• Categories
  • El síndic Josep Rius ha atès 200 casos en el seu primer any

    17/06/2017

    El Síndic de Greuges guixolenc, Josep Rius, va atendre 200 casos l’any 2016, segons ha explicat ell mateix en una entrevista a Ràdio Capital l’Empordà, reproduint el balanç que va fer en el ple municipal del seu primer any després de prendre possessió del càrrec.

    Rius ha explicat que van tenir 202 visites durant l’any passat, però que dues encara estan en tràmit, i que està content de la feina i pel fet que l’ajuntament aposti per la figura d’un síndic, suggerint que n’hi hauria d’haver un a cada poble.

    A més, Rius ha concretat que el Síndic de Greuges  ha assumit aspectes fora dels seus àmbits habituals, com per exemple, assessorament als ciutadans amb la problemàtica de les clàusules sòl. Per aquest motiu, pensa que durant el 2017 s’atendran molts més casos que aquest any passat.

     


    20 F: Dia Mundial de la Justícia Social

    19/02/2017
    L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’any 2007 que el dia 20 de febrer es celebrés el Dia Mundial de la Justícia Social, amb la finalitat d’eradicar la pobresa,
    promoure el treball digne per a tothom, igualtat entre els sexes i accés de tothom al benestar. Podríem definir la justícia social com la igualtat d’oportunitats per a tothom. El terme neix al segle XIX per les reclamacions dels treballadors, si bé la situació dels més desheretats sempre ha estat una qüestió latent en totes les societats desenvolupades. És a finals del mateix segle XIX quan una encíclica del papa Lleó XIII, concretament la Rerum Novarum diu: “Que l’obrer i el patró estiguin lliurement d’acord sobre el mateix i, concretament, sobre la quantia del salari; queda, però, latent sempre, quelcom de justícia natural superior i anterior a la lliure voluntat de les parts contractants, a saber: que el salari no ha de ser de
    cap manera insuficient per alimentar un obrer frugal. Per tant, si l’obrer, obligat per la necessitat o acuitat per la por d’un mal major, accepta, encara que sense voler-la, una condició més dura, perquè la imposen el patró o l’empresari, és veritablement víctima d’una violència, contra la qual reclama la justícia.”
    Posteriorment, l’any 1931, el Papa Pius XI a l’encíclica Quadragesimo Anno diu: “A cadascú, per tant, se li ha de donar el que li pertoca en la distribució dels béns i cal que el repartiment de la riquesa creada es revoqui i s’ajusti a les normes del bé comú o de la justícia social, ja que qualsevol persona sensata veu el greu trastorn que comporta l’enorme diferència actual entre uns quants posseïdors de fabuloses riqueses i la immensa majoria de necessitats”.
    No pretenc, amb els dos textos citats, monopolitzar a favor de l’església catòlica el treball per a la justícia social, però els he citat ja que, malgrat el transcurs de més de cent anys
    del primer i els quasi noranta del segon, avui seguim amb sous precaris i amb un augment del desnivell entre pobres i rics. És més, avui segueix havent-hi moltes persones  necessitades que esperen ajuda, molts aturats que esperen treball i molts emigrants i refugiats que esperen acollida.
    Podem permetre que al segle XXI hi hagi persones que morin de gana; que no tinguin accés a l’ensenyament; que els manquin les atencions mèdiques més indispensables o que
    no tinguin una llar on habitar? Esperem, doncs, que, aviat puguem celebrar el Dia Mundial de la Justícia Social per haver respost negativament a la pregunta anterior. De moment l’hauríem de declarar el Dia Mundial de la Injustícia Social, i no és per celebrar-ho.
    Josep Rius Graners
    Síndic Municipal de Greuges de Sant Feliu de Guíxols

    Josep Rius, salvant indeterminacions

    27/07/2016
    Josep Rius i Graners (Moià, 1949), fa 42 anys que viu a Sant Feliu de Guíxols. Nascut al Bages (ara és capital del Moianès), de ben jove va haver de marxar cap a altres racons de la geografia catalana fins anar a caure a Sant Feliu, on va ser proposat per ser professor al Col·legi Sant Josep. Un cop a la nostra ciutat, ha estat part activa en la vida social de la ciutat. Va col·laborar a la primera Ràdio Sant Feliu, la del carrer Capmany, on va ser company de Josep Maria Alejandre, Enric Àguila o l’actual director Josep Andújar; va cofundar la Penya Sport Club de Futbol; va ser entrenador de Guíxols, Vilartagues, la pròpia Penya Sport i altres equips de les nostres contrades; ha col·laborat i col·labora en diverses ONGs,… Josep Rius es considera “apolític” malgrat que, en l’època de les garrotades, va haver de córrer alguna vegada davant els “grisos” durant una manifestació universitària. La seva màxima és que el Síndic “ha de salvar indeterminacions”. 
    -Porta un parell de setmanes al càrrec, com ho veu això?
    -Home, ho veig difícil però emocionant. Estic satisfet d’aquestes dues setmanes, hem atès moltíssims casos diàriament. Cada dia tenim gent que ens ve a veure amb problemes de fàcil solució, com és mediar entre persones, i d’altres de més complicats que hem de lluitar amb poders més grans del poble. Molt emocionant i amb ganes de seguir treballant a “tope”.
    -De quin tipus de reclamacions estem parlant?
    -Des de que hi ha gent que té gossos i no els treu suficient i fan mala olor en el pis de sobre, fins a un noi que va caure d’un pi anant a bastar pinyes, ja que era la seva forma de subsistir, i es va trencar la columna vertebral. Un noi que és estranger i que necessita que se l’ajudi en qüestió de papers perquè no controla l’idioma i té un parell o tres de fills al seu càrrec.
    Vostè ha succeït José Luís Mayo, que ha estat treballant-hi 11 anys. Per la seva part, quant preveu estar-hi?
    -El pacte dura cinc anys. En principi, faré el que el cos aguanti, perquè compliré 67 anys el mes que ve. Llavors, si tinc l’energia suficient, aquests cinc anys són indiscutibles. I a partir d’aquí, mirarem de buscar la persona adequada, que segur que n’hi ha moltes, per poder-me substituir. Crec que els 11 anys que hi ha estat en Mayo, 10 més un perquè l’any passat hi van haver les eleccions i va haver de continuar un any més, és una mica massa. Ell podia seguir, però la llei no li ha permès. Crec que ho ha fet molt bé, excel·lent per al poble, però jo, en principi, només em plantejo fer aquests cinc anys.
    -Amb l’arribada de la crisi, la majoria de reclamacions han estat per problemes d’habitatge. Són de fàcil solució? Creu que seguirà havent-n’hi?
    -N’hi ha que són de difícil solució. Per exemple, pisos okupats en què els okupes busquen un lloc per anar a dormir però respectant els veïns. S’han donat casos de veïnatge en què es queixen de coses d’aquestes, problemes entre veïns i d’altres de més durs amb instàncies superiors…Però jo crec que tot té solució quan la gent s’asseu a parlar i té intenció de solucionar-ho, sense anar per endavant amb la paraula “no”, “no” i “no”. La meva feina és de procurar que hi hagi una entesa entre les parts i que hi hagi un consens.
    Havent deixat el càrrec el senyor Mayo, deu haver deixat alguns casos pendents. De fet, m’ha comentat que en tenia un de fa 10 anys…
    -Sí, de fet els dels últims cinc anys han estat els més forts. No puc citar quins casos són concretament, però són coses que preocupen a un bon col·lectiu de gent de Sant Feliu. Per exemple, n’hi ha sobre sorolls exagerats en què la gent no descansa suficient i que s’han de solucionar, i també de brutícia, que Sant Feliu és un poble que realment no és net i que haurem d’esbrinar què podem fer per que la ciutat sigui higiènicament perfecta. De fet, tinc moltes reclamacions de la brutícia al carrer i similars.
    Només hi faltava la vaga de 15 dies que C.E.S.P.A. ha anunciat ara!
    -Esperem que les parts es posin d’acord i no s’arribi a fer aquesta vaga. (N.de la R.: Avui mateix hem sabut que s’ha desconvocat) A veure, tot treballador té dret a vaga, això és indiscutible, però també hi ha el pacte, sempre hi ha un pacte, unes coses bàsiques que s’han de tenir en compte en què la gent de Sant Feliu (ja no et dic els visitants) vol que, en plena calor, la higiene sigui quasi perfecte, per no dir perfecte. I això ho hem de lluitar.
    El Síndic és el més gran defensor del dret de les persones i, sobretot, per evitar els abusos que pot tenir l’Administració Pública. En aquests cas, entén que l’Ajuntament pugui vetar a un mitjà de comunicació local?
    -Doncs hauria d’esbrinar casos i saber perquè veta. Però, en principi, evidentment seria un “no”. No ho entenc. No crec que ningú hagi de vetar res a ningú, sempre que s’atengui a un principi de les lleis. Si el mitjà compleix les lleis bàsiques ha d’estar catalogat com qualsevol altre mitjà.
    -Qui li va proposar de ser al Síndic, com va ser el procés?
    -Va ser una trobada casual amb en José Luís Mayo. Ens coneixem de fa 40 anys anys i hi tinc molt bona relació. Un dia pel carrer ens veiem i em diu: “Ja ho tinc, ets la persona ideal per substituir-me”. I jo, que ja sabia per on anava li pregunto: “Per substituir-te de què”. “Del càrrec del Síndic”. “Mare de Déu, quants milers t’han dit que no abans que m’ho diguessis a mi?”. Em va dir que “pràcticament” només m’ho havia dit a mi…però segur que no, hahaha.
    Li vaig contestar que em deixés rumiar entre una setmana o dues, per consultar-ho a la família, perquè era una decisió que no es pot prendre a la lleugera. I ho vaig tirar endavant amb dues condicions: una, que continués la mateixa
    secretària, ja que és molt eficaç en el treball i que, si fos nova, seríem dues persones noves i massa gent nova no podria tirar endavant les coses. I, segona condició, que tots els regidors de l’Ajuntament votin afirmativament o, si més no, s’abstinguin, que no diguin que no, al meu nomenament. Com que han tingut molta confiança amb l’anterior Síndic, es va proposar i havia de ser en el ple ordinari del 30 de juny, però degut a la densitat d’aquest ple, se’n va fer un d’extraordinari el 8 de juliol. I des d’aquell dia ho portem endavant.
    -I força estressat, o no?
    -No tant com per dir estressat però sí que veig que desconec i, per tant, m’haig de posar al dia amb el mínim temps possible, de lleis i de cosetes que no domino. Abans de prendre una decisió m’haig de llegir la llei, que no m’equivoqui després. Per sort tinc una secretària que en sap més i que les coneix.
    -A més a més, vostè és de “ciències”!
    -Sí, d’això de les “lletres”, quan era estudiant no me’n sortia gaire. Bé, no tens per que conèixer-ho tot… Més o menys, ho vas portant…i a més a més, totes les lleis tenen una lletra petita a sota esmentant altres coses i l’administració pot tardar fins a tres mesos en contestar una sol·licitud, per llei. Per tant, són coses que haig d’anar esbrinant i estudiant per poder ajudar més bé a la gent.
    Per acabar, un objectiu per a la seva feina i per a la població de Sant Feliu de Guíxols?
    -En la reunió que vam fer en el dia del nomenament, vaig parlar una mica i vaig dir que, fent servir argots matemàtics, volia salvar “indeterminacions”. A nivell de matemàtiques, hi ha una cosa que es diuen “límits” en què fas un exercici i acabes amb un resultat que no és resultat, en matemàtiques. D’aquest “no resultat” se’n diu “indeterminació”. Has de salvar les indeterminacions, has d’escollir un altre camí, has de recular i buscar estratègies per salvar les indeterminacions. En la vida, a vegades s’arriba a camins sense sortida i has de salvar aquestes indeterminacions i, per poder-ho fer, s’han de donar estratègies. De vegades, hi ha gent que es desespera i abandona, però nosaltres estarem allà per ajudar-los a salvar aquests camins en què, en principi, ells no veuen la sortida i que nosaltres els ensenyem l’estratègia adequada per aconseguir la fita. Aquest seria l’objectiu, ajudar a tota la gent de Sant Feliu que ens ho sol·liciti per solucionar aquelles indeterminacions de vida que tingui, sigui en contra de qui sigui, lluitant a favor d’ells, de ben segur.

    Josep Rius, nou síndic municipal de greuges

    10/07/2016

    L’exprofessor Josep Rius Graners és, des de divendres, el nou síndic municipal de greuges de Sant Feliu. Després de rebre el vot unànime de tots els grups municipals, en un ple extraordinari celebrat a la tarda, Rius va agafar el testimoni de mans del seu ja antecessor, José Luis Mayo, que ha exercit el càrrec durant onze anys, des de la seva creació, el 30 de juny del 2005.

    Abans, Mayo s’havia acomiadat dels regidors, després de presentar la seva darrera memòria anual d’activitat el 2015, en què va emprendre 248 actuacions i va rebre 167 consultes, totes respostes. Va ironitzar que havia hagut de refer el comiat que ja havia protagonitzat l’any passat, quan expirava el segon i darrer mandat quinquennal però ajornat, com en el cas de Palamós, per la coincidència amb les eleccions municipals de l’any passat. Mayo va fer balanç i va recordar que després de les queixes burocràtiques i administratives del primer mandat, en el segon, moltes actuacions han tingut a veure amb la crisi i problemes com ara la pèrdua de l’habitatge i les retallades de prestacions i serveis.

    L’alcalde, Carles Motas, el va obsequiar amb una col·lecció de llibres de Gaziel i després dels discursos de comiat, Rius també es va adreçar a la sala, en què hi havia altres síndics i el president del Fòrum de Síndics i Defensors Locals, Ramon Llorente. El nou síndic, nascut a Moià, va explicar que les seves condicions per acceptar l’oferta d’agafar el relleu de Mayo van ser “no tenir un no de cap edil i la continuïtat de la secretària de la sindicatura”. Totes dues s’han complert.
    Font: El Punt-Avui


    23 d’abril, Dia Mundial del Llibre

    23/04/2015

    El català antic, en plena etapa de formació de la llengua, contemplava dos significats per a la paraula llibre: el mateix que té a l’actualitat i també el de lliure. I, certament, si considerem el llibre transmissor de coneixements, la lectura ens fa més lliures.

    Si penso en la paraula llibre, em vénen a la ment diverses imatges d’aquest objecte: generalment, un conjunt de fulls escrits, relligats, amb una portada i una contraportada, des dels vells còdexs, escrits en pell d’animal i conservats normalment en els monestirs, fins als llibres actuals, passant pels incunables i arribant als electrònics.

    Al llarg de la història, el saber ha anat lligat al poder i, segons les èpoques i els governs, s’ha permès que el poble tingués més o menys cultura, depenent de les ganes que hi ha hagut de què la gent fos més o menys lliure, i per tant, s’ha fomentat més o menys la lectura. Recordem els problemes que hi va haver per la difusió de la Vulgata, la Bíblia en llengües vernacles; o la censura, tant difosa en determinats governs no molt llunyans.

    I és que els llibres obren la ment, ens permeten decidir, optar, escollir, ens porten a mons remots, reals o imaginaris, ens ensenyen a verbalitzar els sentiments, ens converteixen en receptors d’un missatge que determinat autor ha codificat per a tots i cadascú de nosaltres. El llibre només compleix la seva finalitat en ser llegit, en el moment en que jo interpreto a la meva manera el que ha dit l’autor, i s’integra en el meu pensament.

    Tot progrés implica petites renúncies. L’arribada del llibre digital, electrònic, ha suposat un gran avenç pel que fa a la difusió, rapidesa, poc espai, poc pes, poc preu i per tant, benvingut llibre electrònic! Per altra banda, hem perdut el petit plaer de tenir el “llibre” a les mans: la portada, el relligat, la qualitat del paper, la mida, el pes, passar a poc a poc les pàgines, posar-hi un punt, sentir l’ olor del paper i de la tinta i encara, alguna vegada, amb un obrecartes, obrir els fulls, encara enganxats, com si només tu poguessis descobrir les meravelles que s’amaguen al seu interior.

    Benvingut, sí, el llibre electrònic, però no ens priveu, si us plau, del llibre de paper. Com diu una vella campanya institucional: més llibres, més lliures.

    Feliç Sant Jordi!

     

    Josep Giné, president del FòrumSD, Fòrum de síndics, síndiques, defensors i defensores locals de Catalunya i síndic de greuges de Lleida i Carles Dalmau, síndic municipal de greuges de Sant Boi de Llobregat. En representació dels síndics, síndiques, defensors i defensores locals de: Arenys de Mar, Argentona, Badalona, Barcelona, Cambrils, Cornellà, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura, Figueres, Gavà, Girona, Igualada, La Seu d’Urgell, L’Escala, Lleida, Lloret de Mar, Manlleu, Mataró, Mollet del Vallès, Palafrugell, Palamós, Reus, Ripollet, Sabadell, Salt, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Jaume d’Enveja, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Tortosa, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Vallès, Vilanova i la Geltrú, i Vilassar de Dalt, i síndics agregats de: Gandia, Palma de Mallorca, Paterna, Segovia, Vigo i Vitòria-Gasteiz.

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies