, hi ha dos articles que si els estats i la societat en general apliquessin i respectessin serien més que suficients per abolir del diccionari la paraula amb connotacions pejoratives de “refugiat”:
     
    Article 1
    Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.
     
    Article 14 1.
    En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n.
     
    De tots són conegudes les macroxifres de persones refugiades en tots els continents del món i si bé, una part troben acollida i escalf, la majoria s’han d’amuntegar en descampats i en condicions higièniques molt precàries o inexistents.
    Dins la nostra Europa tan rica i avançada econòmicament parlant, hem vist com s’han posat fronteres infranquejables, per la majoria d’aquestes persones, a tot l’est europeu.
    Sorprèn encara més el fet que fa quatre dies molts d’aquests països clamaven a la resta del món per l’opressió que patien del comunisme i règims dictatorials. Avui ja no recorden que ells també sortien dels seus països en busca d’una vida millor i neguen, de forma descarada, no complir amb l’assignació de repartiment de refugiats que fa la Comunitat Europea. També tenim exemples més propers que ens fan abaixar el cap. Ens sorprèn, també, el cas de Birmània, amb el seu tracte d’autèntica barbàrie amb la població dels rohingyas, que els cremen poblats sencers per fer-los fora i haver d’emprendre així un èxode a països veïns com Bangladesh.
    Queda força clar, doncs, que és difícil, per no dir impossible, que per part d’un govern es promogui una ajuda només perquè hi hagi una declaració universal proclamada per les Nacions Unides el 1948. Avui per avui és paper mullat.
    Les organitzacions humanitàries de caire no governamental o privades esdevenen una eina imprescindible per fer arribar a tots aquests col· lectius les ajudes necessàries per sobreviure i assolir prou confiança com per poder seguir el seu propi camí.
    D’organitzacions de caire privat n’hi ha moltes, la majoria bones o molt bones.
    Hem tingut l’oportunitat de conèixer una d’aqueste s ONG’s, creiem que de les millors; la Fundació Vicenç Ferrer a l’Índia, concretament a la regió d’Anantapur. No solament els ha ensenyat a sobreviure en condicions difícils sinó que també els ha tornat la dignitat que tota persona es mereix.
    Això fa que, avui, la labor d’aquesta fundació amb els seus projectes, sigui un mirall i una referència a seguir no tan sols a l’Índia sinó a tot el món.
    Des d’aquí, com a Síndic Municipal de Greuges, i des del Fòrum de Síndics Locals, volem encoratjar a tothom que se senti útil, fent que els qui reben l’ajuda se sentin dignes d’ells mateixos i del món que els envolta.
     
    Josep Rius Graners
    Síndic de Greuges de Sant Feliu de Guíxols

    L’eurodiputat socialista Javi López, demà a Vilartagues

    09/03/2017

    Amb motiu de la crisi de refugiats a Europa, el PSC Guixols i Opina-S organitzen un acte en què hi assistirà l’eurodiputat del PSC Javi López a fi d’explicar la situació actual i la relació d’aquesta crisi amb les respostes de les institucions europees. 

    L’acte se celebrarà demà divendres a les 20h. al Centre Civic de Vilartagues. 

    Refugiats: aturem la guerra de frontera

    18/02/2017

    Europa no viu una crisi de refugiats ni una crisi humanitària: el que està en crisi és la capacitat dels estats de controlar les seves fronteres i sobretot el dret fonamental de la gent a moure’s pel planeta per trobar un lloc segur i on pugui construir-se un futur. Més enllà del sentiment de solidaritat que ens remou veure les catastròfiques imatges d’homes, dones i criatures jugant-se la vida al Mediterrani o morint-se de fred als Balcans, aquesta crisi té una arrel política i uns responsables molts clars que hem d’assenyalar i combatre si de debò volem trobar solucions.
    Lluny de la imatge d’una allau humana informe i inabastable, el cert és que més de la meitat de demandants d’asil arribats l’any passat al Europa prové només de cinc països: Síria, l’Afganistan, l’Iraq, Nigèria i Eritrea. Cinc crisis concretes, amb els seus respectius responsables. No podem entendre el problema dels refugiats a Europa sense preguntar-nos què està passant a Síria, principal expulsor de població del planeta, sense analitzar el procés polític i social recent del país.
    Els refugiats sirians
    Sovint el moviment de solidaritat veu els refugiats només con individus que necessiten ajuda, quan la realitat és que són un dels resultats d’una revolució popular massacrada per la dictadura de Baixar al-Assad i els seus aliats. I fins que no s’abordi aquesta causa continuaran arribant refugiats a Europa. Molts dels activistes que eren la clau de volta d’aquest moviment popular van acabar havent de fugir als països veïns i a Europa per la magnitud de la violència del règim: i continuen avui sent part d’aquesta revolució i el que esperen és que els reconeguem com a tals, no només com a receptors de la nostra ajuda humanitària. El ritme i les onades dels fluxos respon perfectament a la dinàmica del conflicte i també els xocs entre diferents comunitats. No oblidem la imatge d’aquells lluitadors per la llibertat i la revolució que el 39 arribaven a França per Le Pertus, després d’haver deixat molts morts i el futur al darrera i en comptes d’acollida i solidaritat es trobaven camps de concentració i el menyspreu a Argelés. Mentre un sector important de l’esquerra es nega encara a reconèixer que el màxim responsable d’aquesta catàstrofe és el règim de Baixar Al-Assad el relat dels refugiats és perfectament coherent: un 90% assegura que va fugir per la persecució del règim i els seus aliats. Si no entenem Síria, no entenem res de res i quedem atrapats en la retòrica de l’allau i l’antiterrorisme que fomenten els governs europeus. A Afganistan i a l’Iraq, es viu la inestabilitat que han deixat l’imperialisme després de la invasió d’ambos països.
    La distribució geogràfica dels refugiats
    Tampoc Europa és el principal receptor de la gent que fuig. Sumades totes les rutes, l’any passat van arribar al continent 362.000 persones. Des de 2011, quan van començar les revoltes i revolucions al món àrab que van fer saltar pels aires règims com el de Gaddafi, que convenientment finançat per Itàlia feia de tap als migrants subsaharians, han arribat a Europa menys d’1,8 milions de persones. Una xifra perfectament assumible per a un continent amb 500 milions d’habitants, amb alguns dels països més rics del món i que a més necessita mà d’obra jove. Només Turquia -que en el rànquing de PIB per càpita ocuparia el lloc 27 dels 28 països de la UE- acull més de 3,5 milions de refugiats. El Líban, un petit país de només 4 milions d’habitants ha superat el milió. Això sense comptar els 8 milions de desplaçats interns que han hagut de deixar casa seva i continuen dins de Síria sota les bombes. No, la crisi de refugiats i humanitària no és a Europa: és a Síria i als països veïns.
    La hipocresia de la UE
    Els escarafalls de la UE i els estats membres davant el mur i el veto migratori de Trump són pura hipocresia. Fa un any Alemanya i Brussel·les havien tancat la porta als refugiats amb l’acord de la vergonya amb Turquia, pel qual el govern de Recep Tayip Erdogan, en plena deriva autoritària, s’ha convertit en un mur per als qui intenten arribar a Europa. A canvi de sis mil milions d’euros i el silenci europeu en la seva guerra contra els kurds, contra l’esquerra i contra la llibertat de premsa per aconseguir poders executius il·limitats.
    Les queixes de la UE contra Trump són xerrameca, després que la política de blindatge de les fronteres hagi convertit el Mediterrani en un gran cementiri. Més de cinc mil morts registrats el 2016 (ningú sap quants de són de debò perquè molts cossos se’ls empassa el mar sense deixar rastre o retornen arrossegats al punt de partida): més morts que mai.
    La guerra de frontera contra els refugiats
    Tècnicament es parla de “guerra” quan un conflicte supera els mil morts en un any. El que passa al Mediterrani, doncs, és una autèntica guerra contra la migració: l’única diferència és que les víctimes són totes del mateix bàndol. És una guerra a terra que es practica amb tanques, murs, trinxeres, centres de detenció…. I quan també utilitzant el mar com un fossat dels cocodrils, que són els vaixells de l’OTAN ) o el dispositiu de Frontex, l’agència europea de vigilància de fronteres. Els soldats són policies exèrcits i grups paramilitars. I , com sempre, n’hi ha que hi fan negoci: tota una industria de la guerra de frontera, que va des d’empreses espanyoles que s’enorgulleixen ser fabricants en exclusiva de filats de ganivetes fins a les companyies de seguretat privada a les quals se subcontracta la vigilància dels centres de detenció.
    Cal recordar que Espanya ha estat el mal model que ara emulen els socis europeus: les tanques de Ceuta i Melilla, els 14 assassinats de la platja del Tarajal a mans de la Guàrdia Civil que continuen impunes (l’exdirector general i màxim responsable del cos, Arsenio Fernandez de Mesa acaba de ser convenientment recompensat amb un lloc al consell d’administració de Red Eléctrica de España). I sobretot la política d’externalització del control fronterer cap a estats africans sense cap mena de garantia democràtica perquè –amb càrrec als fons destinats a cooperació- perquè frenin els immigrants abans que s’acostin a les fronteres europees.
    Les causes de la política europea
    Contravenint les seves pròpies lleis i i els tractats internacionals que han subscrit, Europa trepitja el dret d’asil i respon amb la guerra de fronteres… la frontera més desigual del món: un continent vell, ric i en pau, envoltat d’un món jove, empobrit i en guerra. A més, la frontera no és només un espai físic: són barreres legals, policials prejudicis… un cop han superat la trinxera la majoria van amb “la frontera” sobre les seves espatlles cada cop que han de sortir de casa, enfrontant-se al racisme institucional, als controls policials racistes al metro, a la discriminació en l’accés als serveis públics, a la vivenda o a la feina.
    El que hi ha al darrere d’aquestes polítiques no és frenar la immigració (tothom sap que és impossible) sinó sobretot tres coses. En primer lloc una nova justificació per a les retallades: “aquí no hi cap tothom, la nostra capacitat d’acollida és limitada, els serveis públics tenen un topall” és el nou mantra i de res serveixen tots els estudis i l’experiència que demostren que la immigració, de sempre, ha aportat més riquesa de la que consumeix. En segon lloc, el manteniment d’una capa de mà d’obra sense drets (en el cas dels sense papers, com els milers de subsaharians que estan treballant a l’agricultura italiana) i vulnerable a la sobreexplotació. I finalment el retrocés de drets i llibertats que s’empara en el pretext de la lluita antiterrorista i que es tradueix en mesures com la llei mordassa a l’estat Espanyol o l’estat d’emergència permanent a França.
    Aquestes lleis, i no l’arribada de refugiats en si mateixa, són les que expliquen el creixement de l’extrema dreta a Europa, que no es fa forta allà on hi ha més crisi o més refugiats sinó on s’imposa aquest discurs polític, sovint, com passa a França de la mà d’un govern que es diu d’esquerres i que ha portat Marine Le Pen a les portes de guanyar les presidencials d’aquesta primavera. Envalentida pel triomf de Trump, i reforçada per Putin, l’extrema dreta està en condicions d’imposar-se també a Holanda, mentre que a Alemanya triplicaria resultats el setembre.
    És per això que la defensa dels drets dels refugiats no és només un problema humanitari, ètic o moral. No és només una qüestió de solidaritat i empatia. En aquesta lluita s’hi juga el futur de tots i totes.


    Acte de l’ANC en favor dels refugiats

    24/08/2016
    L’ANC continua els actes previs a l’11 de Setembre amb els quals vol denunciar els “greuges” de l’estat espanyol. El passat dissabte a la tarda, al Passeig del Mar, Guíxols per la Independència, amb la col·laboració i participació de l’Associació Ganxona Refugiada, varen fer una llarga cua amb desenes de sabates pintades de groc i maletes davant d’una porta tancada, per simbolitzar els milers de persones que
    s’han vist obligades a fugir dels seus països en conflicte i que arriben a Europa a la recerca d’una nova vida. L’acte reivindicatiu, que forma part de la campanya d’estiu ‘Activa’t per la República Catalana’ denuncia l’immobilisme de l’Estat amb la crisi dels refugiats.
    L’acció també va recordar que més de 500.000 catalans van veure’s forçats a exiliar-se durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, essent el poble català també un poble refugiat.
    Així, l’ANC demostra, una vegada més, que  desitja que Catalunya esdevingui un Estat propi que pugui prendre decisions i intervenir de la forma més apropiada per ajudar als més necessitats. Malgrat els entrebancs de l’Estat espanyol, continuen treballant per fer de Catalunya un país millor.
    Des de Guíxols per la Independència continuen encoratjant la població a anar a Salt aquest Onze de Setembre, ja que per primera vegada, el Parlament té majoria independentista i el Govern de la Generalitat amb un mandat i un compromís inequívocs per la independència.

    El govern dóna suport a Guíxols des del Carrer en tres mocions presentades

    04/07/2016

    En el darrer Ple de l’ajuntament, el govern va donar suport a dues mocions del grup Guíxols des del Carrer-Entesa. La primera, respecte als incompliments de Turispania, l’empresa que gestiona els apartaments del Club de Mar, perquè retiri els rètols que adverteixen que el solàrium al peu de Sang i Fetge és d’ús privat quan, de fet, es troba en zona pública marítimo-terrestre. També se’ls insta a complir la resta de decisions de la sentència judicial de fa un parell d’anys que els obliga a obrir la porta sud del camí de ronda per accedir al mirador de les Remendadores, a respectar l’ús públic de l’embarcador i a obrir l’accés a la platja des del passeig del president Irla. Això significa que l’ajuntament farà arribar la moció a la Generalitat per fer-la complir.

    La segona moció aprovada tindrà efectes a la llarga. Es refereix al compromís de l’ajuntament de treballar amb la banca ètica a mesura que sigui possible i de començar a fer-ho amb les partides del pressupost destinades a les subvencions a associacions locals i a la cooperació pel desenvolupament. De retruc es donaran a conèixer aquestes entitats a la ciutadania i se’ls emplaçarà a fer-ne ús.

    La tercera moció repeteix les idees de la que va presentar Guíxols des del Carrer-Entesa (GdC-E) mesos enrere, en defensa de l’acollida pel món local de les persones refugiades. Jordi Lloveras, el regidor, va demanar que es treballi en la sensibilització de la població respecte a aquesta qüestió per tal de facilitar i coordinar les accions dels serveis municipals en aquesta tasca. La convocatòria, demanada ja fa mesos, del Consell de Serveis Socials de la ciutat, és indispensable per a fer-ho possible. Lloveras també va elogiar i encoratjar l’Associació Ganxona Refugiada i la plataforma local de suport a Girona-Acull que han sorgit per treballar en aquesta qüestió.


    Cadena Humana en defensa dels refugiats

    22/03/2016

    Unes cent persones es van manifestar, el passat dissabte, per els drets dels refugiats. Els manifestants van crear una cadena humana a la platja, i van llançar flors al mar, per homenatjar els milers de refugiats que cada dia perden la vida al Mediterrani.

    La cadena humana estava emmarcada dins de la Jornada Internacional Contra el Feixisme, la Islamofòbia i els Drets dels Refugiats, impulsada per diverses associacions europees antifeixistes. A la ciutat, la cadena humana va ser organitzada per Sant Feliu de Guíxols pels drets humans i dels refugiats amb la col·laboració de l’associació Dansanimàlia, que va actuar amb algunes de les seves alumnes de dansa.

    El lema de la manifestació va ser “Contra el feixisme, el racisme, la islamofòbia i pels drets de les refugiades”, i van reivindicar la obertura de fronteres a Europa, i es van mostrar contraris a l’acord de la UE amb Turquia. També van demanar lluitar en contra la Islamofòbia, i no tractar els musulmans com a la gent jueva ara fa 80 anys.


    Actes de la CUP per aquest cap de setmana

    16/03/2016

    El dia 18 de març i amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora (8 de març) es projectarà al local de la CUP a Sant Feliu el documental “Aguantando el tipo”, que mostra la lluita de les 337 dones obreres de l’empresa Jaeger Ibèrica (actual Magnetti Marelli) contra la discriminació salarial per motius de gènere. Les dones varen fer de tot per tal que l’empresa complís la sentència que els tribunals varen dictaminar en favor de les dones de Jaeger.  Aquestes dones foren pioneres en aquest tipus de lluita i influenciaren altres empreses a seguir el mateix camí.
    En acabar el documental, Tània Mercader, obrera i dirigent de la lluita de Jaeger Ibèrica, donarà més detalls d’aquella honorable lluita de la dona obrera per assolir la igualtat laboral.

    Cadena humana pels refugiats

    La CUP també pren part en la la concentració i cadena humana arran de mar que tindrà lloc a Sant Feliu el 19 març, que forma part d’una jornada internacional contra el feixisme, el racisme, la islamofòbia i pels drets de les refugiades, impulsada per moviments unitaris d’arreu d’Europa.

     


    Marxa pels refugiats

    27/02/2016

    Sant Feliu de Guíxols es suma a la Marxa Europea per als drets de les persones refugiades, convocada per avui 27 de febrer. La marxa sortirà a les 6 de la tarda del Parc de la Llibertat (parc dels pisos verds), baixarà per l’Avinguda Balears, passarà pel  Passeig del Mar fins la plaça del Mercat davant l’Ajuntament. Per finalitzar es llegirà un manifest de plataforma Stopmaremortum, que demana passatge segur per tothom, i es farà un minut de silenci en memòria de totes les víctimes.

    Els organitzadors demanen participació i mobilització per mostrar una ciutat unida i compromesa contra les injustícies i recorden que Sant Feliu es va sumar a la xarxa de municipis acollidors.

     


    Declaració dels Síndics Locals sobre la situació dels refugiats

    04/10/2015

    La situació actual d’emergència humanitària per la greu crisi de població refugiada arribada als països europeus víctima dels conflictes armats a la Mediterrània, principalment de Síria, ha provocat una clara resposta del món local català i de la ciutadania de solidaritat i de voluntat d’acollida dels molts milers de persones refugiades que necessiten ajut i suport. Tampoc podem oblidar el drama de les persones que cerquen arribar a Europa per altres vies i des d’altres territoris de l’Africa subsahariana. I es preveu que el nombre d’arribades continuï i augmenti en els propers mesos.
    La Declaració Universal dels Drets Humans, la Convenció de Ginebra de 1951 i el Protocol sobre l’Estatut del Refugiat de 1967 reconeixen que en cas de persecució tota persona té dret a cercar asil i plantegen que cal facilitar l’estatut de refugiat i garantir els seus drets. També la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, en el seu article 1, determina que la dignitat humana és inviolable i ha de ser respectada i protegida.
    Des de l’àmbit locaI, la ‘Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat’, que recull els drets dels ciutadans i ciutadanes i els compromisos dels ajuntaments per fer que a les nostres ciutats es respectin aquests drets, ens diu:
    La ciutat és avui espaí de totes les trobades i , per tant, de totes les possibilitats. Així mateix és el terreny de totes les contradiccions i de tots els perills perquè és en l’espai urbà de fronteres incertes on s’esdevenen totes les discriminacions que provoquen l’atur, la pobresa o les diferencies culturals, mentre que, alhora, és el lloc on es posen en marxa i es multipliquen les pràctiques cíviques i socials de solidaritat.
    A Catalunya s’ha posat en marxa una xarxa de coordinació del suport a la població afectada i per a l’acollida de refugiats amb participació de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament amb voluntat d’interlocució amb la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat espanyol. I molts dels nostres pobles i ciutats ja han manifestat clarament la seva voluntat d’exercir un clar paper de ciutats acollidores de les persones que necessiten aquest refugi.

    Per això, els Síndics i Defensors Locals reunits a Santa Coloma de Gramenet en el marc de les ‘Jornades de les Ciutats Defensores dels Drets Humans 2015’ volem manifestar la nostra adhesió per sumar-nos als esforços i les campanyes coordinades davant la situació d’emergència actual, per a l’acollida dels refugiats sirians i per demanar que es posin en marxa mecanismes per pal•liar aquesta crisi humanitària el més aviat possible.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies