• Categories
  • L’evolució del paisatge, tema central de l’exposició Carmen Thyssen 2018

    09/06/2018

    Sant Feliu de Guíxols acull la setena exposició a l’espai Carmen Thyssen del Monestir, i per aquesta ocasió el fil conductor és el paisatge com a tema pictòric i la seva evolució al llarg de quatre segles. La mostra, titulada “Natura en evolució, de Van Goyen a Pissarro i Sacharoff” obre les seves portes el 10 de juny i les 57 obres que hi mostra es podran contemplar fins al 14 d’octubre.

    En l’exposició s’explica el canvi i evolució del paisatge des de la seva aparició com a gènere independent fins als nostres dies, i s’hi troben artistes europeus, americans i catalans com Jan Josephzs van Goyen (1634) “Paisatge fluvial amb transbordador i cabanes”, Camille Pissarro (1873) “Camp de cols, Pontoise”, Martin Johnson Heade (1902) “Orquídia i colibrí prop d’una cascada” i Laurà Barrau i Buñol (1920) “Excursió marítima”. La part final de l’exposició fa un homenatge a l’artista russa Olga Sacharoff, amb obra cedida pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Cercle del Liceu.

    La mostra planteja un recorregut a través de l’experiència estètica vinculada a la creació d’un nou llenguatge sensorial i sensitiu que emergeix —amb l’aparició d’un nou gènere pictòric, el paisatgisme— en la pintura holandesa entre finals del segle XVI i principis del segle XVII, i com des d’allà es va expandint per la resta d’Europa i Amèrica.

    En els quatre segles en què s’emmarca la cronologia de les obres seleccionades per a la mostra, es posa de manifest la influència del paisatgisme holandès en el romanticisme, el naturalisme i l’impressionisme. 
    El paisatge com a gènere independent fa les seves primeres aparicions al segle XVI i, de mica en mica, anirà tenint una presència més remarcable en la pintura, aconseguint la seva autonomia iconogràfica quan les escenes religioses o mitològiques seran l’excusa per a pintar el paisatge panoràmic o geogràfic.  En el transcurs del segle XVII serà quan s’establirà definitivament com a estil pictòric i, a partir del segle XVIII,  la pintura de paisatge serà un gènere cultivat a tot el continent europeu. 

    La selecció d’obres de la Col·lecció Carmen Thyssen per a Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff s’ha dut a terme tenint en compte l’evolució del gènere del paisatge partint del paisatgisme clàssic holandès com origen i posterior font d’inspiració del paisatgisme vuitcentista, arribant a tenir una influència decisiva en els orígens de la pintura moderna; així mateix, es vol posar de manifest la universalitat del llenguatge pictòric des del punt de vista de la cultura occidental i establir diàlegs entre artistes contemporanis de diverses procedències. 

    L’horari de l’exposició serà: del 10 de juny al 13 de juliol, de 10:00 a 13:00 h i de 16:00 a 19:00 h ;  dissabtes, diumenges i festius, de 10:00 a 20:00 h. Del 14 de juliol al 9 de setembre, de dilluns a diumenge, de 11.00 a 21.00 h; i del 10 de setembre al 14 d’octubre: de 10:00 a 13.00 h i de 15.00 a 18.00 h; dissabtes, diumenges i festius: de 10:00 a 20:00 h

     


    La Diputació de Girona es compromet a finançar una part del futur Museu Thyssen

    05/04/2018

    La Diputació de Girona s’ha compromès amb el futur museu Thyssen de Sant Feliu, que d’aquesta manera consolida les aliances institucionals que han de permetre que arribi a bon port.

    Segons El Punt-Avui, la major part dels set milions d’euros d’inversió que requeriran les obres del museu i la urbanització dels jardins del Monestir continuarà recaient a l’Ajuntament, però el compromís de la Diputació n’assegura la viabilitat més enllà del de la Generalitat, emparaulat anteriorment però pendent que es constitueixi el nou govern. Pel que fa a l’Estat espanyol, ni s’ha ofert ni l’Ajuntament hi ha anat a picar la porta. En qualsevol cas, encara no es pot detallar quina aportació assumirà cada administració, i encara podria participar-hi algun patrocinador privat. El procés depèn també de la publicació del plec de clàusules que regiran el concurs d’obres, que hauria d’estar adjudicat abans de l’estiu, per començar-les al segon semestre del 2019. El museu obriria les portes a finals del 2020.

    El president de la Diputació, Pere Vila, s’incorporarà al patronat del museu, segons van acordar ahir en una reunió de treball amb la baronessa Carmen Cervera, que ahir va tornar a donar per tancada la possibilitat de fer el Museu a Barcelona, declarant la seva aposta incondicional per Sant Feliu de Guíxols.

    La col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, que la baronessa cedeix a Sant Feliu per vint anys, la formen unes 400 obres, entre les quals hi haurà peces tan valuoses com la Mediterrània, de Joaquim Sunyer; La catedral dels pobres, de Joaquim Mir (ara en dipòsit al MNAC); Interior a l’aire lliure, de Ramon Casas, o Construcció arquitectònica amb figures, de Joaquim Torres-Garcia, a més d’altres de Meifrèn, Fortuny, Martí i Alsina, Urgell o Rusiñol.

    El futur Museu ganxó establirà lligams amb els altres museus Thyssen de Madrid, Màlaga i Andorra, els directors artístics dels quals també seran al patronat ganxó. Pel que fa a l’exposició temporal que l’Espai Thyssen organitza des del 2012 cada estiu, aquest any s’avançarà un mes i s’inaugurarà al juny, per aprofitar al màxim la temporada turística. 


    Treballs arqueològics al Monestir de cares al Thyssen

    16/12/2017

    L’Ajuntament ha començat aquesta setmana una feina prèvia per desenvolupar el projecte del Museu que ha d’acollir la col·lecció de Carmen Thyssen, cedida el passat mes de juny al municipi. A hores d’ara, els arqueòlegs han començat els treballs per saber si a la part del darrere del monestir hi ha restes d’interès que valgui la pena conservar, segons el digital El Gerió.

    Les prospeccions es porten a terme a la plaça de l’Abadia i a tota la zona posterior que actualment no ocupen les edificacions (a excepció dels jardins del monestir). Precisament, a l’espai que ara ocupa la plaça el projecte del futur museu preveu construir-hi un edifici –annex al monestir- que acollirà part de la col·lecció de pintura.

    L’objectiu de l’actuació arqueològica és saber si cal reajustar el projecte, en cas que es localitzin troballes d’interès. Precisament, fa anys, altres prospeccions fetes al davant del monestir han permès descobrir restes del cenobi benedictí, de l’època medieval i moderna, i estructures romanes.

    Les actuacions tenen un cost de 95.200 euros, IVA no inclòs, i s’allargaran durant cinc mesos en dues fases. Els tres primers mesos seran per poder fer el treball de camp a la zona i els dos restants per redactar el projecte final. Un equip de nou persones s’encarregaran de fer aquesta feina.

    400 obres de pintura catalana

    El futur museu Carmen Thyssen obrirà portes el 2020 i comptarà amb fons de 400 obres de pintura catalana dels segles XIX i XX. Totes, procedents de la col·lecció de la baronessa.

    Segons recull l’acord al qual van arribar Carmen Thyssen i l’Ajuntament, la baronessa cedeix gratuïtament les obres durant 20 anys. Entre els quadres que s’exposaran hi haurà el de ‘La Catedral dels pobres’ de Joaquim Mir o ‘Interior a l’aire lliure’ de Ramon Casas. Noms propis com Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifrén o Josep Amat completen la col·lecció.

    El nou museu s’ubicarà en un edifici de nova construcció, el que es farà a la plaça de l’Abadia, que enllaçarà amb la primera planta del monestir. La col·lecció permanent tindrà 130 quadres i hi haurà exposicions temporals amb unes 40 obres.

    En total, el futur Museu Thyssen tindrà un cost d’uns 6 milions d’euros. L’Ajuntament cobrirà la seva part amb inversió directa, amb aportacions de la Fundació Thyssen i amb allò que se n’obtingui de la venda de l’herència intestada dels germans Anlló.


    Retirat el concurs del Thyssen per una al·legació

    26/10/2017

    L’alcalde Carles Motas ha decretat el desistiment de l’anunci de concurs públic per adjudicar el projecte executiu de reforma i ampliació del monestir i d’urbanització de l’entorn per situar-hi el futur Museu Carmen Thyssen, segons anuncia la premsa gironina.

    La decisió es va prendre el dia 19, quan el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va al·legar que el concurs s’havia d’adjudicar de manera restringida per Llei, amb una concurrència d’un màxim de cinc ofertes per part d’estudis amb solvència tècnica i experiència acreditada i la intervenció d’un jurat.

    L’àrea d’Urbanisme i Contractació avança que les línies establertes en l’avantprojecte i la concepció de l’equipament són les mateixes, però que cal ajustar el plec de condicions i repetir l’aprovació i la convocatòria en un termini màxim d’un mes i mig.

    El desistiment s’ha fet abans que arribés cap oferta. Tan sols havien trucat alguns interessats que no van arribar a registrar la paperassa.


    Surt a concurs el projecte per al Museu Thyssen

    10/10/2017

    L’Ajuntament ha tret a concurs la redacció del projecte del Museu Thyssen per un cost de 121.000 euros, assumits íntegrament pel consistori, segons publicació al Butlletí Oficial de la Província de Girona. 

    El propòsit és que el projecte estigui acabat abans de l’estiu que ve, per tal que la rehabilitació i museïtzació del monestir comenci com més aviat millor i pugui obrir el 2020. La licitació del projecte és el primer pas per fer realitat aquest ambiciós equipament, que suposarà una inversió de 6 milions d’euros.

    Segons El Punt-Avui, l’alcalde, Carles Motas, confia que Generalitat i Diputació, que s’han compromès a invertir-hi, concretin les aportacions un cop definit el projecte. El museu reunirà un fons de cap 400 obres, sobretot de pintura catalana dels segles XIX i XX, procedents de la col·lecció de la baronessa Carmen Thyssen Bornemisza.


    La plataforma “Salvem el Monestir” no vol el Thyssen en el recinte

    11/08/2017

    Segons informa El Punt-Avui, una plataforma ciutadana anomenada Salvem el Monestir reclama que el futur museu Thyssen no es faci en l’històric edifici i defensa que es recuperi la idea original de fer-lo en una instal·lació nova.

    Salvem el Monestir considera que s’està davant d’una “intervenció molt agressiva sobre el conjunt monumental del monestir benedictí”. Alerten que es foradaran els murs exteriors i que s’edificarà a la plaça de l’Abadia. “No entenem la tria d’aquesta ubicació, tenint en compte que la idea de fer un edifici de nova planta seria compatible a qualsevol altre indret”, diu el manifest.

    L’alcalde, Carles Motas, per la seva banda, diu que s’actuarà amb el màxim de respecte i que es vol potenciar el museu com a gran centre cultural. També destaca que la zona on es farà el museu sempre s’ha anat remodelant i que encara fa poc es va foradar per obrir-hi una porta. Pel que fa al nou edifici annex, va dir que “molts museus del món tenen construccions modernes al costat”.

    La baronessa Carmen Thyssen va signar un acord el juliol amb l’Ajuntament per cedir gratuïtament i per un període de 20 anys les 400 obres que configuren la seva col·lecció de pintura catalana. El museu es farà en unes dependències del monestir i en un edifici de nova construcció en uns terrenys contigus al pati posterior. L’alcalde, Carles Motas, remarca que “no es farà cap pas enrere” i que a finals d’any hi haurà ja el projecte executiu. L’Ajuntament va adquirir per 740.000 euros els jardins que envolten el monestir, a tocar de la futura nova construcció, una parcel·la de 5.200 metres quadrats que servirà per a l’activitat del Museu Thyssen i de la resta de serveis que confluiran en el monestir. 

    Van Gogh o Gerard Mas?

    08/08/2017

    Un any més, l’exposició temporal de l’Espai Thyssen del Monestir intenta donar l’aparença d’un gran esdeveniment cultural al nostre poble. Però passades ja vàries edicions, comencem a veure que es repeteixen tossudament una sèrie de factors que evidencien la fragilitat del projecte que ens volen vendre. 

    La qualitat de les mostres:  Aquest cop sota el pretensiós títol de ‘Un mundo ideal, de Van Gogh a Gauguin’ (al web de l’Espai Thyssen s’entra per defecte en castellà) es torna a exhibir una selecció de pintures que, amb algun nom conegut de reclam, dóna novament com a resultat una mostra d’una qualitat més que discutible. En el llibre de visites de l’exposició es pot trobar un comentari molt gràfic: ‘Lo millor, els marcs’.

    La rendibilitat del projecte: Per intentar maquillar un nombre de visites molt per sota de les previsions, es ven una entrada única per veure tots els espais del Monestir, així, durant la durada de la mostra, qualsevol visitant dels espais computa com a entrada del Thyssen (i així ho venen un cop finalitzada). Aquest any, per tal efecte, s’ha creat un nou espai per a l’exhibició d’art contemporani, enguany la de l’artista local Gerard Mas. Resultat: l’obra de Gerard Mas o l’espai de la indústria del suro ajudarà a computar més visites per veure una obra de Van Gogh mediocre (recordeu: ‘lo millor, els marcs’)

    El projecte museístic: Dependre dels interessos i les necessitats d’un particular no pot ser mai un bon negoci col·lectiu. Condicionar tot el projecte museístic del monestir i subordinar la cultura local és el que s’està portant ara mateix a la pràctica. I quin és el resultat? Legitimar la política de la donant Carmen Cervera: tenir les seves obres assegurades de litigis sota el paraigua d’institucions públiques, amb diners de tots i a costa, per exemple, de desmuntar la exposició del Metge Rural.

    En resum, se’ns presenta una tria molt clara: la cultura i la creació local enfront d’un elitisme difús sense cap mena de relació amb el seu entorn. A l’hora d’explicar el nostre poble, que serà millor, Gerard Mas o Van Gogh? Nosaltres ho tenim molt clar.

     

    Aturem El Thyssen, plataforma per una cultura viva a Sant Feliu de Guíxols 


    El cost de l’Espai Thyssen

    01/07/2017

    El cost total de l’exposició Thyssen de l’any passat va ser de 411.449 €. D’aquests, 69.700 es van sufragar amb càrrec a les entrades i 30.321 € a la venda de merxandatge. L’aportació inicial de l’Ajuntament va ser de 200.000 €. Per tant, l’exposició, que va tenir un total de 16.308 visitants, es va tancar amb dèficit, concretament amb un saldo creditor de 111.428 €.

    El grup municipal Guíxols des del Carrer-Entesa ha hagut d’esperar més d’un any per saber el cost que representa el Museu Thyssen per a la ciutat. En el Ple de dijous hi va haver finalment resposta de l’equip de govern sobre les dades del l’any passat.

    Dos anys enrere, el pressupost municipal va destinar a la Fundació Thyssen 100.000€ i l’any passat s’hi van destinar 200.000€. La quantitat que en el pressupost de 2017 es dedica al Thyssen és més alta: Per a la Fundació, 200.000€ i per inversions al monestir-museu, 120.000€.

    La justificació detallada d’aquestes despeses encara no s’ha fet pública malgrat que el grup GdC-E ho hagi preguntat.

    És evident que, a part dels ingressos per entrades i merchandising , el Museu Thyssen reporta altres aspectes positius a la ciutat: culturals, d’imatge i d’ingressos en el comerç i establiments turístics i hotelers. Però l’avaluació d’aquests aspectes està esperant un estudi econòmic, d’imatge i de repercussions culturals que no s’ha fet, malgrat s’hagi demanat i no només pel nostre grup municipal. Concretament la plataforma “Engrescats pel Thyssen” ja va presentar la petició de fer un estudi dirigit per la Universitat de Girona en el decurs de l’anterior legislatura que mai va ser contestada positivament.


    El Thyssen no serà a Can Serra

    12/04/2017

    Segons ha avaçat l’Agència Catalana de Notícies, l’Ajuntament i el propietari de la finca han arribat a un acord per fer miques el conveni de permuta signat el 2010 que preveia ubicar el Museu Thyssen a l’antiga fàbrica Serra Vicens. Ara el titular de l’edificació tindrà via lliure per vendre la finca, tot i que l’ajuntament no veuria amb mals ulls adquirir-la per a altres equipaments.

    Com ja fa temps va avançar l’alcalde, la idea de l’actual govern és fer el Museu Thyssen dins el Monestir mateix i per això han renunciat a l’anterior conveni gestat amb un altre equip de govern i més tenint en compte l’adquisició dels terrenys i jardins de Can Blasco, que podrien formar part del museu.

     


    Un Thyssen minvant

    18/04/2017

    Ateses les notícies que hem conegut i que feien referència a la renúncia per part del govern de Sant Feliu de Guíxols al conveni de permuta per l’antiga fàbrica de Can Serra Vicens, Moviment d’Esquerres (MES) vol traslladar les següents consideracions:

    1.       La decisió és fruit de la poca ambició d’aquest govern (particularment de l’alcalde Motas) amb el projecte Thyssen.
    2.       La proposta Thyssen/Sant Feliu de Guíxols s’ha empetitit en els períodes en què Motas ha estat alcalde (ja siguin les propostes d’espais o artístiques) mentre hem vist com a Màlaga sí que feien els deures i com, finalment, bona part del que havia d’esdevenir a Sant Feliu de Guíxols anava a parar a Andorra.
    3.       La deriva del govern amb el Thyssen està costant molts diners a la ciutat.
    a.       Ja ben al inici, el govern encapçalat per Tots per Sant Feliu va renunciar a qualsevol ajuda que pogués venir de les altres administracions (“ho farem nosaltres sols”, ha                            afirmat diverses vegades el senyor alcalde). Una decisió incomprensible, el fet que un govern municipal no defensi amb ungles i dents les inversions compromeses a la                              seva ciutat.
    b.      Cal recordar que, per la compra de Can Blasco, l’Ajuntament haurà hagut de pagar prop d’un milió d’euros en efectiu (requalificacions urbanístiques a part).
    c.       El projecte Thyssen a Can Serra Vicens ja estava a punt. Un projecte que va pagar íntegrament el Ministeri de Cultura. Doncs bé, incomprensiblement, el govern decideix                        renunciar a aquest valor i encarregar un nou projecte que s’haurà de pagar íntegrament (ja avancem que no serà gens barat).

    4.       També les derives urbanístiques de la decisió són difícils d’entendre, ja que es renuncia a la proposta que havia aconseguit revertir l’opció prevista en el pla general (i criticada per tothom en el seu dia) de construir un bloc de pisos just davant del Monestir i de la Porta Ferrada.
    5.       El que s’ha anunciat es contradiu amb el que també diu el govern sobre la importància de Can Serra Vicens per la ciutat. No s’entén que es renunciï a un conveni que et garanteix adquirir l’espai i a la vegada s’anunciï que s’està interessat en adquirir aquest espai. No és racional.
    6.       Algun dia algú haurà d’analitzar perquè a Sant Feliu de Guíxols es perden oportunitats com aquesta. La mentalitat caïnita dels nostres actuals governants ha portat a renunciar a bona part del potencial que el Thyssen oferia i, en general, a menysprear qualsevol projecte que es pogués relacionar amb governs anteriors.


    Presentat el pressupost local 2017, amb l’asil Surís i el nou front marítim com a estrelles

    16/11/2016

    L’equip de govern de la ciutat, Tots per Sant Feliu, PSC i ERC,  preveu un pressupost per al 2017 que ha de comportar una aposta per potenciar la ciutat. Amb pressupost de 27.743.081 euros, un 2,3% superior al 2016, es destinaran 2 milions d’euros per millorar l’entorn de l’Asil Surís i el front marítim de Rius i Calvet, com a projectes estrella. Aquests projectes estrella inclosos en un pla d’inversions que volta el 6,7 milions.

    Josep Muñoz, tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’Economia i Organització, va remarcar com a fita que els pressupostos es presentin abans de finalitzar l’any vigent: “La voluntat del govern és poder disposar d’aquest instrument com més aviat millor, sense dilacions innecessàries, per poder fer front a les necessitats locals a primers del 2017”.

    Segons Muñoz, el pressupost vol ser una eina per dimensionar, per un costat, la despesa corrent i, de l’altra, dotar la ciutat de projectes estratègics que serveixen de motor i dinamització de l’economia local. En tot cas, i pel que fa als ingressos, en cap cas es preveu incrementar la pressió fiscal.

    Tres grans projectes

    Es destaquen tres grans projectes: la reforma de la plaça Alabric i de part dels jardins de l’asil Surís i el de la façana marítima del passeig Rius i Calvet. Tots dos arriben als gairebé 2 milions d’euros.

    Aquests àmbits de transformació urbana suposen, segons Josep Muñoz, reforçar el valor de l’entorn i alhora treure del seu abandonament espais urbans de gran vàlua.

    El cas de la zona de la plaça Alabric “permet acabar de recosir el teixit urbà guixolenc; se superarà la barrera física que encara avui existeix”. Amb el projecte de Rius i Calvet s’inicia la transformació urbana i paisatgística de la façana marítima, una de les peces clau del patrimoni de futur. “Volem recuperar la possibilitat de gaudir del passeig i del paisatge amb el màxim de comoditat i qualitat possibles”, destaca Muñoz. El tercer projecte estratègic que es veu reflectit en el pressupost 2017 i més àmpliament en el plurianual és la construcció del “Museu Carmen Thyssen”.

     El quart projecte

    El quart gran projecte és la construcció d’un aparcament subterrani a la Corxera i que durant el 2017 anirà avançant per poder tenir la possibilitat d’iniciar les obres el més aviat possible. Segons Muñoz, aquesta inversió no entra dins de la planificació d’inversions municipals però si dins de les inversions que es realitzaran a la ciutat en els propers anys. “Hem iniciat el procés de resoldre, una vegada més, un projecte llargament reivindicat a la ciutat”, destaca Muñoz. De la resta d’inversions, no es pot oblidar un esforç per millorar substancialment la seguretat vial i ciutadana, amb la instal·lació de càmeres de vigilància i control que permetran un treball molt més rigorós en aquesta matèria, tot i facilitant les tasques de la policia local. El pressupost total és de 27.734.084 euros, del qual 27.424.131 són per a l’Ajuntament; i 489.015 per a l’escola de música i l’emissora municipal 137.949.

    Font: El Punt-Avui


    Nota de MES sobre la urbanització del Monestir

    05/09/2016
    El passat ple municipal es va portar a votació una requalificació urbanística dels entorns del Monestir. El nostre vot fou contrari i pels següents motius:
    Els antecedents d’aquesta modificació els hem de situar ara fa un any amb la “idea” de l’alcalde de fer el Museu Thyssen al Monestir i, a més a més, de fer-ho “sols”, és a dir, sense l’ajuda financera d’altres administracions. Ja en aquell moment vam explicar que la decisió era un error que empetitia el Thyssen i bloquejava tot el potencial del Monestir i el seu entorn. I efectivament, un any després, el que havia de ser un gran estalvi s’ha convertit en un pas enfals molt car. Aprofitar els propis espais del Monestir s’ha vist inviable i ha derivat en la proposta de fer un annex al monestir. L’annex s’ha projectat com un nou cos edificat, empotrat literalment a l’edifici històric just a l’espai del claustre. Segons el nostre parer, una proposta que desdibuixa el complex arquitectònic del Monestir i el seu testimoni històric –en paraules de Gaziel: “evocació massissa, emocionant, de dotze o tretze centúries de la seva vida remota”-.
    La proposta tampoc aporta cap estalvi desitjat. L’avantprojecte fa una estimació del cost de 4.500.000 €. A aquests diners ja hi podem afegir els 740.000 euros de la compra de les finques que ha tancat el govern. Els costos dels projectes i d’altres despeses de gestió no seran tampoc menors.
    Tampoc la proposta urbanística comporta les millores que la propaganda governamental ha volgut vendre, ja que els jardins de l’entorn del monestir estaven absolutament protegits i garantida la seva futura vocació pública. Contràriament, el govern no aconsegueix els espais a través de la gestió urbanística sinó de la tresoreria. Es permet la possibilitat de fer apartaments on abans tan sols es permetien edificacions aïllades. Es fa néixer un solar directament edificable on abans es demanava el desenvolupament d’un sector de millora. I tot plegat no es podrà portar a terme sense la modificació del Pla Director del Monestir, que preveu tot un desenvolupament difícilment compatible amb el que es va aprovar. Una dificultat, aquesta, mal mesurada també pel govern.
    Com tothom entendrà, tot plegat ens genera molts dubtes i preguntes que el govern no va voler o saber respondre. Tampoc va respondre unes qüestions referents a la propietat, que no ens semblen menors, i és que l’Ajuntament es veurà compartint la propietat de la casa a la finca que ha adquirit.

     


    La CUP descarta el Museu Thyssen

    20/05/2015

    En un altre dels seus comunicats referents al programa electoral, la CUP Guíxols aposta perquè el Museu d’Història de la Ciutat, amb el conjunt monumental del monestir i la resta de les seves seus, es converteixi en el gran projecte museístic local i la seva principal infraestructura cultural, que hauria d’esdevenir un espai d’interpretació del territori i de la Costa Brava “que promocioni el patrimoni cultural i natural de la ciutat i la seva memòria històrica organitzant visites guiades, exposicions, seminaris, congressos i cursos especialitzats i que promogui beques d’investigació”.

    Pel que fa al Museu Thyssen, la CUP creu que s’hauria de descartar, ja que per ells és “no assumible per l’alt cost de construcció i manteniment, la temporalitat del flux de visitants i la precarització dels seus treballadors, a part del dubtós impacte econòmic previst”. La CUP assegura que “el projecte inicial d’aquest museu, tot i que no es vulgui dir, ha quedat descartat” i es pregunten si “s’han tingut en compte tots els projectes que es podrien engegar si finalment aquests diners es destinessin a altres àmbits de la cultura local”.

    La CUP cita el ‘Vinseum’ de Vilafranca del Penedès, que aquest passat cap de setmana ha estat finalista a Glasgow com un dels millors museus europeus de l’any, com l’exemple a seguir.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies