• Categories
  • “Economia en colors” al Teatre-Auditori

    12/07/2017

    Distesa, dinàmica, provocadora, divertida, pròxima, entenedora, diferent,… Així és l’economia quan en parla un personatge singular, un comunicador carismàtic, algú que fa que l’economia deixi de ser gris plom i s’ompli de colors.

    Xavier Sala i Martín ens acosta l’economia a través de l’entreteniment a “Economia en colors”. Amb la col·laboració de Tian Riba, Sala i Martín demostra que l’economia enganxa, que no és llunyana i abstracta i que és present en la nostra vida quotidiana.

    A “Economia en colors”, Sala i Martín explica els secrets dels economistes, els trucs que es fan a la borsa i les estratègies de les empreses, i també es pregunta què vol dir ser ric, com es té una idea, què vol dir “innovar”, en què consisteix el capital humà, quina és la història dels diners, i moltes coses més, tot per acostar l’economia al carrer.

    El proper dia 20 de juliol de les 20,30 h i fins les 22 h, TV3  gravarà part del programa al Teatre Auditori Narcís Masferrer amb una xerrada a càrrec del famós economista. TV3 i l’Ajuntament guixolenc cerquen públic interessat en la temàtica. 

    Per assistir de públic al Programa ECONOMIA EN COLORS a Sant Feliu de Guíxols, cliqueu en aquest enllaç

     

     


    El músic Xavi Calvet guanya 8.000 € al concurs de TV3 “Tot o res”

    12/01/2017

    I algú es preguntarà: qui és aquest noi?

    Doncs, és ni més ni menys que el cantant i guitarra dels “Bullitt”, grup de rock alternatiu ganxó. De fet, en Xavi Calvet és un músic de 37 anys de Balsareny però que s’ha fet ganxó amb el temps. Ell ha tingut la gosadia d’anar a concursar a TV3 en el “Tot o Res” que s’emet cada vespre de dilluns a divendres, un programa d’entreteniment i coneixement en que has d’arribar a ser “mestre” desbancant als teus oponents. El “mestre” pot organitzar el joc en tot moment i, si arriba al final, pot endur-s’ho tot o res, en funció de si respon correctament a l’última pregunta. En aquest cas, després de derrotar la resta d’aspirants a la fase eliminatòria, en Xavi ha pogut endevinar la resposta a la darrera pregunta que recordava l’acusació de dopatge que es va fer a Guardiola la temporada 2001-2002 a Itàlia mentre era jugador de futbol, i que demanava el nom de la substància amb que suposadament va donar positiu. Sense dubtar-ho, va emmarcar la casella que deia “nandrolona” mentre la presentadora lleidatana, Ares Teixidó, el temptava a canviar d’opinió. En Xavi, ferm a la seva convicció, no va canviar i així va sortir victoriós de la seva gesta, obtenint un suculent premi de 8.000 € (cal aclarir que en Montoro d’Hisenda s’emportarà el 20 % d’aquesta quantitat!).

    Hem pogut parlar per telèfon amb en Xavi Calvet i se’ns ha ocorregut de preguntar-li de què en farà amb aquests diners. Doncs ens ha fet saber que aquests diners li aniran bé per acabar-se de pagar la gravació i editatge del seu darrer treball musical en solitari que està portant a terme a l’Estudi de So Ultramarinos Costa Brava, d’en Santi Garcia. No vol dir això que ha deixat la banda dels “Bullitt”, si no que anirà compaginant-ho. Últimament, ja se’l veia actuant sol amb el sobrenom de “Lazy Juo” i, amb la col·laboració de diferents músics més, s’ha reunit per fer aquesta obra que té previst veure la llum a finals d’abril o principis de maig. A més, també no descarta de fer una “escapadeta” amb la seva parella per aprofitar bé el premi. Enhorabona!


    Entrevista a Francesc Orella, actor protagonista de la sèrie Merlí de TV3

    14/10/2016

    “Podem ser encantadors i alhora tenir debilitats, com en Merlí”, explica Francesc Orella, que torna a posar-se a la pell de Merlí Bergeron en la segona temporada d’una de les sèries més exitoses de TV3 en els últims anys

    Explica que, durant el rodatge de Merlí, es va recordar d’un professor de Filosofia que el va marcar, Joan Gonyalons, i també afirma que la sèrie li va servir per recuperar autors que li agradaven. Per interpretar Merlí, com s’ha relacionat amb la filosofia?
    Em va agradar molt el personatge en sí, tal com estava construït i en les seves diferents vessants. Però que fos professor de filosofia i tingués seqüències on explicava determinats filòsofs em va agradar especialment. En Joan Gonyalons era un professor molt amè que em va fer agafar a mi i als meus companys molt interès per la filosofia. Ho explicava molt bé. (El rodatge) va ser un retrobar-me amb les teories i els pensaments d’aquests grans pensadors, va ser agradable. Vaig trobar molt útil i important que hi hagi un personatge a la tele que sigui un professor de filosofia ara que se la volen carregar dels plans d’estudis. Està molt bé fer un personatge que recuperi la filosofia com a matèria que ensenya a pensar i a qüestionar-se les coses.

    Merlí s’ha comparat amb el doctor House i el professor protagonista de El Club dels Poetes Morts. Els té presents quan l’interpreta?
    No, tot i que són referents del cinema i de la televisió. El House és semblant al tipus de personalitat que té Merlí. Un torracollons i provocador, a vegades poc educat, políticament incorrecte, malcarat, però a la vegada té vessants entranyables. És un vividor que té vocació per l’ensenyament i s’implica amb els problemes dels adolescents. En el personatge del professor dels poetes morts veiem la part bona, el professor que ensenya d’una altra manera. M’agrada que sigui meitat i meitat. El que m’agrada justament de Merlí és que pot ser un professor original que fa pensar els alumnes i a la vegada un tipus conflictiu.

    Merlí té tocs de misogínia, manipula les dones per seduir-les i té una actitud paternalista envers les mares protagonistes. Com s’encara un personatge que pot provocar rebuig a una part dels joves, les noies?
    Forma part dels diferents colors que té el Merlí. Les persones són així. Podem ser encantadors i tenir una sèrie de virtuts, però tenim debilitats, flaqueses i defectes. En Merlí és manipulador, en general menteix i és covard en segons quines coses. Amb les dones és cert que és un personatge Peter Pan, un tipus que li agrada seduir, que no ha estat estable en les relacions de parella, però n’està ple de personatges així. Està molt bé que aquestes parts negatives o criticables, censurables, puguin conviure amb les parts positives. M’agrada que el personatge tingui aquestes contradiccions.

    De petit interpretava personatges de les novel·les que llegia i li va preguntar al seu pare si s’havia d’estudiar per ser pallasso. D’on va sorgir la vocació?
    No ho sé. Sempre he pensat que era un gen perdut del meu pare, que va fer teatre d’aficionats. No tinc antecedents d’actors a la família. La vocació em va néixer de petit. Quan llegia les primeres novel·les i hi havia un personatge que m’hi sentia identificat ja en feia la veu quan llegia els seus diàlegs. Explicava acudits, imitava els professors, no tenia vergonya de parlar en públic. Com a espectador veia la tele, anava al teatre o al cinema i quedava fascinat i hipnotitzat per la feina dels actors. Tenia clar que això era el que m’agradava fer.

    Va anar a estudiar a Nova York amb una beca. Com va ser l’experiència?
    Va ser quan tenia 34 anys. Ja tenia una trajectòria com a actor professional, vaig començar als 21. Nova York va ser una experiència magnífica. A part de practicar l’anglès, vaig aprendre maneres treballar diferents. Vaig aprendre determinades tècniques desenvolupades per l’Uta Hagen, la fundadora de l’escola. Són matisos, exercicis que l’actor practica, o de preparació prèvia per crear un personatge, de com acostar-s’hi a nivell emocional, a nivell físic. S’apropava al que jo entenia com a tasca de l’actor davant d’un personatge. Entendre’l i estimar-lo, encara que sigui un fill de puta. Per fer un fill de puta, te l’has de creure. Un actor s’ha d’apropar al màxim possible a la psicologia d’aquell personatge.

    Comentava que les seves faccions ajudaven a interpretar personatges durs o dolents. Quan ha de fer personatges que no ho són, com ho compensa?
    Pel meu físic, a nivell audiovisual, he acostumat a fer personatges negatius o de caràcter dur. Quan has de fer una cosa diferent, tot i que el teu rostre és el que és, pots treballar les emocions, la sensibilitat, la veu, la manera de mirar. Pots endolcir les expressions, trobar el teu cantó femení, més sensible, més vulnerable.

    Va interpretar l’alcalde falangista de la sèrie Les Veus del Pamano i el coronel Rodríguez Galindo, cap dels assassins de Lasa i Zabala. Veu continuïtat entre els dos, malgrat la distància històrica?
    Són dos personatges de la llista de malparits. El del Pamano estava basat en molts personatges que hi havia a la postguerra espanyola, i el tinent coronel Rodríguez Galindo, el torturador d’Intxaurrondo, era ben real. Quan toca fer un personatge que té aquestes característiques, faig el mateix que faig amb tots, intento ficar-me en la seva pell, i buscar què li pot passar per dins a un personatge per ser tan cabró. És força divertit fer de cabró. Una altra cosa és que m’agradi fer de cabró tota la vida. Quan Bruno Ganz va fer Hitler, quan fas algun dels grans cabrons, què has de fer? L’actor té l’obligació d’enamorar-se del personatge.

    Diu que els seus millors papers van ser el del monòleg La caiguda i el d’Àngels a Amèrica, on interpretava un personatge gay amb sida.
    Són dues obres que em van canviar com a actor i com a persona. Per fer un homosexual malat de sida, vaig haver de treballar la part més femenina, la més sensible, dèbil i sensitiva del personatge. I això per a mi va ser un repte apassionant, em va fer créixer. La professió d’actor és màgica, et poses en la pell de personatges molt diferents a tu. És una experiència molt bona. Àngels a Amèrica va ser molt potent en aquest sentit. A La caiguda, pel fet de ser un monòleg, estàs sol a l’escenari amb un text brutal d’Albert Camus. El treball que vaig fer amb el Carles Alfaro va ser molt exhaustiu, molt a fons. És un director molt perfeccionista i exigent. La caiguda era un text que em va arribar a l’estómac, fent una immersió en el món d’un advocat que havia caigut en la misèria, malalt i alcoholitzat. Els temes que tracta, la culpa, la consciència, les dobles cares, m’interessaven molt.

    Clara Segura deia que els monòlegs guanyen frescor a mesura que s’interpreten. Ho comparteix?
    Sí. Les funcions, a mesura que es fan, milloren. Els personatges agafen més matisos, van creixent. El públic és el referent, perquè t’adones de quines coses arriben i quines no tant, a què reacciona i com ho fa en determinats moments.

    Prefereix teatres petits que no pas grans, per estar a prop del públic.
    Espais de dues-centes persones són mesures bones. En sales com l’Akadèmia o el Lliure de Gràcia, el públic hi és més present, i l’espectador també té la possibilitat de fixar-se amb molts més detalls de la interpretació dels actors. Treballar amb espais grans, com la sala gran del (Teatre) Nacional, és una altra història. Llueix molt, però el treball de l’actor ha d’arribar a moltes més files. L’espectador que està més lluny no et veu ni la cara. Una part de la nostra feina es perd.

    Afirma que falta educació teatral per als infants.
    Som en una època on prima la tecnologia i l’audiovisual. Els nens tenen poques opcions de veure espectacles teatrals en directe. Abans no era així. Vaig començar fent teatre infantil, amb grups de teatre independents. Fèiem un circuit per Catalunya amb funcions adaptades per a joves i nanos. Va ser una bona experiència, creàvem un públic futur. Els nens tenen una capacitat imaginativa i d’empatia espaterrant, ho hem d’aprofitar. Hi ha un dèficit d’ensenyar què és la literatura dramàtica i què és el fenomen teatral. Això és el que crec que s’ha de recuperar a les escoles. A Anglaterra o a França, això està arrelat a la societat. És flipant anar a un teatre a Londres i veure gent gran, jove, punks, gent burgesa, una barreja absoluta. És envejable.

    Arran de la pel·lícula sobre Lasa i Zabala, reivindicava que saber ajuda a cicatritzar les ferides del passat. El teatre, el cinema o la televisió hi ajuden?
    Són bàsics i poden ser contraproduents si no s’utilitzen bé. Un dels usos positius que se’n podria fer seria col·laborar a parlar de la veritat, a aportar informació. Aquests mitjans tenen una responsabilitat a l’hora de parlar de temes històrics i a l’hora de fomentar la cerca de la veritat. No vol dir que sigui una de sola, està bé que hi hagi opinions diferents. En aquest país hem vist com se’ns menjava el coco a generacions i generacions d’espanyols, i mira com hem sortit.

     

    Textos: Marta Roqueta/Clack-AMIC
    Fotos: Marc Giner /Clack


    Retornen el vehicle sense pagar a una treballadora municipal a qui la grua se li havia emportat

    02/06/2016

    La polèmica que envolta constantment la Policia Local, l’Ajuntament i delegats sindicals s’ha vist incrementada aquests darrers dies per un fet que ha començat a córrer per la xarxa. Es tracta d’un agent i delegat sindical, Toni Sánchez, que ha publicat que  la policia va retornar el cotxe, sense pagar la multa corresponent,  a una treballadora municipal, mentre que altres conductors no s’escapen de pagar. Sánchez va més enllà, ja que aquesta treballadora, segons ell, “és de les que està d’acord que als policies locals els treguin els 400 € famosos” i que qui va donar l’ordre de retornar el vehicle sense pagar comet “presumpta prevaricació i tràfic d’influències”.   Mentrestant,  el cap de la Policia Local, Josep Miñarro, va exposar al regidor Jordi Vilà (ERC) que “és una pràctica habitual arxivar les denúncies quan la prohibició d’estacionar és provisional”.

    Miñarro va explicar al Diari de Girona que dilluns al matí es van retirar set vehicles aparcats al passeig del Mar per fer espai als camions de TV3 que aquesta setmana han estat gravant el programa Divendres, senyalitzant la prohibició provisional d’aparcament. Sis dels propietaris van retirar el cotxe pagant la grua però la setena, una treballadora de l’Ajuntament i també delegada sindical, afirmava que el tenia ben estacionat. Aleshores, Miñarro va ordenar l’entrega del vehicle a la dona sense pagar la grua.

    El cap afegeix que aquesta és una pràctica habitual ja que a vegades aquesta senyalització canvia de lloc o els conductors no la veuen.  Miñarro, però, apunta que si els altres conductors que van retirar el cotxe i van abonar la grua presenten un recurs, la denúncia quedarà arxivada i se’ls retornarà l’import de la grua. Una pràctica que el cap diu que està avalada judicialment.

     

     


    El “Divendres” de TV3, a Sant Feliu

    26/05/2016
    El programa “Divendres” de TV3 s’emetrà des de Sant Feliu les tardes dels propers dies 30,31 i 1 de juny. No és la primera vegada que ve aquest popular magazin a la nostra ciutat: l’octubre de l’any 2009 ja es van emetre des de casa nostra.
    Ara, al 2016, presentaran un programa de televisió amb una oferta molt atractiva de continguts, on Sant Feliu lluïrà amb més convidats, propostes innovadores i una gran vistositat.
    El lloc d’ubicació de les càmeres serà el Passeig del Mar amb l’encreuament amb la Rambla Vidal i el ciutadà podrà acostar-s’hi  i veure com es fa un programa de televisió en directe al carrer durant qualsevol dels tres dies.
    El dilluns hi haurà Màrius Serra amb la seva secció “Paraules en Ruta”, on es repassarà la forma de parlar i les dites més populars de Sant Feliu.
    Sortida per anar al plató del “Divendres”
    Durant tres dies seran a Sant Feliu de Guíxols, però el divendres següent, el dia 3 de juny, s’hi podrà assistir com a públic al plató.  S’està intentant formar un grup de màxim 55 persones de Sant Feliu de Guíxols. La crida és per diferents col·lectius com instituts, centres cívics, associacions, etc. L’edat mínima és de 14 anys. L’hora d’arribada a TV3 serà sobre les 15.00h i la sortida a les 19.00 h. L’autocar és gratuït.
    CONVOCATÒRIA: DIVENDRES 3 DE JUNY A LES 13H.
    Si no heu dinat abans, podeu portar-vos un entrepà i pararem a mig camí.
    LLOC: APARCAMENT ESTACIÓ AUTOBUSOS
    HORA PREVISTA D’ARRIBADA A SANT FELIU: VORA LES 21H.
    Al plató rebreu cafè i pastes, així com un petit obsequi.
    Us podeu apuntar enviant un email apremsa@guixols.cat amb les següents dades: Nom i cognoms, DNI, Data de naixement i telèfon de contacte.
    També podeu portar les dades a Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Plaça del Mercat, 6-9). Telèfon 972 32 70 00.
    Data límit. 31 de maig.

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies