L´Edu Marxa del passat dissabte 13 d’abril, marxa i concentració per l´educació pública i de qualitat a  Girona va ser una èxit rotund.

Vols donar la teva opinió sobre algun fet que ha passat a la nostra ciutat? O sobre qualsevol tema global? Vols denunciar algun fet desagradable? O potser t´interessa agraïr públicament alguna cosa? Vols felicitar el teu millor amic, la teva xicota o els teus pares? Vols penjar una foto o nota referent a algun esdeveniment o festa privats (no comercial)? Deixa la teva empremta personal i no-anònima a Tribuna Ganxona enviant un correu electrònic a info@tribunaganxona.cat .

El passat dissabte 2 de març els infantils i juvenils del Montclar van estar a l’Ermita de Bell-Lloc. Després d’una petita caminada (sortint des de la Font Picant), els joves excursionistes van arribar a aquesta entranyable estança.

La Sala de plens del Consell Comarcal de l’Alt Penedès ha acollit la XIV Trobada – Assemblea del FòrumSD, l’associació de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya.

Benvolguts amics/gues i ganxons/es, vull donar les gràcies als votants de les darreres eleccions municipals i, sobretot, a la gran majoria de persones que van voler formar part de la llista municipal del PPC.

Comencem un any ple de reptes i desafiaments. Diuen els que hi “entenen” que aquest 2013 serà un any dur. Efectivament, ho serà molt, sobretot en el tema econòmic: moltes famílies amb els seus membres a l’atur, retallades per tot arreu sense cap tipus d’escrúpol, desnonaments a diari i moltes coses que segurament encara no hem vist. El que sí hem vist i sabem i es reflexa als pressupostos municipals pel 2013, és que a l’administració pública local també passa les tisores. L’Escola Bressol Pública l’Oreneta no n´és una excepció.

Un grup de militants i simpatitzants del PSC de Sant Feliu de Guíxols volem posar en coneixement que l´assemblea que va escollir els nous dirigents de l´agrupació de la nostra ciutat, celebrada el dia 21 de maig,  ha estat impugnada davant la comissió de garanties del nostre partit.

Teresa Massegosa i Joan Sala, responsables comarcal i local respectivament de Solidaritat Catalana per la Independència fins a la nostra dimissió el passat 6 d’octubre, volem, mitjançant aquest nota, desvincular-nos i al mateix temps denunciar la mala praxis de la campanya electoral feta per SI a Sant Feliu de Guíxols aquests darrers dies, enganxant cartells electorals amb cinta adhesiva a les façanes de domicilis particulars i, amb cola,  als fanals de diferents carrers de la nostra ciutat.

Teresa Massegosa i Perxés
Joan Sala i Vilanova

Ens hauria agradat que quan sortís publicat aquest escrit el seu contingut fos obsolet, però malauradament creiem que no ho serà. Tal com ja hem denunciat davant l’Ajuntament, sense que se’ns hagi fet gens de cas, trobem un desencert total i un fet incomprensible que la pista de bàsquet del passeig, d’ús públic i gratuït, estigui ocupada el mes de juliol, fins les fires de la Festa Major, per unes instal•lacions lucratives de futbol3 que han privat la pràctica de l’esport del bàsquet a gran quantitat d’aficionats i practicants, sobre tot nens, nenes, nois i noies, tant de Sant Feliu com estiuejants, que tenien la costum de passar llargues estones gaudint del joc del bàsquet en aquesta instal•lació pública.

El diumenge 10 de juny la Neus Patón Monago va fer anys. De part de tots els teus amics i companys MOLTES FELICITATS.

La familia Ríos-Espejo vol donar les gràcies als membres dels Mossos d´Esquadra, Policia Local, Protecció Civil i particulars que varen participar d´una manera o altra en la cerca d´en Leoncio la tarda del passat 26 de juny.

És indignant com a Santa Cristina d´Aro ni tan sols posen un llum de Nadal... Perquè?

Cal que tots els que volem que la nostra nació esdevingui un estat sobirà votem la candidatura Esquerra- Reagrupament.Cat i Catalunya Sí. Perquè és l’única formació que plantarà cara a Madrid,reivindicant que volem sortir d’Espanya,si he dit reivindicant,no demanant ni pidolant.

Aquest proper diumenge 20 de novembre, els catalans, com a súbdits del Regne d’Espanya,  tot i que per a molts espanyols no som més que uns vassalls, estem cridats a les urnes per escollir els diputats i senadors de les corts espanyoles.

Els canvis socioeconòmics, la internacionalització de l’espai i de les relacions en l’economia recent, les noves tecnologies i la societat de la informació són l’escenari en què viuen les ciutats.

Resulta curiós que en un país com Catalunya,  amb un enorme potencial en l´àmbit creatiu, no es parli gens o es parli molt poc d´economia creativa, i més quan necessitem sectors que aportin de manera significativa un nou model de desenvolupament més competitiu.

La política també és un compromís amb una determinada manera d’actuar, amb la gent que ens ha fet confiança, amb les propostes anunciades al programa electoral, amb l’ètica i els valors de canvi que es vol transmetre i amb una manera de fer que s’ha de veure posteriorment reflectida en la resta d’organitzacions i departaments de l’Administració.

Cal retrobar la complicitat i la proximitat imprescindibles dels ciutadans amb Sant Feliu per donar atenció a les persones i tenir-ne cura. Des de fa temps la distància que separa la política i la societat cada vegada és més gran. Sóc conscient que la transformació de la ciutat només serà completa si sap integrar el conjunt de la ciutadania.

A Convergència i Unió s’ha mostrat sempre una actitud favorable a l’activitat productiva. L’empresa, entesa com a conjunt de treballadors i empresaris, crea riquesa i llocs de treball i ha de tenir un reconeixement i una consideració des de les diferents administracions, i també des de l’ajuntament ganxó.

Treballar per un model de barri que converteix la ciutat de Sant Feliu en un espai humà, de convivència i de desenvolupament personal és indispensable per a aconseguir un Sant Feliu millor, on es pugui viure bé.

L’escriptor Álvaro de la Iglesia ja va dir una vegada, si no recordo malament, que “todos somos iguales, pero unos somos más iguales que otros”.

El privilegi de l’amor és un fet natural humà. Ens fa perdre el nord a vegades i es converteix en un veritable trauma, sobretot si es tracta d’un amor a primera vista.

Què passa amb el campanar de l Ajuntament? Diuen que està espatllat.  Això no s´ho creu ningú, massa coincidències amb els campanars i els estiuejants... Vivim a la plaça i, com a tots els meus veïns, que vivim tot l´any a Sant Feliu i som ganxons, no ens molesta gens el campanar, al contrari, aquests dies el trobem a faltar. Que tornin a sonar les campanes senyor alcalde!!

Quan al planeta terra els humans varem arribar als mil milions d’habitants ja érem prous. A partir d’aquest punt, l’home calia que fos suficientment assenyat o intel·ligent per no arribar al descontrol que va significar la revolució industrial. Aquesta va disparar la natalitat i el desequilibri ecològic fins a arribar, lamentablement, a aquest punt crític actual. Totes les “solucions” que s’apliquen ara a nivell mundial per salvar el planeta no són res més que pedaços si no reduïm dràsticament la natalitat i el consumisme desenfrenat i banal.

Moltes coses han passat des del 15 de març de 2011. Una de les més importants ha estat que la ciutadania, en un exercici legítim de democràcia, hem  recuperat els carrers i places de viles, pobles i ciutats com un espai de reivindicació i de diàleg. 

Des de SI Santa Cristina d’Aro volem denunciar públicament que el nou equip de govern no preserva en absolut la igualtat d’oportunitats en la concessió dels permisos per a muntar els “xiringuitos” de les diferents entitats del poble per la Festa Major.

Aquest escrit va adreçat al sr. Director del setmanari Àncora,en resposta a l´ editorial del darrer exemplar de la seva revista.

L’any 1812, la Constitució de Cadis va organitzar el mapa municipal espanyol sobre la base que cada ajuntament fos, alhora, una unitat administrativa.  

Guardiola, qui si no, va exercir una vegada més de portaveu per defensar el nom del Barça. Davant el silenci institucional durant llargs mesos, va actuar d’escut del club, de l’equip i de l’afició, com el Laporta més desfermat va fer contra els batejats com la caverna mediàtica espanyola, i que en Pep va rebatejar com  la central Lechera, nom clau que a Madrid donen al sector de premsa pro-Florentino, àlies el ser Supremo, el Intocable o los amigos del presidente. 

El dilluns 11 d’abril  vaig anar a Girona per gaudir de la conferència de Jordi Pujol Catalunya avui. Vaig descobrir que Pujol encarna molt bé l’ànima d’una Catalunya que ha passat d’una posició dubitativa a afirmar que sense independència vénen mal dades. Que ha passat de la por a prendre mal a la consciència de l’ara o mai. Penso que Pujol no és independentista per convicció, sinó per deducció. Com molt bé diu: "si no assolim la independència, desapareixem com a país". Catalunya no passa per un bon moment, submergida en una crisi, perdent gran part de la nostra autoestima, perdent indústries, autònoms a milers,  i patim una crisi objectiva que també la tenen Espanya, Europa i Estats Units. Però Espanya la crisis l´ha tractada molt malament, gasten molt i malbaraten i amb una “fatxenderia” patètica. També amb caïnisme tant del PP com del PSOE.

Fa quatre dies – i no és metafòric sinó literal – es va complir un any de la moció de censura. En aquell moment els socialistes vam advertir de que aquella maniobra era guiada per moltíssims motius excepte pels que haurien de ser fonamentals: l’interès de la ciutat, el bé general, la voluntat de fer realitat els grans projectes de ciutat. Durant aquests dies estem tornant a comprovar altre cop que el comportament dels grups del govern es mou per diferent latituds que els principis que hem assenyalat.

Alfons López Tena, actual diputat de SI (Solidaritat Catalana, per la Independència) al Parlament de Catalunya, va exercir de vocal del Consell General del Poder Judicial a Madrid. Periodistes afincats a Madrid, expliquen que López Tena, és un dels polítics catalans més eixerits que s’han vist mai córrer per les Espanyes.

Aquesta setmana celebrem el 80è aniversari de la creació de la nostra organització política juvenil, les Joventuts d´Esquerra Republicana de Catalunya, així com fundació d´Esquerra Republicana de Catalunya. 

Hòstia núm.10:

 “Espanya, per la seva naturalesa, mai no atén la paraula i el raonament. Només comprèn la sentència judicial i l’acció executiva. És a dir, que mentre no hi hagi un organisme superior que l’obligui a respectar els principis democràtics continuarà practicant mètodes propis d’un règim totalitari. 

Cal treure’ns el barret davant d’Alemanya, ja que està donant una lliçó al món. Ara la senyora Merkel s’ha trobat amb en Zapatero per calmar els ànims pessimistes a l’efecte de què la llebre de l’economia no s’esvaloti. Però “Spain is different”. La Merkel sembla que encara no té el nas prou fi en aquest món peculiar espanyol.

Ja no cal, no us hi esforceu més. No feu més teatre que ja n’hi ha prou. Ja no us creu ningú en aquest món de falsedats.

Els poderosos de la política, davant la crisi, ens imposen forts augments i restriccions, que segons com evolucionin les coses, poden anar a molt pitjor.

HÒSTIA Núm. 7: “La bestia seguirá pidiendo todo esto y lo que se le tercie hasta que deje de existir” (2005, juny – Xavier Pericay al diari ABC, tot referint-se als catalanistes com a “nazis”.

Fa uns dies vaig decidir de fer un d’aquells actes que serveixen per posar un granet de sorra per preservar el Medi Ambient: reciclar. Sempre reciclo als contenidors de prop de casa però, pel tipus de deixalles que tenia, vaig anar a la Deixalleria municipal de la ciutat. 

Un poble assenyat, valent, amb consciència democràtica i tenint en compte el referent històric de fa segles en relació a les Espanyes, cal que sàpiga aprofitar l´ocasió única que es presenta. De crisi per una banda a nivell mundial, i d´inoperància per part dels dirigents polítics espanyols i “catalans”.

HÒSTIA Núm. 4 "El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán” (Felipe González Márquez, 1942, President sevillà del Govern espanyol, del PSOE)

Des del Banc de Sang de Catalunya hem apostat pel 2.0 per a arribar a més gent, especialment gent jove, i recordar el que oblidem sovint: anar a donar sang. La població catalana està envellint i si no adquirim l´hàbit d´anar a donar-ne, en pocs anys no tindrem sang suficient.

Els Estats Units són el bressol de la comunicació i el màrqueting polític,  i Barack Obama és la consequència d’ una bona campanya electoral. Segons el meu parer va ser un  líder carismàtic durant el període de les eleccions, recordo els  seus mítings emotius que el varen dur a la Casa Blanca. El fet és que avui dia  li està passant factura haver complert algunes de les promeses del seu programa electoral. Així doncs, jo em pregunto: què vol la ciutadania americana, falses promeses?

Hòstia núm. 1 : “Para hacerse Ultrasur hay que ser salvaje. Si, bestia a secas. Ser lo más roto que haya en el mundo. Si reúnes estas condiciones, pues, te vienes al Estadio Bernabeu y te haremos una prueba (...) Nosotros tenemos nuestra prueba reina, la prueba preferida y la que da mayor puntuación. Te explicaremos en qué consiste: hay que matar a un catalán o algo así.”(“Interviú”, núm.395, desembre de 1983).

A la Ronda Nord, a la urbanització coneguda com a “Mas Falgueres”, en uns terrenys cedits pel nostre Ajuntament, Incasol va alçar a l’abril de 2008 un edifici de 18 habitatges amb protecció oficial en règim de compra, d’uns preus d’entre 108.000 i 129.000 euros, entre 18 i 22 milions de pessetes (més el 7% d’IVA).

Per fi Sant Feliu disposa d´una Oficina Local d´Habitatge, oficina que substitueix el difunt Servei Local d´Habitatge. Aquest servei té els objectius de millorar i facilitar l´accés a l´habitatge, alhora que la rehabilitació d’edificis; és per tant un servei bàsic i indispensable, i més tenint en compte els nombrosos habitatges buits que tenim a la nostra ciutat, o bé els preus inaccessibles especialment per als joves, aturats, etc.

La consulta sobre la independència dels Països Catalans, als Estats Units, va prenent cos. Tot està a punt. Avui 9 d’octubre, la gent originària dels PPCC que viu als EUA podrà expressar la seva opinió en llibertat.

La globalització, tal com l’entenem ara, no l’he tingut mai clara, és una globalització sense ordre i suposo que només ha afavorit a uns pocs.

Primer de tot ens presentarem. Som una associació nascuda a Sant Feliu el passat mes d’abril, ens diem Dansanimàlia, Associació per la Cultura i els Éssers Vius. La nostra voluntat és ajudar, tant animals com persones, i especialment al poble de Sant Feliu de Guíxols.

Al barri de l’Eixample hi ha importants problemes d’aparcament pels veïns de la zona; res d’estrany pensarà la majoria de gent, ja que aquest és un mal endèmic del poble i qui més qui menys el pateix diàriament.

Sóc conscient alhora que l’Ajuntament porta temps intentant solucionar aquest problema creant nous espais d’aparcament, o rehabilitant-ne de vells en desús com l’Horta d’en Palet del carrer Petxer.

Últimament, alguns dels nostres polítics pateixen alguna disfunció en l’aparell auditiu, ja que no senten el clam d´una gran quantitat de gent, tant els que participaren a la manifestació del 10 de juliol, com molts dels que no hi varen poder assistir: INDEPENDÈNCIA.

La Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit, inaugurada l’any 2003, és una biblioteca funcionalment adequada segons el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, gràcies a millores com l’ampliació d’horaris (actualment s’obre cada matí de dilluns a dissabte de 10 a 13.30h) o l’ampliació d’un a dos el nombre de bibliotecaris. I sobretot, si partim de la base que la seva antecessora, la vella Biblioteca Municipal ubicada al carrer de Sant Llorenç, més que una biblioteca era un dipòsit obert de llibres on predominaven estudiants sorollosos, espais antiquats i fons obsolets; la nova biblioteca és un espai funcional, tecnològicament equipat i fàcilment accessible.

Referent a la contínua presència en el diferents mitjans de comunicació sobre l´herència Anlló, on es demana tant per part del govern i amb el suport de la Cambra de Comerç,...

Sembla molt llunyà quan parlem d’una societat on per ser gai, lesbiana, bisexual i ja no parlem dels transsexuals, et rebutjava fins el punt en què la marginació social era plena i eres condemnat. Malgrat això,...

Els passats 7, 8 i 9 de maig a Formentera es va realitzar el X Aplec de Consells Locals de Joventut (CLJ) del Triangle Jove.

Amb molta tristesa i amb una emprenyada de campionat, veig com aquest govern tant prepotent s’ha carregat el servei de mainaderes professionals. Un servei que ha estat i és l’enveja de les poblacions dels voltants (els hi deu saber greu també?) i d’altres contrades mes llunyanes.

El jovent dels Països Catalans vam afrontar aquest 1 de Maig en un context d’extrema dificultat: l’actual crisi econòmica que ha provocat que avui hi hagi més de 200.000 joves a l’atur (1 de cada 5 joves) a tota Catalunya.